Son édité
Domaine : Musique instrumentale
Provenance : Pyrénées Atlantiques, Hautes Pyrénées - Béarn, Bigorre
Instrument(s) : Hautbois (Claron/Clarin)
Situation de l’enregistrement : En studio
Matériel d’accompagnement : Archives Photos

Présentation du producteur :

Nom del(s) productor(s) : Familia Mòla d'Unha.

Història del(s) productor(s):

Era prumèra referéncia documentau a un membre dera família Mòla se produsís en un document de 1697, Geroni Mòla que crompe ua tèrra.
Cau destacar qu'eth cognòm Mòla se manten des deth sègle XVII enquiath XX, ja qu'en cada generacion i a un membre masculin que manten era eretat. Un des membres des deth Sarte, Ignacio Mòla apòrte ad aguest hons patrimoniau fòrça documentacion sus es sòns negòcis damb eth bestiar (1779-1813).
Interessant ei era creacion dera Societat de porcèths. Mòla amassa damb diuèrsi sòcis trabalhen ena explotacion e venta d'aguesta bèstia. Mòla tanben destaque pera crompa-venta de bestiar de lan, vacum e mulam. Atau madeish, es membres dera familia Mòla s'encuedaràn, entre 1748 e 1786, der arrendament deth Santuari de Nòsta Senhora de Montgarri e der arrendament deth ressèc deth Pè dera Còsta.
En 1777, un des membres dera familia, Ignacio Mòla demane entrar en seminari de Sant Bertran de Comenges entà seguir era carrèra eclesiastica, possiblement sigue d'eth un document damb un sermon e tèxtes religiosi en latin.
En 1931, Francisco Mòla serà eth depositari der ajuntament d'Unha. Història arxivística Era documentacion a estat custodiada per Manuel Capel d'Unha.
Era unitat de descripcion siguec depausada eth 14 de mai de 1997 en archiu istoric deth Conselh Generau d'Aran damb sedença en Musèu dera Val d'Aran. Dades sobre l'ingrés Ena primauera der an 1998 era documentacion siguec trasladada tara actuau sedença der Archiu Generau d'Aran ena Casa deth Senhor d'Arròs. Oficiaument era documentacion ingrèsse eth 7 de noveme de 1998, data d'inauguracion dera sedença.
Er 1 d'octubre de 2001, ingressèc mès documentacion dera família Mòla d'Unha.

Présentation du contenu :

Abast i contingut Aguest hons arremasse era documentacion familiara, personau e patrimoniau d'ua familia aranesa, es deth Sarte d'Unha.
Conten documents sus es sues estratègies de maridatges e sus era administracion deth sòn auviatge.
Tanben se consèrve correspondéncia damb amics e familiars, e i trapam documents des negòcis de quauque membre dera família, sustot ena explotacion deth bestiar. Es relacions de trabalh damb era administracion locau mos apòrten documentacion des pòbles d'Unha, Tredòs, Salardú e deth Conselh dera Bartièra.

Sistema d'organització :
Eth hons ei organitzat enes següents grops de sèries:
- 01 Documentacion familiara e personau,
- 02 Documentacion patrimoniau,
- 03 Documentacion municipau,
-04 Ignacio Mòla, marchand de bestiar,
-05 Documentacion alièna Aliena : AGA190-20-T1-183 : Recebut de Joseph Filhat de Rebert a favor de Joseph Casteth Aranés, 1787 Descripció Venta de hormatge

Importance matérielle :
0,20 m., papèr. 1 element pel occitan

Couverture Temporelle :
1680-1946 (1787 pel document)

Supports représentés dans le fonds :
Monographies Imprimées

Accroissement :


Accès

Identifiant du fonds :
FONS AGA190-20

Instruments de recherche :
Instruments de descripció:
Se dispause der inventari en supòrt electronic hèt damb eth programari de Gestion Integrau des Archius Comarcaus (GIAC).
Actuaument era consulta se hè a trauèrs d'aguest programari en sòn Modul de Consulta.
Tanben se pòt consultar on line a trauèrs dera opcion "Arxius en línea: Cercador de fons i documents" des archius dera Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya en web dera Subdirecció General d'Arxius i Gestió Documental deth Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació dera Generalitat de Catalunya.
Eth proprietari deth hons, Manuel Capel, a ua còpia deth catalòg des unitats documentaus en papèr.
http://cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/

Conditions d'utilisation

Conditions de consultation :
Documentacion d'accés reservat.
Liure accés dera documentacion publica.

