Recèrca

sus 7
Filtrar
Filtres actifs
Sous-Menu : Talhièrs
Sauf
Type de Document : Œuvre
Type de Document : Dossier virtuel
oci (60)
fre (17)
ita (3)
cat (1)
eng (1)
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2018
Dins l'encastre del Festenal Total Festum 2018 e del partenariat amb la Federacion regionala dels Fogals rurals, lo CIRDÒC organiza un dipositiu mobil de mediacion e de sensibilizacion a la cultura e a la lenga occitanas.
Concebut per l'acompanhar, aquel « trocèl de primièrs secorses occitans » illustrat per Bernard Cauhapé e preparat amb la collabracion de Florian Vernet es de totjorn gardar a man !
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2016-2017
Durant la première année de mise en œuvre du projet (2016-2017), sous la coordination des conseillères pédagogiques départementales de l'Académie de Montpellier (Jacqueline Martin / Gard pour le cycle 1 ; Geneviève Paulet / Lozère pour le cycle 2 ; Fabienne Albert / Aude pour le cycle 3), les enseignants de l'Académie de Montpellier, du Val d'Aran, du Val d'Aoste et du Piémont ont commencé à concevoir les premiers jeux numériques et à les tester en classe avec leurs élèves, autour des trois thématiques transversales du projet : langues et intercompréhension ; TICE ; développement durable.

Liste des jeux (Pour jouer : http://maleta.occitanica.eu/jocs_index.html)

- Cycle 1 : L'histoire de Petit ours
Es airines dera classa
Es jòcs dera classa
Eth saussèr dera classa
Mos shaute era musica !
Es sassons der an
Insecte ou pas ? / Insècte o pas ?
La vida del parpalhòl
Lo còs del parpalhòl
Los jòcs dins la cor de recreança... Les jeux de cour... dans nos langues !
Lo lombricompostador
Differenziamo bene

- Cycle 2 : Les aventures de Petite abeille

Ós-orso-ours
Zum-zum
Era aigua
Paisatge de montanha
La volpe
La luce
Le Piemont
Le Pays Noir
L'esquiròl e sos amics
L'énergie éolienne
Faire du compost pour nourrir la terre et les végétaux
Païsatges e vilas loseròts
Les conseils du vieux sage à l'abeille

- Cycle 3 : Ursulet

Espace langues romanes
Langues romanes ou non ?
Espace langues romanes - bis
Reconnaître les langues romanes à l'écrit
Reconnaître les langues romanes à l'oral
activités durables /activités non durables
De l'énergie pour quoi faire ?
Energies renouvelables ou non renouvelables ?
Quels sont les différents types d'énergie ?
Es arrius dera Val d'Aran
ETH CICLE DERA AIGUA / LE CYCLE DE L’EAU/ IL CICLO DELL'ACQUA
QUÈ CONEISHEM DERA AIGUA?
Questions sus l'aiga
Les mots de l'eau dans nos langues...
Quiz pont du Gard
Où peut-on trouver du miel ? (niveau 1)
Environnement croisé

Les enseignants des trois pays travaillant sur le cycle 1 se sont particulièrement concentrés sur l'exploration de l'environnement proche de l'élève. Ils partagent ici, pour accompagner les jeux du cycle 1, des fiches didactiques décrivant les jeux, détaillant les domaines disciplinaires concernés ainsi que les dispositifs pédagogiques possibles et proposant des modalités d'évaluation.

Revenir à l'accueil du Talhièr

Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2021-2022

La presentacion generala d’aquel projècte s’inscrich dins lo contèxte del projècte PEE al dins una classa unenca de 15 calandrons de CP al CM2.

