Recèrca

sus 3
Filtrar
Filtres actifs
Auteur : Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)
Langue : fre
Sauf
Catégorie : Ressources scientifiques
Mise en ligne : 21/12/2018
Mise en ligne : 06/02/2019
Tipe : Practica festiva

Aquesta fèsta se debana cada cinc ans a Sampeyre al còr de las Valadas occitanas d'Itàlia. Lo nom de « Baio » vendriá de l'occitan « abadiá » e remandariá als « abats de joinesa », joves qu'avián per foncion d'organizar las fèstas de la comunautat.

 

 

1/ La practica a l'ora d'ara

Aquesta fèsta carnavalesca se debana cada cinc ans dins la Val Varaita, dins la província de Cuneo, al còr de la Valadas occitanas d'Itàlia. La mai famosa es la de Sampeyre. Lo nom de la fèsta de la Baio vendriá de l'occitan abadiá e remandariá a las tradicions dels abats de joinesa, joves qu'avián tradicionalament per foncion d'organizar las fèstas de la comunautat.

Un ensemble de rites se debana pendent tres jorns al mes de febrièr : los dos dimenges abans lo carnaval e lo Dijòus gras.

Photogr. : Bernard Delort

La Baio es un grand cortègi d'òmes costumats, d'unes en « Maures », d'autres travestits en femnas, d'autres coifats de mitras espectacularas.

Los personatges istorics que compausan lo cortègi son los seguents : l'Abà, il Tesoriere, lo Cavalìe (cavalieri), lo Tambourn majour, l'Arlequin, los Sarazine, la Segnourine (signorine), lo Tambourin (tamburini), lo Sapeur, lo Grec (greci), l'Escarlinìe, l'Espous (sposi), los Segnouri (signori), lo Sounadour (suonatori), lo Uzuart, lo Granatìe, lo Morou (i neri) e lo Turc, lo Viéi e la Viéio (il vecchio e la vecchia), e lo Cantinìe (cantiniere).

Los « Sonadors » son l'element central de la fèsta, que fan dançar tota la jornada e tota la nuèch aprèp que de « sapeurs » aguèsson copat a la pigassa una barrièra de fusta simbolica.

Photogr. : Bernard Delort

Las jornadas començan a l'apèl dels « Tambourins » e contunhan amb de desfilats dins los diferents cantons. La Baio es particularament espectaculara per la qualitat e la diversitat dels costumes que son eiretats de diferentas epòcas de l'istòria de la valada. Se reconeis en particular la garda armada jols traches dels « Ussari », en costume de ussars de l'epòca napoleoniana. Coma tot carnaval en Occitània, lo procès representa lo punt d'òrgue del Dijòus gras.

Aquí, lo còp de teatre de las fèstas de la Baio es immancablament la fugida del tresaurièr amb la caissa plena d'argent. Lo public assistís a sa captura, son procès, sa condemna a mòrt e enfin sa gràcia.

Photogr. : Bernard Delort

2/ Aprendissatge e transmission

Aqueste carnaval permet a totes los estatjants de la valada d'èsser actors de la fèsta. En efècte, emai lo cortègi siaguèsse reservat als òmes que son los sols a se poder mascar jols traches dels personatges ligats a la tradicion istorica locala, la populacion tota participa a l'organizacion e a la preparacion notadament dels costumes.

3/ Istoric

Aqueste carnaval commemòra la victòria dels estatjants de las valadas contra las invasions sarrasinas en Provença e dins los Alps a la fin del sègle X, mai o mens en 975-980. Aquesta ipotèsi es pasmens remesa en question. D'elements de las diferentas epòcas marcantas de l'istòria de la valada son estadas incorporadas coma per exemple los ussars de l'epòca napoleoniana.

Photogr. : Bernard Delort

4/ Salvagarda

Aquesta practica que se renovèla pas qu'un còp cada cinc ans es pas l'objècte d'una proteccion particulara d'un punt de vista patrimonial. Sos rituals son fòrça codificats e pauc de plaça es daissada a l'improvisacion tant d'un punt de vista dels costumes coma dels ròtles dels personatges o del debanament de la fèsta. Aqueste carnaval es pasmens mes en valor per la region del Piemont.

5/ Actors de la practica

Totes los estatjants d'aquesta valada son actors de la Baio de Sampeyre.

Mise en ligne : 27/05/2019
Mise en ligne : 29/03/2017
Mise en ligne : 19/07/2017
Mise en ligne : 29/03/2017
Mise en ligne : 29/03/2017
Tipe : Mòstra virtuala / Data : 2016
ACCEDIR A LA MÒSTRA

Gaston III, comte de Fois, vescomte de Bearn, dintrèt dins la legenda jol nom e la grafia occitana de Fèbus.

Dins lo contèxte tumultuós de la Guèrra de Cent Ans (1337-1453), qu'opausa reialmes de França e d'Anglatèrra, marca l'epòca per son sens agut de la politica e son amor de las arts e de las letras. Se son demoradas mai que mai las accions militàrias màgers d'aquel estratèg militari, lo fast de sa cort e los desbòrdaments de son caractèr, Fébus aguèt tanben un ròtle de granda importància sus lo desvolopament de la lenga e de la cultura occitanas al sègle XIV.

