Recèrca

sus 16
Filtrar
Filtres actifs
Portail : Fabrica
Langue : oci
Sauf
Type de Document : Œuvre
Auteur : Association A.D.Oc
oci (157)
fre (141)
02 (56)
03 (36)
04 (21)
01 (13)
2 (4)
3 (3)
00 (2)
Fabrica (157)
Tipe : Article d'actualitat / Data : 2023-05-02 01:00:00
Començat en 2023, lo projècte « Montpelhièr, l'esperit dels luòcs » es un projècte de territòri destinat a se desvolopar sus las cinc annadas de la candidatura de Montpelhièr per devenir en 2028, capitala europèa de la cultura. Aquel projècte, qu'associa actors educatius, socials, culturals e artistics del territòri de candidatura, convidarà cada annada a explorar las diferentas facietas del patrimòni viu del bacin montpelhierenc, per fin de tornar afirmar lo caractèr unic d'una vila capitala, a l'encòp cosmopolita e meridionala, europèa e occitana.
 
En 2023, per la tota primièra annada d'aquel cicle, « Montpelhièr, l'esperit dels luòcs »  explorarà los registres tradicionals de la fèsta dels mòrts, la Martror occitana, per un cicle d'Educacion artistica e cultural menat dins mantunas escòlas de la vila. L'implicacion dels mai joves farà l'objècte d'una restitucion finala creativa e festiva lo 25 de novembre, a l'escasença de l'edicion de 2023 de la Davalada, eveniment portat per l'associacion Inter'cal Montpellier, partenari del projècte.  
 
Montpellier, l'esprit des lieux. Chap.1. Martror, es un dels projèctes laureats sostenguts dins lo quadre de Montpellier, capitale européenne de la Culture 2028, portat pel CIRDÒC - Institut occitan de cultura e una ret partenariala d'actors educatius, socials, culturals e artistics del bacin montpelhierenc a l'entorn de la lenga e de la cultura occitanas : : lo Théâtre de la Vista, l'association Inter'Cal, la DSDEN 34 e le rectorat de l'Académie de Montpellier, la Rampe - TIO e lo Théâtre des Origines.

Objectius

Causir d'associar la question de la fèsta e del patrimòni es una faiçon d'anar al delà d'un acte eissit de la tradicion. S'agís aquí de valorizar e desvolopar un potencial cultural, de produire de sens, de portar de valors de convivéncia, e de metre a profièch lo caractèr evolutiu de la cultura dins tota sa diversitat per èsser actor e ciutadan del monde de deman.



Calendièr del projècte dins son integralitat 


Febrièr - Mai de 2023 : Preparacion del projècte pedagogic 
 
Octobre-Novembre 2023 : 
Talhièrs de sensibilizacion e d'iniciacion a las practicas culturalas relativas al ritual festiu de Martror – cant, dança, descobèrta dels simbòls
 
13 e 14 de Novembre de 2023 :
Representacions teatralas : Martror, fais moi peur ! E Martror fa la fèsta !
 
25 de Novembre de 2023
Eveniment festiu : restitucions dels talhièrs a l'escasença de la Davalada de 2023 - Esplanada del Peiron, Montpelhièr


LA DAVALADA - Eveniment final 


La Davala, qu’es aquò ? Descobrir l'eveniment  


En occitan, lo temps ont lo lum declina, las fuèlhas tomban, la natura s'endormís se sona la davalada (l'auton), literalament, la descenda, lo declin. 
Es lo cicle sasonièr de la pichona mòrt, lo moment de bascula de las sasons. An aquel periòde, se mormolha que los defunts quitan l'al-delà per tornar demest los vius, lo temps del passatge de l'annada mòrta a la qu'es en tren de nàisser. Pendent aquel temps, èra de costuma d'onorar los mòrt per una fèsta, la fèsta dels mòrts, la famosa Martror. 
Dempuèi mantunas annadas, l'associacion Inter'Cal Montpelhièr celebra la fèsta dels mòrts en propausant al public, una mièja jornada e una serada festiva, que met a l'onor los rituals tradicionals occitans. 