Perqué causir aquela lectura : presentacion


Dins l’encastre d’un ensenhament en classa unenca del CP al CM2 dempuèi mantuna annadas, decidiguèri de n'introdusir los mites fondators a la cultura de la classa, coma una institucion que torna cada an. Se mena pel biais de la literatura a l’entorn d’un libre e de sa lectura ofèrta. Aquel trabalh es la resulta de mantun besonhs que se pausèron al flor de las annadas :
  •  fargar la cultura de classa, practicar los escambis filosofics (aquí las conferéncias balhadas per Edwige Chirouter m’an fòrça ajudada),
  • desvelopar d’aisinas de classa creadas per la classa,
  • renovelar las fichas d’autonomias de seguit o d’aprigondiment d’activitat,
  • ofrir d’autres accès al saber que l’escrich o la lectura per far que totes los calandrons i accediscan.
La classa coneis ja
  • la mai vièlha istòria escricha coneguda uèi : lo mite de Guilgamesch;
  • Lo mite d’Ulisses
  • Lo mite de Tese e del Minotariá
Ongan, partissèm a la descobèrta de Ermès amb lo libre Le Feuilleton d’Hermès de Murielle Szac (edicions Bayard).

La mitologia tan coma la filosofia es pas al programa en cicle 2, nimai en cicle 3. Pasmens son de camps disciplinaris accessibles rics e fòrça apreciats dels enfants. Se fargan una cultura comuna e umanista larga e solide. Lo perlongament de l’activitat sus mantuna annada permés de tornar investir, de comparar, d’analisar las continuitats dels racontes dempuèi l’invencion de l’escritura, çò que porgís una preparacion al collègi pro fulhosa.

La lectura se fa dos jorns per setmana, lo matin, a nauta votz e en periòdes 1 e 2 per la regenta que va viure l’istòria. A partir del tresen periòde, los calandrons son convidats a legir a nauta votz als autres, sus la basa del volontariat. Lo libre causit es particularament adaptat a una situacion de classa ritualizada amb 100 episòdis de meteis longor que pren de 6 a 9 minutas de lectura a nauta votz.

A cada episòdi i a un resumit de çò que foguèt legit. Aquel resumit es presentat jos la forma d’una mapa d’èime. Tre lo segond periòde son los calandrons que son convidats a porgir lo resumit als autres, lo preni en nòta jos la forma d’una mapa d’èime e la fau validada per la classa. La fin de cada episòdi daissa una «a seguir» que provòca la curiositat e l’enveja generala de desirar descobrir la seguida. La classa tota, que siá un CP o un CM2, una dròlla o un dròlle, tot lo mond s’acorda per aculhir l’istòria del personatge principal. Ermès es un enfant, a las qualitats pròpre als mainatges (curiositat, jòia, galejada, volontat d’aprendre) e l’escritura del tèxt es fòrça accessible tot en respondent a una exigéncia de qualitat, amb un vocabulari ric, literari, descriptiu, mas tanben poetic. Utiliza de tecnicas comunas al conte e a literatura dedicada als enfants çò que fa que los enfants son pas destabilizats. Son dins una forma literaria que coneisson.

Las lecturas comunas son l'escasença d’escambis nombroses e variats cap al la vida e las tematicas filosoficas, religiosas, familialas. Per cada episòdi ai previst un tèma d’escambis, de soscadas. Pasmens, son pas que de dralhas. Los enfants van pauc a pauc s’apropriar lo moment d’escambis e los subjèctes pòdon arribar dels calandrons. (Aquela istòria me fa pensar a...Ai sentit aquò ... Soi trista perque...Qu’es aquò...Compreni pas la reaccion de...Aimi plan quand... Etc.)

Comprenèm que las dralhas per la regenta son aquí per desvelopar la reflexion e la cultura dels calandrons en provocant l'interès e la curiositat, viure d’autras situacions de vida conegudas o inconegudas per se dobrir a una representacion de las possibilitats mai larga, aprendre a donar son vejaire, argumentar en s'apiejant sus las novèlas coneissenças, comparar e far de ligam individualament e collectivament cap a las representacions encontradas dins lo raconte. Trabalhar l’expression, la teatralizacion, l’oralitat per una apròcha adaptada als calandrons en dificultat cap a l’escrich o/e la lectura.

