Recèrca

sus 536
Filtrar
Filtres actifs
Sauf
Type de Document : Œuvre
Type de Document : Brochure
Auteur : CIRDÒC-Mediatèca occitana
Auteur : Maurras, Charles (1868-1952)
oci (4205)
fre (3192)
frd (23)
cat (12)
ita (11)
eng (9)
pro (6)
lat (5)
bre (4)
spa (2)
frm (1)
por (1)
Humour (116)
02 (225)
03 (129)
01 (73)
3 (57)
2 (47)
04 (27)
1 (18)
00 (9)
0 (8)
Inoc (518)
BNF (58)
-- (1)
Tipe : Libre / Data : 17..
Titre de départ Par François Chrestien, médecin à Sommières d'après Barbier. Prénommé Jean-Baptiste d'après Dulieu, Louis (La médecine à Montpellier), III, 2ème partie, p. 866 Les motifs du bandeau gravés sur bois sont néo-classiques (bonnet phrygien aux angles du cadre) Signature : A-K4

Frontispice ajouté, signé "Inventé et gravé par J. Robert" avec texte manuscrit. "Pièces fugitives en vers français et patois par M. Chrestien. A Montpellier, Renaud, libraire à la Grand-Rue".
La gravure a été réutilisée, le texte gravé primitif subsistant par endroits [3] feuillets manuscrits à la fin donnent la "Table des pièces contenues dans ce volume Etiquette vierge au contreplat. Provient de la bibliothèque de Jean Parlier Demi-reliure veau marron Dans son Catalogue manuscrit Louis Médard précise que l'auteur est bien le père de Jean André Chrestien Collation : 78, [1, 1 bl.] p
Mise en ligne : 19/07/2022
Tipe : Numèro de revista / Data : 1917-12-15
Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.

S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.

Lou Gal - N°60 - 15 décembre 1917 (3ème année)
Mise en ligne : 18/03/2013
Tipe : Numèro de revista / Data : 1941-12
Trencavel publica contes, legendas, proverbis, cançons popularas e fòrça articles sul vestit e las danças tradicionalas del Lengadòc.  La revista conten tanben tèxtes literaris d'autors lengadocians.
Mise en ligne : 24/10/2022
Tipe : Eveniment / Data : 2017-12-02 14:00:00

L'Espace Culturel Leclerc du centre commercial La Feuilleraie à Trélissac organise samedi 2 décembre de 14 h à 18 h "Dédicaces occitanes", une séance de présentation et de dédicace des derniers ouvrages de six auteurs occitans périgourdins :

- Micheu Chapduelh pour "Des mois et des jours, almanach occitan",

- Daniel Chavaròcha pour "Nhòrlas",

- Joan-Claudi Dugros pour "Contes populars de Perigòrd,

- Joan Ganhaire pour "Un tant doç fogier",

- Jan-Peire Reidi pour "Lo Nas e lo Manteu"

- Joan-Pau Verdier pour "Lenga de Pelha, ragots d'oc".


Informations pratiques 

Espace culture Leclerc « La Feuilleraie" - 24 750 Trélissac

 

Mise en ligne : 29/11/2017
Tipe : Numèro de revista / Data : 1925-03
Lo Cobreto. - 1925 - N° 60
Mise en ligne : 06/10/2015
Tipe : Manuscrit / Data : 1893

Pastorale provençale rédigée en 1893 par des membres des Œuvres de Saint-Joseph, rue Puget à Marseille.

Mise en ligne : 19/12/2011
Tipe : Article / Data : 1926
Consulter le document sur Gallica : https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k19888s/f86.item

Liste des articles publiés par Jules Ronjat dans la Revue des Langues Romanes de 1904 à 1920
Mise en ligne : 27/10/2016
Tipe : Article d'actualitat / Data : 2023-05-02 01:00:00
Començat en 2023, lo projècte « Montpelhièr, l'esperit dels luòcs » es un projècte de territòri destinat a se desvolopar sus las cinc annadas de la candidatura de Montpelhièr per devenir en 2028, capitala europèa de la cultura. Aquel projècte, qu'associa actors educatius, socials, culturals e artistics del territòri de candidatura, convidarà cada annada a explorar las diferentas facietas del patrimòni viu del bacin montpelhierenc, per fin de tornar afirmar lo caractèr unic d'una vila capitala, a l'encòp cosmopolita e meridionala, europèa e occitana.
 
