Recèrca

sus 5
Filtrar
Filtres actifs
Type de Document : Spectacle vivant
Sauf
Type de Document : Œuvre
Auteur : CIRDÒC - Mediatèca occitana
Auteur : Pucheu, Zarbiè de
fre (40)
oci (25)
ita (1)
02 (20)
2 (7)
01 (5)
1 (3)
3 (3)
04 (2)
Basa (43)
Tipe : Espectacle viu / Data : 2016
Pièce de Dominique Lautré, d'après « L’occitan en guerre : lettres à Pierre Azéma (août 1914-décembre 1916) » de Louis Bonfils, éditées et traduites par Guy Barral.  Presses universitaires de la Méditerranée – PULM, 2015.  


LE SPECTACLE 

En 2016, en plein cœur des commémorations du centenaire de la Première Guerre Mondiale, Dominique Lautré célébrait les vingt ans de sa compagnie (Compagnie Le Chariot) en proposant une production inédite, réunissant sur scène acteurs et public autour des lettres de Louis Bonfils, officier et félibre languedocien tombé au combat en 1918, I a tant de causas de dire. 
Évocation du premier conflit mondial, cette  partition à deux voix (homme et femme, français et occitan), chemine entre les époques. À la cruauté des combats dévoilée en occitan par Bonfils (un récit unique par sa qualité littéraire comme par sa liberté de ton, l'usage de l'occitan lui ayant permis d'échapper à la censure militaire), fait écho une écriture contemporaine, proposant un plaidoyer précieux pour la reconnaissance de l'Autre et de la Vie. 


FICHE TECHNIQUE 

Mise en scène : Dominique Lautré 
Interprétation : Emmanuelle Osmont / Dominique Lautré
Scénographie : Ronan Cabon / Franck Dautais 
Costumes : Caty Ivorra
Lumières : Ronan Cabon 
Participation : Jean-Pierre Duriez
Images : Jackye Frysman 
Production : Compagnie Le Chariot (Béziers) 
Coproduction Théâtre de Béziers / Compagnie Le Chariot
Avec le soutien de la Région Languedoc-Roussillon, lo CIRDOC , la Ville de Magalas.


CONTACT

Compagnie Le Chariot
11, avenue de Badones - 34500 Béziers
Tél : 04 67 30 02 26
Site : http://www.cielechariot.org
Email :  direction[@]cielechariot.org
Mise en ligne : 20/11/2018
Appartient à :
Dominique Lautré
Compagnie Le Chariot
Tipe : Espectacle viu / Data : 2018

PRESENTACION

Nau espectacles de contes en çò de nau productors bearnés, de l'auton a l'ivèrn, tau qu'ei lo punt de partença d'aqueth espectacle . De l'iniciativa de partença, los contaires qu'an desirat conservar lo "nau" entà perseguir a dus, aquera mission beròja de transmission.

Entà petits e grans, cada atge de la vita que trobarà dens aqueths contes pirenencs un enriquiment encantador. David Bordes e Pierre Vidal que presentan en lenga nosta, o pas, un espectacle plen de sensibilitat, d'umor e de malícia abordant atau tota la filosofia de la societat d'aqueth territòri de montanha. 

EQUIPA ARTISTICA

David Bordes - contaire
Pierre Vidal - contaire


FICHA TECNICA 

Sus demanda als artistas. 

CONTACTE DIFUSION

Site internet del contaire David Bordes : https://david-bordes.blogspot.com/ 
 
Mise en ligne : 26/10/2023
Tipe : Espectacle viu / Data : 2022
Pèça per dos acrobatas e voses adolescentas