Un còp aquò dich vos prepausi de mostrar e vos partejar sus la Maleta :
  • las cartas mentalas d’una sesilha. Per aver una vision generala causiguèri de far lo trabalh jos la forma de mapa d’èime. La primièra es la ficha menaira generala que balha la vision globala de las activitats desvelopadas a l’entorn de l’activitat, la segonda mòstra cossí l’activitat se desvelopa dins los diferents domenis del sòcle comun, la tresen lo desvelopament possible pendent una sesilha. Aquò es pel encastre general e pedagogic.
  • una proposicion de progression sus l’annada. I son presentats jos la forma d’un tablèu en colona per cada episòdi e d’un biais exaustiu cap als trenta primièrs episòdis, de pistas de trabalh en art, los tèmas d’escambis a explorar, d’idèias d’estudi de la lenga, los animals encontrats (dins la mira de n'enriquesir lo vocabulari del calandron), los personatges encontrats o evocats.
  • las aisinas fargadas per trabalhar que son
1 ) Las mapas d'èime dels primièrs vint episòdis

Aquel trabalh es una ajuda preciosa. Permeton un apròchi visual de la memòria. Dobrisson lo calandron a organizar, exprimir, contar, resumir, pensar e memorizar d’un autre biais. S’acostuma pauc a pauc a aquela novèla situacion d’aprendissatge e serà convidat de ne far dins d’autras activitats (expausats, recèrcas, compte-renduts). Una causa que pausa aquelas mapas tre lo debut de l’istòria permés de pausar una cronologia : en efièch,  aquò es tre qu’es nascut qu’Ermès viu totes aqueles eveniments. (Rampèl  l’istòria de Kiriko que los calandrons coneisson...). La construccion de la  mapa d'èime de la geografia dels dieus pòt s’aprestar en amont amb d’etiquetas aimantadas que permeton als calandrons de visualizar, cercar e metre sol l’etiqueta a la bona plaça sus l’aficha.
En periòde 3 e 4 son los calandrons que fan las mapas d'èime dels episòdis en trabalh de còla e la presentan en debut de lectura coma un resumit de çò que se passèt. Permés de veire çò que retenon de l’istòria, la compreneson fina , l’encadenament dels eveniments, la percepcion de las causas a efièches.

2) lo tablèu recapitulatiu dels personatges, las caracteristicas, los luòcs, los ligams amb Ermès  per episòdi dels 30 primièrs episòdis. Es un trabalh qu’es fach en fin de lectura amb los calandrons per plan se rampelar de çò que foguèt legit, e permés d’abordar d’un biais indirècte l’apròcha de l’analisi literària (descripcion, connectors, camps lexicals; figuras d’estil...). Permés tanben de tornar lèu trapar d’informacions quant volèm tornar sus un moment o un personatge, una caracteristica, un eveniment, una situacion e de comprendre quines son los ligams entre Ermès e los autres personatges. En efièch los personatges son nombroses !

3) Lo recuèlh d’òbras de las arts per cada episòdi, al mens fins al episòdi 30. Las òbras per cada episòdi son prepausadas per facilitar la recèrca e aver de resorgas a espleitar. Los imatges pòdon èsser estampats e plasticats per èsser manipulats e/o acrocats al flor e mesura; Son dins una bóstia. A debut, es la regenta que va prendre la bóstia, dobrir la bóstia, trapar la bona òbra e la presentar puèi los calandrons van pauc a pauc prendre en man aquel ritual. Es una contribucion a la constitucion d’un solid referencial d’òbras tan classicas coma contemporanèas, dins totes los domenis de las arts. Aital l’istòria pren sens e fa d’anar tornar entre realitat geografica e mond mitologic. La mond mediterranèu, europenc, l’Antiquitat van èsser estudiat e abordat pel aquel camin ritualizat.