En 2023, per la tota primièra annada d'aquel cicle, « Montpelhièr, l'esperit dels luòcs »  explorarà los registres tradicionals de la fèsta dels mòrts, la Martror occitana, per un cicle d'Educacion artistica e cultural menat dins mantunas escòlas de la vila. L'implicacion dels mai joves farà l'objècte d'una restitucion finala creativa e festiva lo 25 de novembre, a l'escasença de l'edicion de 2023 de la Davalada, eveniment portat per l'associacion Inter'cal Montpellier, partenari del projècte.  
 
Montpellier, l'esprit des lieux. Chap.1. Martror, es un dels projèctes laureats sostenguts dins lo quadre de Montpellier, capitale européenne de la Culture 2028, portat pel CIRDÒC - Institut occitan de cultura e una ret partenariala d'actors educatius, socials, culturals e artistics del bacin montpelhierenc a l'entorn de la lenga e de la cultura occitanas : : lo Théâtre de la Vista, l'association Inter'Cal, la DSDEN 34 e le rectorat de l'Académie de Montpellier, la Rampe - TIO e lo Théâtre des Origines.

Objectius

Causir d'associar la question de la fèsta e del patrimòni es una faiçon d'anar al delà d'un acte eissit de la tradicion. S'agís aquí de valorizar e desvolopar un potencial cultural, de produire de sens, de portar de valors de convivéncia, e de metre a profièch lo caractèr evolutiu de la cultura dins tota sa diversitat per èsser actor e ciutadan del monde de deman.



Calendièr del projècte dins son integralitat 


Febrièr - Mai de 2023 : Preparacion del projècte pedagogic 
 
Octobre-Novembre 2023 : 
Talhièrs de sensibilizacion e d'iniciacion a las practicas culturalas relativas al ritual festiu de Martror – cant, dança, descobèrta dels simbòls
 
13 e 14 de Novembre de 2023 :
Representacions teatralas : Martror, fais moi peur ! E Martror fa la fèsta !
 
25 de Novembre de 2023
Eveniment festiu : restitucions dels talhièrs a l'escasença de la Davalada de 2023 - Esplanada del Peiron, Montpelhièr


LA DAVALADA - Eveniment final 


La Davala, qu’es aquò ? Descobrir l'eveniment  


En occitan, lo temps ont lo lum declina, las fuèlhas tomban, la natura s'endormís se sona la davalada (l'auton), literalament, la descenda, lo declin. 
Es lo cicle sasonièr de la pichona mòrt, lo moment de bascula de las sasons. An aquel periòde, se mormolha que los defunts quitan l'al-delà per tornar demest los vius, lo temps del passatge de l'annada mòrta a la qu'es en tren de nàisser. Pendent aquel temps, èra de costuma d'onorar los mòrt per una fèsta, la fèsta dels mòrts, la famosa Martror. 
Dempuèi mantunas annadas, l'associacion Inter'Cal Montpelhièr celebra la fèsta dels mòrts en propausant al public, una mièja jornada e una serada festiva, que met a l'onor los rituals tradicionals occitans. 

25 Novembre 2023 - Restitucion finala dels talhièrs 


Lo projècte Montpellier, l’esprit des lieux. Chap.1 :
Martror !, ven s'inscriure dins una valorizacion sul temps long de l'eveniment «Davalada» portat pel partenari-clau que constituís Inter'Cal, en donant a las equipas ensenhaires e al public grand, claus de compreneson e d'apropriacion d'aquel patrimòni comun. Lo ritual festiu preparat amb los escolars, vendrà en efèit enriquesir la manifestacion per un eveniment transdiciplinari, ric e participatiu.  