Conditions de reproduction :

Samedi 4 juin – Pradelles en Val

18H … debuta dal festenal amb Sophie e las bodegas
« Bodega, buf de vida » (film )
aperitiu e sopar

Mardi 7 juin – Rieux en Val

19H … « fabrezanejadas » (théâtre)
21H… brasucada e balèti « musica d'aicí/musica d’ailà »

Samedi 11 juin – Serviès en Val
19H… aperitiu cantat amb lo Còr de l’Alaric – tapas
21H… balèti « La Nilha »

Lundi 13 juin – de Villar en Val à Labastide en Val

14H… passejada dal Vilar a La Bastida –
17H… exposition du CIRDÒC « Cultura viva »

Mercredi 15 juin – Arquettes en Val

18H… balèti pour les enfants et les parents « Castanha e Vinovèl »
20H.. taulejada e talhièr de cants

Samedi 18 juin – Taurize

15H… concours de pétanque
Aperitiu e manja dreit
21H… trio « Espinasse-Le Meur ». concèrt

 

Lundi 20 juin – de Mayronnes à Caunettes en Val

14H… passejada au départ de Mayronnes
A Caunettes :« Espertins d’aici » atelier de cuisine animé par Mirelha Braç
17H… goûter pour tous

Vendredi 24 juin – Montlaur

Sant Joan dals Escolans amb la Fanfare du Minervois
18H… fête des écoles – repas organisé par l’Association scolaire
23H…fuòc de la Sant Joan

Samedi 25 juin – Montlaur

19H… de cava en tina amb la Fanfare du Minervois
Mouclade - Freginat
22H…Djé Balèti. concèrt e balèti

Lundi 27 juin – Fajac en Val

14H… passejada-jòc : qu’es aquò, qu’es aquò ?
18H… aperitiu e cançons

Mercredi 29 juin – Villetritouls

18H…danças tradicionalas amb Fresquel
20H…repas de clôture

Présentation du producteur :

Nom del(s) productor(s) Família Mòla Castèth de çò de Cardenal e família Jaquet de çò de Menescal de Salardú. Història del(s) productor(s) Eth document mès antic d'aguest hons apertanh ara família de çò de Cardenal. Son uns capítols matrimoniaus der an 1756, en supòrt papèr. Ei eth maridatge entre Jusèp Mòla Còi e Teresa Vilò Espanha. Era sua hilha, Maria Mòla Vilò, serà era ireua dera casa e eth sòn maridatge damb Père Castèth De Deu harà que càmbie eth cognòm dera família. Auem notícies d'aguesta família enquia 1871. Non sabem s'era relacion entre era família Mòla Castèth e era família Jaquet ei per vincles familiars o per ua simpla crompa d'abitage. Sonque sabem qu'a compdar dera dusau meitat deth sègle XIX càmbie eth nòm dera casa de çò de Cardenal per çò de Menescal. Aguest cambi, poirie auer-se produsit peth trabalh d'un des membres dera família Jaquet, Ramon Jaquet Escala, qu'estudiarà entà menescal en Barcelona e que tornarà tà Aran entà exercir eth sòn mestièr. Història arxivística Era documentacion ère conservada per Àlex España Bozzani, proprietari actuau dera casa. Dades sobre l'ingrés Era documentacion ingrèsse en archiu eth 5 d'octobre de 2006. Eth contracte de depòsit se formalize per acòrd deth plen deth Conselh Generau d'Aran en 28 de hereuèr de 2007.

Présentation du contenu :