Bon coneisseire de l'occitan dins sa varianta bearnesa tant coma l'occitan literari dels trobadors, fa de se lenga mairala un otís politic que li permet d'aumentar son poder sus l'ensems de la populacion de sos territòris. Es tanben un actor del desvolopament cultural en particulièr per lo domeni scientific.

Mise en ligne : 14/11/2018
Tipe : Mòstra virtuala / Data : 2016-04-22
Vòstra question : Desiri obténer d'estatisticas sus la produccion editoriala en lenga occitana.

Nòstra responsa :
A la diferéncia d’una produccion nacionala que se pòt evaluar a partir d’estatisticas oficialas qu’espleitan de donadas reglamentàrias (depaus legal, declaracions obligatòrias, ISBN, etc.) amassadas dins de fichièrs oficials e contrarotlats, la produccion d’expression occitana, que se definís pas per un país o una region administrativa unica de produccion mas per la lenga de publicacion, a pas de fichièr d’informacion especific : es comptabilizada al dintre de las produccions nacionalas dels diferents paises, e regionalas dels diferentas regions, ont editors e productors publican de produccions en lenga occitana.

Cossí evaluam la produccion d’expression occitana ?
Lo CIRDÒC, dins lo quadre de sas missions de bibliotèca publica de referéncia e pòl associat de la Bibliotèca nacionala de França, aquerís la produccion d’expression occitana tota (libres, CD, DVD, particions, revistas, etc.) que pareis en França mas tanben dins los autres paises. Las basas de donadas d’informacion documentària del CIRDÒC permetan d'aver doncas una evaluacion de la produccion editoriala occitana contemporanèa. Se l'exaustivitat es malaisida d'aténher, de comparasons son estadas fachas amb diferentas basas de donadas documentàrias, e apareis que raras son las produccions d’expression occitana actualas que son pas dins las colleccions del CIRDÒC. Aquestas chifras que seguisson constituïsson pas una estatistica oficiala, donan pasmens un imatge global de l’estat de la produccion occitana actuala.

Periòde pres en compte per l’establiment de las donadas :
Las donadas aicí dejós son estadas produsidas sus de mejanas annalas sus un periòde de 15 annadas que va de 2000 cap a 2014 (punt 1.)
Pels títols de jornals, revistas e publicacions periodicas, las donadas concernisson las annadas 2002 e 2015.

1. Nombre de produches d’expression occitana editats en mejana cada annada :

(totes supòrts : libres, K7 o CD, VHS o DVD, particions, CD-Rom e docs multimèdias, etc. a l’excepcion dels jornals e revistas)
233 produccions d’expression occitana son referenciadas en mejana cada annada dins las basas del CIRDÒC. Sul periòde de 2000 cap a 2014, se tròba pas d’evolucion màger, las donadas son relativament establas contràriament al nombre de publicacions periodicas (de veire punt 2.)

Reparticion de las produccions per tipe (mejana annala 2000-2014) :

- Libres : 166 ;
- Supòrts sonòrs : 58 (CD en majoritat) ;
- Supòrts vidèos : 8 (DVD en majoritat).

Reparticions de las publicacions per genre :

(Totes supòrts confonduts)
- Òbras de literatura e de ficcion : 51 % ;
- Ensages, òbras scientificas e documentàrias : 30 % ;
- Òbras musicalas : 19 %.

Reparticion de las òbras de literatura e de ficcion per genre :

- Romans e novèlas : 35 % ;
- Poesia : 30 % ;
- Contes e faulas : 25 % ;
- Teatre : 6 % ;
- Umor : 3 % ;
- Autres (bendas dessenhadas e filmes de ficcion) : 1 % .

Reparticion dels ensages e documentaris per domenis :

- Lenga e linguistica : 34 % ;
- Estudis e istòria literaris : 32 % ;
- Sciéncias umanas e socialas, istòria, ensages politics, etc. : 18 % ;
- Autres domenis (sciéncias, tecnicas, arts, lésers) : 16 %.

Reparticion de la òbras musicalas e sonòras per genre :

- Musicas actualas : 41 % ;
- Musicas tradicionalas e regionalas : 41 % ;
- Musicas ancianas e sabentas : 11 % ;
Autres genres (tèxtes legits, collectatges e memòria sonòra, etc. : 7 %.

2. Nombre de jornals, revistas e publicacions periodicas d’expression occitana (comparatiu 2002-2015) :

En 2002, lo CIRDÒC aviá identificat 89 títols vius de publicacions periodicas d’expression occitana (revistas, jornals, almanacs, bulletin d’informacion, etc). N’i auriá pas pus que 50 en 2015, çò qu’indica una baissa importanta de las parucions periodicas imprimidas dins lo corrent del decenni, explicabla per una part pel movement general de diminucion dels periodics imprimits al profièch de sites e publicacions numericas.
Mise en ligne : 29/03/2017
sus 3