Recèrca

sus 15
Filtrar
Filtres actifs
Sauf
Type de Document : Œuvre
Auteur : Tè Vé Òc. Producteur
Portail : Fabrica
Portail : Mediatèca
fre (80)
oci (71)
ita (3)
eng (2)
cat (1)
02 (17)
03 (6)
01 (4)
Tipe : Centre de ressorsa / Data : 2013 (data d'actualizacion de la notícia)
L'équipe LLACS est née de la volonté d'un certain nombre de spécialistes aux compétences voisines de faire converger leurs recherches dans un projet prenant en compte un espace plus large que celui sur lequel ils avaient travaillé jusque là. En l'occurrence, il s'agit des Suds : d'abord ce monde qui va de l'Espagne à la Grèce, entre porteurs de l'héritage hellénique et héritiers de la Romanité. Mais aussi ces parties du Nouveau Monde et de l'Afrique dans lesquelles un processus de colonisation ancien a mené l'Espagnol et le Portugais au contact de diverses langues indigènes. L'histoire de ces territoires offre bien entendu des chronologies différenciées depuis la fin de l'Antiquité pour les vieilles terres d'Europe, à partir du XVIe siècle pour les autres continents. Les langues présentes dans cet espace ont connu des statuts différents au cours de l'histoire, mais sont porteuses chacune de littératures spécifiques qui représentent au total un corpus considérable.


Les chercheurs regroupés ici proviennent pour une bonne part de l'EA 3020 ETOILL (Études occitanes, ibériques, latino-américaines et lusophones) rejointe par les italianistes et les chercheurs du Centre d'Études Néo-helléniques. Ils sont linguistes, spécialistes de littérature (médiévale, moderne et contemporaine), de civilisation, de l'édition de textes, .... Loin d'être un handicap cette multiplicité des approches possibles jointe à la diversité de l'espace concerné constituent un défi, celui d'un travail comparatiste et pluridisciplinaire croisant sur certains points précis et certaines problématiques des regards complémentaires venus de lieux et de disciplines différentes.


L'équipe se structure selon cinq composantes :


-ReDòc (Recherches en Domaine Occitan)


-Études ibériques et latino-américaines


-Études lusophones


-LASI (Littératures, Arts et Sociétés en Italie)


-Centre d'Études Néo-helléniques (JE 2487 « Le Grec et l'Autre »)


Axes qui fédèrent notre projet :


1.- Un programme d'édition de textes qui constitue l'axe « central » de l'équipe


2.- Un axe de civilisation (époques moderne et contemporaine)


3.- Un axe littéraire : Transversalités littéraires, linguistiques et artistiques



Voir les ressources disponibles dans Occitanica.
Mise en ligne : 26/09/2013
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2017-2018


Traparètz dins lo recuèlh "cicle 2"las poesias que convenon mai a d'enfants de CP, CE1, CE2 (6 a 8 ans). Son de tèxtes aisits de comprene, pas totjorn aisits d'aprene.

Tornar al somari del recuèlh
Mise en ligne : 12/06/2018
Appartient à :
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2015
<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr

Nivèls e nombres de calandrons
: 1 CP – 2 CE1 – 3 CE2 -1 CM2
Objectiu : s'ensajar a escriure una poesia en s'inspirar d'un modèl.
Competéncias : escriure un tèxte en fonccion de las consignas balhadas.
Material : còpias dels recuèlhs causits, grilha escritura de las poesias, fuèlhas de brolhons.

Puèi, començariam a ensajar d'escriure de las poesias. Coma dins la classa, totses escrivavaon d'un biais autonòm dels tèxtes liures, decidiguère de los daissar soscar cadun a un tèxt personal. Passave per veire, ajudar a trobar un mòt. Los calandrons se levavaon per anar veire çò que fasiáun los uns e los autres. A la fin de l'ora, los que voliáun presentavon lors poesias. La classa fasiá un retorn sus çò que veniam d'escotar en valorizar totjorn l'esfòrç fach d'escritura e de presentacion.

<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2016-2017
<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)

Aquesta partida qu’ei dedicada a la plaça de la fonologia dens los navèths programas (2015 e 2016) de l’escòla au cicle 1 e 2. Qu’i trobaratz las competèncias esperadas a la fin de cada cicle e tanben los elements de prograssivitat peu cicle 1.