25 Novembre 2023 - Restitucion finala dels talhièrs 


Lo projècte Montpellier, l’esprit des lieux. Chap.1 :
Martror !, ven s'inscriure dins una valorizacion sul temps long de l'eveniment «Davalada» portat pel partenari-clau que constituís Inter'Cal, en donant a las equipas ensenhaires e al public grand, claus de compreneson e d'apropriacion d'aquel patrimòni comun. Lo ritual festiu preparat amb los escolars, vendrà en efèit enriquesir la manifestacion per un eveniment transdiciplinari, ric e participatiu.  

''Montpellier capitale européenne de la Culture 2028''


Aquel projècte es sostengut dins lo quadre de la Crida a projèctes portada per l'Associacion Montpellier 2028 qu'a per mira d'enriquir la creacion e la difusion tan coma que de favorizar d'accions artisticas, culturalas e patrimonialas, totes sectors confonduts, sul territòri "M28". Aquela Crida a projèctes miralha tota l'ambicion de la candidatura de Montpelhièr e de sos partenaris per devenir, ensemble, capitala europèa de la cultura en 2028.
Las proposicions artisticas retengudas donan a veire los concèptes (Religar, Actar, Celebrar) e los aisses artistics (L'aiga que nos religa, Futur en serias, Trans ?) de la candidatura. L’art e la cultura son de vectors poderoses de ligams, de sens e de desir per afrontar los grands desfises de nòstra epòca, notadament lo desfís climatic e lo desfís democratic. Montpelhièr 2028 a fait de la question del ligam, lo còr de sa reflexion artistica en imaginant sas tres compausantas : lo ligam a l'espaci e al territòri, lo ligam al temps e al futur e, en fin, lo ligam a l'autre. 

Descobrissètz aquel projècte demest los 35 laureats 2023, de tornar trobar sus www.montpellier2028.eu

Descobrir lo projècte a travèrs diferents documents 


Dorsièr de presentacion integral del projècte : AQUI

Imatges d'illustracion a l'entorn del projècte "Montpellier, l'esprit des lieux. Chap.1. Martror"
Imatge 1. Credits : Georges Souche 
Imatge 2. Credits : Georges Souche
Imatge 3. Credits : Baptiste Morel
Imatge 4. Credits : Georges Souche
Imatge 5. Credits : Mireille Fornengo 
Imatge 6. Credits : Intercal Montpellier

Seguir lo projècte en temps real sus las rets socialas
Mise en ligne : 03/07/2023
Tipe : Eveniment / Data : 2023-11-25 12:00:00

PRESENTACION



En occitan, la veille du jour des morts porte le nom de Martror. Laissez-vous emporter par la fête des âmes. Un spectacle-rituel proposé par le Théâtre des Origines, mais également concert, balèti...

LE 25 NOVEMBRE 2023 SUR LA CONTRE-ALLÉE DU PEYROU
(PARTIE BASSE DE LA PROMENADE)
Dans le monde occitan, la veille du jour des morts
porte le nom de Martror.
Venez costumés en romeca (sorcière), fada (fée), esqueleta
(squelette), drac, bez et autre fantauma ... et laissez-vous emporter
par la fête des âmes dans la plus pure tradition avec cette année, un
spectacle-rituel proposé par le Théâtre des Origines, mais également
concert, balèti...
Programa
12h : Bar, stand restauration ; stand maquillage et jeux
14h15 : Ouverture officielle
14h30 : Balèti avec Cabr'e Can
16h: Concert de Djé Balèti
17h15 : Spectacle-rituel "Martror, la fèsta dels morts" par le Théâtre des Origines
et les classes de Montpellier (départ de la procession portail de droite de la contre-allée)
Sens doblidar los incontornables : Soupe, vin chaud, crêpes, sandwichs. L'abus d'alcool est dangereux pour la santé, à consommer avec modération.


