Explorar los documents (9716 total)

vignette_55987.jpg
Taboni Misérazzi, Jeanne
Rosina sap sa poësia de per còr mas tre que la ditz davant tota la classa, ven tarriblament roja e las cambas li flaquejan. Çaquelà, un jorn, gràcia a Lilina, sa novèla copina, tot va cambiar...
Serà per que totas doas an « un solelh sul cap » ?
vignette_55986.jpg
Toscano, Reinat
« Si son rescontrats, si son aimats, si son perduts.
Ela a temptat de lo retrovar.
Seguissèm-la en fin de jornada, en riba de mar... »

Informacions
vignette_55985.jpg
Jean-Marc Delaunay
Jean-Marc Delaunay qu’ei un complet sapient per çò qui ei de las musicas tradicionaus, e en especiau las musicas de vriulon d’Auvèrnha : la soa mestria teorica de las musicas modaus, per exemple e enter autes, la soa capacitat d’analisi de las tecnicas de jòc deus vriulonaires de l’Artensa, dont a conegut e frequentat un arramat, que’s maridan en perfèita armonia dab la mestria deu son instrument e deu jòc, o meilèu deus jòcs tradicionaus d’aquera region tan particulària d’Auvèrnha.
- A.E.P.E.M.

« Dab aqueth enregistrament uei, que desiri partatjar e har sentir la particularitat d’aqueth terrador musicau, enter la diversitat individuau deus ancians vriulonaires e l’inscripcion d’aquesta musica dens l’interseccion enter univèrs mei grans : l’espaci de la borrèia de tres temps, las musicas deu Massís Centrau, la musicalitat deu vriulon popular en França e en delà... »

Tà'n saber mei
vignette_55984.jpg
Pallier, Patricia. Trad.
Conte bilingue occitan-français ; adaptation, traduction, maquette de Patricia Pallier ; illustrations couleur de Chantal Demarest 

Lo baron de Tustamina est la version occitane d’une histoire de chat rusé publiée par Charles Perrault à la fin du XVIIe siècle dans Les Contes de ma mère l’Oye, sous le titre de Le Maistre chat ou le Chat botté. Le thème des animaux serviables est très ancien. On pourrait imaginer que les versions occitanes des contes universels ne sont que des traductions de contes émanant de la tradition française, il n’en est évidemment rien. Ces contes ont traversé les siècles par le vecteur de l’oralité dans un milieu familial occitanophone.

Un roi organise un concours, l’heureux gagnant épousera sa fille. La jeune princesse aime en secret le baron de Tustemine mais le gagnant du concours est un simple savetier propriétaire d’un chat… Elle quitte donc le château de son père en compagnie du savetier… Découvrez la version occitane du Chat botté !
vignette_55983.jpg
Ginouillac, Raymond
L’Institut d’Estudis Occitans de Tarn ven d’editar Histoire de la croix occitane, es jos-titolat : croix de Toulouse/croix de Provence/croix du Languedoc. De format A5, conten 216 paginas. Es un obratge inedit que presenta d’informacions novèlas : figuras pintradas o gravada, sagèls, monedas, tèxtes. Lo libre desvolòpa una progression cronologica çò mai complèta possibla. Presenta d’objèctes d’abans lo cristianisme e dels primièrs sègles de nòstra èra que prefiguran aquesta crotz. Balha una documentacion precisa sus sa creacion que se data del mièg del sègle XII.  Un cinquantenat de paginas del libre pòrtan sus l’èst d’Occitània : Provença, País niçard, sud del Daufinat, vals d’Itàlia. Pro lèu, aquesta figura es estada presenta dins lo Tolosan. Segon los luòcs e las datas, se ditz crotz de Tolosa, de Provença, de Venasca, de Forcauquier, del Lengadòc, e uèi, crotz occitana. L’obratge mòstra la preséncia d’aqueste emblèma, d’aqueste simbòl, en Occitània, en Itàlia, dins la Peninsula iberica e dins d’autras regions del mond. Conten dos-cent-cinquanta illustracions en negre e blanc o en color. La presentacion de figuras que rampèlan la crotz occitana s’espandís sus cinc mila ans.
vignette_55981.jpg
Sam Karpienia
Pauline Willerval
En duo dab Pauline Willerval dens aqueth navèth album, Sam Karpienia que recicla los tèxtes de « l’Usina », l’album mitic de Dupain, en recompausant ua « possibla auta musica ».