Dos acrobatas evoluisson en coregrafia al son de las paraulas del Daniel Fabre e d'adolescents, registrats dins licèus e collègis del país occitan, en contèxte urban e rural, mas tanben endacòm mai dins d'autras regions : paraulas e accents de joves sus la transformacion de se, punts de vista del cercaire. Los acrobatas siulan, escopisson, pòrtan costumes dins los quals se combinan lo salvatge e lo domestic, l'uman e lo non uman, las tradicions e estiles urbans e rurals, los genres femenins e masculins. Pèls animalas, plumas, suèja, cadenas, campanas, bastons, cranis e còrnas, luchas, crits e siblaments d'aucèls... aitant d'objèctes e de gèstas coma possibles coregrafics. Gèstes, danças, paraulas e siloetas questionan e montran la metamorfòsi de la joventud, entre aprobacion e transgression, genres e règlas, domestic e salvatge,  siblament de l'aucèl, sexualitats e figura de l'ors, fragilitats e expressions. 
Daniel Fabre travalhèt aquel tèma de l'iniciacion femenina e masculina « invisiblas » a partir de terrens contemporanèus ont los dròllets caçan, se desguisan, aiman los engenhs, imitan los aucèls e las bèstias... notadament dins Pirenèus e a partir de l'imaginari de l'ors. Es remarcable de tornar trobar dins las vilas e los barris, a Paris o a Marselha, los enjòcs e estereotipes masculins de la ruralitat que ne parlèt Fabre. Per Siffleurs de Danse, entendèm d'extraits de la conferéncia Condorcet de Daniel Fabre, prononciada en 2015 a Paris, remesa en jòcs e en resson pels acrobatas e lor musica : de testimoniatges de la joenesa en 2020. Lo tèxte es tradusit a minima per ofrir lo sens de las paraulas, magnificar las lengas e permetre una vision aisida de la pèça dels dos costats de Pirenèus. 
Siffleurs de dança adopta una forma leugièra, mostrabla sus una plaça publica, dins una cors de collègi o de licèu, dins una sala de las fèstas o dins la sala d'un teatre. S'adreça en particulièr als joves entre 12 e 18 ans, que donarà a ausir las voses : cossí se transformar e devenir an aquela edat.

DISTRIBUCION

Concepcion, enquèsta, tèxte, musica e mesa en scèna : Christophe Rulhes

Coregrafia : Julien Cassier
Creada e interpretada per : Clément Broucke (acrobata), Tom Colin (acrobata) e Christophe Rulhes (musician)
Costumas : le GdRA
Son : Pedro Theuriet
Regiae generala e creacion lum : David Løchen

FICHA TECNICA

Sus demanda alprès del GdRA

CONTACTE ARTISTIC

Frédéric Cauchetier | administration@legdra.fr | +33 (0)6 22 86 19 07

Christophe Rulhes & Julien Cassier | contact@legdra.fr | www.legdra.fr
Siège social : 8 rue Guy de Maupassant 31200 Toulouse
Production, diffusion, relations presse | AlterMachine
Elisabeth Le Coënt | elisabeth@altermachine.fr | +33 (0)6 10 77 20 25 | www.altermachine.fr 
Mise en ligne : 04/08/2022
Appartient à :
Tipe : Espectacle viu / Data : 2018

PRESENTACION 


«… L'OSTALARIÁ de las PLATANAS, o podètz encara veire uèi, al cap del vilatge, perdut al mièg d'un lotejament d'ostalets d'estil neoprovençal entornejats cadun de lor sèga de thuyas…
De las platanas centenàrias, ne demòra pas mai que dos qu'an subreviscut a las particulas finas, al cranc colorat o a las trencadas d'enterrament de la fibra optica… »
Aquò, es la debuta del conte...

… e a partir d'aquí, pendent cinc istòrias, anatz èsser co-carrejats dins lo raconte d'un sègle de vida d'aquel vilatge de Peirigòrd. Coma de vièlhs amics frescament retrobats, reconeisseretz atal divèrses personatges, totes tanben granats los unes que los autres. 

Ponch de partença del prepaus, fin XlXe sègle : Augustin lo vinhairon e son testament incongrú, conclús pendent un estranh mercat amb la Fantine.

Linette, la jove cantaira de bal popular iniciadoira del dancing dominical, Lo Dancing de las Platanas que coneguèt sas oras de finfa abans-guèrra.

