Explorar los documents (5723 total)

vignette_59828.jpg
Mir, Didier
Lo 7 de junh de 1974, l’armada francesa vueja lo vilatge de Bròve (Var) de seis abitants. Leis Inaudibles es un obratge caleïdoscopic que multiplica lei ponchs de vista e lei biais de dire aquela istòria. L’autor sortís de son experiéncia pròpria e se’n va au rescòntre deis estajants expropriats e deis artistas qu’assagèron de s’opausar au projècte. D. Mir parla en son nom pròpri sota fòrma de d'assag, de novèlas ò de critica de filmes, mai tanben alanda sei paginas ai testimoniatges deis actors d'aqueste drama. Aicí l’intime exprimís l’universau, lo passat se conjuga au present e au futur.
vignette_59752.jpg
Cournut, Francis
Lo soledre es un ventolet d’estiu que fa caumar las fedas, rabastinar lo campèstre e capbordejar los òmes. L’autor, Francis Cournut, auriá pogut titolar son cinquen libre L’argent ! L’argent, totjorn mai ! Perque es ben l’argent que fa capbordejar los òmes d’aquel libre. L’autor presenta una fòto de la societat actuala amb totes sos defauts, ont lo monde de l’entrepresa, lo monde politic e mai lo monde del sindicalisme se mesclan sens estat d’anma, sens s’embarrassar de las règlas vertuosas de la vida. Aquela vision pessimista mòstra lo costat escur de l’òme, gastat per l’argent e que cura lo valat de las inegalitats.
vignette.jpg
Garric
« Tel le chêne qui lui prête son nom, Garric explore un univers musical à la limite entre la modernité et l'intemporel, entre les racines et le ciel, l'espace de vie et de création. L'Occitan et la musique sont ici deux langages mêlés profondément dans le tour de chant, menant les pieds vers la danse et l'esprit vers l'exploration d'horizons à la fois proches et nouveaux, intimes et ouverts au monde en mouvement.
Solidaritat... le terme parle de lui-même. Seule la solidarité permettra de sortir par le haut de la période complexe quenous traversons. Le projet s'est construit autour de l'envie de parler de ce qui, aujourd'hui et demain, reste, redevient essentiel. Plus que jamais, ce disque se veut le reflet de la vie actuelle imprégnée du prisme de l'histoire et de la langue occitane présente sur tous les titres sauf deux instrumentaux. »
vignette_59732.jpg
Manciet, Bernard
Lubat, Bernard
Bernard Manciet partageait régulièrement la scène avec le musicien Bernard Lubat, son voisin d'Uzeste. Témoignage de cette aventure humaine et artistique unique, ce disque donne à entendre huit de leurs performances publiques. Ces enregistrements réalisés entre 1985 et 2000, à Eysines, Uzeste et Bordeaux, sont accompagnés des textes en occitan, de leur traduction en français et d'une postface de Patrick Lavaud.

Livre-CD
vignette_59731.jpg
Nichet, Jacques
Bonafé, Marie-Hélène
Auteurs en scéne, N° 2
Un des aspects les plus étonnants et les moins connus de Bernard Manciet, écrivain occitan gascon, est certainement la relation que l'homme et l'œuvre entretenaient avec la scène. Bernard Manciet écrivait, entre autres, des textes pour la scène et se produisait lui-même en public, aux côtés de musiciens tels que Bernard Lubat, Beñat Achiary, Michel Portal ainsi qu'au théâtre, avec Hermine Karagheuz. Les textes, les portraits, les dossiers à découvrir dans ce numéro, n'ont d'autre ambition que de parler de ces liens entre l'auteur et la mise en scène de sa parole, d'attirer l'attention sur la très forte incitation à "dire" que peuvent contenir ses textes, de tisser un fil rouge jusqu'aux portes de son œuvre, de donner envie enfin de se perdre dans ses mots, corps et âme, avec gourmandise ... Dans ce numéro la version intégrale bilingue de l'adaptation théâtrale de L'Enterrement à Sabres.
vignette_leaumate.jpg
Compagnie Tiberghien
Bernard Manciet