<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)
Mise en ligne : 13/06/2017
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2017-2018
Pour sa deuxième année de mise en œuvre (2017-2018), le projet Erasmus + Parcours TICE : l'EDD dans nos langues a permis aux élèves de l'Académie de Montpellier, du Val d'Aran, du Val d'Aoste et du Piemont de passer à la pratique avec leurs enseignants. Toujours à partir de la plateforme collaborative LearningApps,  ils ont cherché à faire jouer leurs camarades européens en leur proposant des jeux basés sur les  langues romanes, autour de la thématique du développement durable.
Pour jouer, c'est par ici : http://maleta.occitanica.eu/jocs_index.html

La répartition des thématiques par cycle se base sur les programmes français en vigueur durant le déroulement du projet.

- Cycle 1 : au jardin
1. Dins mon òrt i a…d’otises
2. Jòc de las aisinas de l'hòrt
3. Jeu des outils du jardin
4. Jeu des outils du jardin (français occitan)
5. « Germinacion d’un gran de milh »
6. «Las granas grelhadas»
7. Dins l’òrt a San Chèli
8. CONEISHES ES FRUTES E ES VERDURES ?
9. DE QUIN COLOR SÓN ES FRUTES E ES VERDURES ?
10. LA MELA
11. IL MANDARINO
12. IL BASILICO
13. IL PREZZEMOLO
14. L’INSALATA
15. GLI SPINACI
16. LA ZUCCA
17. LA PATATA
18. I FAGIOLINI
19. GLI OGGETTI DEL GIARDINAGGIO
20. LE JARDIN POTAGER

- Cycle 2 : à table
1.Les fruits et légumes de saison
2.L’alimentation
3.Les pescajons 1
4.Les pescajons 2
5.A ! la bona sopa !
6.Les noms des repas français
7.Pour bien grandir
8.Origine des aliments ou des plats
9.Le petit-déjeuner
10.La piramida alimentària
11.L’origine des aliments
12.D’ont venon los aliments que manjam
13.L’origine géographique des aliments
14.Les plantes médicinales (memòri)
15.Les plantes médicinales (mots mélés)
16.Les plantes aromatiques 1
17.Les plantes aromatiques 2
18.Les plantes aromatiques 3
19.Les différentes parties de la plante
20.Le nom de quelques plantes médicinales
21.Les propriétés des plantes médicinales

- Cycle 3 : les déchets et l'énergie
1.Le recyclage
2.Recycler
3.Comment économiser l'eau dans les espaces verts d'une ville au climat méditerranéen
4.Le cycle de l'eau domestique
5.Le cycle de vie du verre
6.Économisons l'eau dans notre vie quotidienne - Economisar l'aiga dins la vida vidanta
7.Station d'épuration
8.Cycle de vie du plastique
9.Reciclatge der oli
10.Trions nos déchets
11.Site d'enfouissement des déchets
12.Coma reciclar er òli utilizat. / Comment recycler l'huile utilisée. / 13.Come riciclare l'olio usato.
14.La potabilisation de l'eau
15.Le traitement des eaux usées
16.Cycle de vie de l'aluminium
17.Découvre un mode original de culture : l'aquaponie

Afin de faciliter l'exploitation en classe de la  plupartde ces jeux, les enseignants qui ont collaboré sur le projet proposent ici à la consultation et au téléchargement  des fiches didactiques, établies selon la grille suivante :

Nom du jeu  / lien
Classe d’âge
Cycle
Degré de difficulté de 1 à 3  
Langue(s) présente(s)
Typologie du jeu
Descriptif du jeu
Nombre de joueurs
Dispositif(s) pédagogique(s) possible(s)
Durée estimée
Domaine(s) disciplinaire(s)
Objectif(s) : linguistiques  / culturels / EDD / Numérique
Moment d’intégration du jeu dans la séance
Apprentissages qui pourront être développés à partir du jeu
Évaluation prévue

Revenir à l'accueil du Talhièr

Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2016-2017
<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)


Origina deu document :
Arquius Departamentaus deus Pirenèus-Atlantics (ADPA), quòta E 1596 fol. 60. La Carta qu’aucupa las 27 darrèras linhas d’un baish de pagina roganhat e guastat per un larg plap d’aiga. Vidimus (còpia certificada d’un acte anterior) hèit lo 30 d’octobre de 1391 per P. de Sent Per (Sempé), coadjutor deu notari de Navarrencs Guiraut d’Abadie, sus un originau en pergam, a la demanda de P. Arnauto de Lafargue, guarde e procurator de la comunautat.