Amédée Tremolet, legionària de Dièn Bièn Phu, vengut charcutièr-coregraf especialista de las revistas indo-chinesas del temps, dins son cabaret : Los Delicis de Saigon.

Lucie, jove proprietari del cinèma rural animat pels oestèrns americans de las annadas 1960 que los eròis permeton a Gotfried, lo mainatge salvatge, de dominar son terrible andicap.

Michel Dubroc, perdut dins sas malparadas immobiliàrias de parisenc conquistaire, vengut lo creator improbable de l'Ostalariá-Restaurant de las Platanas e que serà victima de la terribla prediccion d'Augustin…

Daniel Chavaroche vos mena atal pel cap del nas, de l'emocion al rire, per las peripecias de son raconte.


EXTRAITS VIDÈOS 


Descobrir l'espectacle en vidèo : aquí

CONTACTE DIFUSION 


Site internet de l'artista : https://danielchavaroche.jimdo.com/

Mise en ligne : 10/08/2023
Tipe : Espectacle viu / Data : 2022

PRESENTACION 

Es un enterrament de l'annada de 2000 que Daniel Chavaroche nos convida a seguir, lo de Zéphirin Calmont paisan, ancian resistent combatent, que se morís a la velha de sos 80 ans. Alara darrièra lo corbilhard inesperat, seguiretz MOI (de prononciar moy), lo can de Zéphirin. 
Vos farà conéisser los del masatge de Canteloube, mas tanben los autres : Jaufré, lo cantonièr-fossaire, Kéké lo colhonet comun, Ricou, lo paisan reconvertit, los Neos (rurals), Méline al veusatge fricaud, Pelhhou lo tavernaire e en fin de cortègi, los Refusaires que se convidan coma qui de dreit... als obsèquis de Zéphirin Calmont, es un païs qu'enterram...
Mas sabètz plan, a l'enterrament lo mai trist esclatan los rires estofats lo mai devastators. Aquel escapa pas an aquela marrida costuma. 


EXTRAITS VIDÈOS 


Descobrir l'espectacle en vidèo : aquí
"Le C15 corbillard" extrait de l'espectacle Ceux de Canteloube per Daniel Chavaroche

CONTACTE DIFUSION 


Site internet de l'artista : https://danielchavaroche.jimdo.com/

Mise en ligne : 10/08/2023
Tipe : Espectacle viu / Data : 2023

PRESENTACION

En 2023, Clume s'assòcia a Flora Souchier, poetessa, per crear « Époque de plomb » - Concèrt de poèmas". Sostenguda pel CDMDT 43, aquela creacion posa sas raices dins lo cant trad a dançar e la poesia contemporanèa e se fa rencontrar lo francés e l'occitan.
Vos contam un retrait possible de la nòstra epòca, e de la nòstra generacion que se debat amb ela. 
Poèmas de confinhament, de manifestacions, de colèra contra l'Estat, de cambiament climatic. 
E puèi, poèmas de lutz. Poèmas per cercaire l'aire entre las malhas, una linha de cresta, una linha de vida. Per la delicatessa, lo suènh, lo plaser carnal, la sororitat ;per l'escota del sensible e l'amor del viu. 
Per una alquimia d'aquela espòca de plomb que la convertiriá en aur. Pas l'aur monetari, l'aur de la lutz. De la vitalitat, d'una acceptacion que seriá pas una faiçon de se resignar. 
Descobrir qualques creacions en linha, sul site dels artistas :

EQUIPA ARTISTICA

Grope CLUME :
● Lucile Guirimand : cantaira (principalament lead) / pès / còs / tom
● Anouck Alarcon : cantaira (principalament bassa) / claps / street can drum
● Jessy Ragey : cantaira (principalament soprano) / pès / street can drum / tambornet italian