''Montpellier capitale européenne de la Culture 2028''


Aquel projècte es sostengut dins lo quadre de la Crida a projèctes portada per l'Associacion Montpellier 2028 qu'a per mira d'enriquir la creacion e la difusion tan coma que de favorizar d'accions artisticas, culturalas e patrimonialas, totes sectors confonduts, sul territòri "M28". Aquela Crida a projèctes miralha tota l'ambicion de la candidatura de Montpelhièr e de sos partenaris per devenir, ensemble, capitala europèa de la cultura en 2028.
Las proposicions artisticas retengudas donan a veire los concèptes (Religar, Actar, Celebrar) e los aisses artistics (L'aiga que nos religa, Futur en serias, Trans ?) de la candidatura. L’art e la cultura son de vectors poderoses de ligams, de sens e de desir per afrontar los grands desfises de nòstra epòca, notadament lo desfís climatic e lo desfís democratic. Montpelhièr 2028 a fait de la question del ligam, lo còr de sa reflexion artistica en imaginant sas tres compausantas : lo ligam a l'espaci e al territòri, lo ligam al temps e al futur e, en fin, lo ligam a l'autre. 

Descobrissètz aquel projècte demest los 35 laureats 2023, de tornar trobar sus www.montpellier2028.eu

Descobrir lo projècte a travèrs diferents documents 


Dorsièr de presentacion integral del projècte : AQUI

Imatges d'illustracion a l'entorn del projècte "Montpellier, l'esprit des lieux. Chap.1. Martror"
Imatge 1. Credits : Georges Souche 
Imatge 2. Credits : Georges Souche
Imatge 3. Credits : Baptiste Morel
Imatge 4. Credits : Georges Souche
Imatge 5. Credits : Mireille Fornengo 
Imatge 6. Credits : Intercal Montpellier

Seguir lo projècte en temps real sus las rets socialas
Mise en ligne : 03/07/2023
Tipe : Son documentari / Data : 2019-10-08
Disque vinyle 45 tours témoin de la marche sur Montpellier du 10 mai 1980 à l'appel du Parti Communiste. Le metteur en scène et comédien Claude Alranq y déclame un poème accompagné par la Musique de la Rue, groupe composé de membres des groupes Sauveterre et Quimantu.

Ont participé à cet enregistrement :
La Musique de la Rue.
Les chanteurs : Maguy, Yamari Cumpa (du groupe Quimantu), Jean Tricot, Bernard Connac (du groupe Sauveterre) et Claude Alranq. Musique et orchestration : Jean Tricot.
Au dos de la couverture, une photo illustre le rassemblement à Montredon-des-Corbières (11) devant la stèle d'Emile Pouytès, viticulteur tué lors des manifestations du mois d'avril 1976.

« Aquela manifestacion era pas soncament a l’iniciativa del partit communist. Es nascuda de la crida que l’escrivan JP. Chabrol, l’universitari R. Lafont e lo president de la cambra regionala d’agricultura E. Maffre-Baugé buteron. Aquel manifèst es « lo pais escorjat » que podètz trapar dins los archius de R. Lafont al CIRDOC. Moltes sindicats obrièrs, organisacions professionalas, moviments de joneissa, l’Accion Culturala Occitana, l’Action Jeune Théâtre… participeron dins aquela manifestacion de Montpelhièr que comptava dins las 100.000 personas. Lo mot d’òrdre de la manif era « VIURE ». 
FUGUÈT UN ECSEMPLE REMIRABLE DE L’UNION POPULARA QUE NASQUÈT DE LA PUJADA CULTURALA OCCITANISTA ENDRALHADA DINS LAS ANNADAS 1968. 
Domatge qu’aquela union populara regionala de la basa e dins l’accion s’es farlabicada dins "un program comun de governament» que menèt Mitterand al poder per pas rès entreprendre de solid pels paisses d’oc… e fin finala per la França tota. La davalada de la mobilisacion regionala, populara coma obrieira, intellectuala coma culturala, comencèt en seguida d’aquel renègament. Encara uèi ne portèm las consequenças. Es lo Front Nacional que pauc a pauc recuperèt lo terrenc abandonat. »

« Cette manifestation n'a pas seulement été l'initiative du Partit communiste. Elle est née de l'appel que l'écrivain Jean Pierre Chabrol, l'universitaire Robert Lafont et le président de la chambre régionale d'agriculture Emmanuel Maffre-Baugé ont poussé. Cette manifestation ...

Claude Alranq en 2019
Mise en ligne : 27/05/2019
sus 536