Recèrca

sus 3
Filtrar
Filtres actifs
Catégorie : Actualités culturelles
Sauf
Type de Document : Œuvre
Auteur : Association Lenga Viva
Auteur : Escòla Gaston Fèbus
Tipe : Article d'actualitat / Data : 2023-05-02 01:00:00
Començat en 2023, lo projècte « Montpelhièr, l'esperit dels luòcs » es un projècte de territòri destinat a se desvolopar sus las cinc annadas de la candidatura de Montpelhièr per devenir en 2028, capitala europèa de la cultura. Aquel projècte, qu'associa actors educatius, socials, culturals e artistics del territòri de candidatura, convidarà cada annada a explorar las diferentas facietas del patrimòni viu del bacin montpelhierenc, per fin de tornar afirmar lo caractèr unic d'una vila capitala, a l'encòp cosmopolita e meridionala, europèa e occitana.
 
En 2023, per la tota primièra annada d'aquel cicle, « Montpelhièr, l'esperit dels luòcs »  explorarà los registres tradicionals de la fèsta dels mòrts, la Martror occitana, per un cicle d'Educacion artistica e cultural menat dins mantunas escòlas de la vila. L'implicacion dels mai joves farà l'objècte d'una restitucion finala creativa e festiva lo 25 de novembre, a l'escasença de l'edicion de 2023 de la Davalada, eveniment portat per l'associacion Inter'cal Montpellier, partenari del projècte.  
 
Montpellier, l'esprit des lieux. Chap.1. Martror, es un dels projèctes laureats sostenguts dins lo quadre de Montpellier, capitale européenne de la Culture 2028, portat pel CIRDÒC - Institut occitan de cultura e una ret partenariala d'actors educatius, socials, culturals e artistics del bacin montpelhierenc a l'entorn de la lenga e de la cultura occitanas : : lo Théâtre de la Vista, l'association Inter'Cal, la DSDEN 34 e le rectorat de l'Académie de Montpellier, la Rampe - TIO e lo Théâtre des Origines.

Objectius

Causir d'associar la question de la fèsta e del patrimòni es una faiçon d'anar al delà d'un acte eissit de la tradicion. S'agís aquí de valorizar e desvolopar un potencial cultural, de produire de sens, de portar de valors de convivéncia, e de metre a profièch lo caractèr evolutiu de la cultura dins tota sa diversitat per èsser actor e ciutadan del monde de deman.



Calendièr del projècte dins son integralitat 


Febrièr - Mai de 2023 : Preparacion del projècte pedagogic 
 
Octobre-Novembre 2023 : 
Talhièrs de sensibilizacion e d'iniciacion a las practicas culturalas relativas al ritual festiu de Martror – cant, dança, descobèrta dels simbòls
 
13 e 14 de Novembre de 2023 :
Representacions teatralas : Martror, fais moi peur ! E Martror fa la fèsta !
 
25 de Novembre de 2023
Eveniment festiu : restitucions dels talhièrs a l'escasença de la Davalada de 2023 - Esplanada del Peiron, Montpelhièr


LA DAVALADA - Eveniment final 


La Davala, qu’es aquò ? Descobrir l'eveniment  


En occitan, lo temps ont lo lum declina, las fuèlhas tomban, la natura s'endormís se sona la davalada (l'auton), literalament, la descenda, lo declin. 
Es lo cicle sasonièr de la pichona mòrt, lo moment de bascula de las sasons. An aquel periòde, se mormolha que los defunts quitan l'al-delà per tornar demest los vius, lo temps del passatge de l'annada mòrta a la qu'es en tren de nàisser. Pendent aquel temps, èra de costuma d'onorar los mòrt per una fèsta, la fèsta dels mòrts, la famosa Martror. 
Dempuèi mantunas annadas, l'associacion Inter'Cal Montpelhièr celebra la fèsta dels mòrts en propausant al public, una mièja jornada e una serada festiva, que met a l'onor los rituals tradicionals occitans. 

25 Novembre 2023 - Restitucion finala dels talhièrs 


Lo projècte Montpellier, l’esprit des lieux. Chap.1 :
Martror !, ven s'inscriure dins una valorizacion sul temps long de l'eveniment «Davalada» portat pel partenari-clau que constituís Inter'Cal, en donant a las equipas ensenhaires e al public grand, claus de compreneson e d'apropriacion d'aquel patrimòni comun. Lo ritual festiu preparat amb los escolars, vendrà en efèit enriquesir la manifestacion per un eveniment transdiciplinari, ric e participatiu.  

