Recèrca

Filtrar
Filtres actifs
Sujet : Gaillard, Augier (1530?-1595) -- Biographies
Portail : Enciclopèdia
Tipe : Article biografic / Data : 2019

Sa vida, son òbra (sintèsi)

Augièr Galhard (envèrs 1530-1595) èra originari de la vila de Rabastens, entremitan Galhac e Tolosa, a la limita dels actuals departaments de Tarn e de Nauta-Garona. Èra gessit d'una familha d'artisans rodièrs, mestièr qu'exercèt el-meteis avant d'entrar brevament dins los òrdis. Augent quitat son mostièr, se convertís al protestantisme e s'engatja coma soldat dins lo contèxte de las Guèrras de Religion. Tornat a la vida civila, devèrs 1576, retròba lo sieu mestièr de rodièr a Rabastens, tot en exerçant coma menestrièr, cançonièr e musicaire alprèp de las grandas familhas rabastinesas. Partit s'installar a Pau, redigís son testament lo 25 de mai de 1595 puèi morís probable pas gaire aprèp. 
Augèr Galhard es una figura originala dins lo contèxte de la Renaissença literària occitana, mercada mai que mai per l'espelida d'una literatura religiona (revirada dels psalmes) mai d'una poesia sabenta (amb la figura del Gascon Pèir de Garròs) e pel primièr còp, engatjada dins un discors identitari en favor de la cultura dels paises d'Òc (çò qu'es pas briga lo cas d'Augièr Galhard). Aquò's tanben la periòda que vei se desvelopar lo genre dels nadals en lenga occitana.

L’òbra poetica d'Augièr Galhard

Augièr Galhard a daissat uèit obratges que quatre tan solament son vertadierament pervenguts entrò nosautres. Dos nos son coneguts per d'extraches mai de fragments, e dos enfin son totalament perduts. S'inscriu dins un genre d'inspiracion populara, una poesia volontièrs farcèsca, pebrada, qu'a per encastre lo quotidian. Aquel aspècte estilistic, Galhard lo reinvindica el-meteis dins un de sons sonets en francés.



Las Obros gaitat coma lo primièr recuèlh d'Augièr Galhard, es estat estampat en 1579 a Bordèu. Contenen 49 poèmas, dont 40 en occitan e 9 en francés. Disponibla sus Gallica, aquela edicion es estada reeditada en fac-simile en 2014 a cò de Chapitre, amb un sistèma d'estampatge a la demanda.


Lou Libre gras (1581), interdich per lo consistòri de Montalban, ne nos es pas pervengut, manca per de fragments publicats ulteriorament dins Lou Banquet.


Recoumandatious (1582 o 1583)  es un obratge dedicat al rei Enric III mai a son favorit lo duc de Joyeuse, que dos exemplaris nos en son pervenguts. Galhard i fai òbra de cortisan, cercant de subsidis per tal de finançar l'estampatge del sieu obratge seguent, Lou Banquet.


Lou Banquet (1583), estampat a París, òbra majora de Galhard, que repren mantes extraches dels sieus obratges anteriors (dont 25 de las Obros e 3 del Libre gras, per alhors perdut), a lasqualas ajosta 88 òbras ineditas, que 79 son en occitan. Los estíles abordats son fòrça variats. 


L'Apocalypse ou Révélation de Saint-Jean (1589), obratge estampat a Tula, en cò d'Arnaud de Bernard, recampa d'unes tèxtes en francés mai en occitan. Se lo libre complet es perdut, mantes fragments son estats retrobats, notadament a la bibliotèca de Pau, puèi es estat possible de reconstituïr lo libre, al mens en partida. Saben pas s'i aviá  de partidas suplementàrias. En Soulice, bibliotecari de la BM de Pau a publicat en 1874 dens la 2e seria, tòme 3 del Bulletin de la Société des Sciences, Lettres et Arts de Pau (pp. 22-44) un fragment qu'a retrobat. Aquel tèxte es disponible sus Gallica, puèi es estat reeditat en fac-simile en cò de Chapitre, amb estampatge a la demanda.
Aquò's André Nègre que, dins la siá edicion de 1970, perpausa la primièra version "completa" restituïda de l'Apocalypse d'Augièr Galhard.


Description du chateau de Pau (1592), obratge perdut.


Les Amours prodigieuses, sens cap de luòc d'estampatge, (1592) Ernèst Nègre supausa qu'es estat estampat a Pau onte Galhard èra supausa se trobar d'aquel temps, mes rès ne permet d'apiejar aquela ipotèsi.


Le cinquième livre (1593 ?) :  Aquel libre n'es conegut que per lo testimoniatge de l'erudit e jurista paulin Gustau Bascle de Lagrèze (1811-1891), que ne'n pretendiá possedir lo sol exemplari. Los inventaris de sa bibliotèca quora moriguèt n'an çaquelà pas permeés de localizar l'obratge, que'n cita mantes vèrses en francés emai en occitan. Aquesles extraches, publicats per Ernèst Nègre, son tot çò que coneissèm del libre. 


Signalèm que, segond Nègre, Augièr Galhard aviá intitolat aquel obratge aital perqué lo gaitava coma son cinquen, e las Amours prodigieuses coma son quatren. Ne sembla donc pas ager comptat dens la siá bibliografia la Description du chateau de Pau, obratge de circonstància, nimai las Recoumandatious, recuèlh d'elògis al rei mai a son favorit en vista de recaptar de fons.


Mise en ligne : 20/03/2019