4) Los noms dels personatges revirats en occitan. La revirada dels noms m’es pas apareguda coma un trabalh evident. Me soi tornada cap als lexics, lo site del Congrès, las referéncias literàrias e lo site internet de wikipedia ont nombroses articles son revirats. En crosant las sorgas, vaquí çai-jos çò que trobèri per enriquesir las referéncias de la classa. Me soi apujada sul catalan e las autras lengas romanas quand trapavi pas la revirada en occitan. Coma de costuma, lo tablèu es mes al jorn e aficat dins la classa amb los noms occitans en tinta blava e en francés en tinta negre.  

5) Enfin, un exemple  de debanament de sesilha en periòde 4 : Los calandrons an pres un ritme e son acostumats als rituals. A aquel periòde los prenon mai en man (fargar las mapas d'èime per resumir los episòdis, legir a nauta votz, descobrir una òbra de las arts e escambiar sus un tèma que ven de la lectura ausida)

6) d’exemples de produccions dels calandrons dont aguèri l’autorizacion de drech a l’imatge: an fargat de polidas afichas illustradas dels dieus amb las caracteristicas, an fach de dessenhes de compreneson de lectura, an trabalhar suls mostres, an fach de mapas d'èime e an acabat per un pichon montatge d’un filmòt amb lors tèxtes registrats. Aquel trabalh foguèt lo darrièr sus Ermès e s’es fach en autonomia bèla amb subretot de pichons de cp al CE2. Aquel trabalh me serviguèt per evaluar lo trabalh d’escritura, d'escriveire, de lectura e de lengatge oral e de biais. En los daissant far totes sols e en s’entrajudar los calandrons an fach una produccion qu’a pas per destinacion finala d’èsser  quicòm de net e professional mas que nos mòstra la coesion que se faguèt a l’entorn d’una òbra estudiada cooperativament e collectivament.

7) Per acabar,  los documents ressorgas e una bibliografia sus la mitologia pels enfants.

Segond la carta de las calandretas, causiguèri d’utilizar los logicials liures de Libre Office per fargar los documents (presentacions odt e per las mapas d’èime).

Al mes de junh, ont ne sèm ?
Avèm plan avançat, pas un jorn ont nos seriá possible d’escapar al ritual.  Avèm acabat la lectura dels 100 episòdis la darrièra setmana de mai ! Es una capitada sus mantun nivèl :
  • bastir una cultura, menar los calandrons a far de ligams amb d’autres contèxtes tan mitologics coma istòrics, films o libres.
  • desvelopar l’enveja de legir e de cercar tot sol : èsser actor de son saber. Los calandrons an prepausar d’expausats, de cèrcas, an menat de libres en ligam amb la lectura.
  • l’enveja d’ofrir la lectura als autres : quitament de calandrons en dificultat prigonda en lectura trantalhan pas de legir qualques linhas als camaradas.
  • l'aquisicion d’aisinas de trabalh coma las mapas d’èime
  • un enriquiment del vocabulari escrich e oral
  • un desvelopament de la compreneson fina d’una lectura
  • la coesion e consciéncia de grop, un respèct prigond de l’escota, del vejaire, de l’autre.
  • Una fiertat d’aver d’aisinas expausadas a la paret, coma las afichas dels dieus amb lor especificitats, la mòstra dels dessenhs fachas pels parents e mesa en valor per las pòrtas dobèrtas. La fiertat tanben de partejar lor filmòt amb los parents. La lenga, quitament s’es pas blosa, camina e sortís aital de l’ostal.
  • La visita al collègi : lo cors de francés èra sus l’estudi d’un tèxt sus Circe e Ulisses : los calandrons an poscut se sentir d’aise, an pres consciéncia de la cultura qu’aviam fargada e lo plaser de poder la mostrar e la partejar.
  • La demanda al primièr conselh de junh : « qué serà lo mite estudiat l’an que ven ???»
Mise en ligne : 28/06/2022
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2016-2017
<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)


Au demiei de las òbras literàrias màgers qui avem en França, la de Jules Verne qu'ei d'un riquèr extraordinari pr'amor d'espleitar de faiçon sistematica los tres pielars de transmission deu saber istoric e geografic : lo tèxte (dab romans qui contan viatges qui's debanan pertot sus tèrra), las mapas (tots los romans que son acompanhats de mapas qui descriven los itineraris realizats) e l'imaginari (au truvèrs d'illustracions e egaument de mapas o de descripcions qui permeten de viatjar per d'autes biais). Que perpausam ací ua espleitacion pedagogica d'un roman hèra conegut, a saber Lo Torn deu monde en 80 dias.

