Recèrca

sus 7
Filtrar
Filtres actifs
Catégorie : Ressources éducatives
Sauf
Type de Document : Œuvre
Auteur : Camelat, Miquèu de (1871-1962)
Type de Document : Article scientifique
oci (60)
fre (17)
ita (3)
cat (1)
eng (1)
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2017-2018


Traparètz dins lo recuèlh "cicle 2"las poesias que convenon mai a d'enfants de CP, CE1, CE2 (6 a 8 ans). Son de tèxtes aisits de comprene, pas totjorn aisits d'aprene.

Tornar al somari del recuèlh
Mise en ligne : 12/06/2018
Appartient à :
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2015
<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr

Nivèls e nombres de calandrons
: 1 CP – 2 CE1 – 3 CE2 -1 CM2
Objectiu : s'ensajar a escriure una poesia en s'inspirar d'un modèl.
Competéncias : escriure un tèxte en fonccion de las consignas balhadas.
Material : còpias dels recuèlhs causits, grilha escritura de las poesias, fuèlhas de brolhons.

Puèi, començariam a ensajar d'escriure de las poesias. Coma dins la classa, totses escrivavaon d'un biais autonòm dels tèxtes liures, decidiguère de los daissar soscar cadun a un tèxt personal. Passave per veire, ajudar a trobar un mòt. Los calandrons se levavaon per anar veire çò que fasiáun los uns e los autres. A la fin de l'ora, los que voliáun presentavon lors poesias. La classa fasiá un retorn sus çò que veniam d'escotar en valorizar totjorn l'esfòrç fach d'escritura e de presentacion.

<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2016-2017
<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)

Aquesta partida qu’ei dedicada a la plaça de la fonologia dens los navèths programas (2015 e 2016) de l’escòla au cicle 1 e 2. Qu’i trobaratz las competèncias esperadas a la fin de cada cicle e tanben los elements de prograssivitat peu cicle 1.

<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)
Mise en ligne : 13/06/2017
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2017-2018
Pour sa deuxième année de mise en œuvre (2017-2018), le projet Erasmus + Parcours TICE : l'EDD dans nos langues a permis aux élèves de l'Académie de Montpellier, du Val d'Aran, du Val d'Aoste et du Piemont de passer à la pratique avec leurs enseignants. Toujours à partir de la plateforme collaborative LearningApps,  ils ont cherché à faire jouer leurs camarades européens en leur proposant des jeux basés sur les  langues romanes, autour de la thématique du développement durable.
Pour jouer, c'est par ici : http://maleta.occitanica.eu/jocs_index.html

La répartition des thématiques par cycle se base sur les programmes français en vigueur durant le déroulement du projet.

- Cycle 1 : au jardin
1. Dins mon òrt i a…d’otises
2. Jòc de las aisinas de l'hòrt
3. Jeu des outils du jardin
4. Jeu des outils du jardin (français occitan)
5. « Germinacion d’un gran de milh »
6. «Las granas grelhadas»
7. Dins l’òrt a San Chèli
8. CONEISHES ES FRUTES E ES VERDURES ?
9. DE QUIN COLOR SÓN ES FRUTES E ES VERDURES ?
10. LA MELA
11. IL MANDARINO
12. IL BASILICO
13. IL PREZZEMOLO
14. L’INSALATA
15. GLI SPINACI
16. LA ZUCCA
17. LA PATATA
18. I FAGIOLINI
19. GLI OGGETTI DEL GIARDINAGGIO
20. LE JARDIN POTAGER

- Cycle 2 : à table
1.Les fruits et légumes de saison
2.L’alimentation
3.Les pescajons 1
4.Les pescajons 2
5.A ! la bona sopa !
6.Les noms des repas français
7.Pour bien grandir
8.Origine des aliments ou des plats
9.Le petit-déjeuner
10.La piramida alimentària
11.L’origine des aliments
12.D’ont venon los aliments que manjam
13.L’origine géographique des aliments
14.Les plantes médicinales (memòri)
15.Les plantes médicinales (mots mélés)
16.Les plantes aromatiques 1
17.Les plantes aromatiques 2
18.Les plantes aromatiques 3
19.Les différentes parties de la plante
20.Le nom de quelques plantes médicinales
21.Les propriétés des plantes médicinales

