Recèrca

Filtrar
Filtres actifs
Contributeur : Inoc
Sauf
License : Certains droits réservés
Langue : ita
Tipe : Practica festiva

Aqueth gran carnaval urban qu’orb un beròi espaci a totas las expressions culturaus carnavalescas, solide, mes tanben musicaus bearnesas e mei enlà gasconas.

1/ La practica a l'ora d'ara

Dins aqueth gran carnaval urban las deambulacions son ritmadas per las bandas, los ensembles de bohas, de flabutas tamborins e acordeons o las ripataulèras invitadas. Carnaval que hè tanben vàler la canta polifonica qui retreneish dens lo seguici de dimars gras e mei enlà dens los bars de la vila on s’i arretròban los carnavalèrs o aus estanguets devath deu capitèth.
La pantalonada qu’a de la medisha faiçon tornat hicar a l’aunor los quadrilhs bearnés, cada bal que hè interviéner autan regularament sauts, branlos e mei enlà totas las danças de Gasconha.
Las festivitats deus darrèrs dias de Carnaval que partviran entà quauquas òras l’ordi establit. A Pau, au parat deu Carnaval Biarnés, Sent Pançard – gigant pamparrut e boc emissari deus maus de l’annada escorruda – cara centrau de la tradicion carnavalesca bearnesa, qu’entra triomfaument dens la vila rejau un còp traversadas mantuas ciutats istoricas de Bearn. Los ediles municipaus que’u remeten las claus de la vila mes, au ras deu Tribunau, que’s hè interpellar e jutjar apuish que’s hè cremar lo dia de dimars gras.
Lo dia mei important qu’ei lo dissabte, on s’i hè ua gran cavalcada : har corrèr Carnaval, qui hè arrecotir uei lo dia mei de 20.000 participants e espectators.

2/ Aprendissatge e transmission

L'aprendissatge e la transmission d'aquesta tradicion carnavalesca se fa per immersion.

3/ Istoric

Lo Carnaval Biarnés qu’estó creat a Pau en 1985 en s’emparar sus las tradicions carnavalescas pirenencas, au seguit d’un carnaval organizat a l’entor d’un seguici de bròs estarit per las annadas 1950. Que s’a volut, desempuish, inscríver dens las datas tradicionaus, la cremacion de Sent Pançard que’s hè lo quite ser de dimars gras. 

4/ Salvagarda

Es pas l'objècte de, e necessita pas tanpauc, cap mesura de salvagarda particulara.

5/ Actors de la practica

Lo carnaval Biarnés es organizat per l’associacion Carnaval Pantalonada.
Es sostengut per las institucions localas (Pau Béarn Pyrénées, le Département des Pyrénées-Atlantiques, la région Nouvelle-Aquitaine), de partenaris culturals e comerçants de l'aglomeracion de Pau (la ret de las Calandretas, le Cap'Òc, le Bel Ordinaire, l'Institut Occitan Aquitània, les Menestrèrs gascons, l'Ostau Bearnés, l'Université de Pau et des Pays de l'Adour... ).

Mise en ligne : 11/12/2018
Tipe : Practica festiva

La mascarada daus Soflaculs de Nontronh, qu’a generalament luòc en abriau, combina mantun element carnavalesc : de las viòrlas e una taulada carnavalesca segut d’un bal lo dissabde. Apuei, lo dieumenc apres-miegjorn, un defilat segut d’un jutjament mai de la cramacion de Carnavau. La passejada es tot-parier dominada per lo rituau daus Soflaculs.

1/ La practica a l'ora d'ara

Los soflaculs

‘Quela fòrma carnavalesca s’inscriu dins lo rituau de circulacion de las bufadas per faire venir la prima. Los Soflaculs son vestits e mascarats de blanc : bonet blanc, chamisas e caleçons, la chara blanchida per de la farina. De cent a tres-cent segon las annadas, dispausats sur doas cordadas, pòrtan chascun un bufareu. Despues lo començament dau sègle XX, un personatge en frac negre e chapeu naut-de-fòrma guida lo rituau e lo davança amb un sibleu. L’evolucion daus Soflaculs s’executa en uech movements : s’agroar, bufar au cuòu dau que davança, se relevar, se revirar en fasent virar lo bufareu au nivèu de la chara ; s’agroar, bufar au cuòu dau que seg, se relevar e, enfin, repréner la marcha. Tanleu que lo pòden, los Soflaculs s’eschapan de la cordada e van bufar sos los cotilhons de las femnas.

