Recèrca

sus 368
Filtrar
Filtres actifs
Sauf
Type de Document : Œuvre
Auteur : Tè Vé Òc. Producteur
Portail : Fabrica
oci (3266)
fre (1914)
frd (23)
ita (11)
eng (7)
lat (7)
pro (7)
cat (5)
baq (1)
frm (1)
por (1)
spa (1)
Humour (116)
02 (22)
03 (11)
01 (5)
Tipe : Collòqui / Data : 2017-05-05
 Los ensenhaires-cercaires del departament d'occitan de l'Universitat Paul-Valéry (Montpelhièr) e del laboratòri «Recherche en domaine occitan» (RedOC-LLACS) an consacrat dempuèi d'annadas de collòquis o de jornadas d'estudis a un fum d'autors màgers de la renaissença d'òc dempuèi lo sègle XIX, que s'agisca de Frederic Mistral, Max Roqueta, Leon Còrdas, Loisa Paulin, Sergí Bec, d'autres encara, en particulièr dins lo quadre d'un projècte de cèrca sus la poesia d'òc de 1930 a 1960.

En parallèla, an iniciat lo projècte «Vidas - Per un diccionari biografic de la renaissença d'òc dels sègles XIX-XXI» en partenariat amb lo CIRDOC (http://vidas.occitanica.eu).

Es dins lo drech fial d'aqueles projèctes, al caireforc de l'istòria dels moviments socials e culturals, de l'istòria de las idèas e dels estudis literaris qu'es organizada aquela jornada d'estudi a l'entorn de l'òbra de Felix Castan, poèta, teorician, militant, actor de la valorizacion del teatre e de l'art occitan, que  foguèt un dels pilars de l'Institut d'estudis occitans (IEO). Lo ròtle de Castan dins la vida culturala occitana, lo debat d'idèas, la pensada occitana sus mai de mièg-sègle foguèt considerable e contunha de viure dins sas influéncias nombrosas sus la pensada, l'accion e la creacion occitana d'uèi. 
Mise en ligne : 14/02/2018
Tipe : Brocadura / Data : 193.
Francés Deseuse rend omenatge a  son amic Pau Chassary al moment de son discors de recepcion a l'Acadèmia de Sciéncias e Letras de Montpelhièr lo 22 de decembre de 1930.
Pau Chassary, poèta mas tanben professor de matematicas a l'escòla normala de Montpelhièr e a l'escòla regionala de las Bèlas Arts, es nascut a Grabèls en 1859. Escriguèt amb l'escais-nom de Lou Maseliè de novèlas e de contes populars que son ara venguts de classics, coma Pradet de Ganges presentat entre d'autres dins l'obratge En Terra Galesa (disponible sus Occitanica) .
Pau Chassary se moriguèt en 1930 a Clapièrs.
Mise en ligne : 28/08/2019
Tipe : Article scientific / Data : 2019
Ce texte de Philippe Martel est issu de la conférence prononcée à Aix en Provence le 16 Mai 2019 lors de la Convention du Forum d’Oc de Provence-Alpes-Côte d’Azur, organisée en partenariat avec le Cercle Català de Marsella.
Mise en ligne : 05/09/2019
Tipe : Collòqui
Montpellier est l'une des villes qui a le plus souffert en Languedoc durant la Guerre de Cent ans. La peste, la guerre et la pauvreté ont marqué durement la population montpelliéraine (Montpellier perd plus de la moitié de ses habitants). Ces malheurs étaient perçus par beaucoup comme un châtiment divin. On observe ainsi à Montpellier à cette époque un retour du religieux et du sacré, dans une sorte de mouvement d'expiation collective, dont les Annales occitanes du Petit Thalamus se font l'écho. La vie quotidienne est alors rythmée par de longues processions où participent tous les corps civiques. Les Montpelliérains vibrent à l'écoute des prêches enflammés du dominicain de Vicente Ferrer. On fait brûler un cierge de la longueur des murailles de la ville pour faire cesser les épidémies. Des moines voient même apparaître le diable dans leur couvent ! Montpellier, ville maudite ?

Pierre-Joan Bernard est assistant de conservation du Patrimoine aux Archives municipales de Montpellier.
Tipe : Rapòrt d'estudi / Data : 2020

Una enquèsta foguèt realizada pel Laboratòri DIPRALANG – EA 739 de l’Universitat Paul-Valéry Montpelhièr en 2017-2020, dins l'encastre del projècte de recèrca ECO OC, l'occitan face au marché dans la région Occitanie : s’agiguèsse de faire lo punt sus la presencia de la lenga e de la cultura occitanas dins lo mond del comèrci d'ara.
Dos sectors foguèron identificats per menar las enquèstas e convèrsas : lo nom de las entrepresas e la denominacion dels produchs del terrador.

Aicí la sintèsi de l'estudi.

Mise en ligne : 01/09/2020
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2017-2018


Traparètz dins lo recuèlh "cicle 2"las poesias que convenon mai a d'enfants de CP, CE1, CE2 (6 a 8 ans). Son de tèxtes aisits de comprene, pas totjorn aisits d'aprene.

Tornar al somari del recuèlh
Mise en ligne : 12/06/2018
Appartient à :
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2015
<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr

Nivèls e nombres de calandrons
: 1 CP – 2 CE1 – 3 CE2 -1 CM2
Objectiu : s'ensajar a escriure una poesia en s'inspirar d'un modèl.
Competéncias : escriure un tèxte en fonccion de las consignas balhadas.
Material : còpias dels recuèlhs causits, grilha escritura de las poesias, fuèlhas de brolhons.

Puèi, començariam a ensajar d'escriure de las poesias. Coma dins la classa, totses escrivavaon d'un biais autonòm dels tèxtes liures, decidiguère de los daissar soscar cadun a un tèxt personal. Passave per veire, ajudar a trobar un mòt. Los calandrons se levavaon per anar veire çò que fasiáun los uns e los autres. A la fin de l'ora, los que voliáun presentavon lors poesias. La classa fasiá un retorn sus çò que veniam d'escotar en valorizar totjorn l'esfòrç fach d'escritura e de presentacion.

<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr
sus 368