Explorar los documents (5729 total)

vignette_56147.jpg
Defago, Yves
Poèma d'Yves Defago virat en occitan gascon per Jan Dalharí Leporello (religadura en acordeon) 

Lo saunei d’ua nueit d’estiu, au briu d’un fluvi adromit. Illustracions e tèxte que’s hèn véder a truvèrs lo voide deu papèr, talhat per laser, procediment hèra originau de René Turc. Un libe objècte arreligat en acordeon, o en ventalh, com volhatz (un leporello, com se ditz dens lo vocabulari tecnic deu monde deu libe) Un viatge dens l’imaginari, tau plaser deus uelhs e de l’esperit.
vignette_hiphoc.jpg

PRESENTACION 


Hip-h’òc, une rencontre, qu’ei ua creacion susprenenta e poetica qui mescla hip-hop e dança tradicionau. Que son dus estiles que lo monde n’imaginan pas véder ensemble sus ua scèna d’espectacle : un qu’ei urban, l’aute rurau ; un qu’ei recent, l’aute qu’a ua istòria longa ; un que’s practica meilèu sol, l’aute meilèu en parelh o en grop… Mes qu’an tanben punts comuns, com la lor origina populara o lo hèit d’estar restacats a ua cultura rica.
Lo resultat ne podé pas estar qu’explosiu. Lo rencontre enter un dançaire de hip-hop, duas dançairas tradicionaus e duas musicianas-dançairas tradicionaus que sorteish deus còdis de las duas esteticas. Hip-h’òc, une rencontre que crotza las generacions, los genres, las practicas.
Los artistas que s’i son escaduts a trobar ligams enter las lors esteticas. Per’mor quiòc, qu’existeishen « battles » dens las danças tradicionaus, e que’s pòt har pas de hip-hop au bèth mièi d’un rondèu. A partir d’aquò, qu’an bastit ponts, teishut tramas, tà perpausar un espectacle au còp inedit e poetic.

EQUIPA ARTISTICA


Mickaël Minjou
Brigitte Bouncer
Sylvie Marty
Mathilde Duffau
Anne-Lise Herbel
Laurence Bernatas
Marie-Claude Hourdebaigt

A L'ENTORN DEU ESPECTACLE

Mais Hip-H'òc, une rencontre, c'est davantage qu'un spectacle. Cette rencontre si enrichissante, les artistes ont eu envie de la partager avec d'autres.
Ils proposent donc des initiations autour du spectacle, sous des formes variées, adaptées au contexte. Ils peuvent proposer des initiations « croisées » aux danses traditionnelles et au hiphop. Ou à une seule de ces esthétiques, si le public connaît déjà l'autre. Des stages approfondis de danses traditionnelles sont également possibles.
Les animateurs peuvent intervenir auprès des scolaires, des adultes ou de publics familiaux. La durée des initiations peut varier de 30 minutes à 1h30. Les stages peuvent se faire sur une demi-journée, une journée, un week-end…
Trois animateurs au minimum inteviennent pour les initiations croisées : danseur de hiphop, danseuse traditionnelle, musicien(ne) traditionnel(le). Pour les stages de danse traditionnelle, il y a au minimum une animatrice danse et un(e) musicien(ne).
D'autres animations sont envisageables (conférences, démonstrations…).


CONTACTE DIFUSION


Menestrèrs Gascons
Ostau bearnés, 46 bd Alsace-Lorraine, 64000 Pau
associacion@menestrersgascons.com
06 70 51 16 77
Menestrèrs Gascons : www.menestrersgascons.com


labarca.jpg

UN DIALÒG DE LAS CULTURAS 

Rencontre entre un escrivan occitan 
e una artista sefarada

PRESENTACION

La Barca,
Rencontre entre un escrivan occitan e una artista sefarada
 
« Soi la barca qu’a ieu te mena
e la sal sus ta pòta assomida…»
« Je suis la barque qui t’a porté vers moi
et le sel sur tes lèvres endormies…»
Alem Surre Garcia


Metre en lum la rencontre entre l'escrivan occitan Alem Surre Garcia e l'artista sefarada Naïma Chemoul, es de se lançar dins una aventura artistica misteriosa e tresviranta. Es tanben rendre justícia a la lenga mairala, la que daissèm de costat de còps, mas qu'ela, nos abandona pas jamai. A l'escasença de la projeccion de la vidèo La Barca, sèm plan uroses de vos convidar an aquel rencontre. 