Abast i contingut Aguest hons arremasse documentacion familiara, personau e patrimoniau dera familia Mòla Castèth de çò de Cardenal e dera família Jaquet de çò de Menescal de Salardú, deth sègle XVIII enquiath XIX. I trapam documents sus era crompa-venda deth sòn auviatge e sus es aliances familiares. Tanben, auem coneishença des documents personaus de dus des sòns membres, Ramon Jaquet Escala e Bienvenido Jaquet Escala, pair e hilh. Plan importanta ei era correspondéncia personau damb amics e familiars que se trapen demorant en diuèrsi parçans de França (Tolosa, Aush, Narbona, Burdèu, Agen e Besièrs) e de Catalonha (Barcelona). Sistema d'organització Eth hons ei organizat enes següents grops de sèries: 01.Documentacion familiara e personau, 02. Documentacion patrimoniau, 03. Documentacion municipau, 04. Conselh dera Bartièra (Salardú e Tredòs), 05. Documentacion alièna. Notes Eth trabalh de Ramon Jaquet Escala coma menescal, mos a deishat documentacion sus era sua etapa coma subdelegat de veterinària en partit de Vielha. Atau madeish, era sua vinculacion damb er Ajuntament de Salardú mos a deishat documentacion sus era sua etapa coma jutge e alcalde d'aguesta vila (1891-1904). Era documentacion personau de Bienvenido Jaquet Mòga mereish ua mencion a part. Bienvenido, qu'arremasse cançons de Canejan com Era Còrna e Era cançon de Bordius. E consèrve ua còpia manuscrita dera poesia Era Lengua aranesa de Mossèn Jusèp Condò Sambeat, mès damb uns petits cambis en prumèr vèrs, entà, possiblament, èster enviada entàs Jòcs Floraus de Barcelona. Cau díder que Bienvenido coincidís en Salardú damb Condò, en moment qu'eth caperan pren possession deth cargue de rector dera parròquia de Salardú en 1910 e a on demorarà enquia 1915, quan ei destinat entà Bossòst. Tanben cau remercar es brolhons des cartes d'amor qu'escriu pendent aguest madeish periòde de temps ara sua estimada. Laguens d'aguest hons patrimoniau s'a conservat un libre de capítols deth Conselh dera Bartièra, comuns de Salardú e Tredòs, des ans 1693 a 1735. En eth s'i arremassen es ordenances que regissen aguest conselh. D'aguest madeish conselh s'an conservat 7 documents deth sègle XIX (1860-1879) sus es arrendaments des peisheus e bòsqui des montanhes comunaus ad aguesti dues poblacions. Element : Çò de Menescal, Salardú AGA190-106-T1-199 : Poema "Era lengua aranesa" de Mn. Condò Sambeat. Manuscrit de Bienvenido Jaquet Mòga,1912-1913

Importance matérielle :
0,60 m., en papèr. 1 element pel occitan

Couverture Temporelle :
1723-1923

Supports représentés dans le fonds :
Manuscrits/Tapuscrits

Accroissement :
Fonds clos (ne connaîtra pas d'accroissement)

Accès

Identifiant du fonds :
FONS AGA190-106

Instruments de recherche :
Siti internet : http://cultura.gencat.cat/arxius/aga Se dispause der inventari en supòrt electronic hèt damb eth programari de Gestion Integrau des Archius Comarcaus (GIAC). Actuaument era consulta se hè a trauèrs d'aguest programari en sòn Modul de Consulta. Tanben se pòt consultar on line a trauèrs dera opcion "Arxius en línea: Cercador de fons i documents" des archius dera Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya en web dera Subdirecció General d'Arxius i Gestió Documental deth Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació dera Generalitat de Catalunya.

Conditions d'utilisation

Conditions de consultation :
Documentacion d'accés reservat. Liure accés dera documentacion publica.

Conditions de reproduction :

Présentation du producteur :

