Recèrca

sus 33
Filtrar
Filtres actifs
Sous-Menu : Fonotèca
Sauf
Auteur : Kollectif du Pois Chiche Masqué
Auteur : Mistral, Frédéric (1830-1914)
oci (255)
fre (92)
frd (17)
cat (6)
eng (2)
spa (1)
Sons (325)
Tipe : Son documentari / Data : 2019-10-08
Disque vinyle 45 tours témoin de la marche sur Montpellier du 10 mai 1980 à l'appel du Parti Communiste. Le metteur en scène et comédien Claude Alranq y déclame un poème accompagné par la Musique de la Rue, groupe composé de membres des groupes Sauveterre et Quimantu.

Ont participé à cet enregistrement :
La Musique de la Rue.
Les chanteurs : Maguy, Yamari Cumpa (du groupe Quimantu), Jean Tricot, Bernard Connac (du groupe Sauveterre) et Claude Alranq. Musique et orchestration : Jean Tricot.
Au dos de la couverture, une photo illustre le rassemblement à Montredon-des-Corbières (11) devant la stèle d'Emile Pouytès, viticulteur tué lors des manifestations du mois d'avril 1976.

« Aquela manifestacion era pas soncament a l’iniciativa del partit communist. Es nascuda de la crida que l’escrivan JP. Chabrol, l’universitari R. Lafont e lo president de la cambra regionala d’agricultura E. Maffre-Baugé buteron. Aquel manifèst es « lo pais escorjat » que podètz trapar dins los archius de R. Lafont al CIRDOC. Moltes sindicats obrièrs, organisacions professionalas, moviments de joneissa, l’Accion Culturala Occitana, l’Action Jeune Théâtre… participeron dins aquela manifestacion de Montpelhièr que comptava dins las 100.000 personas. Lo mot d’òrdre de la manif era « VIURE ». 
FUGUÈT UN ECSEMPLE REMIRABLE DE L’UNION POPULARA QUE NASQUÈT DE LA PUJADA CULTURALA OCCITANISTA ENDRALHADA DINS LAS ANNADAS 1968. 
Domatge qu’aquela union populara regionala de la basa e dins l’accion s’es farlabicada dins "un program comun de governament» que menèt Mitterand al poder per pas rès entreprendre de solid pels paisses d’oc… e fin finala per la França tota. La davalada de la mobilisacion regionala, populara coma obrieira, intellectuala coma culturala, comencèt en seguida d’aquel renègament. Encara uèi ne portèm las consequenças. Es lo Front Nacional que pauc a pauc recuperèt lo terrenc abandonat. »

« Cette manifestation n'a pas seulement été l'initiative du Partit communiste. Elle est née de l'appel que l'écrivain Jean Pierre Chabrol, l'universitaire Robert Lafont et le président de la chambre régionale d'agriculture Emmanuel Maffre-Baugé ont poussé. Cette manifestation ...

Claude Alranq en 2019
Mise en ligne : 27/05/2019
Tipe : Son documentari / Data : 2016
Tèxte de l'episòdi : 

Evidentament tot a cambiat per ieu. Me siáu acostumada a ma vida de femna amb un òme e lo risolièr de l’amor sus ma tèsta. Aviái pas jamai pantaissat qu’una causa com’aquò arribariá un jorn dins ma vida de tanturla: faire la cosina, anar faire leis crompas soleta dins los supermarkets americans, començar a comprendre e a parlar un pauc aquela lenga. Remy me daissava sa veitura e menavi una veitura automatica sens bóstia de cambi.

M’a menat visitar los musèus de Baltimore lo BMA (Baltimore art museum) e lo Walters Museum. I aviá tant de pinturas francesas que me sentissiái a l’ostal. Urosament que Remy èra amb ieu que pecaire la pintura es pas jamai estada una causa importanta per ieu. Un còp a Paris èri anada al Louvre mas fasiá tant de temps. Donc ai descubert al BMA Matisse, Van gogh, Picasso e çò que m’a fòrça esmoguda Andy Warrhol. E al Musèu Walters ai aimat los paisatges del Monet, Manet, Sysley, l’art del Japon, de l’Egipte, de la Grècia...

Tot aquò me semblava un autre mond : pas simple d’imaginar de gens fasent de pinturas o d’esculturas tota la santa jornada. Quand on a pas apres a conóisser l’art enfant es pas simple de lo descubrir e de lo comprener a la fin de sa vida.