Flora Souchier : poetessa


FICHA TECNICA 

La ficha tecnica del grope Clume es de descobrir en linha Aquí


CONTACTE DIFUSION 

Groupe Clume : clume(at)mailo.com
Mise en ligne : 08/12/2023
Tipe : Espectacle viu
Moitié homme, moitié bête, on ne sait s’il était plus homme que bête, ou plus bête que les hommes.
Mise en ligne : 19/01/2017
Tipe : Espectacle viu / Data : 2016-12-20
Es pauc de dire que los elements son al centre de l'espectacle atipic ofèrt pels dos Laurenç dins « De l'aire a l'aiga ». Lo primièr Laurenç, es lo Cavalié, acordeonista suau, cantaire, fretonaire de maissa d'ase entre autras percussions que aquí tòrna posar a una de sas fonts mai aimadas : lo colectatge. Son rajar natural e cascalhant de nòtas encadenadas e d'envoladas vocalas jazzy tròba un resson particulièr dins las pintruras de Laurenç Bonneau, qu'afialèt sos pincèls tant sus de retraches e de paisatges qu'en benda dessenhada.
 
Aquí se tròba a pintrar en dirècte, essencialament en negres aigats sus de fuèlhas blancas, en seguir los tèxtes e las compausicions lançadas pel seu companh musicaire, que ven aital colorar l'ensemble. Colorar ? Veire. Sèm un pauc al-delai d'aquò e çò que se dessenha lèu es mai que mai una percepcion, un sentit, fin finala una fantasmagoria generala. Una « cosmogonia » lengadociana, ont los mites tòrnan prene plaça et ont son las estelas qu'escrivon l'anar del Monde. Al centre d'aquesta cosmogonia, l'òme, evidentament, amb sa tendéncia, segon lo sens del vent, a se virar en lop o en diable per el-meteis. Trempat de las pluèjas lavacièras, usat pel vent cèrç, sembla plan frèule dejós un cèl sovent negre, mas aquò seriá oblidar un pauc lèu que lo rebat que remanda al monde, l'ombra qu'eslonga sul paisatge es sorna, escura, creis e s'espandís coma un cancèr en seguissent los vai e vèni de las ondadetas dins las lacas saladas. Aclapat a la Clapa, cèrca d'escapas en bàs, dins lo monde del dejós, a s'enfonilhar dins son interior, dins sos sòmis, dins sa cosmogonia personala. L'i crotza los estatjants d'una mitologia oblidada, als noms sortits dels corredors del Temps, e que lo foton defòra d'aquel monde vièlh que coneissiá pas pus. Remandat encara l'òme serà, a sos embelinaments terrèstres, a la fèsta e al vin, a la carn e a la lutz, guidat per sas fams, esperant la fin del delavaci e de rais de solelh tròp passadisses.
 
Aquí una part, una part sonque, de çò que se pòt veire e sentir dins l'espectacle dels dos Laurenç, aquel dins la lutz e aquel dins l'ombra, que desplegan a totes dos un univèrs complet, barrat, e contengut dins un ponhal, coma la sal qu'òm escampa pel canton. Servit per de tèxtes en occitan d'el, de Joan-Maria Petit o encara Joan Bodon (per una interpretacion nòva de la Cançon de la Fièira), Laurenç Cavalié perfuma lo tot de tròces de collectatges a l'imatge de l'espectacle : caloroses, plasents, convivials, poetics, contemplatius, d'una malenconiá fosca que vesina amb las flambas de l'esperit de fèsta. D'aquel temps Laurenç Bonneau asaiga -es lo cas d'o dire- la tela, fa s'embeurar lo papièr de largas sompas negras qu'asondan pertot a l'entorn. Nerviós, lo trach de pincèl es pegós, estacat a una estranha realitat qu'exstís conhada entre totas las nuàncias d'un negre pregond. Se ditz que, a cada representacion, los dessenhs, fachs a l'instint e a la sensacion, cambian un pauc. Mas de biais inexplicat qualques uns tòrnan totjorn, en particulièr una cara usclada de vièlh, a l'encòp dura e doça coma o pòdon èsser, familièra als Laurenç, mas pas sonque. Coma la subervivença d'un mite...o d'una umanitat.
Mise en ligne : 20/12/2016
Tipe : Espectacle viu / Data : 2021

