Recèrca

Filtrar
Filtres actifs
Sujet : Enseignement -- Méthodes actives
Portail : Mediatèca
Tipe : Memòri universitari / Data : 2014
Las arts plasticas participan directament e intimament a la construccion de la subjectivitat de l'enfant en permetre a la sieuna singularitat d'existir. D'autra part cal que l'escòla ofrisca ressorsas, dispositius estructurants pels enfants, espacis de libertats contenguts per de règlas per que l'enfant pòsca donar una existéncia exteriora a çò que viu interiorament.
Aqueste memòri mòstra cossí una institucion d'expression liura se pòt desvolopar a travèrs las arts plasticas dins una classa mairala.

Memòri de master II Mestièrs de l'Educacion e de la Formacion especialitat Ensenhament bilingue immersiu (Universitat de Perpinhan Via Domitia) jos la direccion de Martine Camiade.
Mise en ligne : 09/06/2015
Tipe : Memòri universitari / Data : 2012
Lo qu'incarnèt lo mai dins lo païsatge pedagogic nòstre lo paradigma de l'anar veire, es Celestin Freinet. Posèt dins l'òbra e l'exemple de plan de pedagògues l'actitud pedagogica de sortir de la classa e de l'escòla. A partir de mon experiéncia de sortidas, correspondéncias, escàmbis e viatges, dempuèi la debuta de l'aventura de las escòlas Calandretas, bastiguèri una analisi d'aqueste paradigma, a travèrs diferents lengatges. Coma en resson d'una experiéncia collectiva. De la classa en pedagogia institucionala a la formacion de regentas e regents, una coeréncia e un continuum, s'estructura alentorn de tres fials conductors : lo de Freinet e de la pedagogia institucionala, lo de l'occitan e de l'immersion, e lo de la formacion de regents e de la transmission. Sortir, es una nocion practica, amb de rebombidas administrativas e oficialas, es tanben un concept, amb una istòria e una granda eficacitat pedagogica. Mas sortir, es mai que mai aquí un emblèma, un biais pedagogic e poetic. Son analisi es integrada dins la de la pedagogia institucionala, coma un ensag d'interpretacion d'un discors praxic.
Mise en ligne : 09/06/2015
Tipe : Memòri universitari / Data : 2012
Al dintre de las Calandretas, l’aspècte linguistic e l’aspècte pedagogic se pòdon pas desseparar e s’acompanhan de la dimension associativa e de la mesa en òbra de las practicas culturalas occitanas. Aqueste memòri de master desvolopa mai especificament l’amira pedagogica en causir l’objècte particular qu’es la monografia, es de dire un raconte, fach de la presa de nòtas de l’ensenhaire, rebat de l’evolucion d’un escolan (o d’una institucion) per una temporada mai o mens longa. Aicí, Emmanuel parla pas brica, mas dintra pauc a cha pauc dins la classa ont rescontra los autres enfants e fiala de ligams. Dins aqueste tèxt que marca lo fonccionar de la classa e espepissa lo caminament singular d’un escolan a travers las tecnicas e las institucions mesas en plaça, l’occitan demòra present en filigrana coma lenga de la classa. Aqueste raconte es acompanhat d’un estudi de la monografia dins la Pedagogia Institutionala, en s’apièjar sus sa definicion, son istoric e son fondament. Lo memòri presenta tanben las Tecnicas Freinet e la Pedagogia Institucionala que la monografia d’escolan n’es probablament lo sol lengatge possible segon Lacan.
Mise en ligne : 09/06/2015
Tipe : Memòri universitari / Data : 2012
Mémoire de master II Métiers de l'Education et de la Formation spécialité Enseignement bilingue immersif (Université de Perpignan Via Domitia) sous la direction de Martine Camiade.
Mise en ligne : 09/06/2015
Tipe : Memòri universitari / Data : 2011
Mémoire de Master II professionnel "Didactique des langues, politiques linguistiques et technologies éducatives" soutenu à l'Université du Maine par Émilie Chorin sous la direction de Gina Ioanitou en 2011.

Introduction (extrait)

C’est donc dans ce contexte que se fait le choix des pères et des mères aujourd’hui lorsqu’ils se posent la question « Quelle école pour mon enfant ? » La grande majorité des parents continue de s’orienter vers les écoles publiques ou privées confessionnelles. Cependant, de plus en plus s’intéressent de près aux écoles « alternatives », posant là un acte original car différent, celui de confier la scolarité de leur enfant à des institutions qui, bien que sous convention avec l’Etat et à ce titre appliquant les programmes scolaires, n’en restent pas moins marginales.

Or, c’est précisément là que s’ancre notre problématique pour ce Mémoire : nous allons nous intéresser au choix de ces parents à travers le cas d’un type de ces écoles « alternatives », les Calandreta, au nombre de deux à Toulouse. Plus précisément, il s’agira pour nous de comprendre pourquoi, dans cette ville, certains parents d’enfants en âge d’être scolarisés font le choix de ces écoles. Notre propos sera d’éclaircir les motivations de ces parents, de comprendre les raisons de leur choix, sans toutefois aller jusqu’à l’explication de ces raisons. La première partie de cette recherche posera le cadre théorique nécessaire à la compréhension du contexte d’étude, et la deuxième exposera le cadre théorique que nous avons retenu pour rendre compte des motivations des parents. En troisième partie nous présenterons la démarche d’enquête retenue pour la recherche. Enfin, la quatrième et dernière partie sera consacrée à l’analyse des résultats.
Mise en ligne : 06/10/2016