Aquel videoguida d'animacion s'estaca a l'estudi d'aquela periòde carnièra per las lengas de França, que constituïguèt la Revolucion francesa (1789-1799).
Foguèt realizat en 2023 dins la continuitat de la colleccion e-Anem, mercés al partenariat negat entre lo CIRDOC - Institut occitan de cultura e l'Universitat Tolosa Joan-Jaurés.
Version occitana sostitolada en francés.
Tèxte occitan
Quand restontís la Revolucion francesa, sos partisans son confrontats a un dilèma : lor objectiu es d’espandir lo messatge revolucionari demest lo pòble per obténer son sosten. Mas pauc de monde sabon lo francés, la màger part parlan lor lenga regionala.
Al començament, los revolucionaris s'encargan de traduire los decrets novèls dins las lengas de França. L’entrepresa es gigantassa, e fa espelir 96 volums de traduccions.
Mas apareisson lèu mai d'un empach : economics, tecnics e sustot ideologics. D’unes revolucionaris presican d'efèit un apròchi radicalament diferent. Tre 1790, lo Provençal Mirabeau declarava « Il est temps de parler françois dans les lois françoises, et d'ensevelir ce style gothique sous les débris de la féodalité » mentre que l’abat Grégoire lançava una enquista granda sus « les moyens d’anéantir les patois ».
La politica de traduccion es finalament abandonada alara que l'ostilitat cap a las lengas regionalas s'impausa pendent la Terror. Lo deputat Bertrand Barère ten un discors violent ont assòcia las lengas de França als contrarevolucionaris fanatics e a la barbariá. Es représ per l’abat Grégoire que preconiza de fòrabandir los parlars locals al profièit del francés, sola lenga que se deurà ensenhar dins las escòlas de la Republica.
Aquel climat que s’i mesclan ostilitat declarada e presa en compte pragmatica de la realitat de terren empachèt pas pr’aquò l'usatge de las lengas localas dins los escrits de propaganda, revolucionaris tanplan coma contrarevolucionaris. A Tolosa, lo paire Sermet, defensor afogat de la Revolucion, dispausa aital d’una notorietat considerabla.
Finalament, ça que la, la Revolucion vei lo trionf d’una linha dura que fa del francés la sola lenga de la libertat e del progrès, e remanda las lengas regionalas al passat e a una societat retrograda. Una fractura ideologica en forma d’oposicion binària que travèrsa los sègles e pesa encara uèi dins lo paisatge politic francés.
Las Cogordas Awards 2013 (Seconda edicion)
La ceremonia de las alisadas sus las lengas e culturas minorizadas.
Presentada per Laurenç Labadia, rodada al Teatre del Fial de Plomb a Tolosa lo 15 de febrièr de 2013, per la còla de Dètz.
Amb : Laurenç Labadie, presentator ;
Laure Douziech, la sieuna assistanta.
Soscat e fabricat per la còla de Dètz : Caroline, Valentin, Sanz, François, Lila, Pauline, Rodin, Séverine, Fabien, Jaufre, Simon, Fabien, Laure, Laurent, Amic e Lugan.
Musica : Julio Segurel e los Bram Bolero's : Sylvestre, Alex e Rodin, Ben & Ro.
Le CIRDOC - Institut occitan de cultura a reçu quatre conférenciers pour évoquer l'histoire méconnue de la langue occitane dans la Seconde Guerre mondiale.
Langue de maquis, de connivence avec les autochtones, de création littéraire dans les camps de prisonniers allemands, des «vieilles patries» exploitées par la Révolution Nationale, du testament d'un prisonnier politique à Carcassonne à la veille de son exécution...
Au moment de la Seconde Guerre mondiale, l'occitan est encore la langue vernaculaire de son espace traditionnel, dans une France où échouent des langues du monde entier que le conflit déplace de drames en drames.
Pour évoquer tous ces aspects linguistiques minorés mais capitaux de la Seconde Guerre Mondiale, le CIRDOC - Institut occitan de cultura a réuni Philippe Martel, Cécile Noilhan, Jean-Michel Lahieyte et Yan Lespoux pour revenir sur les douleurs de la Guerre et de l'Occupation, à travers les portraits de figures de l'occitanisme ou d'occitans ordinaires.
Ces conférences ont été organisées dans le cadre de l'Année Jean Moulin en 2023, lancée par la Commune de Béziers pour commémorer le 80e anniversaire de l'arrestation de Jean Moulin, originaire de cette ville.
Lenga d'Òc/Lengo d'Ò es una magazina d'actualitat en lenga occitana. Presentada sus Télémiroir, cadena locala de la region nimesenca, per Lisa Gròs e Claudina Paul de 2007 a 2010, l'emission contunh sus TVSud dempuèi la fusion de Télémiroir e de 7L TV, cadena monpelierenca.
Vengudas jónhert las colleccions del CIRDÒC-Mediatèca occitana en 2012, los archius de difusions de Télémiroir seràn progressivament botats en linha sus Occitanica.
L'edicion de 2012 del Festenau video de Sant Gervasi (3-4 de febrièr de 2012).
Presentacion : Lisa Gròs, sus plaça
Nascut en 2008 amb lo nom "le Midi en images", vengut "Rescontre" en 2011, lo festenal video de Sant-Gervasi (Gard) se prepausa de far descobrir de creacions audiovisualas en lenga d'òc e/o consacradas al Pais d'òc. Organisat pel associacion Raioun d'ò, sostengut per divèrs partenaris (demest qual l'IEO Gard, la MARPÒC e TV Mistral), se debana cada annada en genièr/febrièr sus doas jornadas. La difusion de las produccions professionalas e amators s'acompanhan d'animacions et d'un mercat al libre occitan.
Segond episòdi del jornal televisat de Manaset.fr, la vertadièra falsa informacion occitana.