Sabi pas çò qu’auriá dich l’oncle Vincent de me veire vistalhar los musèus ambe son argent !
Çò que m’agradava mai èra d’anar me passejar sus la Baia del Cheasepeake ont son arribats los Pilgrims Fathers d’Anglatèrra a la debuta del sègle detz e sèt. E tanben los soldats de la guèrra de Secession prèp del Patamac. Rémy èra urós de me veire espantada per tant de meravilhas com’un enfant davant un novèl joguet.

- Un jorn anarem a Washington. En fàcia del Congrès i a de Musèus mai que bèls de tota mena. E descubriràs un pauc mai la pintura francésa e aquela de tota l’Euròpa. E las esculpturas de Malhòl que ven de ton pais Banyuls. E anarèm passar una fin de setmana a New York ont i a tanben de musèus e subretot aquel de l’Edat Mejana « Lo Cloister Museum ». Saràs pas contenta de veire qu’an raubat lo clastre de San Guilhem del desert e tant d’autres. Subretot aquel de San Michel de Cuxa dins las Pireneas orientalas. Tot de marme ròse. Mas l’an pas raubat l’an crompat donc i a de gens del pais que l’an vendut !

Fasiái la torista, l’amorosa e la femna a l’ostau. Un jorn me desrevelhèri. Me caliá tornar al vilatge :

- Allò! Joana Belcaire? Mossu Bardot lo notari !

- Bonjorn Mestre ! Quante plaser de vos ausir !

- Pas qu’un problèma…

- Es grèu?

- Non pas : i a agut ièr un gròs auratge e lo teulat de vòstre ostal es tombat al mitan de vòstre jardin. Vos faguètz pas de marit sang ai demandat al maçon de venir. E deman tot anirà plan !

- Mercè plan. A ben lèu; Deman tornarai al vilatge.

- Bon viatge!

Remy èra pas content mas ieu me fasiá plaser. Subretot que sabiái ara que l’òme qu’aimavi me seguiriá.

- Es pas tu que vas reparar ton teulat?

- Vòli veire çò qu’es arribat e seguir lo travalh, es mon ostal !

- Dins un mes ai acabat a l’universitat per de bon, la retirada es arribada. S’esperavas poiriam partir ensems.

Per lo primièr còp èrem pas d’accòrdi. Remy èra tot blanc, sa votz tremolava e sas mans tanben. Las lagremas èron pas luènh. E ieu voliái partir, dintrar al vilatge. Eri secassa : la tanturla èra tornada.
Quand comencèt de plorar m’arrestèri. Aviái ganhat ! Segur que dins un mes me vendriá rejónher.

- Pas qu’un mes e puèi vendràs.
- Mas es pas possible per ieu de tot laissar aicí, caldrà de temps. Vòli pas gardar aquest’ostal aprèp la retirada. Ai pas d’enfants e sabi pas de que vau faire dels mòbles e tot lo demai.

- T’en fagues pas tornarai ambe tu a la fin de l’estiu…

- Benlèu. Mas ieu te vòli pas quitar. Vòli viure ambe tu. Deves saupre que t’aimi. O sabiái dejà quand èrem joines mas ai agut paur : ères tant plena de ton pais. Era pas possible d’imaginar Joana vivent dins un autre pais tant luènh de son Occitània.

M’a pres dins sos braces e puèi es anat crompar un « crab cake » amb un còp de vin roje per me faire plaser. Eri devenguda una filhèta gastada.
Puèi avèm pres los bilhets e zòu : ieu partiriái deman e el dins un mes.

Quand nos quitèrem a l’aeropòrt me balhèt una pichòta caisseta. Dedins una baga amb una pèira blava: un safir... Eri promésa e el plorava de bonhur e de lagui de me daissar.

Un còp assetada dins l’avion comencèri de realizar tot çò qu’aviá cambiat dins ma vida dempuèi una annada. Lo sovenir de Matilda èra luènh mas pensavi sovent a ela, al plasèr qu’aviam agut de viure ensems, de faire lo viatge per l’America totas doas. M’auriái tant agradat se foguèsse venguda ambe ieu dins los musèus. Un estela limpaira dins ma vida ! Mas èri segura que l’aviái ajudada a faire son camin de femna. Mas qual èra l’òme qu’aviá causit : un gentleman o una racalha !