''Montpellier capitale européenne de la Culture 2028''


Aquel projècte es sostengut dins lo quadre de la Crida a projèctes portada per l'Associacion Montpellier 2028 qu'a per mira d'enriquir la creacion e la difusion tan coma que de favorizar d'accions artisticas, culturalas e patrimonialas, totes sectors confonduts, sul territòri "M28". Aquela Crida a projèctes miralha tota l'ambicion de la candidatura de Montpelhièr e de sos partenaris per devenir, ensemble, capitala europèa de la cultura en 2028.
Las proposicions artisticas retengudas donan a veire los concèptes (Religar, Actar, Celebrar) e los aisses artistics (L'aiga que nos religa, Futur en serias, Trans ?) de la candidatura. L’art e la cultura son de vectors poderoses de ligams, de sens e de desir per afrontar los grands desfises de nòstra epòca, notadament lo desfís climatic e lo desfís democratic. Montpelhièr 2028 a fait de la question del ligam, lo còr de sa reflexion artistica en imaginant sas tres compausantas : lo ligam a l'espaci e al territòri, lo ligam al temps e al futur e, en fin, lo ligam a l'autre. 

Descobrissètz aquel projècte demest los 35 laureats 2023, de tornar trobar sus www.montpellier2028.eu

Descobrir lo projècte a travèrs diferents documents 


Dorsièr de presentacion integral del projècte : AQUI

Imatges d'illustracion a l'entorn del projècte "Montpellier, l'esprit des lieux. Chap.1. Martror"
Imatge 1. Credits : Georges Souche 
Imatge 2. Credits : Georges Souche
Imatge 3. Credits : Baptiste Morel
Imatge 4. Credits : Georges Souche
Imatge 5. Credits : Mireille Fornengo 
Imatge 6. Credits : Intercal Montpellier

Seguir lo projècte en temps real sus las rets socialas
Mise en ligne : 03/07/2023
Tipe : Article d'actualitat / Data : 2023-05-02
Projècte laureat sostengut dins lo quadre de Montpellier capitale européenne de la Culture 2028, lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura coordina en 2023 lo projècte Montpellier, l'esprit des lieux : Martor, es la davalada !, en animar una ret partenariala d'actors educatius, socials, culturals e artistics del bacin montpelhierenc a l'entorn de la lenga e de la cultura occitanas : : lo Théâtre de la Vista, l'association Inter'Cal, la DSDEN 34 e le rectorat de l'Académie de Montpellier, la Rampe - TIO e lo Théâtre des Origines.


Lo projècte

Jos la direccion artistica del Théâtre des Origines, Montpellier, l'esprit des lieux !  Chap 1 : Martror ! prepausa de reafirmar lo caractèr unic d'una vila capitala, a l'encòp cosmopolita e meridionala, europèa e occitana, en mobilizant de registres tradicionals del territòri enriquits d'experiéncias contemporanèas dins un environament social e urban en metamorfòsi.
Per aquela primièra annada d'una operacion destinada a s'espandir sus cinc ans, es la fèsta dels Mòrts, la Martror occitana, que serà lo ponch d'adesion de las dinamicas montpelhierencas a l'entorn de la lenga e de la cultura occitanas.

Aquel programa de sensibilizacion al patrimòni cultural immaterial, culminant en un eveniment festiu e collectiu de restitucion lo 25 de novembre de 2023 lo tantòst al Peiron dins l'encastre de l'eveniment la Davalada, es constituït d'un malhum d'accions EAC menadas dins las escòlas de la vila, a l'entorn de la dança, del cant e de la recreacion de practicas emblematicas dels rituals de la fèsta dels mòrts en Occitània, en dialòg amb las culturas del monde.

Participacion de las classas

Mantuna modalitat de participacion e de sensibilizacion son ofèrtas als ensenhaires de l'acadèmia e a las classas montpelhierencas per la davalada de 2023.