Perqué aqueth autor e aqueth roman ?

Jules Verne qu’ei l’autor francés mei arrevirat au monde, hèra conegut, dont l’òbra qu’ei sovent estudiada e espleitada en las escòlas. Lo son roman « Lo Torn deu monde en 80 dias » (1873) qu’ei dilhèu lo mei conegut de la soa produccion literària. Que permet, en mei, de har hèra de ligams enter las matèrias, las disciplinas. Enfin, que pòt estar hicar en relacion dab un element d’actualitat : « Lo Vendèa Glòbe », qui estó lançat lo 6 de noveme de 2016 (las edicions que’s debanan cada 4 ans). Aquesta corsa a la vela, a l’entorn deu monde, shens estanc ni assisténcia, qu’ei un reclam dirèct au roman de Jules Verne pr’amor, pendent longtemps, qu’estó impossible de har aqueste viatge marin en mensh de 80 dias…
Sus l’espleitacion de l’òbra de Jules Verne en classa, e au-delà d’aqueth roman, que podetz utilizar ua mustra pedagogica qui aví hèita quauques annadas a peu CDDP 64 : http://jules-verne.pagesperso-orange.f/Exposition_Jules_Verne_Lionel_Dupuy.pdf
De faiçon mei larga, que podetz espleitar las ressorças e los ligams qui perpausi suu men site dedicat a l’autor : http://jules-verne.pagesperso-orange.fr/

<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2015
Dins la continuitat del trabalh d'analisi menat per la primièra sesilha, aquesta seconda sesilha   convida los escolans a descobrir diverses eslogans occitans, per fin de soscar als particularismes d'aquel mòde d'expression. Cada grop constituit concebrà un projècte d'aficha que comprendrà un eslogan en occitan.

>>Tornar a l'introduccion
Mise en ligne : 31/08/2015
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2016-2017

Abraham Cresques ,
Atlas de cartes marines , dit [Atlas catalan]. 1375. Manuscrit. Langue : catalan.  Majorque. En linha sus Gallica

Réduction au tiers de l'atlas catalan de 1375, conservé à la Bibliothèque nationale sous la cote Mss. Espagnols 30. 1830. Document cartographique manuscrit. En linha sus Galllica


Plaça deu tèma dens la programacion
L’interès d’aqueth Atlas catalan, e notadament l’extrèit causit ací, que demora dens la soa utilizacion qui pòt estar hèita de faiçon hèra interdisciplinària (Istòria, Geografia, Occitan, Etnologia, Francés), de la soa pertinéncia e utilizacion en familha de lengas (ligams Occitan gascon / Catalan ancian) e de la soa espleitacion en Istòria-Geografia-EMC (pr’amor de combinar de faiçon excepcionau los tres supòrts màgers de transmission deu saber geografic e istoric, a saber la mapa, lo tèxte / la lenga e l’imatge / l'imaginari).

Problematicas possiblas
Quaus son las representacions cartograficas emplegadas ací de l’Africa en aquera mapa ?
Quaus informacions màgers e son transmetudas ?
Quau lenga ei utilizada ?


Competéncias tribalhadas
Las competéncias tribalhadas que pòden estar :
II : Reperà’s en l’espaci : bastir repèris geografics
III : Rasonar, justificar un anar e las causidas hèitas

Item 1 : Pausar questions, pausà’s questions a perpaus de situacions istoricas o/e geograficas
Item 2 : Bastir ipotèsis d’interpretacion de fenomèns istorics o geografics

V : Analisar e compréner un document

Item 1 : Compréner lo sens generau d’un document

VI : Practicar diferents lengatges en istòria e geografia

item 3 : Conéisher las caracteristicas deus racontes istorics e de las descripcions emplegadas en istòria e en geografia, e en realizar

Mesa en òbra pedagogica
Vist l’interès màger mes tanben la complexitat deu document a estudiar, que perpausi 2 sesilhas tà la soa espleitacion pedagogica en classa.