La Carta de fondacion de la bastida de Navarrencs (en los Pirenèus-Atlantics) qu'arrepresenta un document hèra interessant en l'encastre de l'ensenhament de l'Istòria-geografia, notadament au Collègi.

L'interès qu'ei triple :
- la Carta qu'ei escrivuda en occitan / biarnés (deu sègle XIVau) ;
- que permet d'incarnar dab un exemple especific au sud-oèst la question (complèxa) de la feudalitat ;
- qu'ei completada per un document cartografic.

Que constitueish atau ua entrada originau, interdisciplinària e tanben lingüistica dens la temporada de l'Edat mejana.


Plaça deu tèma dens la programacion
La Carta de la fondacion de la bastida de Navarrencs que’s pòt hèra aisidament integrar en lo programa d’Istòria de la classa de 5au, mei especificament en l’encastre de la partida II (« Societat, Glèisa e poder politic dens l’Occident feudau, sègles XI-XVaus ») : capítol A (« L’òrdi senhorau : la formacion e la dominacion de las campanhas »),
capítol B (« L’emergéncia d’ua navèra societat urbana »).
Aquesta Carta que pòt notadament servir de transicion enter lo capítol A e B pr’amor de s’agir de la question urbana en lo baish Edat Mejana.

Problematicas possiblas
Los tèmas estudiats que tòcan l’organizacion de la societat feudau en las campanhas :
Perqué son creadas, en lo sud-oèst de França, las bastidas ?
Quaus son las relacions navèras qui’s desvolòpan en las campanhas dab la mesa en plaça d’aquestas bastidas ?
Quin permeten las bastidas d’estudiar los rapòrts feudau-vasalhicas qui tòcan lo maine e l’economia ruraus ?

Competéncias tribalhadas
Las competéncias tribalhadas que pòden estar :
« Analisar e compréner un document »,
« Reparà’s hens lo temps : bastir repèris istorics »,
« Reperà’s en l’espaci : bastir repèris geografics »,
« Informà’s en lo monde deu numeric ».

Mesa en òbra pedagogica
L’utilizacion d’aqueste document que permet d’entrar en lo tèma en partir d’un exemple locau, çò qui permet d’incarnar autament aquesta partida deu programa d’Istòria. En tiéner compte deu temps limitat tà hicar en òbra los 2 capítols (8 òras en integrar l’avaloracion), que podem partir sus duas sesilhas d’ua òra cadua.

- Purmèra sasilha : « Las bastidas en Bearn, qu’es aquò ? »

- Dusau sasilha : « De las bastidas a las vilas : lo desvolopament urban en lo baish Edat Mejana ».

<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)
Tipe : Ressorsa ensenhament
Présentation du producteur :