- Cycle 3 : les déchets et l'énergie
1.Le recyclage
2.Recycler
3.Comment économiser l'eau dans les espaces verts d'une ville au climat méditerranéen
4.Le cycle de l'eau domestique
5.Le cycle de vie du verre
6.Économisons l'eau dans notre vie quotidienne - Economisar l'aiga dins la vida vidanta
7.Station d'épuration
8.Cycle de vie du plastique
9.Reciclatge der oli
10.Trions nos déchets
11.Site d'enfouissement des déchets
12.Coma reciclar er òli utilizat. / Comment recycler l'huile utilisée. / 13.Come riciclare l'olio usato.
14.La potabilisation de l'eau
15.Le traitement des eaux usées
16.Cycle de vie de l'aluminium
17.Découvre un mode original de culture : l'aquaponie

Afin de faciliter l'exploitation en classe de la  plupartde ces jeux, les enseignants qui ont collaboré sur le projet proposent ici à la consultation et au téléchargement  des fiches didactiques, établies selon la grille suivante :

Nom du jeu  / lien
Classe d’âge
Cycle
Degré de difficulté de 1 à 3  
Langue(s) présente(s)
Typologie du jeu
Descriptif du jeu
Nombre de joueurs
Dispositif(s) pédagogique(s) possible(s)
Durée estimée
Domaine(s) disciplinaire(s)
Objectif(s) : linguistiques  / culturels / EDD / Numérique
Moment d’intégration du jeu dans la séance
Apprentissages qui pourront être développés à partir du jeu
Évaluation prévue

Revenir à l'accueil du Talhièr

Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2016-2017
<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)


Origina deu document :
Arquius Departamentaus deus Pirenèus-Atlantics (ADPA), quòta E 1596 fol. 60. La Carta qu’aucupa las 27 darrèras linhas d’un baish de pagina roganhat e guastat per un larg plap d’aiga. Vidimus (còpia certificada d’un acte anterior) hèit lo 30 d’octobre de 1391 per P. de Sent Per (Sempé), coadjutor deu notari de Navarrencs Guiraut d’Abadie, sus un originau en pergam, a la demanda de P. Arnauto de Lafargue, guarde e procurator de la comunautat.



La Carta de fondacion de la bastida de Navarrencs (en los Pirenèus-Atlantics) qu'arrepresenta un document hèra interessant en l'encastre de l'ensenhament de l'Istòria-geografia, notadament au Collègi.

L'interès qu'ei triple :
- la Carta qu'ei escrivuda en occitan / biarnés (deu sègle XIVau) ;
- que permet d'incarnar dab un exemple especific au sud-oèst la question (complèxa) de la feudalitat ;
- qu'ei completada per un document cartografic.

Que constitueish atau ua entrada originau, interdisciplinària e tanben lingüistica dens la temporada de l'Edat mejana.


Plaça deu tèma dens la programacion
La Carta de la fondacion de la bastida de Navarrencs que’s pòt hèra aisidament integrar en lo programa d’Istòria de la classa de 5au, mei especificament en l’encastre de la partida II (« Societat, Glèisa e poder politic dens l’Occident feudau, sègles XI-XVaus ») : capítol A (« L’òrdi senhorau : la formacion e la dominacion de las campanhas »),
capítol B (« L’emergéncia d’ua navèra societat urbana »).
Aquesta Carta que pòt notadament servir de transicion enter lo capítol A e B pr’amor de s’agir de la question urbana en lo baish Edat Mejana.

Problematicas possiblas
Los tèmas estudiats que tòcan l’organizacion de la societat feudau en las campanhas :
Perqué son creadas, en lo sud-oèst de França, las bastidas ?
Quaus son las relacions navèras qui’s desvolòpan en las campanhas dab la mesa en plaça d’aquestas bastidas ?
Quin permeten las bastidas d’estudiar los rapòrts feudau-vasalhicas qui tòcan lo maine e l’economia ruraus ?

Competéncias tribalhadas
Las competéncias tribalhadas que pòden estar :
« Analisar e compréner un document »,
« Reparà’s hens lo temps : bastir repèris istorics »,
« Reperà’s en l’espaci : bastir repèris geografics »,
« Informà’s en lo monde deu numeric ».

Mesa en òbra pedagogica
L’utilizacion d’aqueste document que permet d’entrar en lo tèma en partir d’un exemple locau, çò qui permet d’incarnar autament aquesta partida deu programa d’Istòria. En tiéner compte deu temps limitat tà hicar en òbra los 2 capítols (8 òras en integrar l’avaloracion), que podem partir sus duas sesilhas d’ua òra cadua.

- Purmèra sasilha : « Las bastidas en Bearn, qu’es aquò ? »

- Dusau sasilha : « De las bastidas a las vilas : lo desvolopament urban en lo baish Edat Mejana ».

<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2018-2019
L’origina de l’estampariá es fòrça anciana : lo document lo mai vièlh trapat que foguèt estampat data del sègle XIIen.