Ua mesa en musica sus hons de boeita ritme on la Gadulka (vriulon bulgar) e hè sonar ua contracanta tau un personatge misteriós qui vieneré sostiéner la votz dens lo son prepaus contestatari e libertari.

Aqueths tèxtes que soan en plen dens lo contèxte actuau de protestacion sociau qui susmau lo monde de l’ua part e de l’auta, un imne poetic, ua estrància plannvolenta.

Tà'n saber mei
vignette_55980.jpg
Jeuselou du dimanche
Aquesta quarteta de medish nom que lo personatge musicaire deu roman de Pourrat, compausada de tres coires e d’ua bateria, que putza lo son repertòri dens las borrèias d’Auvèrnha, collectadas o compausadas, entà las restituir dens ua orquestracion deu tot au tot navèra, çò qui implica de fèit un tribalh originau d’adobament e d’adaptacion. De mei, la configuracion acostica de la formacion que permet ua grana flexibilitat d’intervencion, de la bòrda a la sala d’espectacle, en passant peus bòscs neres deu Forés…

Tà'n saber mei
vignette_55979.jpg
Guilhemjoan, Patric
Harrer, Elisa
Aqueste diccionari occitan (gascon) / francés que compta a l’entorn de 110 000 entradas en tres tòmes. Qu’amassa l’integralitat deu Dictionnaire français-occitan en dus volumes de Per Noste, revirat dens lo sens occitan (gascon) / francés au quau se horneish lo contienut deus diccionaris de Simin Palai, de Fèliç Arnaudin e de Vincenç Foish, hicats peu purmèr còp en grafia classica.

Qu’i trobaratz donc ua gran varietat de lexic, mots d’usatge locau com d’emplec generau, mots de ger mes tanben mots de uei, tèrmis corrents, de la vita de tot dia com tèrmis tecnics, sabents o literaris. Los mots gascons que son revirats per un o mei d’un mot francés en cada accepcion e acompanhats d’exemples d’emplec. Las diferentas fòrmas locaus d’un medish mot que remandan a ua entrada unica qui detalha los sens.

D’un endom comparable au Tresor dóu Felibrige de Frederic Mistral, e passant lo deu Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes de Simin Palai, aqueste obratge qu’espèra aviar la nosta lenga dens lo sègle XXIau.
vignette_cartografia.jpg
Sandra Juan, CIRDOC - Institut occitan de cultura

PRESENTACION 

Aqueste sicut passionnant, prefaciat per Eric Fraj escrich e illustrat per Daidièr Mir mancarà pas de vos sedusir per sa poésia e la beutat de las illustracions. 

INFORMACIONS PRACTICAS

L'apèl a soscripcion lançat per Édite-moi ! es dobèrt per un mes.

Lo detalh d'aquel tan coma lo bon de soscripcion es disponible en linha AQUí.
vignette_55976.jpg
« N’ei pas un dusau CD, qu’ei com un dusau prumèr CD : que s’i sent lo medish efèit de descobèrta enlugarnada, lo medish shòc esmiraglat davant aqueth son hòrt, sotiu, cadenciat, fin, inextricablament entermesclat, accentuat, lèste, e tostemps aganadament au servici (e quin servici !) de la musica tradicionau de la Marcha e deu Lemosin. Mercés ad aqueras duas Daunas qui ns’auhereishen aqueste suberbèth CD. » - AEPEM

Tà'n saber mei
sus 972