Paris, Montpelhièr, mon amiga Clara m’esperava a l’aeropòrt.

- Alara Madama l’americana de qué fa de tornar al vilatge ? Es que parlas la lenga aprèp una annada dins lo pais ?

- Comenci a me despatolhar e pòdi sortir soleta.

- E l’amor es enfin arribat dins ta vida? Aquel Rémy èra tant polit dins seis vingt ans ! Evidentament es un pauc tardièr d’èstre amorosa dins l’automne de sa vida ! Lo mai important es que ara existís e que siás urosa. Per aquò i a pas d’atge.

Quante plaser de la tornar veire, sèm amigas dempuèi l’escòla primaria. Es maridada, dos enfants e a trabalhat tota sa vida a la comuna, secretària. Ara es retirada e amb lo Jaume son marit qu’èra regent, fan de viatges organizats un pauc pertot dins lo mond et cade còp que tornan fan una serada ambe los filmes del darrièr pais descubert.
Auriái poscut faire aquò ambe Baltimore. Un autre còp! Mas quand Rémy sarà aicí farem una serada sus l’istòria del Maryland, aquò sarà fòrça interessant... e different.

Ara siáu davant ma pòrta. Dintre e sus la taula un molon de corrièr. Una letra endessus e recóneissi sul còp l’escritura e mon còr fa tifa tafa...

Mise en ligne : 22/06/2017
Appartient à :
Lo viatge de Joana - Liste des épisodes
Tipe : Musica registrada / Data : 1973
Son édité
Domaine : Littérature orale
Provenance : Tarn, Lacaze
Descripteur(s) : Conte
Situation de l’enregistrement : En studio
Matériel d’accompagnement : Archives (lettres)
Mise en ligne : 18/08/2021
Tipe : Son documentari / Data : 2009
Texte de l'episodí 2 : 

Durbissi la pòrta de l’ostal e davant ieu una filha dins sos 20 ans benlèu, polideta, los peus negres, los uòlhs verds, la pèl bruna, granda e linja, una maleta dins la man que me demanda amb un bel sorire e una votz doça :

- "Madama Joana Belcaire?"

- "Òc es ieu ! De qué volètz ?"

- "Vos sovenètz de Maria Delbàs, ma maire ?"

- "Benlèu, possible…"

- "Èretz au collègi ensemble dins las annadas…"

- "E de qué fa vòstra maire ara ?"

- "Pecaire es mòrta la paura l’an passat e m’a totjorn dich : s’un jorn sès dins la maganha vai te'n veire mon amiga Joana Belcaire, t’ajudarà.

- "Ieu ? Coma vos podriái ajudar : ai ges de trabalh per une filha coma vos, soisoleta e subretot pensi que ara que soiretirada, vòli viatjar."

- "Benlèu que me poiriatz lotjar ? En escambi de la cambra e del manjar fariái lo dedins e tanben lo defòra, qu’avètz un polit jardin."

- "Madama siatz plan brava : ai pas d’endrech ont anar !"

I aguèt un silenci : aquela filhòta me fasiá pena de la daissar defòra…Benlèu que verai, sa maire èra al collègi amb ieu? Puèi sens soscar mai longtemps :

- "Dintratz : dormiretz aquí aquesta nèit e deman cercaretz un endrech ont anar."

 Ai ensajat de trapar sus la cara d’aquela jove una semblança amb una femna qu’auriái coneguda dins ma joinessa : res. Li ai mostrat la sala d’aiga, l’ai menada dins la cambra d’amics.

- "Pausatz vos aquí e vos sonarai per lo dinnar. Ara ai de causas de far."

- "Per l’enterrament de vòstre tonton Vincenç?"

- "Cossí o sabètz ?"

- "Tot lo vilatge ne parla e dison que ara siatz rica !"

- "Res es pas encara fach ! Mas avètz rason l’enterrament es per deman."

- "Vos ajudarai per reçaupre la familha…"

Ai tancat la pòrta e soi anada dins lo salon e me soi assetada : tot aquò semblava pas de bon ! Qual èra aquela filha ? E aquela Maria Delbàs ? Ges de sovenir d’aquela filha au collègi o endacòm mai. Benleù qu’èra son nom de femna maridada ? Los pantaisses se n’èran anats, la realitat m’emplenava la tèsta e me fasiá mau. 

