Voici les paroles des collectages effectués dans le département de l'Aude en Occitanie.
Il s'agit d'une berceuse, une de ces chansons douces que l'on fredonne aux enfants pour les endormir. Le rythme musical imite le mouvement du berceau.
Ce collectage est issu du projet Mémoire chantée de l'Aude.
Nen nen petiton
La menina es al canton
Que penchena le minon.
Lo papà es a Rivèl
Que ramena un ausèl
A la poncha del cotèl.
Une autre version donne :
Nen nen petiton
La menina es al canton
Que rosega le cauchó
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que fa còire de bobon (la soupe)
Lo papà es de vei de la (?)
Que fa còire de chocolat
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que fa queire (còire) de bobon (la soupe)
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que penchena le gaton
Lo papà es a la vinha
Que va t’aportar un aucèl
Sus la punta dal cotèl.
Autres versions de la strophe consacrée au "Papà" :
Lo papà es a la vinha
Te portarà un aucèl
Sus la punta dal cotèl
Lo papà es a Revèl
Que porga le blat
Amb un curvèl
Autres versions de la strophe consacrée à la figure maternelle (mère ou grand-mère) :
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que penchena lo minon
Nen nen petiton
La menina es al canton
Que se caufa lo cotilhon
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Lo papà es a Limós
Portarà de cambajon
Plan bon
Autre version :
Nen nen toston
La mamà es al canton
Que se calfa le penon(s)
Lo papà es a Estagel
Te portarà un aucèl
[à la pointe du couteau]
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Lo papà es a la caça
Portarà un aucèl
sus la punta dal cotèl
Autre version :
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Lo papà es a Limós
Portarà de cambajon
Plan bon
Dodo petiton
La menina es al canton
Que penchena lo minon
Porga porga dins la dorna
Sei dins lo curvèl dins lo curvèl
Autre version :
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Lo papeta es a la vinha
Te portarà un aucèl
A la punta del cotèl
Nen nen petiton
La mamà es al canton
Que fa tetar lo petiton
Ci-dessous, les paroles des collectages effectués dans le département de l'Aude. Le premier enregistrement provient de la journée qui s'est déroulée à Duilhac-sous-Peyrepertuse. Le deuxième enregistrement a été fait à Rouffiac-des-Corbières.
Le texte de la chanson du nom de Antoino e Antoinetto (appelé simplement dans les enregistrements sonores Antoaneta) a été écrit par M. Jean Raynaud après la Libération, dans les années 1946-1947. Jean, trompettiste et chanteur, interprétait ce chant humoristique avec l'orchestre Cartade puis, plus tard, avec l'orchestre Jean Helios.
Ce collectage est issu du projet Lo Bramàs. Mémoire chantée des pays audois.
Antoaneta, Antoaneta quand te vesi le còr me peta.
Antoaneta, richichiu aicí dona me çò qu’es tieu.
L’Antoena e l’antoaneta quand se volián festejar
s’assiguent (?) sus la breta (?) al còp (?) de se potonejar
al cap d’una mureta, l’aureta se virec, e [...] tan triste
tot doçament sospirèt.
Antoaneta, Antoaneta quand te vesi le còr me peta.
si te pòdes gardar çò qu’es tieu
Une variante remplace le dernier vers par :
Antoaneta, richiuchiu aici dona (torna ?) me çò qu’es tieu.
L’Antoena e l’antoaneta quand se volián festejar
s’assejan sus la broeta e còp de potonejar
après al cap d’una oreta, la broeta se virèt
e nòstra antoana timida tot doçament sospirèt
Antoaneta, Antoaneta quand te vesi le còr me peta.
Antoaneta dal èlh viu aici garda me te çò qu’es tiu
[mais] la fin d’aquela istòria me’n vau vos la resumar
a vos belas demaisèlas que venètz de m’escotar
aquel [a’kej] amor en broeta vos le cal pas praticar
car l’antoaneta fidèla d’un gojat siguèt maman
Antoaneta, Antoaneta tornes pas par la broeta
Antoaneta dal èlh viu, aici garda pas çò qu’es tiu
Emission del 17 de junh de 2020
Leis aucèus e lei Provençaus
Ambé d'imatges personaus e d'arquius d'emissions « Lenga d'Òc/Lengo d'O », vos prepausam dins aqueste documentari de nos interessar mielhs a la relacion entre lo ferum e leis umans. Per aquò, nos nos fondam sus l'obratge de Carles Galtier « Les Oiseaux de Provence dans le savoir populaire », editat en cò de Librairie Contemporaine. Aqueu libre recampa leis usatges, lei dichas, lei jòcs, la literatura orala a l'entorn deis aucèus, que lei Provençaus lei presan, o que lei crenhon. Adonc nautrei avèm seleccionat d'informacions que vos restituissèm ambé de vidèos dóu ferum volant, dei rapinaires ai passerons, una espécia qu'anatz veire amb un uelh provençau.
Un documentari d'Amada Cròs.
[resumit de Tè Vé Òc]
Emission del 09 de junh de 2020
Joan de l'ors per dos contaires
Joan de l'ors, lo conte tradicionau ben conegut es aicí contat per dos contaires professionaus : Alan Roch en languedocian e Ives Durand en gascon. L'occitan de dos parlars diferents tant coma dins de mesas en scèna diferentas. Un meteis biais de faire marchar la lenga d'Òc.
Una realizacion de Lisa Gròs
[resumit de Tè Vé Òc]
Emission del 03 de junh de 2020
Recepta de la carbonada flamanda
Nina, escolana de la calandreta Pèch Marin a Carcassona trabalhèt pendant lo confinament, coma leis autrei en tele trabalh.Lo regent Joan Francés Albert aviá prepausat a sei calandrons de faire una vidèo. Vaquí doncas la Nina e son paire Florent que preparan una carbonada flamanda amb aplicacion e precision. Podètz seguir la receta d'un bot a l'autre. Leis imatges son de Florent que faguèt amb sa filha lo montatge iniciau e es Miquèu Gravier que lo metèt puèi sus sa time line per vos prepausar de passar... a vòstra topin.
[resumit de Tè Vé Òc]