PRESENTACION

Antòni Ipolit Bigòt, nascut e mòrt a Nimes (11825- 1897) saupeguèt en posant dins lo fons universal de las faulas lor porgir una tòca originala e particulara, çò que ne farà un autor dels mai presats dins sa vila e son ròdol. E mai se diguèsse imitator de La Fontaine se’n espaceja d’a fons que situís sas faulas dins son luòc de viure e dins la vida videnta de son temps.  Mai  li arriba de còps de ne cambiar completament la morala. Tot aquò es pastat d’umor e encara a l’ora d’ara se trapan de nimesencs que coneisson sas faulas e se congostan de las dire.
Mercé sa granda coneissença de las poësias de Bigòt, Aimat Serre (1922.1993) dins un librilhon clafit d’umor Mots de Jòcs (ed. MARPOC 2002) farà una plaça originala e umoristica a las bèstias eròias d’aquelas faulas.  Es la confrontacion d’aqueles dos obratges e sa vision desencalada de las relacions òme- bèstia que farà l’objècte d’aquela charradissa.

CONTACTAR LO CONFERENCIÈR



Per contactar Jòrdi Peladan, autor d'aquela conferéncia : 
06 30 71 25 91 /  jordi.peladan@wanadoo.fr
Mise en ligne : 13/04/2021
Tipe : Espectacle viu / Data : 2019

PRESENTACION


En aquela velhada de Pascas, lo solelh colc careçava de sas darrièras lusors las vinhas que ribejavan lo flume. Sul camin que serpejava entre las colinas, una femna e sos dos enfants marchavan peniblament en direccion d'un vialtge que los lums s'escafavan dins la bruma. Quand dintrèron dins lo borg, los contravents èran clausats, las chiminèias fumavan. Coneissiá plan l'endreit. Se dirigissiá sus la plaça granda. Faguèt s'assetar sos dos enfants contra la paret de la glèisa. Se relevèt, respirava prigondament e de metèt a cantar. 
Quand los estatjants ausiguèron sa cançon, dobriguèron lors contravents. Éra ela, èra la «  Naneta ». La rejonhèron sus la plaça per l'escotar, li faire l'almòina, la mercejar d'èsser presenta.  Vaquí un an ja que l'avian pas vista. De que lor poiriá cantar e lor contar aqueste ser ? Segurament d'unas cançons d'amor, de viatge... d'unes contes dins los quals las princessas èran de simplas pastressas... Aviá tant de racontes la Naneta. 

Propaus 



Lo repertòri de Naneta Lévesque es eissit del monde paisan del Mézenc, son marcats pe son epòca, la fin del sègle XIX. Aqueles contes, pòrtan a l'encòp lo legendari e l'emprenta culturala contemporanèa de la contaira. 
Mai d'un sègle separa Naneta Lévesque e Séverine Sarrias. Pertant, aqueles contes interrògan totjorn la nòstra societat : cossí inversar lo poder dels poderoses ? Quina(s) relacion(s) avèm amb la mòrt ? Quin imaginari desvolopam fàcia a ela ? Quinas relacions entretenèm amb las nòstras filhas ? Quina plaça acordam a las femnas dins la nòstra societat ? 

Biografia de Naneta Lévesque


Naneta Lévesque es nascuda en 1803 a Santa Aulalha. Passèt una partida de sa vida suls monts del Vivarés, del Mézenc, e a la mòrt de son espós, s'installèt a Fraisse prèp de Firminy. A l'atge de 8 ans, al decès de sa maire, son paire se maridèt amb una novèla femna qu'èra pas brica bona amb ela. Foguèt afermada en cò d'unes mèstres, e aguèt dos enfants en defòra del maridatge.  

Puèi se maridèt amb lo Jacques Lévesque. Aquel òme èra fabricant de culhèras de fusta que vendriá en Forés. Quant a Naneta, mendicava son pan de vilatge en vilatge, per noirir sos enfants. En mercejament de l'almòina que li faguèt facha, contava e cantava. Despièit d'aquel destin, fait d'erranças e de pauretat, sentissèm pas cap de revòlta, pas cap de rancòr proprament dichas. 