INFORMATIONS PRATIQUES 


Programme complet et infos pratiques : facebook.com/montpelliermartror et facebook.com/intercalandreta
Mise en ligne : 30/10/2023
Tipe : Article d'actualitat / Data : 2023-05-02
Projècte laureat sostengut dins lo quadre de Montpellier capitale européenne de la Culture 2028, lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura coordina en 2023 lo projècte Montpellier, l'esprit des lieux : Martor, es la davalada !, en animar una ret partenariala d'actors educatius, socials, culturals e artistics del bacin montpelhierenc a l'entorn de la lenga e de la cultura occitanas : : lo Théâtre de la Vista, l'association Inter'Cal, la DSDEN 34 e le rectorat de l'Académie de Montpellier, la Rampe - TIO e lo Théâtre des Origines.


Lo projècte

Jos la direccion artistica del Théâtre des Origines, Montpellier, l'esprit des lieux !  Chap 1 : Martror ! prepausa de reafirmar lo caractèr unic d'una vila capitala, a l'encòp cosmopolita e meridionala, europèa e occitana, en mobilizant de registres tradicionals del territòri enriquits d'experiéncias contemporanèas dins un environament social e urban en metamorfòsi.
Per aquela primièra annada d'una operacion destinada a s'espandir sus cinc ans, es la fèsta dels Mòrts, la Martror occitana, que serà lo ponch d'adesion de las dinamicas montpelhierencas a l'entorn de la lenga e de la cultura occitanas.

Aquel programa de sensibilizacion al patrimòni cultural immaterial, culminant en un eveniment festiu e collectiu de restitucion lo 25 de novembre de 2023 lo tantòst al Peiron dins l'encastre de l'eveniment la Davalada, es constituït d'un malhum d'accions EAC menadas dins las escòlas de la vila, a l'entorn de la dança, del cant e de la recreacion de practicas emblematicas dels rituals de la fèsta dels mòrts en Occitània, en dialòg amb las culturas del monde.

Participacion de las classas

Mantuna modalitat de participacion e de sensibilizacion son ofèrtas als ensenhaires de l'acadèmia e a las classas montpelhierencas per la davalada de 2023.


  • Conferéncia teatralizada Martror fais-moi peur (11-18 ans) o conte musical Martror fa la fèsta (5-11 ans) : 2 jorns de representacion pel Théâtre des Origines al Théâtre de la Vista en novembre de 2023

  • Talhièrs de transmission, practica e creacion e conferéncia théâtralisée (contribucion activa al projècte, engatjant a participar a l'eveniment final del 25 de novembre)
    • Talhièr 1 (Cicles 1 e 2) Creacion d'una comptina coregrafiada (1x 1h) + conte musical Martror fa la fèsta
    • Talhièr 2 (Cicle 3, collègi e licèu) Creacion d'un còr de personatges, escritura + conferéncia teatralizada Martror fais-moi peur
    • Talhièr 3 (Cicle 3, collègi e licèu) Creacion d'un còr de musicians e cantaires + conferéncia teatralizada Martror fais-moi peur

  •  Jornada de formacion / sensibilizacion al patrimòni cultural immaterial occitan pels ensenhaires a venir pendent l'annada escolara 2023-2024 - informations : prod-edu [a] oc-cultura.eu

Inscripcions

Los establiments escolars de Montpelhièr que vòlon participar als talhièrs e a l'eveniment collectiu se pòdon premarcar aicí.
- Representacion sola (conferéncia burlesca o conte musical) : https://forms.gle/oGHo7KFmHiMZPXMVA
- Talhièrs e representacion (fins al 31/05/2023 / Inscripcions acabadas) : https://forms.gle/5odmxVyUe3MTDAs66

Objectius

Causir d'associar la question de la fèsta e del patrimòni es una faiçon d'anar al delà d'un acte eissit de la tradicion. S'agís aquí de valorizar e desvolopar un potencial cultural, de produire de sens, de portar de valors de convivéncia, e de metre a profièch lo caractèr evolutiu de la cultura dins tota sa diversitat per èsser actor e ciutadan del monde de deman.

