Recèrca

sus 77
Filtrar
Filtres actifs
Langue : fre
Sauf
License : Certains droits réservés
Langue : ita
Catégorie : Encyclopédie
Sous-Menu : Bibliotèca
fre (769)
oci (227)
cat (6)
eng (4)
spa (1)
02 (206)
03 (119)
01 (62)
3 (54)
2 (45)
04 (21)
1 (17)
00 (8)
0 (7)
Tipe : Eveniment / Data : 2017-12-02 14:00:00

L'Espace Culturel Leclerc du centre commercial La Feuilleraie à Trélissac organise samedi 2 décembre de 14 h à 18 h "Dédicaces occitanes", une séance de présentation et de dédicace des derniers ouvrages de six auteurs occitans périgourdins :

- Micheu Chapduelh pour "Des mois et des jours, almanach occitan",

- Daniel Chavaròcha pour "Nhòrlas",

- Joan-Claudi Dugros pour "Contes populars de Perigòrd,

- Joan Ganhaire pour "Un tant doç fogier",

- Jan-Peire Reidi pour "Lo Nas e lo Manteu"

- Joan-Pau Verdier pour "Lenga de Pelha, ragots d'oc".


Informations pratiques 

Espace culture Leclerc « La Feuilleraie" - 24 750 Trélissac

 

Mise en ligne : 29/11/2017
Tipe : Article d'actualitat / Data : 2023-05-02 01:00:00
Començat en 2023, lo projècte « Montpelhièr, l'esperit dels luòcs » es un projècte de territòri destinat a se desvolopar sus las cinc annadas de la candidatura de Montpelhièr per devenir en 2028, capitala europèa de la cultura. Aquel projècte, qu'associa actors educatius, socials, culturals e artistics del territòri de candidatura, convidarà cada annada a explorar las diferentas facietas del patrimòni viu del bacin montpelhierenc, per fin de tornar afirmar lo caractèr unic d'una vila capitala, a l'encòp cosmopolita e meridionala, europèa e occitana.
 
En 2023, per la tota primièra annada d'aquel cicle, « Montpelhièr, l'esperit dels luòcs »  explorarà los registres tradicionals de la fèsta dels mòrts, la Martror occitana, per un cicle d'Educacion artistica e cultural menat dins mantunas escòlas de la vila. L'implicacion dels mai joves farà l'objècte d'una restitucion finala creativa e festiva lo 25 de novembre, a l'escasença de l'edicion de 2023 de la Davalada, eveniment portat per l'associacion Inter'cal Montpellier, partenari del projècte.  
 
Montpellier, l'esprit des lieux. Chap.1. Martror, es un dels projèctes laureats sostenguts dins lo quadre de Montpellier, capitale européenne de la Culture 2028, portat pel CIRDÒC - Institut occitan de cultura e una ret partenariala d'actors educatius, socials, culturals e artistics del bacin montpelhierenc a l'entorn de la lenga e de la cultura occitanas : : lo Théâtre de la Vista, l'association Inter'Cal, la DSDEN 34 e le rectorat de l'Académie de Montpellier, la Rampe - TIO e lo Théâtre des Origines.

Objectius

Causir d'associar la question de la fèsta e del patrimòni es una faiçon d'anar al delà d'un acte eissit de la tradicion. S'agís aquí de valorizar e desvolopar un potencial cultural, de produire de sens, de portar de valors de convivéncia, e de metre a profièch lo caractèr evolutiu de la cultura dins tota sa diversitat per èsser actor e ciutadan del monde de deman.



Calendièr del projècte dins son integralitat 


Febrièr - Mai de 2023 : Preparacion del projècte pedagogic 
 
Octobre-Novembre 2023 : 
Talhièrs de sensibilizacion e d'iniciacion a las practicas culturalas relativas al ritual festiu de Martror – cant, dança, descobèrta dels simbòls
 
13 e 14 de Novembre de 2023 :
Representacions teatralas : Martror, fais moi peur ! E Martror fa la fèsta !
 
25 de Novembre de 2023
Eveniment festiu : restitucions dels talhièrs a l'escasença de la Davalada de 2023 - Esplanada del Peiron, Montpelhièr


LA DAVALADA - Eveniment final 


La Davala, qu’es aquò ? Descobrir l'eveniment  


En occitan, lo temps ont lo lum declina, las fuèlhas tomban, la natura s'endormís se sona la davalada (l'auton), literalament, la descenda, lo declin. 
Es lo cicle sasonièr de la pichona mòrt, lo moment de bascula de las sasons. An aquel periòde, se mormolha que los defunts quitan l'al-delà per tornar demest los vius, lo temps del passatge de l'annada mòrta a la qu'es en tren de nàisser. Pendent aquel temps, èra de costuma d'onorar los mòrt per una fèsta, la fèsta dels mòrts, la famosa Martror. 
Dempuèi mantunas annadas, l'associacion Inter'Cal Montpelhièr celebra la fèsta dels mòrts en propausant al public, una mièja jornada e una serada festiva, que met a l'onor los rituals tradicionals occitans. 