Descobrir la vidèo de la Barca : Aquí

DEBANAMENT

Durada : 45 minutas
Lengas : francés, occitan, judeo-espanhòl

A l'entorn de la vidèo e de lecturas de tèxtes, Alem Surre-Garcia e Naïma Chemoul faràn parta de lors experiéncias artisticas mas tanben cossí la creacion pren sovent naissença dins la vida personala e ne revèla de còps un secrèt e de mistèris. Dins un dialòg en occitan, judeo-espanhòl e francés, Alem Surre-Garcia e Naïma Chemoul tèisson un fial de lutz entre lors vidas, lors lengas, lors culturals e lor art.  

EQUIPA ARTISTICA

Alem Surre Garcia - Tèxte
Naïma Chemoul - Cant, composicion

FICHA TECNICA

Material de difusion per la vidèo :
- Ecran e vidèo projector (amb possibilitat de faire lo negre  dins la sala)
- sistèma de sonorizacion associada (encintas)
Pels intervenents :
Pas de besonh de micros per las salas petitas, que l'acostica permes d'èsser plan ausit. 
Per las salas mai grandas, preveire un sistèma de sonorizacion adaptat. 

PRÈTZ : 

 2 Intervenents : a l'entorn de 800 euròs
 + Fraisses de desplaçaments


CONTACT DIFFUSION


Naïma Chemoul : naima.chemoul[@]gmail.com

vignette_56143.jpg
Lavit, Joan-Loís
Au long de las soas novèlas, Joan Loís Lavit que’ns hè caminar suus sendèrs de l’aventura, que sia futurista, d’anticipacion o ligada a la vita deu monde de la montanha. Violéncia e esvarge qu’i costejan gaujors e paurs deu temps de mainat, civilizacion pastorau o chepics amorós, amuishant la diversitat de la soa escritura. Un flòc de totas las colors de l’imaginari.
vignette_56140.jpg
Cournut, Francis
Francis Cournut es nascut a Sant-Africa en 1947. Retirat de La Pòsta, es un apassionat e un defensor de la lenga d’òc. Son militantisme s’exprima dins l’escrich de romans ont l’amistat e l’amor seguisson de camins sociologics. La relacion dels òmes entre eles es plan sovent sorga de conflictes. Es çò qu’inspira l’autor. Tornarai un jorn es son quatren roman. L’autor s’es transportat dins las annadas après-guèrra e a imaginat aqueste roman d’amor dins l’encastre bucolic d’aquel canton ont se tròban sas raiças. “Tornarai un jorn”, es çò que se disiá l’autor pendent tota sa vida activa que lo menèt luènh de son país naissedor. L’autor se risca de presentar l’ambient d’un vilatge pendent e après las orrors de la segonda guèrra. Evòca tanben qualques eveniments istorics que daissèron de nhafraduras prigondas dins las memòrias.
vignette_56139.jpg
Boyer, Roland
Cet ouvrage, destiné aux enseignants de maternelle, les accompagnera pour enseigner le provençal en classe, et permettra aux élèves d’entrer dans la langue dès le plus jeune âge. Il s’articule autour d’un livre du maître et d’un fichier pour l’élève,rassemblés dans un seul ouvrage.

Cette méthode propose des histoires, mais aussi des comptines, des jeux de doigts et formulettes pour commencer les apprentissages avec les trésors du patrimoine culturel et se familiariser avec les sonorités de la langue.
logo-epm-ig.jpg
Eurorégion Pyrénées-Méditerranée
L’Euroregion Pirenèus-Mediterranèa (EPM) contunha de plaçar sos ciutadans al còr de son accion per un territòri resilient e durable. Aquesta annada encara, l'EPM lança sa crida a projèctes cultura #APC21.

Los fonses aportats per sos membres – la Region Occitània / Pirenèus-Mediterranèa, que n'assegura actualament la presidéncia, la Generalitat de Catalonha e lo Govern de les Illes Balears -venon sostenir la mesa en valor del patrimòni euroregional jos totas sas formas. 