  • Conferéncia teatralizada Martror fais-moi peur (11-18 ans) o conte musical Martror fa la fèsta (5-11 ans) : 2 jorns de representacion pel Théâtre des Origines al Théâtre de la Vista en novembre de 2023

  • Talhièrs de transmission, practica e creacion e conferéncia théâtralisée (contribucion activa al projècte, engatjant a participar a l'eveniment final del 25 de novembre)
    • Talhièr 1 (Cicles 1 e 2) Creacion d'una comptina coregrafiada (1x 1h) + conte musical Martror fa la fèsta
    • Talhièr 2 (Cicle 3, collègi e licèu) Creacion d'un còr de personatges, escritura + conferéncia teatralizada Martror fais-moi peur
    • Talhièr 3 (Cicle 3, collègi e licèu) Creacion d'un còr de musicians e cantaires + conferéncia teatralizada Martror fais-moi peur

  •  Jornada de formacion / sensibilizacion al patrimòni cultural immaterial occitan pels ensenhaires a venir pendent l'annada escolara 2023-2024 - informations : prod-edu [a] oc-cultura.eu

Inscripcions

Los establiments escolars de Montpelhièr que vòlon participar als talhièrs e a l'eveniment collectiu se pòdon premarcar aicí.
- Representacion sola (conferéncia burlesca o conte musical) : https://forms.gle/oGHo7KFmHiMZPXMVA
- Talhièrs e representacion (fins al 31/05/2023 / Inscripcions acabadas) : https://forms.gle/5odmxVyUe3MTDAs66

Objectius

Causir d'associar la question de la fèsta e del patrimòni es una faiçon d'anar al delà d'un acte eissit de la tradicion. S'agís aquí de valorizar e desvolopar un potencial cultural, de produire de sens, de portar de valors de convivéncia, e de metre a profièch lo caractèr evolutiu de la cultura dins tota sa diversitat per èsser actor e ciutadan del monde de deman.

Totes los detalhs dins lo dorsièr de presentacion del projècte
Mise en ligne : 02/05/2023
Tipe : Article d'actualitat / Data : 2016-06-07
Un premier numéro dédié à Total Festum !
Avec l'Agenda de la FaBrica, ÒcTele et le CIRDÒC vous donnent en images un avant-goût des rendez-vous d'un été qui s'annonce "boulégant".

À voir aussi sur ÒcTele


Le programme complet de Total Festum et toute l'actualité de la création occitane sont sur la FaBrica d'Occitanica.
Mise en ligne : 07/06/2016
Tipe : Article d'actualitat / Data : 2020-09-30
Lo Congrès permanent de la lenga occitana, dens l’encastre de la soa produccion d’utís lingüistics de referéncia, que prepausa dejà mei d’un diccionari e basa de dadas consultablas en linha.

Despuish lo mes de seteme, dus navèths diccionaris que son adara accessibles : un diccionari deus noms pròpis e un deus gentilats.

Los dus diccionaris que son estats construsits a partir de dadas qui provienen de divèrs diccionaris e lexics occitans generalistas.

Tà’n saber mei
Mise en ligne : 30/09/2020
Appartient à :
Lo Congrès permanent de la lenga occitana
Tipe : Article d'actualitat / Data : 2018-01-11
Les Parcs naturels régionaux ont pour mission de développer une politique globale sur un territoire articulant développement économique et social, préservation et valorisation du patrimoine naturel, culturel et paysager, dans l’esprit de la déclaration universelle pour la diversité culturelle de l’Unesco, dont l’article 1 déclare que « la diversité culturelle est, pour le genre humain, aussi nécessaire qu’est la biodiversité dans l’ordre du vivant. »
Dans la charte (2018-2033), les collectivités, élus et acteurs du territoire du PNR de Millevaches se sont donnés des objectifs en matière de sauvegarde et développement de la langue et de la culture occitanes sur le territoire du Parc.

C’est dans ce cadre que le PNR de Millevaches propose actuellement un projet de stage pour l’aide à l’élaboration d’un plan de formation langue et culture occitanes à destination des élus et techniciens.

L'offre de stage est consultable sur le site des Parcs naturels régionaux de France : http://www.parcs-naturels-regionaux.fr/emploi/mise-en-place-de-formations-langue-et-culture-occitanes 
Mise en ligne : 11/01/2018
Tipe : Article d'actualitat / Data : 2017-02-27
Es pas conegut coma o se meritariá, l’escrivan occitan de Roergue Pau Gairaud… Aquí lo sentiment de mai d’un, roergàs o pas; èra lo d’Ives Roqueta per exemple.