25 Novembre 2023 - Restitucion finala dels talhièrs 


Lo projècte Montpellier, l’esprit des lieux. Chap.1 :
Martror !, ven s'inscriure dins una valorizacion sul temps long de l'eveniment «Davalada» portat pel partenari-clau que constituís Inter'Cal, en donant a las equipas ensenhaires e al public grand, claus de compreneson e d'apropriacion d'aquel patrimòni comun. Lo ritual festiu preparat amb los escolars, vendrà en efèit enriquesir la manifestacion per un eveniment transdiciplinari, ric e participatiu.  

''Montpellier capitale européenne de la Culture 2028''


Aquel projècte es sostengut dins lo quadre de la Crida a projèctes portada per l'Associacion Montpellier 2028 qu'a per mira d'enriquir la creacion e la difusion tan coma que de favorizar d'accions artisticas, culturalas e patrimonialas, totes sectors confonduts, sul territòri "M28". Aquela Crida a projèctes miralha tota l'ambicion de la candidatura de Montpelhièr e de sos partenaris per devenir, ensemble, capitala europèa de la cultura en 2028.
Las proposicions artisticas retengudas donan a veire los concèptes (Religar, Actar, Celebrar) e los aisses artistics (L'aiga que nos religa, Futur en serias, Trans ?) de la candidatura. L’art e la cultura son de vectors poderoses de ligams, de sens e de desir per afrontar los grands desfises de nòstra epòca, notadament lo desfís climatic e lo desfís democratic. Montpelhièr 2028 a fait de la question del ligam, lo còr de sa reflexion artistica en imaginant sas tres compausantas : lo ligam a l'espaci e al territòri, lo ligam al temps e al futur e, en fin, lo ligam a l'autre. 

Descobrissètz aquel projècte demest los 35 laureats 2023, de tornar trobar sus www.montpellier2028.eu

Descobrir lo projècte a travèrs diferents documents 


Dorsièr de presentacion integral del projècte : AQUI

Imatges d'illustracion a l'entorn del projècte "Montpellier, l'esprit des lieux. Chap.1. Martror"
Imatge 1. Credits : Georges Souche 
Imatge 2. Credits : Georges Souche
Imatge 3. Credits : Baptiste Morel
Imatge 4. Credits : Georges Souche
Imatge 5. Credits : Mireille Fornengo 
Imatge 6. Credits : Intercal Montpellier

Seguir lo projècte en temps real sus las rets socialas
Mise en ligne : 03/07/2023
Mise en ligne : 20/03/2019
Tipe : Eveniment / Data : 2023-11-25 12:00:00

PRESENTACION



En occitan, la veille du jour des morts porte le nom de Martror. Laissez-vous emporter par la fête des âmes. Un spectacle-rituel proposé par le Théâtre des Origines, mais également concert, balèti...

LE 25 NOVEMBRE 2023 SUR LA CONTRE-ALLÉE DU PEYROU
(PARTIE BASSE DE LA PROMENADE)
Dans le monde occitan, la veille du jour des morts
porte le nom de Martror.
Venez costumés en romeca (sorcière), fada (fée), esqueleta
(squelette), drac, bez et autre fantauma ... et laissez-vous emporter
par la fête des âmes dans la plus pure tradition avec cette année, un
spectacle-rituel proposé par le Théâtre des Origines, mais également
concert, balèti...
Programa
12h : Bar, stand restauration ; stand maquillage et jeux
14h15 : Ouverture officielle
14h30 : Balèti avec Cabr'e Can
16h: Concert de Djé Balèti
17h15 : Spectacle-rituel "Martror, la fèsta dels morts" par le Théâtre des Origines
et les classes de Montpellier (départ de la procession portail de droite de la contre-allée)
Sens doblidar los incontornables : Soupe, vin chaud, crêpes, sandwichs. L'abus d'alcool est dangereux pour la santé, à consommer avec modération.


INFORMATIONS PRATIQUES 


Programme complet et infos pratiques : facebook.com/montpelliermartror et facebook.com/intercalandreta
Mise en ligne : 30/10/2023
Tipe : Collòqui / Data : 2018-01-27
La collection poétique « Messatges » vit le jour en février 1942, avec la publication d’une anthologie, bilingue, de Poesies catalanes de l’écrivain roussillonnais Joseph Sébastien (Josep Sebastià) Pons, auquel la revue OC, la même année, consacrait un numéro d’hommage.