Lo defilat

Mai d’un personatge recurrent participa tanben au defilat : faus curat, faus maridats, de las vielhas dont « La Vielha Barreta » qu’es ‘na « vielha bochada » qu’evòca la Chançon daus Soflaculs ; daus travestits, daus banturlas, lo rei fenhant sur son char apelat Dagobert Ier, daus faus pompiers, un bufareu-char que bufa daus confetís, daus nenets e daus monges. Lo defilat se fa al son de bandas e fanfaras. Dos gendarmes, un avocat e un procuraire encadrant Bufador, lo guidant jusc au luòc de son jutjament. ‘Queu « bufador », que passa son temps a s’eschapar de las mans daus gendarmes per bisiar totas las femnas, personifica ‘quí lo Carnavau. S’es substituit despues las annadas 1990 a « Petaçon » figura coneguda dins tot Peirigòrd.  Sus la plaça de la mairia, los Soflaculs s’installan sur las marchas ent’a luòc l’intronizacion daus elegits coma membres de la Frairia de la Sardina Valorosa (de las sardinas sechadas e pudentas pendilhadas sur un cercle maiat).

Los banturlas

Lo dissabde en fin de jornada, los Banturlas, apareguts dins las annadas 2000, amb de las mascas rojas dau grand nas ponchut, vestits de blanc coma los Soflaculs ; una sur e daus monges se permenan dens la vila e fan de las viòrlas : s’introduisen chas los abitans e se fan servir a beure. Tenen ‘na granda eschala qu’utilizan per montar a las fenestras e utilizan un sistèma de montada e de davalada dau vin amb ‘na percha.

2/ Aprendissatge e transmission

L'aprendissatge e la transmission d'aqueste carnaval se fa per immersion e repeticion. En efièch, los mai joves aprenon sul pilòt per imitacion del ritual e per iniciacion dels mai ancians, de còps per aprendissatge dins las familhas.

3/ Istoric

La fòrma daus Soflaculs, deijà atestada en 1850 a Nontronh, es tanben presenta a Sent-Claudi dins lo Jurà, e sos ‘na fòrma residuala dins ‘na trentena de vilatges d’Eraut.
Deijà coneguda a l’Atge Mejan, aparten a un vaste ensemble de practicas espandudas jusc’a 1945 dins setze despartaments dau miegjorn de França, mai que mai en Lengadòc e en Provença.
Lo carnavau, tombat en chaitivier a Nontronh dins las annadas 1950, fuguet reactivat en 1979, metent l’accent sur los Soflaculs que, au començament dau segle, n’eran qu’un element au mitan d’autres dau carnaval e ne sortissiàn que lo darnier jorn, lo Dimècres de las Cendras.

4/ Salvagarda

Aqueste carnaval benefícia d'accions de valorizacion : publicitat sul plan cantonal e departamental, viatges dels Soflaculs dins d'autras vilas per representar Nontronh o participar a d'autres carnavals etc.
Es tanben mes en valor toristicament per l'inscripcion dels Soflaculs dins lo patrimòni cultural de Nontronh, l'invitacion de grops (musicians, cantaires) e d'estrangièrs al carnaval de Nontronh e per la produccion de filmes toristics e etnografics tant coma de reportatges nombroses de television o de premsa escrita.

5/ Actors de la practica

Al moment de la redaccion de la ficha d'inventari del PCI en 2008-2010 los actors de la practica que testimonièron èran de membres e d'ancians de la companhiá dels bufadors de Nontronh : un refondator dels Soflaculs de Nontronh e ancian president de l'associacion, lo clavaire de l'associacion « la compagnie nontronaise des soufflets », l'ancian animator del carnaval, lo president de l'epòca de l'associacion, un dels co-fondators dels Soflaculs de 1979, un Soflacul e un membre de la confrariá dels banturlas dels Soflaculs.

Mise en ligne : 14/12/2018
Tipe : Numèro de revista / Data : 1902-02
Mise en ligne : 29/03/2017
Appartient à :