Nom du jeu / lien |
Classe d’âge |
Cycle |
Degré de difficulté de 1 à 3 |
Langue(s) présente(s) |
Typologie du jeu |
Descriptif du jeu |
Nombre de joueurs |
Dispositif(s) pédagogique(s) possible(s) |
Durée estimée |
Domaine(s) disciplinaire(s) |
Objectif(s) : linguistiques / culturels / EDD / Numérique |
Moment d’intégration du jeu dans la séance |
Apprentissages qui pourront être développés à partir du jeu |
Évaluation prévue |
Mescladis e còps de gula es un quasernet bilingüe francés / occitan (amb qualcas intervencions tanben en italian). Es estat creat per Tavan, alias Jean-Pèire Cavalièr, membre d’associacions occitanistas e ensenhaire all’Escòla dels Estudis Nauts en Sciéncias Socialas (Tolosa). Aqueste quasernet dèu sa naissença en 2006 a las dificultats totjorn mai grandas encontradas per son baile a publicar dins la premsa nacionala, mas tanben occitana, d’articles consacrats a las lengas minorizadas, en França e endacòm mai.
La dimension militanta del prefach – que se pòt qualificar de militantisme cultural – es indenegabla e del tot assumida. Lo motor de l’entrepresa es a l’encòp la volontat d’aprene, de se formar sus de materias largament negligidas e desconsideradas mais tanben una rabia entièra contra las politicas de destruccion de las lengas e d’arrasament de las identitats culturalas.
Pr’aquò los articles publicats presentan una dobla especificitat : d’un costat un esfòrç d’autocritica del militantisme a l’entorn de las lengas minorizadas, e d’un autre biais una volontat de desvelopar un discors critic informat. La part magèr dels articles es en efièch apiejada sus un trabalh prealable de recerca documentaria e de verificacion de l’informacion. Balhan tanben las referencias bibliograficas utilizadas e los ligams dels documents en linha. Per aquò, maites se sarran d’un trabalh de recension de tipe universitari o ramusan de pichons dorsièrs sus des questions e de tematicas particulièras pertocant l’istòria, la critica literaria, l’antropologia o la sociolinguistica. Una granda importancia es balhada a l’argumentacion critica e a la controvèrsia. I trobam tractats tant de questions d’actualitat coma de libres, de films, de mòstras o encara, de còps que i a, d’espectacles de teatre o de musica. Una granda plaça es facha als dialectes occitan, e inicialament, una part dels tèxtes, èra tanben consacrada a las lengas e als parlats minorizats de la peninsula e de la isclas italianas. Dempuèi qualquas annadas un interest novel s’es desvelopat pels dialectes romane e subretot pel sinto parlat pels Manoches franceses.
La mager part dels tèxtes son redigits per Jean-Pèire Cavalièr, mas d’autres autors intervenon o son intervenguts, jos lors noms (Claudi Sicre, Eric Fraj, Patric Sauzet ou James Costa per exemple), ou jos de pseudonimes. Los fils de discussion son de còps que i a fòrça noirits e d’autres actors de la reflexion sus l’occitan e las autres lengas minorizadas s’i exprimisson.
Jean-Pèire Cavalièr
Per consultar aquel blòg, es per aquí.
Elena Giordanengo, étudiante en philologie germanique, se penche sur le parler de son village d'origine, Peveragno (Piémont, Italie).
Elle explique dans son introduction qu'elle a souhaité pour son mémoire de fin d'études, concilier sa formation et sa passion pour les traditions et l'histoire locale.
Le mémoire s'articule en trois parties. Dans la première, l'auteur retrace l'histoire de la région et du village, à travers les données archéologiques et écrites. Dans la seconde Elena Giordanengo analyse le dialecte de Peveragno en s'appuyant sur des collectages et dans la dernière elle identifie et explique le lexique d'origine germanique dans ce dialecte.
Ce document fait partie des mémoires rassemblés par Espaci Occitan dans le cadre du concours organisé pour valoriser la recherche sur le territoire des vallées occitanes italiennes.
Consulter l'ensemble des mémoires primés par Espaci Occitan
La notorietat de Jean de Nostredame, magistrat a Ais de Provença e fraire de l’astrològ Nostradamus, es deguda a la dobla publicacion, en 1575, a Lion, en italian puèi en francès, dels Vite delli piu celebri et antichi primi poeti provenzali.
Aquel recuèlh es de fach un trabalh de genealogista complasent. L’autor falsifica las biografias dels trobadors per los faire Provençals. Cerca a onorar d’unas familhas provençalas e italianas en lor inventant d’illustracions literàrias.
Menciona coma sorsas principalas d’aquel obratge los escriches de monges provençals. Camille Chabaneau ensaja de los identificar dins Le Moine des Isles d'Or (« Lo Monge de las Illas d'Aur ») (Annales du Midi, 1907). Demest aquelas sorsas se trobarián lo Monge de Montaudon (1145?-122.), Uc de Sant Circ (12..-1253?) e un cèrt “Monge de las Illas d'Aur” qu’identifica coma essent Joan Nostredame o son amic Jules-Raymond de Soliers mòrt en 1594.
Es sus aquestas basas faussadas que se son montadas pendent mantuna decennia las tradicions istoriograficas provençalas, d’òc e francesa. Longtemps son obratge faguèt autoritat per l’estudi dels trobadors. En 1913, pasmens, las romanistas e medievalistas Camille Chabaneau e Joseph Anglade dreçan la lista de totas las falsificacions. D’autres cercaires an dempuèi contunhat de metre a jorn las invencions e messorgas de Nostredame.