Un gros quart de siècle plus tard, en 1960, 28 recueils (n° 28, Robert Allan, Li cants de la tibla) avaient été publiés sous cette enseigne, auxquels il convient d’ajouter les 5, plus volumineux, de la série « Òbras » de la même collection (œuvres de Pons, Nelli, Saurat, Lafont).
« Messatges » ne constituait pas, au XXe siècle, la première tentative en ce sens. D’autres avaient vu le jour auparavant, dans le cadre, par exemple, des éditions Occitania, dirigées entre Toulouse et Paris par Eugène-Humbert Guitard (textes de Perbosc, Grenier…). La revue Marsyas, créée par Sully-André Peyre en 1921, avait également, sous son nom, entrepris de promouvoir des poètes prometteurs, au premier rang desquels figurait le Provençal Jòrgi Reboul. Cependant, « Messatges », publiée par la revue OC, d’abord sous les auspices de la Societat d’Estudis Occitans, puis de l’Institut d’Estudis Occitans, a profondément marqué dans la durée le devenir de la poésie d’oc. Outre les recueils, la lecture des revues qui en ont rendu compte, comme celle des correspondances aujourd’hui accessibles ou encore à repérer, permettent de jeter un regard renouvelé sur une marqueterie poétique d’une réelle richesse.

P. Gardy

Mise en ligne : 15/02/2018
Tipe : Collòqui / Data : 2017-05-05
 Los ensenhaires-cercaires del departament d'occitan de l'Universitat Paul-Valéry (Montpelhièr) e del laboratòri «Recherche en domaine occitan» (RedOC-LLACS) an consacrat dempuèi d'annadas de collòquis o de jornadas d'estudis a un fum d'autors màgers de la renaissença d'òc dempuèi lo sègle XIX, que s'agisca de Frederic Mistral, Max Roqueta, Leon Còrdas, Loisa Paulin, Sergí Bec, d'autres encara, en particulièr dins lo quadre d'un projècte de cèrca sus la poesia d'òc de 1930 a 1960.

En parallèla, an iniciat lo projècte «Vidas - Per un diccionari biografic de la renaissença d'òc dels sègles XIX-XXI» en partenariat amb lo CIRDOC (http://vidas.occitanica.eu).

Es dins lo drech fial d'aqueles projèctes, al caireforc de l'istòria dels moviments socials e culturals, de l'istòria de las idèas e dels estudis literaris qu'es organizada aquela jornada d'estudi a l'entorn de l'òbra de Felix Castan, poèta, teorician, militant, actor de la valorizacion del teatre e de l'art occitan, que  foguèt un dels pilars de l'Institut d'estudis occitans (IEO). Lo ròtle de Castan dins la vida culturala occitana, lo debat d'idèas, la pensada occitana sus mai de mièg-sègle foguèt considerable e contunha de viure dins sas influéncias nombrosas sus la pensada, l'accion e la creacion occitana d'uèi. 
Mise en ligne : 14/02/2018
Tipe : Eveniment / Data : 2019-11-22 11:00:00
Vendredi 22 novembre à 11h, l’Université Paul-Valéry Montpellier-3, la Région Occitanie / Pyrénées-Méditerranée et le CIRDOC-Institut occitan de cultura présenteront un programme de coopération pluriannuel porté par l’équipe d’enseignants-chercheurs du département d’occitan de l’Université. À cette occasion, un hommage sera rendu à Robert Lafont, disparu il y a dix ans, qui fut une personnalité majeure pour la pensée et l’action occitanes du XXe siècle et une figure importante de l’Université de Montpellier des années 1960 aux années 1980.

Programme

11h - Dévoilement de la plaque « Bibliothèque Robert Lafont »

11h15 - Présentation et signature de la convention de coopération entre l’Université Paul-Valéry Montpellier-3, le CIRDOC - Institut occitan de cultura en présence de la Région Occitanie / Pyrénées-Méditerranée

12h - Présentation en avant-première du projet « 50 ans de borbolh* occitan : culture et mouvement occitans de 1968 à nos jours » (*bouillonnement)  

Informations pratiques

Le 22/11/2019 à 11:00 - Bâtiment A - Avenue du Val de Montferrand - Université Paul-Valéry Montpellier 3

Entrée libre sur inscription à : presidence@univ-montp3.fr

Télécharger le carton d'invitation :  ICI
Télécharger le dossier de presse : ICI 
Mise en ligne : 18/11/2019
Tipe : Article d'actualitat / Data : 2023-05-02
Projècte laureat sostengut dins lo quadre de Montpellier capitale européenne de la Culture 2028, lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura coordina en 2023 lo projècte Montpellier, l'esprit des lieux : Martor, es la davalada !, en animar una ret partenariala d'actors educatius, socials, culturals e artistics del bacin montpelhierenc a l'entorn de la lenga e de la cultura occitanas : : lo Théâtre de la Vista, l'association Inter'Cal, la DSDEN 34 e le rectorat de l'Académie de Montpellier, la Rampe - TIO e lo Théâtre des Origines.