Totes los detalhs dins lo dorsièr de presentacion del projècte
Mise en ligne : 02/05/2023
Tipe : Libre / Data : 2023
E òc, Chantagreu es totjorn quí, pincat sus son terme, e en debàs, cort una ribiera... mas dins la suaudor apparenta de queu decòr bucolic, quò es tota una umanitat que minja, beu, aima, se breja, trabalha quante pòt pas far autrament, viu, qué... I encontraretz un maire que migra per sa reeleccion e son eschina, un torista un pauc perdut, un curet que a bien dau malor coma sos parofians e lo quite Bon Diu, una dròlla que tòrna au país fortuna facha, una autra que contra esperança 'chaba per se maridar, un bolengier fumelaire, un vielh que ne’n 'chaba pas de morir, una revòlta botarela, una partida de pescha bien especiala, un viatge diplomatic malaisat... E tanben l’eternau vielh garçon tot sole sus son terme dins una baralha sens fin contre lo vent, la mauchança e la neciariá umana. Tot un pitit monde que coneissetz benleu desjà e qu’espere tornaretz trobar emb plaser.

Los textes que seguen, coma los que se tròban dins lo prumier tòme, an començat de paréisser i a mai de quaranta ans dins un pitit bulletin publiat a Bordelha. Ventador era son nom. Darrier quela apelacion prestigiosa se 'clachava (entre autres) la volontat de familiarizar los legeires occitanofònes emb la grafia normalizada, de lur monstrar enfin lur lenga dins daus 'bilhaments dignes d’ela. Prumiers pas de l’autor dins l’escritura occitana, an las imperfeccions d’un prumier obratge, e los còps de riflard se vesen un pauc tròp, coma dins dau faus rustique... L’autor pasmens a ren vougut chamjar dins quelas istòrias que se vòlen tanben testimònis d’un temps onte las referéncias popularas escrichas eran las istòrias lemosinas de Panazòu e los dialògues lengadocians de Catinon e Jacotin. Las Cronicas de Vent-l’i-Bufa contan de las istorietas onte, au fons comique tradicionau, se boiran una realitat rurala e l’imaginacion de l’autor, totjorn a un piau dau fantastique...

Libre + 2 CD
Mise en ligne : 05/12/2023
Appartient à :
Novelum-IEO Perigòrd
Tipe : Libre / Data : 2015
Hidalgo, corsari barbaresc,gentilòmi e conilh que singlan tà las Islas Tangerinas e lo lor tesaur. Mes abans de tocar au mitic archipèl trucat per las galèrnas, on arrodeja l’ombra deus vaishèths samsits e deus mostres de mar, los nostes hardits companhs que deuràn afrontar un navèth adversari… gaujós bahida, mes tanben crudèu e shens mercé : los piratas !
Mise en ligne : 25/09/2015
Tipe : Eveniment / Data : 2024-06-01 10:30:00

PRESENTACION 



Carta blanca a l'autritz Cecila Chapduelh per aquel segond cafè literari a Pinsaguèl. Lecturas, escambis, talhièr practic, seràn al programa d'aquel rendèz-vos familhal.

Per aquela segonda annada, lo cafè literari « Total Festum literari » prepausat pel CIRDOC e la mediatèca Salou Casaïs de Pinsaguèl, dona carta blanca a l'autora Cecila Chapduelh a l'entorn de son recuèlh « Mina de plomb, mina de ren - Mine de plomb, mine de rien ».
L'obratge, paregut en 2023 en cò de las edicions Jorn, dona a ausir lo cant d'una femna liura. Un rdv entre escambis, lecturas mas tanben practicas, puèi que l'artista vos prepausa de vos ensajar al vòstre torn a la mina de plomb.


INFORMACIONS PRACTICAS 

Médiathèque Salou Casaïs - 1 rue du Ruisseau, 31120 Pinsaguel

Entrada gratuita sus inscripcion : 

 mediatheque@mairie-pinsaguel.com /  05.61.76.88.68.

Mise en ligne : 23/04/2024
Tipe : CD / Data : 2013-04-22
Registrat amb Brunò Mylonas (qu’a realizat Bernard Lavilliers o Aldebert), d’Erick Benzi  (Khaled, Cheb Mami) e de Laurenç Guéneau (Sinsémilia, Souad Massi), Joanda e sos musicians prepausan un album que ritmicas de las guitarras se maridan amb los instruments occitans e del bacin mediterranèu. Coma un viatge al còr del País d’Òc.

