Recèrca

Filtrar
Filtres actifs
Auteur : Girard, Ismaël (1898-1976). Directeur de publication
Portail : Mediatèca
Tipe : Revista / Data : 1924-1964 ; 1969-
La revista OC foguèt fondada en 1923 a Tolosa per Ismaël Girard (1898-1976) e Camille Soula (1888-1963), son primièr numèro pareguèt lo 27 de genièr de 1924. La publicacion  a conegut fins a uèi 14 serias, de cambiaments de periodicitat, de format, d’adreiça mas tanben de contengut. Sa trajectòria es d’una cèrta manièira significativa de la de l’occitanisme. La revista a jogat un ròtle important dins la renaissença occitana del sègle XX, es dins OC que foguèron publicats los tèxtes màgers dels grands escrivans occitans contemporanèus.

De 1924 a 1930 OC Gazeta d’accion occitana, de novelas litterarias e artisticas
Dins aquel periòde, la revista es l’incarnacion d’una pensada occitana modèrna e autonòma, en rompedura amb l’inactivitat del felibritge. La revista emplega, al ras de l’occitan, lo catalan e sustot lo francés, los articles pòrtan sul panoccitanisme, lo federalisme, la defensa de la lenga e de la cultura occitanas. OC quita de paréisser lo 1èr d’abrial de 1930 e se dona una interrupcion de mai d’un an abans de trobar sa novèla formula.

De 1931 a 1934  OC Revista de la renaissença dels païses d’Oc
En 1931 OC ven l’organ oficial de la Societat d’Estudis Occitans (la creacion de la SEO es anonciada dins lo n°131 del 1èr d’abrial de 1930) que las tascas mai importantas ne son la creacion d’un sistèma grafic e d’una lenga « literària » amb un vocabulari capable d’exprimir lo monde contemporanèu. OC ven una revista sabenta, lo format cambia, ara conten de tèxtes mai longs e mai scientifics. Loís Alibèrt (1884-1959) dirigís la novèla seria, es un lingüista disciple del romanista Joseph Anglade (1868-1930). OC quita de paréisser en 1934.

1940  OC ! edicion de guerra
De genièr a mai de 1940 OC serà publicat jos la direccion del jornalista Pierre-Louis Berthaud (1899-1956) amb un suplement : Lo Teatre d’òc jos la direccion de Juliette Dissel  (1902-1962).

De 1941 a 1945 OC Quasèrns de las letras occitanas, suplement de Terra d’Oc
Publicat jos la direccion d’Ismaël Girard, lo blason de la SEO ondra la primièra pagina acompanhat de la devisa La fe sens obras morta es.

Sonque un numèro pareís en 1945, pòrta un novèl sostítol : Revista de la pensada occitana. En 1946 OC ven l'organ de l’Institut d’estudis occitans, novelament creat, que pren la seguida de la SEO.

De 1948 a 1964 OC es la revista literària de l’IEO
Es lo periòde mai ric de la revista sul plan literari e artistic, los cap-redactors se succedisson :

1948-1954 Félix Castan
1955-1956 Xavier Ravier
1957 Ismaël Girard
1958-1962 Robert Lafont
1962-1964 Ives Roqueta

La crisi que tresvira l’IEO en 1964 significarà la fin de OC organ de l’IEO. Seguiràn d’unes numèros d’una autra revista, Letras d’Oc, que pareisserà de 1965 fins a 1967. En 1969 Ismaël Girard torna prendre la publicacion d’OC que lo sostítol ven : Revista de las letras e de la pensada occitanas. En 1978, pauc de temps après la mòrt d’Ismaël Girard, serà Bernat Manciet que ne vendrà lo cap-redactor e Max Roqueta lo director.
Uèi la publicacion, que serà lèu centenària, es dirigida pel poèta Frederic Fijac.
Mise en ligne : 24/03/2020