Recèrca

Filtrar
Filtres actifs
Sujet : Fourès, Auguste (1848-1891)
Portail : Mediatèca
Tipe : Numèro de revista / Data : 1891-09
Lé Gril. - 1891 - N° 32
Mise en ligne : 29/05/2015
Tipe : Article / Data : 1905
Consulter le document sur Gallica : https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k19872d/f411.item

Article de Jules Ronjat publié en 1905 dans la Revue des Langues Romanes et consacré à Auguste Fourès (1848-1991).
Mise en ligne : 27/10/2016
Tipe : Numèro de revista / Data : 1927-09
Lo Gai Saber es una revista literària occitana publicada dempuèi 1919. La rubrica L'Òrt dels trobaires es consacrada a la poesia, la rubrica Bolegadisa occitana balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadièr de poesia occitana de l'Acadèmia dels Jòcs florals.
Mise en ligne : 20/12/2017
Appartient à :
Tipe : Numèro de revista / Data : 1948-03
Lo Gai Saber es una revista literària occitana publicada dempuèi 1919. La rubrica L'Òrt dels trobaires es consacrada a la poesia, la rubrica Bolegadisa occitana balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadièr de poesia occitana de l'Acadèmia dels Jòcs florals.
Mise en ligne : 05/03/2019
Appartient à :
Tipe : Numèro de revista / Data : 1927-09
Oc conten d’inedits de poesia e de pròsa, totes los dialèctes son representats sens distincion de grafia. Cada numèro compren tanben una cronica de las letras occitanas e de las letras francesas.
Mise en ligne : 13/12/2019
Tipe : Numèro de revista / Data : 1925-06
Oc conten d’inedits de poesia e de pròsa, totes los dialèctes son representats sens distincion de grafia. Cada numèro compren tanben una cronica de las letras occitanas e de las letras francesas.
Mise en ligne : 20/11/2019
Tipe : Programa audiovisual / Data : 2014

Al sègle XIX, lo Castèlnòudarrienc Auguste Fourès conta sa vila e sas riquesas. Un poèta e autor occitan que sa vida foguèt tan trepidanta coma sa mòrt foguèt singulara.

Fa qualques annadas que Castèlnòu d’Arri vos convida a la Fèsta del Caçolet, mas quina es l’istòria d’aquel plat mitic e legendari ? N’es la capitala Castèlnòu d’Arri ? Lauragués s’enorgulhís tanben d’una autra produccion rara e preciosa, que la cultura e la transformacion demandan paciéncia e precision : lo pastèl.

Aquelas videoguidas d'animacion foguèron realizats en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Mise en ligne : 10/10/2014
Tipe : Film documentari / Data : 2014

Poèta e jornalista engatjat, Auguste Fourès demòra estrechament ligat al Lauragués, sa tèrra natala, omnipresenta dins sos escriches.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.

Mise en ligne : 09/10/2014
Tipe : Film documentari / Data : 2014

Poèta e jornalista engatjat, Auguste Fourès demòra estrechament ligat al Lauragués, sa tèrra natala, omnipresenta dins sos escriches.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

Mise en ligne : 20/03/2020
Tipe : Correspondéncia

Qui est Marius Bacquié-Fonade ?


Félibre toulousain, Marius Bacquié-Fonade (1854-1910) est principalement connu pour avoir créé l'association des Toulousains de Toulouse et avoir posé les bases du Musée du Vieux Toulouse. Il est également membre-fondateur de l'Escolo Moundino et rédacteur en chef de la revue La Terro d'Oc (1894-1933). Il devient majoral du Félibrige en 1905.

Il rentre d'abord en contact avec Joseph Roumanille qui lui conseille de constituer une bibliothèque sur son fonds régional. C'est dans le cadre de ces travaux que Bacquié-Fonade s'intéresse à l'œuvre d'Auguste Fourès, décédé quelques temps plus tôt, et dont il juge les écrits remarquables. C'est ainsi qu'en 1895, Bacquié-Fonade écrit pour la première fois à Frédéric Mistral à propos de la mise en place d'un monument dédié à la mémoire d'Auguste Fourès. La correspondance sera dans un premiers temps assez tendue entre les deux hommes, aux tempéraments et aux inspirations distinctes, mais peu à peu une véritable complicité, puis une sincère amitié, apparait au sein de leurs échanges.

Mise en ligne : 20/01/2015