Família Aunòs des de Joanchiquet de Vilamòs e família Bossòst, Berart e Benosa des de Capdet de Bossòst. Era linha de succession dera família Aunòs se trape completa des deth sègle XVI enquiath dia d'aué. Es de Joanchiquet an compdat, des de tostemps, damb un membre masculin ena família entà poder eretar eth patrimòni dera casa. Eth cognòm, Aunòs a pogut perdurar ath long deth temps enquiara fin deth sègle XX, quan era ereua a estat ua hemna. Eth prumèr document que nomene a un membre dera família Aunòs ei un pergamin de 1544. Ei ua venta e en era ges eth nòm de Joan Aunòs. Ei curiós que es prumèrs ereus dera casa porten, tostemps, eth madeish nòm: Joan. Aquerò passarà pendent cinc generacions. En ua d'eres poiram trapar un pair, un hilh e dus frairs damb eth madeish nòm. Entà distingir-les s'utilize er alias major o menor, atau com er alias petit o xiquet. Dilhèu se pòt díder qu'eth sobrenòm de Joanchiquet sorgís d'un d'aguesti Joans, un hilh menor o un frair menor. En 1614, a Joan Aunòs ja se le coneish damb eth sobrenòm de "chiquet" e porteriorament s'utilizara eth de Joanchiquet. A començament deth sègle XVIII se produsís un cambi enes nòms des ereus, cap des hilhs de Joan Aunòs menor e de Jaima de Miguel portaràn eth nòm de Joan. En 1673, Joan e Jaima non pòden nomenar un ereu, ja qu'es sòns cinc hilhs mascles se trapen estudiant dehòra d'Aran e non pòden saber quini d'eri continuarà damb era carrèra eclesiastica e quini d'eri poirà eretar eth patrimòni dera casa. No obstant això, se pacte eth maridatge d'un membre masculin dera família Aunòs, deth quau se desconeish eth sòn nòm, damb un membre femenin dera família Monge, era ei Rufina Monge. Mès tard, coneisheram eth nòm der òme de Rufina e ereu des de Joanchiquet, Sanci Aunòs Demiguel. Era família Aunòs emparente a trauèrs de diuèrsi pactes matrimoniaus damb fòrça famílies d'auti parçans aranesi. En sègle XIX, es de Joanchiquet emparenten damb es Boya des de Mossempèir de Les per maridatge entre José Boya España, hilh e ereu de Pedro e Maria, e Maria Aunòs Demiguel, hilha d'Antònio e Francisca. Es Aunòs son emparentats damb es Bossòst, Berart e Benosa des de Capdet de Bossòst. En 1862, Antònio Aunòs passarà a eretar es bens des de Capdet de Bossòst, per tot aquerò es documents d'aguesta casa se trapen laguens deth hons documentau des de Joanchiquet. Es estudis des membres masculins dera família e es cargues as quaus accedissen hen qu'aguesti i participen dera administracion locau, dera administracion reiau e dera administracion eclesiastica. Era relacion des Aunòs damb es institucions locaus araneses quede reflexada damb es cargues qu'aucupen en conselh de vila de Vilamòs, en conselh deth terçon de Lairissa e en Conselh Generau dera Val d'Aran. Atau madeish, aucupen eth cargue de baile, figura relacionda damb era administracion reiau e eth governador d'Aran. Era prumèra referéncia la trapam en 1614, Joan Aunòs ei conselhèr vielh deth terçon de Lairissa. Eth sòn hilh, Joan, tanben aucuparà aguest cargue. Auem notícies que Joan Aunòs ei sindic d'Aran en 1647. En 1681, un Aunòs serà eth baile generau deth terçon de Lairissa. Sanci Aunòs ei un des personatges plan importants dera casa, ja qu'exercirà eth cargue de sindic generau d'Aran pendent es ans 1711 e 1712, uns ans abantes ja se trapaue vinculat ath conselh deth terçon de Lairissa. Es de Joanchiquet tostemps aucuparàn lòcs ena administracion municipau. En 1789, Francisco Aunòs ei eth secretari der ajuntament. Eth sòn hilh, Antònio, aucuparà es cargues de conselhèr deth terçon de Lairissa, eth de jutge de patz, eth de secretari e eth d'alcalde der ajuntament de Vilamòs, tot aquerò pendent diuèrses legislatures entre es ans 1846 e 1862. Era nissaga continua e Joan, hilh d'Antònio, serà alcalde entre 1865 e 1873. Aguesta vinculacion damb er ajuntament de Vilamòs continuarà damb descendents posteriors. Era relacion dera família Aunòs damb era glèisa ei plan importanta. En 1544, ja sabem qu'un des membres dera família, Joan Aunòs menor ei prèste. Pendent eth sègle XVIII era relacion se hè mès fòrta. mossen Jaime Aunòs inicie era sua carrera eclesiastica ena gléisa de Santa Maria de Vilamòs, en era aucuparà diuèrsi cargues, en tot destacar en eth de rector e notari public des de 1690 a 1732. Dus des sòns frairs, Francisco e Joan Miguel, le seguiràn enes oficis eclesiastics. Enes ans successius, diuèrsi membres masculins dera família continuaràn damb era tradicion eclesiastica. D'eri sabem que corsen estudis en collègis, seminaris e universitats de Cervera, Tàrrega, Barbastre, Huesca, Saragossa e Sant Gaudens. Tanben se conserven es matricules d'un des membres dera família ena universitat de Valéncia. Era vinculacion des membres damb era gléisa continue pendent eth sègle XIX. Un còp acabats es sòns estudis, toti es eclesiastics dera família tornen tà Vilamòs entà aucupar quauque cargue ena gléisa de Santa Maria. Sonque un d'eri, mossen Manuel Aunòs, non retornarà, eth trabalharà coma caperan en Espitau de Nòsta Senhora de Gràcia de Saragossa e acabarà es sòns dies ena Còrt Reiau a Madrid. En 1936, se produsís, ena Val d'Aran, era unica accion de sang hèta per partidaris dera Republica. Eth 19 de seteme, sigueren fuselhats en Les: Joan Francisco Aunòs, Joan Monge Socasau e Joan Villamates Pujos. Un des fuselhats, Aunòs, ère er ereu des de Joanchiquet de Vilamòs. Joan Francisco deishèc veuda a Mercedes Arró, en aqueri moments embarassada dera sua unica hilha: Juanita, ereua dera nissaga Aunòs. A compdar d'aguest moment, era família decidís traslladar eth sòn domicili, prumèr entara Bordeta e dempús entà Bossòst. Ei en Bossòst a on era família de Juanita, veuda de Manuel Roge d'Arró, continue era sua vida damb es sòns hilhs, Joan Manuel e Núria. Actualment er auviatge des de Joanchiquet de Vilamòs s'a convertit en un ecomusèu, que depen der hilat de Musèu dera Val d'Aran. Es edificis que formen part deth còto mostren era vida vidanta d'ua família aranesa vinculada ara agricultura e ara ramaderia enes sègles XIX e XX. Enes ans 90, deth sègle XX, eth Conselh Generau d'Aran crompèc er auviatge des de Joanchiquet ara família Aunòs, damb era idea de projectar un musèu que formés part der hilat de Musèus dera Val d'Aran. En 1992, comenceren es òbres des edificis deth còto. Era documentacion que se trapaue ena casa siguec traslladada entath Musèu dera Val d'Aran, damb sedença a Vielha. Un an mès tard, era unitat de descripcion passèc a èster custodiada per archiu istoric deth Conselh Generau d'Aran. Ena primauera der an 1998 era documentacion siguec trasladada tara actuau sedença der Archiu Generau d'Aran ena Casa deth Senhor d'Arròs. Oficiaument era documentacion ingrèsse eth 7 de noveme de 1998, data d'inauguracion dera sedença.

