Explorar los documents (8186 total)

vignette_P2c.jpg
Videoguida : Lo Caçolet (lenga e sostítols en occitan)

Tolosa, Carcassona e Castèlnòu d’Arri, que caduna propausa sa recepta de caçolet, pròpria a son terrador, se ne contèstan la paternitat.  Mas lo gastronòm lengadocian Prosper Montagné regla la question en favor del caçolet castèlnòudarrienc.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_22189.jpg
Videoguida : Para lo lop ! Istòria de la Bèstia (lenga e sostítols en occitan)

Pendent tres annadas, del 11 d'abrial de 1764 al 19 de junh de 1767, Gevaudan subís los assauts d'una bèstia fèra que terrorisa la populacion e semena la mòrt e lo dòl sus son camin. Los melhors caçaires son mandats sul terrenh sens succès, fins a aquesta jornada de junh de 1767 qu'un òme de la region arrèsta la cavalcada macabra.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan.

vignette_22188.jpg
Videoguida : Seta : a l'origina èra un pòrt (lenga e sostítols en occitan)

La naissença puèi la creissença de Seta es plenament ligada a la de son pòrt. Entre estanh e mar Mediterranèa, los Setòris son primièr gents de mar, mar noiriguièra qu’assegura lor subsisténcia pendent de sègles.

Aquela videoguida d’animacion foguèt realizada en 2014 dins l’encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc- Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan.

vignette_pastel.jpg
Videoguida : Lo Pastèl (lenga e sostítols en occitan)

De 1462 a 1562, la cultura e la transformacion del pastèl fan conéisser un vertadièr atge d’aur al Lauragués.
Aquela videoguida d’animacion foguèt realizada en 2014 dins l’encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc- Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan.

vignette_22185.jpg
Videoguida : Auguste Fourès (lenga e sostítols en occitan)

Poèta e jornalista engatjat, Auguste Fourès demòra estrechament ligat al Lauragués, sa tèrra natala, omnipresenta dins sos escriches.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_P1c.jpg
Videoguida : Lo roman de Flamenca (lenga e sostítols en occitan)

Lo roman de Flamenca, redigit en occitan al sègle XIII per un anonim, nos es arribat jos la fòrma d’un sol manuscrit incomplet, retrobat a Carcassona a l’escasença de las confiscacions revolucionàrias.
Aquela videoguida d’animacion realizada en 2014 dins l’encastre del projècte e-Anem vos propausa de (tornar) descobrir aquel cap d’òbra sulfurós de la literatura medievala, demorat desconegut per mai de sièis sègles.

Version occitana sostitolada en occitan

vignette_OC-1931.jpg
Oc. - Annada 10, n° 16-17 [147-148], genier-abril 1934
Alibert, Louis (1884-1959). Directeur de publication
OC es l'organ oficial de la Societat d'estudis occitans novelament creada.
Son camp d'accion e sas tòcas son la creacion d'una grafia e l'unificacion de la lenga occitana. Entre 1931 e 1934 Loís Alibèrt i publica sa Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.
La revista compren tanben una cronica de las letras occitanas e catalanas.
Aqueste numèro serà lo darrièr abans una longa interrupcion de cinc ans, Oc tornarà pas paréisser qu'en genièr de 1940.
vignette_OC-1931.jpg
Oc. - Annada 09, n° 14-15 [145-146], setembre-decembre 1933
Alibert, Louis (1884-1959). Directeur de publication
OC es l'organ oficial de la Societat d'estudis occitans novelament creada.
Son camp d'accion e sas tòcas son la creacion d'una grafia e l'unificacion de la lenga occitana. Entre 1931 e 1934 Loís Alibèrt i publica sa Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.
La revista compren tanben una cronica de las letras occitanas e catalanas.
vignette_OC-1931.jpg
Oc. - Annada 09, n° 12-13 [143-144], mai-agost 1933
Alibert, Louis (1884-1959). Directeur de publication
OC es l'organ oficial de la Societat d'estudis occitans novelament creada.
Son camp d'accion e sas tòcas son la creacion d'una grafia e l'unificacion de la lenga occitana. Entre 1931 e 1934 Loís Alibèrt i publica sa Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.
La revista compren tanben una cronica de las letras occitanas e catalanas.
vignette_OC-1931.jpg
Oc. - Annada 09, n° 10-11 [141-142], genier-abril 1933
Alibert, Louis (1884-1959). Directeur de publication
OC es l'organ oficial de la Societat d'estudis occitans novelament creada.
Son camp d'accion e sas tòcas son la creacion d'una grafia e l'unificacion de la lenga occitana. Entre 1931 e 1934 Loís Alibèrt i publica sa Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.
La revista compren tanben una cronica de las letras occitanas e catalanas.
sus 819