Aqueste document, de la dinastia dels Xia occidentals, en China, foguèt estampat amb de caractèrs mobils fargats en tèrra cuècha.

Dins las caunas de Mogaò, tanben en China, foguèron trapats de caractèrs mobils en fusta emplegats per l’alfabet oigor als sègles XIIen e XIIIen. Son los mai vièlhs caractèrs mobils jamai descubèrts.
Dins las caunas de Mogaò, tanben en China, foguèron trapats de caractèrs mobils en fusta emplegats per l’alfabet oigor als sègles XIIen e XIIIen. Son los mai vièlhs caractèrs mobils jamai descubèrts.
Pasmens, semblariá que l’invencion dels caractès mobils en metal venga ela de Corèa. Choe Yun-ui los auriǎ inventats en 1234, e lo livre lo mai ancian estampats amb aqueles caractèrs mobils metalics data de 1377 : lo Jijiki, un tractat sul bodisme.
En partir de 1450, Gutenberg va trabalhar a melhorar lo procediment d’estampatge. Se inventa pas los caractèrs mobils metalics, va pasmens balhar naissença a la tipografia moderna en racionalsiant e armonisant las tecnicas divèrsas. Serà tanben a l’origina de la premsa a estampar, dl plomb tipografic e de la tencha tipografica.
Calrà esperar la fin del sègle XIXen per veire arrivar de vertadièras melhoranças tecnicas al nivèl de la composicion e de l’estampatge. L’invencion del linotype per Ottmar Mergenthaler va permetre de composar plan mai lèu. L’ajuda d’un clavièr permet de picar dirèctament una linha entièra que serà “fargada” sul pic. Atal, ne sortís una “linha-blòc” d’un sol tenent. Aquela aisina s’emplega mai que mai per la premsa.
Del meteis biais, lo Monotipe, una maquina de composicion d’estampariá, es inventada per un ingenior american, Tolbert Lanson. Aquí, las etapas de composicion e de fonduda son deseparadas, e son pas de linhas-blòcs que ne sortisson, mas de linhas compausadas de caractèrs independents. Aquela aisina s’emplega ela mai que mai per l’edicion.
Aquelas doas aisinas foguèron emplegadas tre 1900 en prene la plaça de l’estampariá tradicionala, e foguèt emplegada fins a la fin de las annadas 1970, que marca l’espadiment de las tecnicas de fòtocomposicion e de placas “offset”, puèi de l’estampatge laser.
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2017-2018


Traparètz dins lo recuèlh "cicle 1" las poesias que convenon a d'enfants de pichona, mejana e granda seccion de mairala (3 a 5 ans), mas que pòdon èsser legidas o cantadas tre la naissença.


Tornar al somari del recuèlh

Mise en ligne : 12/06/2018
Appartient à :
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2017-2018


Traparètz dins lo recuèlh "cicle 3" las poesias que convenon a d'enfants de CM1, CM2, 6ena (9 a 11 ans). Las ressorgas presentas dins "cicle 3" son tanben adaptadas als collegians e liceans. Son de tèxtes que demandan mai d'abstraccion que las tièras precedentas.


Tornar al somari del recuèlh

Mise en ligne : 12/06/2018
Appartient à :
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2022
Lexics, librets-jòcs, quiz... Retrobaretz aquí, dins aquel espaci, los supòrts de mediacion a la lenga e a la cultura occitanas concebuts pel CIRDOC - Institut occitan de cultura per e amb los animators, mediators, actors culturals e ensenhaires.

Del Trocèl de primièrs secorses saborosament illustrat cap als mai bèls per l'artista Bernard Cauhapé aMon quasern occitan, lo libret-jòc imaginat per animar lo trocèl La CLAU (Cultura e Lenga Animadas Uei) cap als mai joves, aquí los avètz a posita per vòstras accions de transmission.
Mise en ligne : 31/01/2022
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2016
<< Retorn a la pagina de presentacion del talhièr

Ce guide permet de rappeler quelques notions essentielles sur l'utilisation des images. Il est nécessaire de familiariser les élèves aux notions de droit d'auteur et de propriété intellectuelle. L'exploitation de l'image peut apporter à ces notions une valeur concrète dans l'espace scolaire. Cette sensibilisation recoupe également le programme d'informatique (B2i) que les élèves de cours moyen doivent maîtriser à la fin du cycle. Lorsqu'ils cherchent des images pour un quelconque devoir, par exemple un exposé, nous devons attirer leur attention sur ces notions en leur montrant quelques outils à utiliser. On notera que cette démarche peut aussi très bien s'intégrer dans le cadre de l'enseignement moral et civique.
Mise en ligne : 18/05/2016
sus 7