I a pas qu'aqueles personatges marcats del sagèl de la feminitat que pòrtan sa vision del monde. Existís un tal ligam entre d'unes personatges femenins e sa pròpia existéncia, que podèm pas negar que nos fa part de son experiença personala del monde. 
Analfabèta, Naneta Lévesque n'èra pas mens una contaira e una cantaira sens parion. En efèit, son repertòri comptèt pas mens d'una cinquantenat de contes e de legendas, e mai de 70 cançons. Victor Smith, folclorista d'aquela periòde que reculhiguèt tot son repertòri disiái a son propaus : « Pòt pas legir ni una letra. La memòria sola agís en ela.» Aviá apres sos contes al prèp de las pastressas quand s'ocupavan amassa del tropèls, mas atanben pendent d'unas velhadas. Naneta aviá doncas acquerit aquelas estructuras narrativas dins la pura tradicion orala. Disiá d'alhors : « E quand los sabèm, los ensenham a d'autres.» Un còp aprés, Naneta noirissiá los racontes de sa pròpia experiença, de son pròpia sentit e la singularitat de sa paraula, fan de son repertòri un tresaur unic. 

Son univèrs narratiu es d'una granda diversitat : contes facecioses, contes d'animals, racontes meravilhoses, legendas crestianas... Sas cançons abordavan l'amor, la religion, l'embarrament... 

Los contes



Tres contes causits : s'agís d'un conte faceciós e de dos contes meravilhoses dins los quals lo legendari crestian costeja las credenças paganas. 
  • « Le granger et le bourgeois », conte faceciós que trobam las traças tre lo sègle X. Aquí, un monde a l'envèrs es imaginat, ont l'eròi l'empòrta sus son adversari en metent a mal son poder per la derision. 
  • « L'arbre merveilleux », version primitiva de Cendrillon que remanda a las relacions maire-filha. 
  • « La Mayrastre » : conte qu'interròga suls fondaments del nucli familial. A travèrs aqueles dos contes podèm atanben entreveire la divinitat Déma. Divinitat que  de per sa mòrt, dona la vida. 


Las cançons



Victor Smith que collectèt Naneta Lévesque èra pas un musician. Pr'aquò, notèt pas las melodias. 

Arnaud Cance a pres la melodia a d'unes aires tradicionals e i a pausat las paraulas de Naneta. Mas a tanben compausat d'unas novèlas melodias. L'occitan e lo francés se costejan dins lo repertòri cançonièr de Naneta. Las cançons que Séverine Sarrias a causidas d'interpretar fan la part bèla a las doas lengas. 

Los cants que seleccionèt son en resson amb los contes ja evocats. La Chabra e lo lop » es una cançon de passejada per excelléncia. Fa referéncia a l'enfança e a un monde que tenguèt pas dreit. Coma dins tot repertòri tradicional, i a d'unas cançons fòrça conegudas. Mas dins lo de Naneta, i a tanben d'unas cançons unencas. Es lo cas per Voici le printemps, que coneissem pas d'autra version d'aquel cant. Aital, Arnaud Cance a compausat una cançon per aquel unica. Un dels cants, dit de « réveilhez » que Naneta deteniá serà atanben interpretada. Sustot, Arnaud e Séverine resistiguèron pas a l'enveja de compausar una cançon en omenatge a la Naneta, que la vida foguèt tan singulara. 

EQUIPA ARTISTICA

Un espectacle de Séverine Sarrias 
Contes e cançons de Naneta Lévesque
Agach exterior : Françoise Diep
Trabalh e adaptacion musicala : Arnaud Cance 

FICHA TECNICA

Durada 1h 
Tot public a partir de 8 ans. 
Alprès de la Companhiá Les Fées du Az'Art



CONTACTE DIFUSION

06.82.19.66.38.
lesfeesduazart@gmail.com
www.lesfeesduazart.com 
Mise en ligne : 10/01/2020
Appartient à :
Les Fées du Az'Art
Séverine Sarrias
sus 5