- Purmèra sasilha : « « Un Atlas catalan, un Atlas occitan ? »
- Dusau sasilha : «  Un Atlas ric en informacions ».

 

Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2016-2017
<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)

Quines son los objectius generals e las publicacions faitas dins l'encastre de la classa ?
Qualques fichas menairas pels regents dels escrits produsits en classa (Tèxt liure, jornal, expausat)
 
2a - Los objectius pedagogics
2b - Las publicacions faitas
2c - Ficha menaira : lo jornal
2d - Ficha menaira : lo tèxte liure
2e - Ficha menaira : los expausats
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2019-2020

Cossí reglar E-carnet maternelle ?


Per aver pas de bug o de problèma pendant l’annada, es important de tot plan reglar abans de metre en plaça lo portfolio dins la classa.

    • Metre la basa de donadas dels observables en occitan :

      Per causir vòstra basa d’observables, vos cal anar dins l’espaci professor de l’aplicacion (lo mot de Santa Clara es 1234), picar sus ‘Reglatges’, seleccionar ‘catalòg observables’ puèi dins ‘causir fiquièr catalòg’, picar sus vòstre document (lo que vos propausi aquí se sona 01-atenduts-occitan).

    • Registrar las informacions de vòstra escòla :

      Vos cal anar dins l’espaci professor de l’aplicacion (lo mot de Santa Clara es 1234) ; Picar sus ‘Reglatges’ ; Seleccionar ‘escòla’ puèi notar las diferentas informacions demandadas.

    • Registrar las informacions sus lo/la/los/las e lo cap d’establiment.

      Es possible de dintrar 3 regents diferents e de registrar la signatura de cadun (servirà per l’edicion dels portfolios).
      Dins ‘multi-utilisator’, cal plan emplenar lo nom del regent qu’utiliza l’aplicacion.

    • Registrar las seccions (los nivèls o lo grops segon vòstre foncionament de classa) :

      Dins ‘seccions’, podètz registrar dusca 5 grops diferents. Pòdon èsser los nivèls de classa, los grops de trabalh.

    • Reglar los paramètres del quasèrn de capitadas :

      Vos cal picar sus ‘paramètres ecarnet’. Podètz modificar las datas de debuta e de fin del periòde, lo mot qu’apareis a la debuta del quasèrn de capitadas (cal picar sul tèxte per lo cambiar).

    • Parametrar lo mandadís per mèl del portfolio a las familhas :

      Vos cal picar sus ‘pararètres mèl’. Podètz pre-configurar l’objècte del mèl, las personas en còpia dels mèls (lo director per exemple. Mèfi de metre pas de personas que son pas autorisadas !), e lo tèxte del mèl que serà generat automaticament.

    • Dintrar la tièra dels escolans :

      Avètz doas possibilitats :
        ◦ Siá dintratz un per un cada enfant dempuèi l’acuèlh en picar sus lo ‘+’ en naut a dreit de l’ecran puèi emplenatz cada rubrica.
        ◦ Siá importatz tota la classa en meteis temps : Per aquò faire, devètz emplenar un fiquièr (format .xls o .xlsx) per assabentar las informacions dels escolans. Avètz un modèl telecargable aquí (02_onde_enriquit) o podètz utilizar lo fiquièr de onde e l'enriquir.
          Dins l’espaci professor, causissètz ‘reglatges’, picatz sus ‘tièra escolans’ puèi ‘importar fiquièr escolans’ e seleccionatz lo vòstre fiquièr.
Ara, se anatz dins ‘mos escolans’ vesètz cada enfant de vòstra classa. Se volètz agachar o cambiar las informacions d’un enfant, podètz picar sus lo rond de l’enfant concernit puèi en naut a dreit sus l’icòne modificar. Podètz per exemple escriure los objectius o lo bilanç del periòde que seràn notats dins lo portfolio.