Lo projècte

Jos la direccion artistica del Théâtre des Origines, Montpellier, l'esprit des lieux !  Chap 1 : Martror ! prepausa de reafirmar lo caractèr unic d'una vila capitala, a l'encòp cosmopolita e meridionala, europèa e occitana, en mobilizant de registres tradicionals del territòri enriquits d'experiéncias contemporanèas dins un environament social e urban en metamorfòsi.
Per aquela primièra annada d'una operacion destinada a s'espandir sus cinc ans, es la fèsta dels Mòrts, la Martror occitana, que serà lo ponch d'adesion de las dinamicas montpelhierencas a l'entorn de la lenga e de la cultura occitanas.

Aquel programa de sensibilizacion al patrimòni cultural immaterial, culminant en un eveniment festiu e collectiu de restitucion lo 25 de novembre de 2023 lo tantòst al Peiron dins l'encastre de l'eveniment la Davalada, es constituït d'un malhum d'accions EAC menadas dins las escòlas de la vila, a l'entorn de la dança, del cant e de la recreacion de practicas emblematicas dels rituals de la fèsta dels mòrts en Occitània, en dialòg amb las culturas del monde.

Participacion de las classas

Mantuna modalitat de participacion e de sensibilizacion son ofèrtas als ensenhaires de l'acadèmia e a las classas montpelhierencas per la davalada de 2023.


  • Conferéncia teatralizada Martror fais-moi peur (11-18 ans) o conte musical Martror fa la fèsta (5-11 ans) : 2 jorns de representacion pel Théâtre des Origines al Théâtre de la Vista en novembre de 2023

  • Talhièrs de transmission, practica e creacion e conferéncia théâtralisée (contribucion activa al projècte, engatjant a participar a l'eveniment final del 25 de novembre)
    • Talhièr 1 (Cicles 1 e 2) Creacion d'una comptina coregrafiada (1x 1h) + conte musical Martror fa la fèsta
    • Talhièr 2 (Cicle 3, collègi e licèu) Creacion d'un còr de personatges, escritura + conferéncia teatralizada Martror fais-moi peur
    • Talhièr 3 (Cicle 3, collègi e licèu) Creacion d'un còr de musicians e cantaires + conferéncia teatralizada Martror fais-moi peur

  •  Jornada de formacion / sensibilizacion al patrimòni cultural immaterial occitan pels ensenhaires a venir pendent l'annada escolara 2023-2024 - informations : prod-edu [a] oc-cultura.eu

Inscripcions

Los establiments escolars de Montpelhièr que vòlon participar als talhièrs e a l'eveniment collectiu se pòdon premarcar aicí.
- Representacion sola (conferéncia burlesca o conte musical) : https://forms.gle/oGHo7KFmHiMZPXMVA
- Talhièrs e representacion (fins al 31/05/2023 / Inscripcions acabadas) : https://forms.gle/5odmxVyUe3MTDAs66

Objectius

Causir d'associar la question de la fèsta e del patrimòni es una faiçon d'anar al delà d'un acte eissit de la tradicion. S'agís aquí de valorizar e desvolopar un potencial cultural, de produire de sens, de portar de valors de convivéncia, e de metre a profièch lo caractèr evolutiu de la cultura dins tota sa diversitat per èsser actor e ciutadan del monde de deman.

Totes los detalhs dins lo dorsièr de presentacion del projècte
Mise en ligne : 02/05/2023
Tipe : Article scientific / Data : 2019
Ce texte de Philippe Martel est issu de la conférence prononcée à Aix en Provence le 16 Mai 2019 lors de la Convention du Forum d’Oc de Provence-Alpes-Côte d’Azur, organisée en partenariat avec le Cercle Català de Marsella.
Mise en ligne : 05/09/2019
Tipe : Rapòrt d'estudi / Data : 2020

Una enquèsta foguèt realizada pel Laboratòri DIPRALANG – EA 739 de l’Universitat Paul-Valéry Montpelhièr en 2017-2020, dins l'encastre del projècte de recèrca ECO OC, l'occitan face au marché dans la région Occitanie : s’agiguèsse de faire lo punt sus la presencia de la lenga e de la cultura occitanas dins lo mond del comèrci d'ara.
Dos sectors foguèron identificats per menar las enquèstas e convèrsas : lo nom de las entrepresas e la denominacion dels produchs del terrador.

Aicí la sintèsi de l'estudi.

Mise en ligne : 01/09/2020
sus 77