Cal dire que Pau Gairaud cerquèt pas jamai la glòria e demorèt totjorn qualqu’un d’independent. Escriguèt sempre de son biais, coma o explicarà dins « La sintaxa milhaguesa » (Rodés, Subervie, 1986). « Car j’écris pour le plus grand nombre » ditz Pau Gairaud dins son avantprepaus del « libre del Causse » ont confisa que vòl caminar dins la dralha de sa « trinitat felibrenca » : Mistral, Justin Besson, Fèliç Remize. Cal confessar tanben que d’unas de sas tematicas podián, a l’epòca, susprene...
 
E vaquí que l’escasença nos es donada de far coneissença amb Pau Gairaud, l’ocasion de descobrir son òbra. Ven de paréisser « Lo libre del Causse »(julh de 2016), en grafia normalizada o cal precisar, a las edicions « Vent Terral». Aquel libre recampa dos tòms que se trobavan gaireben pus : «  Lou libre del Causse » (Rodez, Carrère, 1968) ; « Lou segound libre del Causse » (Rodez, Carrère, 1970).





Pau Gairaud nasquèt a Severac lo Castèl dins Avairon lo 4 de genièr de 1898, d'una maire modista capelièra e d'un paire que fasiá lo peirièr. Moriguèt a Montpelhièr lo 23 de març de 1994 a 96 ans.
Faguèt una carrièra dins l'administracion, coma recebeire de l'Enregistrament en Corsega e en Losera a Sant Chèli d'Apchèr.
Pendent la guèrra granda de 1914-1918 foguèt nafrat e li mancava lo braç drech; aquò l’empachèt pas de prene lo maquís pendent la segonda guèrra e de jogar un ròtle important dins la Resisténcia.
En mai dels dos libres del Causse, son òbra en occitan compren una autra « saga », la del « Vièlh estofegaire » qu’aqueste còp se debana pas solament dins la campanha avaironesa mas tanben dins la vila de Tolosa. Compren quatre libres :
• « Una filha de l'an quaranta ». I, C.G.L.O., Vedène, 1975
• « Riqueta ». Lo vièlh estofegaire II, Rodez, Imprimerie Subervie, 1978
• « Per las colonas de Tarn ». Lo vièlh estofegaire III, Rodez, Imprimerie Subervie, 1981
• « La sèxólòga ». Lo vièlh estofegaire IV, Rodez, Imprimerie Subervie, 1982


Quin es l’eròi vertadièr del « libre del Causse »: Palfèrre, Pèire Escordonac, que dobrís lo libre al palatz de justícia de Riom d’Auvèrnha, entre dos gendarmas? La bòria de Sarnac dins lo país de Severac e la vida vidanta de tres generacions de païsans, de la Bèla epòca a 1968? La lenga qu’aima Pau Gairaud : « assagi d’escriure, ieu, tant plan coma parlava -amai parla encara- lo pastre caussenard» (exèrg de « Una filha de l’an quaranta ») ?

Vaquí çò qu’escriu Enric Molin : « una lenga clara, naturala, que repetinga leugiereta, mirgalhada d'esperit trufarèl … quicòm de vertadièr, gaujós qualque còp e tendre quand s'endeven, sovent rebelut e brutal a l'ocasion, coma la vida d'aqueles masses perduts dins aquel país de secada »

Cal dintrar dins l’òbra coma nos i convida Ives Roqueta : « A cima, i a lo país. Sens illusion de país perdut. La misèria, l’orguèlh. Los òmes. Tot s’intègra al roman. Pas un sol personatge, e mai lo mèstre d’escòla, e mai Lisòta qu’es pas mai qu’una filha de bòria, e mai... e mai... pas un sol personatge que non siá de carn e d’òsses, que son astrada siá pas escricha dins las realitats economicas e socialas del temps, vertadièr fins que dins sa retenguda, fins dins aquela non-libertat que sembla los caracterizar totes. Un país d’explosions dintradas. Vos convidi a i dintrar. »