Présentation du contenu :

Abast i contingut Aguest hons arremasse documentacion familiara, personau e patrimoniau dera familia Aunòs des de Joanchiquet de Vilamòs e dera família Bossòst Berart Benosa des de Capdet de Bossòst. I trapam documents deth sòn patrimòni e sus es aliances familiares. Tanben i trapam documentacion sus es relacions de diuèrsi membres dera família, des deth sègle XVI enquiath XX, damb era administracion locau aranesa, era administracion reiau e era administracion eclesiastica. Atau madeish en hons se consèrve era bibliotèca dera casa formada 488 volums de diuèrses tematiques (1527-1970). Sistema d'organització Eth hons ei organizat enes següents grops de sèries: 01. Bibliotèca dera casa; 02. Documentacion familiara e personau; 03. Documentacion patrimoniau; 04. Documentacion judiciau; 05. Documentacion municipau; 06. Documentacion institucions araneses; 07. Comunautat eclesiastica de Vilamòs; 08. Documentacion deth "Movimiento" BIBLIOTÈCA DE ÇÒ DE JOANCHIQUET, VILAMÒS > RELIGION > Teologia morau AGA190-11-T1-960 : Salazar, Simón de. Svmvlas de moral, y indice de vocablos. Primera, y segunda parte : contiene la primera. En Zaragoça: por Domingo Gascon, impressor del Hospital Real y General de Nuestra Señora de Gracia,1682 BIBLIOTÈCA DE ÇÒ DE JOANCHIQUET, VILAMÒS > RELIGION > Teologia pastorau AGA190-11-T1-944 : Aranda, Felipe,. Quaresma de veinte y seis sermones: predicados en el templo de Nuestra Señora del Pilar de Zaragoça. En Zaragoça: por Domingo Gascon,1696 BIBLIOTÈCA DE ÇÒ DE JOANCHIQUET, VILAMÒS > RELIGION > Gléisa catolica > Sagraments AGA190-11-T1-829 : Gascón, Antonio. Fasciculus exorcismorum, conjurationum, oracionum ac benedictionum contra Procellas, Ventos, Locustas, aliosque Vermes, & Animalia fructuum corrosiva...Zaesar-Augustae :|bex Typographia Julianae Destre, Viduae Josephi Fort, 1778. AGA190-11-T1-836 : Gascón, Antonio. Fasciculus exorcismorum, conjurationum, orationum, ac Benedictionum: contra Procellas, Ventos, Locustas, aliosque Vermes, & Animalia fructum corrosiva. Caesaraugustae: ex officina Paschasii Bueno Dñi. N, 1715 AGA190-11-T1-975 : Gascón, Antonio. Fasciculus exorcismorum, conjurationum, oracionum, ac benedictionum contra Procellas, Ventos, Locustas, aliosque Vermes, & Animalia fructuum corrosiva...Bilbili [Calatayud] : apud Joachim Estevan, 1759 BIBLIOTÈCA DE ÇÒ DE JOANCHIQUET, VILAMÒS > LINGÜISTICA. FILOLOGIA AGA190-11-T1-760 : Durán, Juan Tomás. Explicacion castellana de la syntaxis del maestro Torrella, latina: van añadidas algunas notas, que dan nueva luz à la Explicacion...En Zaragoza: por Domingo Gascon, impressor del Hospital Real y General de Nuestra Señora de Gracia, 1692. AGA190-11-T1-828 : Durán, Juan Tomás. Explicacion castellana de la syntaxis del maestro Torrella, latina: van añadidas algunas notas, que dan nueva luz à la Explicacion...En Zaragoza: por Domingo Gascon, impressor del Hospital Real y General de Nuestra Señora de Gracia, 1692. DOCUMENTACION PATRIMONIAU > Compdabilitat > Compdes > Compdes de negòcis > Çò de Joanchiquet, Vilamòs AGA190-11-T1-2019 : Nòta deth cambi de moneda aranesa a diuèrses monedes, sègle XVIII-XIX DOCUMENTACION PATRIMONIAU > Proprietat patrimoniau e agricola-ramadera AGA190-11-T1-1263 : Estatuts dera Cooperativa Agricola e Ramadèra Aranesa de Vielha, 1942 ADMINISTRACION MUNICIPAU > Isenda > Intervencion.Tresaureria AGA190-11-T1-3027 : Recebut dera cooperativa de Vilamòs a favor dera cooperativa agricola e ramadera aranesa, 1956 AGA190-11-T1-3047 : Recebut dera entrega dera cuota de sòcis dera cooperatiua agricola e ramadera aranesa en Vilamòs, 1956