Família Aunòs des de Joanchiquet de Vilamòs e família Bossòst, Berart e Benosa des de Capdet de Bossòst. Era linha de succession dera família Aunòs se trape completa des deth sègle XVI enquiath dia d'aué. Es de Joanchiquet an compdat, des de tostemps, damb un membre masculin ena família entà poder eretar eth patrimòni dera casa. Eth cognòm, Aunòs a pogut perdurar ath long deth temps enquiara fin deth sègle XX, quan era ereua a estat ua hemna. Eth prumèr document que nomene a un membre dera família Aunòs ei un pergamin de 1544. Ei ua venta e en era ges eth nòm de Joan Aunòs. Ei curiós que es prumèrs ereus dera casa porten, tostemps, eth madeish nòm: Joan. Aquerò passarà pendent cinc generacions. En ua d'eres poiram trapar un pair, un hilh e dus frairs damb eth madeish nòm. Entà distingir-les s'utilize er alias major o menor, atau com er alias petit o xiquet. Dilhèu se pòt díder qu'eth sobrenòm de Joanchiquet sorgís d'un d'aguesti Joans, un hilh menor o un frair menor. En 1614, a Joan Aunòs ja se le coneish damb eth sobrenòm de "chiquet" e porteriorament s'utilizara eth de Joanchiquet. A començament deth sègle XVIII se produsís un cambi enes nòms des ereus, cap des hilhs de Joan Aunòs menor e de Jaima de Miguel portaràn eth nòm de Joan. En 1673, Joan e Jaima non pòden nomenar un ereu, ja qu'es sòns cinc hilhs mascles se trapen estudiant dehòra d'Aran e non pòden saber quini d'eri continuarà damb era carrèra eclesiastica e quini d'eri poirà eretar eth patrimòni dera casa. No obstant això, se pacte eth maridatge d'un membre masculin dera família Aunòs, deth quau se desconeish eth sòn nòm, damb un membre femenin dera família Monge, era ei Rufina Monge. Mès tard, coneisheram eth nòm der òme de Rufina e ereu des de Joanchiquet, Sanci Aunòs Demiguel. Era família Aunòs emparente a trauèrs de diuèrsi pactes matrimoniaus damb fòrça famílies d'auti parçans aranesi. En sègle XIX, es de Joanchiquet emparenten damb es Boya des de Mossempèir de Les per maridatge entre José Boya España, hilh e ereu de Pedro e Maria, e Maria Aunòs Demiguel, hilha d'Antònio e Francisca. Es Aunòs son emparentats damb es Bossòst, Berart e Benosa des de Capdet de Bossòst. En 1862, Antònio Aunòs passarà a eretar es bens des de Capdet de Bossòst, per tot aquerò es documents d'aguesta casa se trapen laguens deth hons documentau des de Joanchiquet. Es estudis des membres masculins dera família e es cargues as quaus accedissen hen qu'aguesti i participen dera administracion locau, dera administracion reiau e dera administracion eclesiastica. Era relacion des Aunòs damb es institucions locaus araneses quede reflexada damb es cargues qu'aucupen en conselh de vila de Vilamòs, en conselh deth terçon de Lairissa e en Conselh Generau dera Val d'Aran. Atau madeish, aucupen eth cargue de baile, figura relacionda damb era administracion reiau e eth governador d'Aran. Era prumèra referéncia la trapam en 1614, Joan Aunòs ei conselhèr vielh deth terçon de Lairissa. Eth sòn hilh, Joan, tanben aucuparà aguest cargue. Auem notícies que Joan Aunòs ei sindic d'Aran en 1647. En 1681, un Aunòs serà eth baile generau deth terçon de Lairissa. Sanci Aunòs ei un des personatges plan importants dera casa, ja qu'exercirà eth cargue de sindic generau d'Aran pendent es ans 1711 e 1712, uns ans abantes ja se trapaue vinculat ath conselh deth terçon de Lairissa. Es de Joanchiquet tostemps