Lo telefòn sonèt : sus la maquina s’afichèt lo nom de Mèstre Bardòt, lo notari de l’oncle Vincenç :

- "Madomaisèla Belcaire ?"

- "Bonjorn Mèstre Bardòt, cossí anatz ?"

- "Madomaisèla ai besonh de vos veire : es temps de legir lo testament de vòstre oncle."

- "Lo cal faire uèi ?"

- "Sulpic : l’oncle a demandat que lo testament siá legit a la familha, es a dire vos e vòstre cosin Paul abans l’enterrament !"

- "A bon !?"

- "Vòstre cosin Paul serà dins mon burèu a 4 oras : i vos espèri tanben."

- "Vendrai, ajatz pas paur, Mèstre Bardòt !"

Ai pausat lo telefòn. E ara de qu'anavi faire d’aquela filha ? La laissar soleta dins l’ostal ambe los cats ? Non, aviái pas fisança : vendriá ambe ieu e m’esperariá dins la sala d’espèra del notari. Quina istòria !

- "Madomaisèla Delbàs!"

- "Mon nom es Matilda, Matilda Delbàs."

- "Matilda es un polit nom. Matilda vendretz amb ieu encò del notari o se volètz vos pausarai davant lo supermercat e vos tornarai prene aprèp mon rendètz-vos.

- "Ai ges d’argent per crompar de causas al supermercat !"

- "Alara vendretz amb ieu e m’esperaretz dins la sala d’espèra del notari."

Començavi de susar e de tremolar : de qu’aviái fach de durbir la pòrta e daissar dintrar dins mon ostal una filha qu’aviái pas jamai vista ? Benlèu que seriá una bona causa de li demandar sos papièrs? Òm pòt èstre brava, mas sens èstre completament nècia ! O benlèu que Matilda èra la filha qu’aviái pas poscut aver. Quand èri jove èra pas possible d’èstre «filha maire » la sola causida èra de demorar vièlha filha coma dison los mascles al cafè de la Prima. 

Zo mai, lo telefòn…..

Veire l'episòdi 3

 

Mise en ligne : 08/12/2011
Appartient à :
Lo viatge de Joana - Liste des épisodes
Tipe : Emission ràdio / Data : 2013
Cronica radiofonica per fin de conóisser melhor la lenga occitana e lo Lengadoc.
Episòdi sul vocabulari de la viticultura, segonda partida.
Mise en ligne : 04/04/2023
Tipe : Emission ràdio / Data : 2016
Cronica radiofonica per fin de conóisser melhor la lenga occitana e lo Lengadoc.
Episòdi suls noms de carrièra.
Mise en ligne : 06/04/2023
Tipe : Emission ràdio / Data : 2016
Cronica radiofonica per fin de conóisser melhor la lenga occitana e lo Lengadoc.
Episòdi sul vocabulari de la Corsa camarguenca.
Mise en ligne : 06/04/2023
Tipe : Emission ràdio / Data : 2011

Segond e darrièr episòdi d'una emission consacrada a l'edicion 2011 del festenal "las voses de la Mediterranèa" de Lodève.
L'originalitat d'aquela edicion es de metre en valor los poètas joves de lenga occitana.

L'emission se compausa d'entrevistas amb Jean-François Mariot, Jean-Paul Creissac, Magali Bizot-Dargent, e de captacions dels espectacles.

Per de questions de dreches, los extraches musicals difusats dins aquela emission pòdon pas èsser mes en linha, foguèron doncas talhats de l'enregistrament.

Mise en ligne : 21/07/2014
Appartient à :
Tipe : Son documentari / Data : 2018/2019
Aquel testimoniatge sonòr foguèt estat reculhit dins l'encastre del projècte Cosina tarnesa menat per lo CIRDOC-Institut occitan de cultura mercés al sosten de la Conferéncia dels Finançaires per la Prevencion de la Pèrda d’Autonomia e del Departament de Tarn (CFPPA81).
Mise en ligne : 12/06/2019
Tipe : Son documentari / Data : 1972
Son inédit
Domaine : Musique vocale
Provenance : Aude, Hérault, Tarn - Montagne Noire
Situation de l’enregistrement : En collecte
Qualité du document : bon
Mise en ligne : 18/08/2021
Appartient à :
sus 33