Es lo buf de la Tèrra d’Òc que s’adreça al Monde dins 14 cançons ont se maridan lo laüt de Mediterranèa, lo violon, la viòla de ròda e la bodega de la Montanha Negra ; cada instrument embraça las ritmicas caudas de las guitarras e de la bassa, que jògan amb las percussions bolegantas del cajón e de las caissas claras. Se d’unes instruments an l’embelinament eternal d’una tèrra sens atge, aquí, dansan amb lo present, amb totes los publics, sus de gimmicks que Joanda n’a lo biais.

Que siá es en francès o en occitan, la votz de l’autor-compositor-interprèt se sap faire emocionanta sus Te souviens-tu de nous ? (Robèrt Lafont), boleganta sus Enfant de Paratge, festiva sus Gosta la vida! e pòp sus Le pont qui danse.

Portadas per una paraula a l’encòp singulara e universela, las cançons d’aquel album nòu respiran la Tèrra de tot un pòble e alisan las nòstras aurelhas que son de longa en quista de sonoritats nòvas.
Mise en ligne : 13/04/2017
Appartient à :
Planeta Prod
Tipe : Libre / Data : 2021
Ven de paréisser lo numèro 2 de Jornalet en papièr. Après la polida experiéncia del numèro 1, la redaccion prepausa desenant un tèma cada an, per tal de retraire l’evolucion del subjècte raportat long dels meses o dels ans.

Dins aqueste numèro 2 se remembra lo combat contra lo projècte d’un barratge dins lo bòsc de Sivens que costèt la vida al jove ecologista tolosan Rémi Fraisse. Fraisse foguèt pas tuat per de malfactors ni mai per de terroristas, mas per las fòrças de seguretat de l’estat que defendián un projècte de construccion qu’a la fin se realizèt pas. Sièis ans après sa mòrt, sèm totjorn a esperar un omenatge nacional o qualque sòrta de reconeissença. Luènh d’aquò, a tota la dolor de la familha s’apond lo fach que la longa enquista judiciària s’acabèsse en un non-luòc. Lo numèro 2 de Jornalet en papièr tracta tanben los omenatges que la Generalitat de Catalonha rendèt pendent l’an 2019 a Robèrt Lafont e a l’escrivan aranés Jusèp Condò. Dins aquel sens, la revista publica un article inedit de Jèp de Montoya sus l’escrivan de la Val d’Aran. A mai, la revista conten una seleccion de las opinions pus legidas, e se clava en recordant la necrologia de Rosina de Pèira, l’icòna de la nòva cançon occitana e maire del folk occitan, que nos quitèt en junh de 2019.
Mise en ligne : 22/01/2021
Appartient à :
Associacion entara Difusion d’Occitània en Catalonha (ADÒC)
Tipe : Libre / Data : 2022
Vaquí quatre novèlas coloradas de verd puèi de roge, belcòp de negre, mas puslèu pintradas de patiràs, d’injustícia. Los òmes, son capables… de tot. Capables de far mal e de far de mal.
Mise en ligne : 22/04/2022
Appartient à :
Edite-moi !
Tipe : Eveniment / Data : 2016-09-23 14:00:00
Felibrejada de Tolosa, lo 23 de setembre : 14h00 arcuelh deths felibres ath centre dera maison d'Occitania, 15h00 Depòst de garba ara plaça Frederic Mistrau (casau deras plantas ) dab lecturas de poèmas ! 16h00 : Remesa deras pervenches a quauques felibres ara sala Perbòsc ( Maison d'Occitania) peth sindic de Gasconha -Naut Languedoc . 17h30 : Vernissatge der'exposicion der'Escòla deras Pireneos sala Perbòsc (Ostal d'Occitània) en preséncia deth Capolièr deth Felibritge, e de nombrosis personalitats e partenaris. 19h00 : Aperitiu ofèrt pera mantienença de Gasconha -Naut -Languedoc. 20h30 : Eth majorau Jòrdi Passerat harà ua conferéncia sus eth poeta : « Pèire de Godolin » 21h30 : Eth Capolièr deth Felibritge Jacmes Motet harà ua conferéncia sus : eth Felibritge guèi, vector d'economia pera lengua.
Mise en ligne : 06/09/2016
sus 16