Explorar los documents (8179 total)

vignette_aici-ara-1980-7.jpg
Aicí e ara. - Annada 02, n° 07, mai de 1980
Pach, Rémi. Directeur de publication
Aicí e ara conten enquistas, articles de reflexion e de critica mas tanben de textes literaris, per tal de mostrar cossi son ligadas las diversas manifestacions, culturalas e socialas, de l'occitanisme moderne.
vignette_22631.jpg
Los fors et costumas de Béarn (1602)

Vous trouverez la numérisation sur Gallica 

Résumé

Le For général, rédigé en gascon, langue de l’État pyrénéen, est promulgué le 27 novembre 1552. Immédiatement imprimé – c'est d'ailleurs le premier livre imprimé à Pau – et largement diffusé. [imatge id=22632]

Il s'agit des premières lois béarnaises qui constituent un des premiers exemple de justice et de démocratie locale du royaume.

Cette édition a été imprimée à Lescar en 1602 par Louis Rabier.

Louis Rabier - Imprimeur - libraire 

Variante(s) de prénom : Lodoïcus ; Loys ; Loïs.
Imprimeur-libraire ; à Orthez puis à Lescar, imprimeur du roi [de Navarre en Béarn] (et de l'université [ou collège royal]).
Originaire d'Orléans, fils d'un marchand de la ville de confession calviniste, il est reçu habitant de Genève en juillet 1557 avec son père et ses frères.
En apprentissage à Genève chez Conrad Bade, qui le quittance en mars 1562 avant d'aller lui-même s'établir à Orléans en qualité de pasteur.
Attesté en activité à Orléans à partir de 1563, puis à Montauban à partir de 1577.
Nommé en 1581 imprimeur du Roi par Henri de Navarre à condition d'établir une imprimerie en Béarn ; les consuls de Montauban s'opposant à son départ, il doit attendre fév. 1583 pour installer une presse à Orthez. L'université étant transférée d'Orthez à Lescar en avril 1591, son imprimeur la suit dans cette ville l'année même du transfert.
Testament 30 juin 1606 ; décédé peu après. Abraham Rouyer lui succède

vignette_aici-ara-1980-6.jpg
Aicí e ara. - Annada 02, n° 06, febrièr de 1980
Pach, Rémi. Directeur de publication
Aicí e ara conten enquistas, articles de reflexion e de critica mas tanben de textes literaris, per tal de mostrar cossi son ligadas las diversas manifestacions, culturalas e socialas, de l'occitanisme moderne.
vignette_aici-ara-1979-5.jpg
Aicí e ara. - Annada 01, n° 05, novembre de 1979
Pach, Rémi. Directeur de publication
Aicí e ara conten enquistas, articles de reflexion e de critica mas tanben de textes literaris, per tal de mostrar cossi son ligadas las diversas manifestacions, culturalas e socialas, de l'occitanisme moderne.
vignette_aici-ara-1979-4.jpg
Aicí e ara. - Annada 01, n° 04, agost de 1979
Pach, Rémi. Directeur de publication
Aicí e ara conten enquistas, articles de reflexion e de critica mas tanben de textes literaris, per tal de mostrar cossi son ligadas las diversas manifestacions, culturalas e socialas, de l'occitanisme moderne.
vignette_aici-ara-1979-3.jpg
Aicí e ara. - Annada 01, n° 03, mai de 1979
Pach, Rémi. Directeur de publication
Aicí e ara conten enquistas, articles de reflexion e de critica mas tanben de textes literaris, per tal de mostrar cossi son ligadas las diversas manifestacions, culturalas e socialas, de l'occitanisme moderne.
vignette_aici-ara-1979-2.jpg
Aicí e ara. - Annada 01, n° 02, febrièr de 1979
Pach, Rémi. Directeur de publication
Aicí e ara conten enquistas, articles de reflexion e de critica mas tanben de textes literaris, per tal de mostrar cossi son ligadas las diversas manifestacions, culturalas e socialas, de l'occitanisme moderne.

Aquel numerò conten lo manifèst Mon païs escorjat co-escrich per Emmanual Maffre-Baugé, Joan-Pèire Chabròl et Robèrt Lafont.
vignette_aici-ara-1979-1.jpg
Aicí e ara. - Annada 01, n° 01, ivèrn de 1979
Pach, Rémi. Directeur de publication
Aicí e ara conten enquistas, articles de reflexion e de critica mas tanben de textes literaris, per tal de mostrar cossi son ligadas las diversas manifestacions, culturalas e socialas, de l'occitanisme moderne.
grava-sul-camin.jpg
Bodon, Joan (1920-1975)
La grava sul camin est un roman publié pour la première fois en 1956. il est inspiré de l’histoire personnelle de Joan Bodon, qui a été obligé de faire le Service du Travail Obligatoire (STO) en Silésie de 1943 à 1945. L’Evangèli de Bertomieu est de la même façon inspiré de cette expérience. C’est un roman inédit de l’époque de Joan Bodon, dont il ne demeure que ce manuscrit inachevé qui se trouvait parmi ses papiers au moment de sa mort.
vignette_22614.jpg
Bruno Paternot
Célia Demaret
Jean-Claude Forêt

PRESENTACION


La pièce est à l’image de ce théâtre de verdure à Aniane, dans son esprit, pierreux, brutal, dur, sans ornements, mais parfois avec  l’ampleur du vent, de la chaleur, du ciel et de la nuit ; et aurait pourtant les significations de la vie et de ses tourments, des tempêtes, des songes et de la souffrance de tout homme, dans tous les temps.