Save the date ! Webinari d’informacion e contacte lo divendres 9 de julhet de 2021 !
Mai de detalhs sul site de l'Euroregion : www.euroregio.eu/
L’#APC21 en qualques points :
- Quant? 125.000€ a repartir entre los projèctes retenguts. Finançament euroregional maximal : 60% del budget total de cada projècte sostengut, dins la limita de 25.000 € maximum per projècte.
- Qué ? Totas las disciplinas e expressions artisticas dels sectors de la cultura e de l'art : creacion, produccion, desvolopament, difusion, valorizacion e promocion del patrimòni. 
- Qui ? Sòcis eissits de cadun dels tres territòris membres de l'Euroregon. Interessats ? Rendètz-vos sus las rets socialas per cercar de possibles partenaris dels autres territòris membres : #EPMpartner
- Délais ? 9 de setembre de 2021, data limita de depaus dels dorsièrs per la Candidatura administrativa, abans instruccion del dorsièr detalhat en segonda fasa, se terminant lo 23 de setembre de 2021.

Mai d’info ? Reglament disponible sus : https://www.euroregio.eu/wp-content/uploads/APC-2021_APPEL-PROJETS_FR_Version_Finale-2.pdf e inscriptions pel webinaire del 9 de julhet, ont los representants dels 3 territòris membres de l'Euroregion presentaràn la crida a projècte (session bilingüa), los punts principals seràn expausats e donaràn luòc a de questions dobèrtas tan coma a un temps d'escambis dins diferentas « salas », permetent als diverses actors e assistents de se conéisser e de crear de sinergias.  

Dins un contèxte sanitari excepcional, l'Euroregion ajuda lo sector cultural a innovar e a promòure dins lo meteis temps las lengas regionalas e las nòvas culturas. Donarà la prioritat als projèctes que trabalhan sus las tèmas de l'egalitat de genres, la mobilitat dels artistas, de joves creators, la numerizacion de contenguts artistics, las activitats que visa a l'inclusion de gropes de la societat que presentan lo mai de risques d'exclusion, per de motius sanitaris o socio-economiccs, o encara las categorias de professionals de la cultura los mai expausats a la precaritat en rason de la crisi sanitari actuala. 
vignette_56137.jpg
Eloy, Jean-Michel
Banegas Saorin, Mercedes. Editeur
Sibille, Jean. Editeur
« Se la transmission “naturau” de las lengas regionaus de França a cessat o ei au punt de cessar inevitablament, per’mor de la desparescuda deus locutors tradicionaus (o locutors eretèrs), aqueras lengas que continuan de’s transméter per l’ensenhament (escolar o associatiu) e/o a travèrs anars individuaus de reapropriacion, o excepcionaument, per ua transmission familiau militanta. D’aquiu que vien l’emergéncia d’ua navèra categoria de locutors generaument designats peu tèrmi de neolocutor. Aqueste volume que’s prepausa d’amassar contribucions qui evòcan aquestas problematicas, en ligam, en especiau, dab las questions d’ensenhament e d’estandardizacion, tant deu punt de vista de la lingüistica descriptiu com de la sociolingüistica. » - L’Harmattan

Tà'n saber mei
vignette_56136.jpg
Tournesol
« Despuish quauques ans Elisabeth e Joëlle que partatjan dab generositat e arsec lo lor amor de la cançon tradicionau de dançar. En francés o en occitan, en polifonia o a l’unisson, qu’interprètan, que modulan e qu’arranjan las cantas deu repertòri orau deu Massís Centrau.

Òc, çò qui las anima qu’ei açò : cantar entà har dançar, de la borrèia cadenciada a la doça masurcà, de las rondas collectivas a las valsas insolitas…

Après hèra de contribucions a projèctes discografics collectius, que’s lançan dens l’aventura d’un album. » - Les Brayauds

Tà'n saber mei
vignette_56135.jpg
Menestrèrs Gascons
Les Menestrejadas, lo rendètz-vos en linha trimestriau de Menestrèrs Gascons a l'entorn de las danças, de las musicas e de las cantas tradicionaus : intervencions musicaus deus grops de l'associacion, astúcias dança, questions de cultura, blind test, portrèits de benevòles...

L'eveniment, qui's harà lo dimèrcs 23 de junh a 20h00, que serà retransmetut en dirècte sus Facebook Live e sus la cadena Youtube de l'associacion.

Tà'n saber mei
sus 573