Cossí utilizar E-carnet maternelle ?

Ara, vòstra aplicacion es prèsta a èsser utilizada en classa.
Quand l’escolan capita de faire quicòm de novèl que volètz metre dins lo quasèrn de capitadas, vos cal :
        ◦ Picar sus l’avatar de l’escolan,
        ◦ Picar sus l’icòne volgut segon lo document a salvagardar (fotò, video, registrament sonor o nòta escrita)
        ◦ Prener la fotò`(o autre segon vòstra causida)
        ◦ Validar
      ◦ Notar lo comentari (se pòt faire aprèp se avèm pas lo temps)
        ◦ Registrar
Quand avètz acabat lo periòde, o que volètz agachar lo portfolio, anatz generar lo document. Per aquò faire, vos cal :
        ◦ Dintrar dins l’espaci professor
        ◦ Picar sus ‘Mos escolans’
        ◦ Seleccionar l’escolan que volètz estampar lo portfolio
        ◦ Picar sus ‘generar e-carnet’ en naut a dreit

Lo portfolio se fa veire. Lo podètz mandar a la familha per mèl merce a l’icòne tot en naut a dreit (Lo mèl es generat automaticament se avètz tot reglar a la debuta de l’an).

D’autras foncionalitats permeton de ganhar de temps (atribuir un document a un grop d’enfants per exemple). Per mai de detalhs sus las foncionalitats de l’aplicacion mai ponchudas, podètz anar sul siti https://e-carnet-maternelle.jimdofree.com/. I trobaretz plen de tutorials plan detalhats.

Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2016-2018
Ces documents ont été réalisés par le groupe des enseignantes bilingues et formatrices Langue et Culture occitanes pour le projet Erasmus + « Parcours TICE : l'éducation au développement durable dans nos langues ».

Dans cette section sont proposés pour chaque cycle les documents permettant le travail et l'évaluation des compétences linguistiques, mobilisant l'intercompréhension :
- Cycle 1 : livret élève, livret enseignant, sons  ;
- Cycle 2 : 2 batteries d'évaluation, El gallo et Eriç. Pour chacune : livret élève, livret enseignant et sons niveau 1 ; livret élève, livret enseignant et sons niveau 2 ; livret élève, livret enseignant et sons niveau 3 ;
- Cycle 3 : tests d'évaluations intercompréhension, son

>> Retour au sommaire
Mise en ligne : 02/11/2018
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2017-09
couverture du hors-sérieLo Centre de ressorsas d'educacion al desvolopament durable de Valhan (CREDD) propausa dins aquesta publicacion una descobèrta dels "animals totemics", manifestacions del patrimòni cultural immaterial occitan, e de las legendas que los meton en scèna.

Retrobatz dins la Maleta d'Occitanica l'integralitat d'aqueste fòra-seria trilingüe (francés, occitan, anglés) del bulletin de ligason del CREDD, realizat en partenariat amb lo CIRDÒC, e un accès per fica a cadun dels animals.



Responsable de la publicacion : Guilhem Beugnon. Illustracions : Jane Appleton.
Presentacion : Claude Alranq
Tèxtes de las legendas : Adèle Guillon.
Traduccion anglesa : Adèle Guillon e Jane Appleton.
Traduccion occitana : Lo CIRDÒC

Resulta d'un partenariat entre la DSDEN d'Erau e la comunautat de comunas dels Abans-Mons, lo CREDD a coma mission d'acompanhar las classas del primari e del segondari del departament d'Erau dins la mesa en òbra de projèctes pedagogics ligats al patrimòni, a l'environament e al desvolopament durable. Assegura tanben, tres còps l'an, la publicacion d'un bulletin de ligason numeric e desvolopa d'otisses didactics que son meses a dispausicion gratuita de las classas.


Per escotar los tèxtes de las legendas legits en occitan :

Mise en ligne : 20/11/2017
sus 7