Max Rouquette
Préface de Médée


LO PROJÈCTE


« Coneissem la tragica istòria de Medelha, segurament inventada, en tot cas escrita pel primièr còp per Euripide. Medelha, abandonada per Jason que ven d'espausar la filha del rei de Corintha, se venja pel murtre dels dos enfants qu'aguèt d'el. 
Max Roqueta seguís al mai pròche la pèça d'Euripide, n'escafa unicament que la scèna centrala d'Égée visitant Medelha aprèp son bandiment de Corinthe, scèna destinada a flatar l'amor pròpre nacional dels Atenians que constituisson lo public de la tragedia. Lo projècte de Max Roqueta èra pas de tornar escriure un autre scenari, mas d'installar dins un canabàs classic, qu'aviái fach sas pròbas, un imaginari e una tematica capables de nos parlar, tot en respectant lo sens del mite. 
La trobalha la mai originala de Max Roqueta, son còp de gèni es estat de faire de Medelha una caraca, una boèmia, liurada al voide, e a totes los vents de l'errança. Lo doble tèma de l'errança e del voide transfigura tota la pèça. Dempuèi qu'a traït son paire e son país, anant fins a tuar son fraire per ajudar Jason a s'emparar de la toison d'aur, a pas arrestat d'errar amb el e lors dos enfants. Sa sola patria es d'ara enlà Jason pel qual cometèt de crimes inexpiables. E vaquí qu'aquel òme se lassa d'aquela femna e de lor vagabondatge sens fin. Vòl s'establir, « faire una fin », esposar una femna mai jove, renonciar a la vida nomada per devenir a son torn rei de Corinthe. La pèça es construcha sus aquela oposicion constanta sedentaritat-nomadisme, que dona luòc a de passatges d'una ponhenta poesia. Ligat a aquela, lo tèma del voide « emplena », s'o podèm dire, tota la pèça jos diferentas figuras, lo desèrt, lo camin, lo vent, l'immensitat del monde. La tragedia s'acaba sus un instant de pura poesia, lo salme del nonrés. 
Car, es una autra trobalha de Max Roqueta : a mantengut lo còr antic, mas a mes dins sa boca de poèmas intitulats salmes, que perlongan tal o tal tèma dels dialògs (salmes dels camins, de l'estrangièr, de l'abandon, de l'angoissa, puèi del nonrés). Aqueles salmes son destinats a èsser cantats e lo foguèron, en bambara, lenga del Sahel, dins la mesa en scèna en francés de J.-L. Martinelli. 
Lo personatge meteis es original. Medelha representa la vertat embornianta e son estèla insostenibla, l'estat d'incandescéncia ont pòrta la passion a son paroxisme, quand los sentiments se confondon en un sol metal en fusion, amor, òdi, mesprés, gelosiá, desir de venjança, enveja de murtre. Coma la sciéncia o la deméncia, Medelha se situís al-delà del ben o del mal.»

Jean-Claude Forêt

Nota d'intencion artistica e causida de mesa en scèna 

Una pèça politica
Lo rapòrt a la lengas

S'agís a l'encòp de la lenga occitana, mas dins sas divèrsas acceptacions e practicas : es pr'aquò que fasèm la causida desconcertanta d'utilizar lo singular de l'article (la) mas lo plural del substantiu (lengas). Lo rapòrt a la lenga dins la mesa en scèna montra que los personatges ont totes.tas un rapòrt intime e diferent a aquela e que l'emancipacion individuala passa per una causida e una reflexion a l'entorn de sa practica del lengatge. Aital, la lenga personala de Medelha, un francés mesclat d'expressions occitanas e prononciat amb un accent occitan denòta de sa causida de dintrar pas dins esquèma simplista e impausat per las convencions socialas. Abandona pas son identitat. 

La femnas

Coma per las lengas, Medelha es la femnas. Es a l'encòp un individú unic (la) mas tanben totas las facetas de la feminitat (femnas). Es una femnas : sensuala e que jòga de son sèxe, mas tanben una maire, es una reina, una sorcièra, una amorosa esplorada, una intriganta, etc. De totes los ròtles que se dona, de totas las foncions femeninas qu'endòssa, jòga e causís la proporcion de feminin, de femna o de feminitat que pren. Son emancipacion de femna passa per d'actes e de comportaments diches masculins sens per aitant devenir un òme.

Avèm tanben fach la causida de faire de Medelha una femna, la sola de la pèça, enrodada d'òmes. Lo còr, grand comentator de l'accion e sensat èsser un còr de femnas, deven dins nòstra version la representacion de la carrièra. Or, la carrièra e l'espaci public aparten als òmes, alara quel dintre de l'ostal es l'endreit de l'embarrament de las femnas. La Créusa (la que pareis tot en pareissent pas) es l'emblèma d'aquelas femnas que demòra n a l'ostal e que vesèm pas. Medelha (la que fa), encara un còp, pren l'espaci que li es pertant interdich, ocupa la carrièra, ocupa l'espaci dels òmes. Se plaça al centre a l'endreit ont normalament, es cantonada a la marge, quala que siá la societat. 
La marginalitat e l’exclusion coma mòda de vida

Medelha es una marginala, es logicament a la marge : gitana, femna, paura, masca...
Roqueta plaça aquela marge al centre.



EQUIPA ARTISTICA

Interprètas : Célia Demaret, Bruno Paternot
Meteire en scèna : Jean-Claude Forêt 
Musician : Aimat Brees 

FICHA TECNICA 

L'espectacle es bilingüe francés e occitan e se jòga unicament en exterior. Dins la version amb musicians, possibilitats de balèti trad a la seguida. 

CONTACTE DIFUSION

Bruno Paternot : 06 81 10 44 76 - Artistica
artistique@revesdu22mars.eu

David Cherpin
06 59 46 12 60 - Administracion
contact@revesdu22mars.eu

Site internet : www.revesdu22mars.eu
sus 818