Joan-Maria Pieire, el, convida a s’ataular: «Lo libre del Causse», un cunh de cambajon, un cantèl de pan, un talh de Ròcafòrt, e un tassonat de vin: « Sèm contents e fièrs d'aver un escrivan de la mena de Paul Gayraud qu'escriu las epopèas grandas de las familhas roergassas, cossí se margan aquelas familhas e çò que se passa endejós d'aquelas familhas.
I a un pauc de Maupassant dins Gayraud. Per l'epòca que conta: una lenga rica-rica, saborosa, gostosa que gostosa. La lenga sauta, rebombís, escopís sang e fuòc, peta santat e vida. Un vocabulari extraordinari ! Aicí cap de mot sentís pas lo diccionari. La lenga occitana pòt èsser contenta de se veire aparada per un escrivan tant confle de vocabulari, coma l'es Gayraud.
E es atal que, sens far lo semblant de res, Gayraud conta e conta pas qué que siá. Car Gayraud a quicòm a dire. Rai de la lenga, i a tanben l'istòria.
Ataulatz-vos coma s'èretz davant un tròç de cambajon, un bocin de pan, un flòc de Ròcafòrt, e un brave veirat de vin. Gayraud, aquò's tot aquò per la lenga, e mai qu'aquò per lo dire. Se dirà e se ditz qu'es mai que los escrivans dels pus modèrnes.»


A descobrir donc, sens moderacion, aquel « Libre del Causse » e son autor Pau Gairaud.

Yvon Puech
Mise en ligne : 27/02/2017
Tipe : Article d'actualitat / Data : 2022

Carta blanca per las lengas de França ! 

Del 23 al 26 de mai darrièrs, a l'universitat UT2J, se tenguèt lo congrès de la CTHS (Comité des Travaux Historiques et Scientifiques). Un eveniment al qual la ret ADELE (Archivistes et Documentalistes En Langue de francE) èra presenta, en profechant d'una carta blanca per fin de presentar sas òbras e projèctes, en dobertura dels escambis. 

Jos la coordinacion d'Arnaud Dhermy (BnF), lo CIRDOC - Institut Occitan de Cultura, Philippe Lagadec (CRBC) e Isabelle Bonafé (Bibliotèca d'Estudi e del Patrimòni de Tolosa), an aital presentat los enjòcs en cors per la Cèrca, de l'identificacion dels fonzes en lengas de França. Après la redaccion d'una fuèlha de rota, una segonda edicion de las Jornadas professionalas d'ADELE se tendràn a Besièrs, pendent lo primièr semèstre de 2024. 

Presentacion de la taula redonda " Las lengas de França"


"Écrire les langues de France : en rupture avec l'oralité ? Cette présentation du réseau ADELE s'adresse à la fois aux congressistes, aux sociétés savantes et aux associations culturelles. Réseau fondé en 2022 par le CIRDOC–Institut occitan de cultura et le Centre de recherche bretonne et celtique, ADELE regroupe plusieurs centres de ressources documentaires et archivistiques œuvrant dans un domaine qui rencontre bien des problématiques communes (constitution et conservation de collections, valorisation et médiation). Il interroge notamment la question des effondrements des pratiques langagières, et les ruptures dans les représentations épilinguistiques : de la langue paysanne à la langue urbaine - rupture entre oralité et écrit standardisé - quand il s’agit de conserver des collections qui peuvent être anciennes et/ou contemporaines, orales et/ou écrites dans des langues connaissant ou ayant connu des situations sociolinguistiques souvent comparables (alsacien, basque, breton, corse, catalan, créole martiniquais, créole réunionnais, mosellan, occitan et picard notamment).
Séance du 23/05/2023 à 17:45
Président: M. Arnaud DHERMY. Docteur en histoire des mondes modernes et contemporains, chef de la mission de la Coopération régionale et responsable du programme de numérisation des publications des sociétés savantes à la Bibliothèque nationale de France (BNF) amb M. Cyril GISPERT, Isabelle Bonafé, Philippe Lagadec. 

Per descobrir tot lo programa del congrès : Aquí



Descobrir la ret ADELE (Archives Documentation rEcherche Langues de FrancE)



ADELE (Archives Documentation rEcherche Langues régionalEs de France) es un ret de centres de ressorsas documentàrias e archivisticas obrant dins lo domeni de las lengas regionalas. Es estada creada en abrial de 2022 pel CIRDOC - Institut occitan de cultura e lo Centre de recèrca bretona e  celtica.