Importance matérielle :
15,00 m., en papèr; 22 pergamins; 33 positius fotografics, b/n, en papèr; 17 postaus b/n e color, en papèr; 82 grabats, en papèr, e 463 libres manuscrits e imprèssi, en pèth, pergamin, carton e papèr. 10 elements pel occitan

Couverture Temporelle :
1509-1971 (1682- 1956 pels documents en occitan)

Supports représentés dans le fonds :
Monographies Imprimées

Accroissement :
Fonds clos (ne connaîtra pas d'accroissement)

Accès

Identifiant du fonds :
FONS AGA190-11

Instruments de recherche :
Siti Internet : http://cultura.gencat.cat/arxius/aga Registres : Entre es ans 2008 e 2009 s'a realizat eth catalòg dera bibliotèca des de Joanchiquet de Vilamòs. Es trabalhs s'an portat a terme gràcies a ua subvencion autrejada pera Biblioteca de Catalunya entà collaborar ena elaboracion deth Catalòg deth Patrimòni Bibliografic de Catalunya. Es registres se pòden consultar a trauèrs dera pagina web dera Biblioteca de Catalunya en apartat deth Catalòg Collectiu deth Patrimòni Bibliogràfic de Catalunya, CCPBC, e deth Catalòg Collectiu des Universitats de Catalunya, CCUC, en aguest cas eth còdi der Archiu Generau d'Aran ei eth G929. Se dispause der inventari en supòrt electronic hèt damb eth programari de Gestion Integrau des Archius Comarcaus (GIAC). Actuaument era consulta se hè a trauèrs d'aguest programari en sòn Modul de Consulta. Tanben se pòt consultar on line a trauèrs dera opcion "Arxius en línea: Cercador de fons i documents" des archius dera Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya en web dera Subdirecció General d'Arxius i Gestió Documental deth Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació dera Generalitat de Catalunya.

Conditions d'utilisation

Conditions de consultation :
Documentacion de liure accés. Son d'accés reservat aqueri documents de mens de 30 ans.

Conditions de reproduction :

L’occitan parlé à Arbouno : que sait-on ?

En savoir plus sur Arbouno et sa région : Quelques ressources et documents :

Projets et actualités culturelles :

Histoire de Castelmagno et de sa région :

Patrimoine culturel immatériel : La Baìo di Castelmagno

La Baìo est le rite festif le plus emblématique et important des vallées occitanes d'Italie. La commune de Castelmagno a également sa Baìo. De nombreuses informations sur le site castelmagno-oc.com : http://www.castelmagno-oc.com/eventi/baia_storia.htm