aucuparàn lòcs ena administracion municipau. En 1789, Francisco Aunòs ei eth secretari der ajuntament. Eth sòn hilh, Antònio, aucuparà es cargues de conselhèr deth terçon de Lairissa, eth de jutge de patz, eth de secretari e eth d'alcalde der ajuntament de Vilamòs, tot aquerò pendent diuèrses legislatures entre es ans 1846 e 1862. Era nissaga continua e Joan, hilh d'Antònio, serà alcalde entre 1865 e 1873. Aguesta vinculacion damb er ajuntament de Vilamòs continuarà damb descendents posteriors. Era relacion dera família Aunòs damb era glèisa ei plan importanta. En 1544, ja sabem qu'un des membres dera família, Joan Aunòs menor ei prèste. Pendent eth sègle XVIII era relacion se hè mès fòrta. mossen Jaime Aunòs inicie era sua carrera eclesiastica ena gléisa de Santa Maria de Vilamòs, en era aucuparà diuèrsi cargues, en tot destacar en eth de rector e notari public des de 1690 a 1732. Dus des sòns frairs, Francisco e Joan Miguel, le seguiràn enes oficis eclesiastics. Enes ans successius, diuèrsi membres masculins dera família continuaràn damb era tradicion eclesiastica. D'eri sabem que corsen estudis en collègis, seminaris e universitats de Cervera, Tàrrega, Barbastre, Huesca, Saragossa e Sant Gaudens. Tanben se conserven es matricules d'un des membres dera família ena universitat de Valéncia. Era vinculacion des membres damb era gléisa continue pendent eth sègle XIX. Un còp acabats es sòns estudis, toti es eclesiastics dera família tornen tà Vilamòs entà aucupar quauque cargue ena gléisa de Santa Maria. Sonque un d'eri, mossen Manuel Aunòs, non retornarà, eth trabalharà coma caperan en Espitau de Nòsta Senhora de Gràcia de Saragossa e acabarà es sòns dies ena Còrt Reiau a Madrid. En 1936, se produsís, ena Val d'Aran, era unica accion de sang hèta per partidaris dera Republica. Eth 19 de seteme, sigueren fuselhats en Les: Joan Francisco Aunòs, Joan Monge Socasau e Joan Villamates Pujos. Un des fuselhats, Aunòs, ère er ereu des de Joanchiquet de Vilamòs. Joan Francisco deishèc veuda a Mercedes Arró, en aqueri moments embarassada dera sua unica hilha: Juanita, ereua dera nissaga Aunòs. A compdar d'aguest moment, era família decidís traslladar eth sòn domicili, prumèr entara Bordeta e dempús entà Bossòst. Ei en Bossòst a on era família de Juanita, veuda de Manuel Roge d'Arró, continue era sua vida damb es sòns hilhs, Joan Manuel e Núria. Actualment er auviatge des de Joanchiquet de Vilamòs s'a convertit en un ecomusèu, que depen der hilat de Musèu dera Val d'Aran. Es edificis que formen part deth còto mostren era vida vidanta d'ua família aranesa vinculada ara agricultura e ara ramaderia enes sègles XIX e XX. Enes ans 90, deth sègle XX, eth Conselh Generau d'Aran crompèc er auviatge des de Joanchiquet ara família Aunòs, damb era idea de projectar un musèu que formés part der hilat de Musèus dera Val d'Aran. En 1992, comenceren es òbres des edificis deth còto. Era documentacion que se trapaue ena casa siguec traslladada entath Musèu dera Val d'Aran, damb sedença a Vielha. Un an mès tard, era unitat de descripcion passèc a èster custodiada per archiu istoric deth Conselh Generau d'Aran. Ena primauera der an 1998 era documentacion siguec trasladada tara actuau sedença der Archiu Generau d'Aran ena Casa deth Senhor d'Arròs. Oficiaument era documentacion ingrèsse eth 7 de noveme de 1998, data d'inauguracion dera sedença.