Partissent del constat qu'aqueles centres de ressorsas documentàrias e archivisticas an de problematicas comunas pertocant las politicas documentàrias e archivisticas los finançaments per la constitucion e la conservacion de las colleccions, lor gestion, lor conservacion, lor indexacion, lor senhalament aital coma lor valorizacion e lor mediacion, e qu'existís pauc de literatura professionala dins aquel domeni especific, avèm desirat metre en plaça d'espacis d'escambis
una lista de difusion (otís Renater) ;
- un quasernet Hypotheses ;
- de rencontres professionals :  a Brest los 30/06 e 01/07/2022, puèi a Besièrs al primièr semèstre de 2024. 

Per la ret ADELE, fasèm l'escomesa de l'intelligéncia collectiva e del despartiment de bonas practicas en ligam amb las lengas regionalas de França.
 
Caps de projècte :
Florian Bart, Responsable patrimòni escrit (CIRDOC)
Philippe Lagadec, Marie-Alice Le Corvec, Jean-Baptiste Pressac (CRBC)
Mise en ligne : 17/07/2023
Tipe : Article d'actualitat / Data : 2023-07-21 10:00:00

PRÉSENTATION 

Atelier chant en Occitan avec l'association De Cor d'Erau e d'Oc - Par Olivier, Samuel Grolleau, Clément Chauvet et Rachel Rouvière
Après la réussite de la session de chants de ce printemps 2023 avec Sam et Olivier Grolleau à la Calandreta la Garriga, nous poursuivons avec grand plaisir "l'expérience chorale" l'année scolaire prochaine.
Objectif : Transmission répertoire, langue et culture OC en lien avec les TEMPORADAS.
L'association De Cor d'Erau e d'Oc propose 2 sessions de chants en polyphonie pour un public adulte en occitan, de sept 2023 à Avril 2024.
Chaque intervenant transmettra un répertoire majoritairement en Oc, ouvert à d'autres langues et dialectes et en lien avec la saison pendant laquelle il donnera cours.
Les ateliers pour adultes ont pour objectif de transmettre la langue Occitane grâce à des ateliers de chants animés en occitan toute les quinzaines dans les locaux de la Calandreta de Gignac.
Le répertoire transmis sera composé de chants traditionnels, de compositions polyphoniques contemporaines et des contines liés aux saisons.
Un accent particulier sera mis sur la pratique de la langue comme langue de communication au sein des ateliers : les participants seront encouragés à prendre la parole en occitan.
Le répertoire divers sera le support pour évoquer les « traditions Occitanes » et valoriser les pratiques culturelles contemporaines.
Ces ateliers se concluront à chaque fin de chaque saison par une représentation publique afin de faire entendre la langue occitane dans l'espace public.

Présentation des intervenants

Samuel et Olivier Grolleau
Nourri très jeune au chant occitan dans les écoles "Calandreta ", Olivier et Samuel Grolleau sont aujourd'hui chanteurs dans le groupe Barrut.
Formé au chant par Emmanuel Pesnot, luthier des voix spécialiste des musiques populaires, ils ont suivi auprès de lui une formation intitulée « passeur de chant ».
Cette formation innovante propose de former le chanteur à la transmission d'un répertoire oral.
Au programme : anatomie vocale, le geste vocal, le solfège des musiques populaires, transmettre à l'oral et la posture de l'animateur d'atelier vocal.
Clément Chauvet
Percussionniste et chanteur, il a participé à de nombreux projets musicaux de rue ou de scène: grail'oli, du bartas, kreiz breiz akademi 7, La Nouba....
Son champ d'expression favori est la musque fonctionnelle, accompagnant une fête, un rituel, une procession, en dehors du cadre du spectacle frontal.
Pour ce projet, l'idée est de proposer des arrangements rythmiques sur des chants traditionnels provençaux ,sardes et languedociens qui n'en comportent pas à la base.
Simples et accessibles aux débutants, il sera tout a fait possible de pouvoir uniquement chanter ou uniquement jouer des percussions.
Rachel Rouvière
Chanteuse depuis 30 ans, elle développe son répertoire sur des chants populaires méditerranéens, occitans et apprends les percussions pour s’accompagner. 
Elle travaille depuis sur des projets tel que Calendau, A cha pau, Madalena, Campaneta, Les Crécelles...
Rachel se forme auprès d’Emmanuel Pesnot sur la transmission du chant populaire et fréquente des stages auprès de Pascal Caumont, Maura Gerrera, Blandine Calais Germain, Laurent Cavaillé et récemment sur le chant sarde.
Professeure de chant en école de musique, elle a une préférence pour le travail collectif. Elle intervient, en parallèle, dans les écoles primaires, EHPAD et IME.