Présentation du contenu :

Abast i contingut Aguest hons arremasse documentacion familiara, personau e patrimoniau dera familia Aunòs des de Joanchiquet de Vilamòs e dera família Bossòst Berart Benosa des de Capdet de Bossòst. I trapam documents deth sòn patrimòni e sus es aliances familiares. Tanben i trapam documentacion sus es relacions de diuèrsi membres dera família, des deth sègle XVI enquiath XX, damb era administracion locau aranesa, era administracion reiau e era administracion eclesiastica. Atau madeish en hons se consèrve era bibliotèca dera casa formada 488 volums de diuèrses tematiques (1527-1970). Sistema d'organització Eth hons ei organizat enes següents grops de sèries: 01. Bibliotèca dera casa; 02. Documentacion familiara e personau; 03. Documentacion patrimoniau; 04. Documentacion judiciau; 05. Documentacion municipau; 06. Documentacion institucions araneses; 07. Comunautat eclesiastica de Vilamòs; 08. Documentacion deth "Movimiento" BIBLIOTÈCA DE ÇÒ DE JOANCHIQUET, VILAMÒS > RELIGION > Teologia morau AGA190-11-T1-960 : Salazar, Simón de. Svmvlas de moral, y indice de vocablos. Primera, y segunda parte : contiene la primera. En Zaragoça: por Domingo Gascon, impressor del Hospital Real y General de Nuestra Señora de Gracia,1682 BIBLIOTÈCA DE ÇÒ DE JOANCHIQUET, VILAMÒS > RELIGION > Teologia pastorau AGA190-11-T1-944 : Aranda, Felipe,. Quaresma de veinte y seis sermones: predicados en el templo de Nuestra Señora del Pilar de Zaragoça. En Zaragoça: por Domingo Gascon,1696 BIBLIOTÈCA DE ÇÒ DE JOANCHIQUET, VILAMÒS > RELIGION > Gléisa catolica > Sagraments AGA190-11-T1-829 : Gascón, Antonio. Fasciculus exorcismorum, conjurationum, oracionum ac benedictionum contra Procellas, Ventos, Locustas, aliosque Vermes, & Animalia fructuum corrosiva...Zaesar-Augustae :|bex Typographia Julianae Destre, Viduae Josephi Fort, 1778. AGA190-11-T1-836 : Gascón, Antonio. Fasciculus exorcismorum, conjurationum, orationum, ac Benedictionum: contra Procellas, Ventos, Locustas, aliosque Vermes, & Animalia fructum corrosiva. Caesaraugustae: ex officina Paschasii Bueno Dñi. N, 1715 AGA190-11-T1-975 : Gascón, Antonio. Fasciculus exorcismorum, conjurationum, oracionum, ac benedictionum contra Procellas, Ventos, Locustas, aliosque Vermes, & Animalia fructuum corrosiva...Bilbili [Calatayud] : apud Joachim Estevan, 1759 BIBLIOTÈCA DE ÇÒ DE JOANCHIQUET, VILAMÒS > LINGÜISTICA. FILOLOGIA AGA190-11-T1-760 : Durán, Juan Tomás. Explicacion castellana de la syntaxis del maestro Torrella, latina: van añadidas algunas notas, que dan nueva luz à la Explicacion...En Zaragoza: por Domingo Gascon, impressor del Hospital Real y General de Nuestra Señora de Gracia, 1692. AGA190-11-T1-828 : Durán, Juan Tomás. Explicacion castellana de la syntaxis del maestro Torrella, latina: van añadidas algunas notas, que dan nueva luz à la Explicacion...En Zaragoza: por Domingo Gascon, impressor del Hospital Real y General de Nuestra Señora de Gracia, 1692. DOCUMENTACION PATRIMONIAU > Compdabilitat > Compdes > Compdes de negòcis > Çò de Joanchiquet, Vilamòs AGA190-11-T1-2019 : Nòta deth cambi de moneda aranesa a diuèrses monedes, sègle XVIII-XIX DOCUMENTACION PATRIMONIAU > Proprietat patrimoniau e agricola-ramadera AGA190-11-T1-1263 : Estatuts dera Cooperativa Agricola e Ramadèra Aranesa de Vielha, 1942 ADMINISTRACION MUNICIPAU > Isenda > Intervencion.Tresaureria AGA190-11-T1-3027 : Recebut dera cooperativa de Vilamòs a favor dera cooperativa agricola e ramadera aranesa, 1956 AGA190-11-T1-3047 : Recebut dera entrega dera cuota de sòcis dera cooperatiua agricola e ramadera aranesa en Vilamòs, 1956

Importance matérielle :
15,00 m., en papèr; 22 pergamins; 33 positius fotografics, b/n, en papèr; 17 postaus b/n e color, en papèr; 82 grabats, en papèr, e 463 libres manuscrits e imprèssi, en pèth, pergamin, carton e papèr. 10 elements pel occitan

Couverture Temporelle :
1509-1971 (1682- 1956 pels documents en occitan)

Supports représentés dans le fonds :
Monographies Imprimées

Accroissement :
Fonds clos (ne connaîtra pas d'accroissement)