Informations pratiques :

Session Automne/Hiver
L'automne avec Samuel Grolleau
Les mardis 12, 26 septembre, 10 octobre 2023 - 20h/22h
Restitution à définir
L'hiver avec Clément Chauvet
Les mardis 7, 28 novembre, 05 décembre - 19h/21h 
Restitution le vendredi 15 décembre au soir
Session printemps/été
Le printemps avec Olivier Grolleau 
Les mardis 09, 23 janvier, 06 février 2024 -19h/21h
Restitution le vendredi 09 février au soir
L'été avec Rachel Rouvière
Les mardis 5, 19 mars, 02 avril 2024 - 19h/21h
Restitution samedi 27 avril au soir 


Prix à la session: 6 ateliers + 2 restitutions publiques = 85€/semestre (+ 5€/an d'adhésion à l'association)
Modalité de paiement: par chèque dès le 1er cours à l'ordre de " De Cor d'Erau e d'Oc ".
Public : les adultes, parents, équipes pédagogiques ou administratives, amis, toute personne intéressée.
Niveau : Pas besoin d'avoir déjà chanté ou de parler occitan!
Lieu : Calandreta La Garriga, 131 Chemin Moulin de Carabotte, l'Aurelle, 34150 Gignac
point GPS : 43.63247607059132, 3.52014616846444
Contact Information: amejalbert34@gmail.com
Contact Pédagogique: samuelbarrut@gmail.com / zitbarrut@gmail.com / 
clementchauvet@yahoo.fr / rachelbaudry@gmail.com
Prest per l'aventura? Inscription là 
Mise en ligne : 21/07/2023
Tipe : Article d'actualitat / Data : 2024-02-19

Lo CAÒC organiza lo 5n CONCORS DE RACONTES BRÈUS «ENRIC GARRIGA TRULLOLS» e lo 1èr CONCORS D’ENSAGS E ARTICLES «D’AURA EN AURA».

La matèria e lo genre dels racontes es liure. Los assages o articles, de caractèr non-fictiu, son dobèrts a totas las manifestacions de l’occitanitat. Totas las variantas de lenga occitana son benvengudas.

Se clicatz sul ligam i traparetz las basas dels concorses.

Podètz mandar los escriches en supòrt numeric (per e mail) al mai tard lo 2 d’abril de 2024 a l’adreça seguenta: caoc@caoc.cat

Vos encoratjam a participar! 


Programa del concors.

Mise en ligne : 19/02/2024
Tipe : Article d'actualitat / Data : 2020-09-07

PRÉSENTATION

Dans le cadre de leur partenariat, la Direction Régionale des Affaires Culturelles Auvergne-Rhône-Alpes et les dix Parcs naturels régionaux, fédérés au sein de l’Association des Parcs d’Auvergne-Rhône-Alpes (APARA) mettent en place pour la troisième année consécutive des résidences croisées entre des chercheur.se.s en sciences sociales et des artistes afin d’explorer la question de l’itinérance culturelle sur leurs territoires.
Le présent appel à candidature concerne toute équipe déjà constituée, composée d’artiste (s) et de chercheur.se (s).  Le binôme ou le collectif sera amené à travailler en concertation avec les Parcs et les acteurs locaux dans le cadre d’une démarche impliquant les habitants du territoire. 
La résidence se déroulera sur les territoires des Parcs naturels régionaux du Vercors, des Bauges ainsi que des Baronnies provençales.
La date limite de réception des dossiers est fixée au 30 septembre 2020

CONTACT

Tout le détail de l'appel à candidature et le dossier en ligne : ICI
Mise en ligne : 07/09/2020
sus 3