Accès

Identifiant du fonds :
FONS AGA190-11

Instruments de recherche :
Siti Internet : http://cultura.gencat.cat/arxius/aga Registres : Entre es ans 2008 e 2009 s'a realizat eth catalòg dera bibliotèca des de Joanchiquet de Vilamòs. Es trabalhs s'an portat a terme gràcies a ua subvencion autrejada pera Biblioteca de Catalunya entà collaborar ena elaboracion deth Catalòg deth Patrimòni Bibliografic de Catalunya. Es registres se pòden consultar a trauèrs dera pagina web dera Biblioteca de Catalunya en apartat deth Catalòg Collectiu deth Patrimòni Bibliogràfic de Catalunya, CCPBC, e deth Catalòg Collectiu des Universitats de Catalunya, CCUC, en aguest cas eth còdi der Archiu Generau d'Aran ei eth G929. Se dispause der inventari en supòrt electronic hèt damb eth programari de Gestion Integrau des Archius Comarcaus (GIAC). Actuaument era consulta se hè a trauèrs d'aguest programari en sòn Modul de Consulta. Tanben se pòt consultar on line a trauèrs dera opcion "Arxius en línea: Cercador de fons i documents" des archius dera Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya en web dera Subdirecció General d'Arxius i Gestió Documental deth Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació dera Generalitat de Catalunya.

Conditions d'utilisation

Conditions de consultation :
Documentacion de liure accés. Son d'accés reservat aqueri documents de mens de 30 ans.

Conditions de reproduction :
Mise en ligne : 21/10/2013
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2015
Dins la continuitat del trabalh d'analisi menat per la primièra sesilha, aquesta seconda sesilha   convida los escolans a descobrir diverses eslogans occitans, per fin de soscar als particularismes d'aquel mòde d'expression. Cada grop constituit concebrà un projècte d'aficha que comprendrà un eslogan en occitan.

>>Tornar a l'introduccion
Mise en ligne : 31/08/2015
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2016-2017

Abraham Cresques ,
Atlas de cartes marines , dit [Atlas catalan]. 1375. Manuscrit. Langue : catalan.  Majorque. En linha sus Gallica

Réduction au tiers de l'atlas catalan de 1375, conservé à la Bibliothèque nationale sous la cote Mss. Espagnols 30. 1830. Document cartographique manuscrit. En linha sus Galllica


Plaça deu tèma dens la programacion
L’interès d’aqueth Atlas catalan, e notadament l’extrèit causit ací, que demora dens la soa utilizacion qui pòt estar hèita de faiçon hèra interdisciplinària (Istòria, Geografia, Occitan, Etnologia, Francés), de la soa pertinéncia e utilizacion en familha de lengas (ligams Occitan gascon / Catalan ancian) e de la soa espleitacion en Istòria-Geografia-EMC (pr’amor de combinar de faiçon excepcionau los tres supòrts màgers de transmission deu saber geografic e istoric, a saber la mapa, lo tèxte / la lenga e l’imatge / l'imaginari).

Problematicas possiblas
Quaus son las representacions cartograficas emplegadas ací de l’Africa en aquera mapa ?
Quaus informacions màgers e son transmetudas ?
Quau lenga ei utilizada ?


Competéncias tribalhadas
Las competéncias tribalhadas que pòden estar :
II : Reperà’s en l’espaci : bastir repèris geografics
III : Rasonar, justificar un anar e las causidas hèitas

Item 1 : Pausar questions, pausà’s questions a perpaus de situacions istoricas o/e geograficas
Item 2 : Bastir ipotèsis d’interpretacion de fenomèns istorics o geografics

V : Analisar e compréner un document

Item 1 : Compréner lo sens generau d’un document

VI : Practicar diferents lengatges en istòria e geografia

item 3 : Conéisher las caracteristicas deus racontes istorics e de las descripcions emplegadas en istòria e en geografia, e en realizar

Mesa en òbra pedagogica
Vist l’interès màger mes tanben la complexitat deu document a estudiar, que perpausi 2 sesilhas tà la soa espleitacion pedagogica en classa.

- Purmèra sasilha : « « Un Atlas catalan, un Atlas occitan ? »
- Dusau sasilha : «  Un Atlas ric en informacions ».

 

Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2016-2017
<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)

Quines son los objectius generals e las publicacions faitas dins l'encastre de la classa ?
Qualques fichas menairas pels regents dels escrits produsits en classa (Tèxt liure, jornal, expausat)
 
2a - Los objectius pedagogics
2b - Las publicacions faitas
2c - Ficha menaira : lo jornal
2d - Ficha menaira : lo tèxte liure
2e - Ficha menaira : los expausats
sus 15