PRESENTACION

"L’EAU MATE" de Bernat Manciet
Un òme enjaurat, angoissat, que fugís e cèrca a se fondre dins una natura ostila mas de còps, amiga... Mas qui, o qué, perseguís aqueste òme ? Un dangièr inconegut, un enemic, el-meteis ? Pas cap de responsa, pas cap d'explicacion. L'autor-narrator marcha, jorn e nuèit, dins una errança meditativa e se daissa pauc a cha pauc assimilar. Deven èura, sa pèl se fa sabla, lo ser l'escafa. Se met a bramar. Al mitan d'una natura sobeirana e luxurianta, acaba per se fondre fins a devenir una sòrta d'èsser vegetala. 
Benlèu, simplament una parabòla sus l'existéncia umana. E l'ecritura sublima de Bernat Manciet, formidablament mestrejada. 
"L’EAU MATE" de Bernat Manciet
Un òme enjaurat, angoissat, que fugís e cèrca a se fondre dins una natura ostila mas de còps, amiga... Mas qui, o qué, perseguís aqueste òme ? Un dangièr inconegut, un enemic, el-meteis ? Pas cap de responsa, pas cap d'explicacion. L'autor-narrator marcha, jorn e nuèit, dins una errança meditativa e se daissa pauc a cha pauc assimilar. Deven èura, sa pèl se fa sabla, lo ser l'escafa. Se met a bramar. Al mitan d'una natura sobeirana e luxurianta, acaba per se fondre fins a devenir una sòrta d'èsser vegetala. 
Benlèu, simplament una parabòla sus l'existéncia umana. E l'ecritura sublima de Bernat Manciet, formidablament mestrejada. 
L'espectacle dona a ausir e a veire la poesia de Manciet mercés a quatre lengatges : votz, musica, pintura e lum. Un òme-siloeta camina dins l'univèrs pictural e sonòre creat per Adrien Demont e Serge Korjanevski, univèrs de selva, de vent, de pluèja, d'aiga, de boissons, de pases, de menaça e de fugida, guidat per la memòria de son errança passada, percorrent aital interiorament, al fial del raconte, los contorns de son existéncia. 

EQUIPA ARTISTICA


Mesa en scèna e en lum : Jean-Pascal Pracht
Dessenh : Adrien Demon
Environament sonòre : Serge Korjanevski
Votz : Christian Loustau
Amb : Alain Raimond

FICHA TECNICA 


Veire amb la companhiá

CONTACTE DIFUSION


Cie Tiberghien 
Site internet : https://cietiberghien.fr/
Mèl : tiberghien.adm@free.fr
vignette_bellefolie.jpg
Ensemble Tarentule

PRESENTACION

La belle folie es una celebracion cantada de l'amors, inventat al sègle XII pels trobadors. Rejonh un monde poetic estench dempuèi dètz sègles. E coma la Canso medievala, pren sa sorsa dins la poesia  d'amor, lo trobar, union del triptic «amor, cant e poesia». Sièis tablèus tematics de l'art dels trobadors meton en evidéncia, a travèrs trobars (poèmas), vidas (biografia) e razos (comentaris) los fondaments essencials de la fin'amor. 
Sus scèna, demest los musicians, un contaire e narrator incarna successivament los trobadors e los trobairitz evocats dins las sièis diferents tablèus Guilhèm IX d'Aquitània, Arnaut Daniel, la Comtessa de Die, una trobairitz anonima, Rigaut de Barbezieux, Peire Vidal, Jaufre Rudel, Bernart de Ventadorn, Raimbaut d'Aurenga. Los contes e las narracions dels poèmas e de vidas son en francés mentre que la màger part dels poèmas de trobadors (trobar) mes en musica per Denis Bosse son cantats en occitan. 
L'òbra evoluís entre leugieretat e secret, entre trobar clus e trobar leu, entre lo ligam amorós e son impossibilitat. Es rebats e ressons contemporanèus. Aquela celebracion cantada conduit pauc a cha pauc vèrs la folia mistica que la jòia d'amor pòt provocar. La desrason, lo renversament del monde, lo bel e gai saber, « la flor invèrsa» de Raimbaut d'Aurenga, a la quala sola la bèla folia d'amor permet d'accedir. 
Mas « La Belle folie» evòca tanben, en filigrana, lo drame d'una trencadura salvatge, l'una de las mai grandas barbariás de l'occident crestian : la crozada dels albigeses. Lo murtre del cant d'amor, la desaparicion del trobar per las armas. La disparicion d'una lenga : « Soi en granda pena, pòdi pas pus escriure, ma tristessa e ma dolor de veire lo monde tresvirat... Cadun pensa triomfar de sos egals en dreits e matar los autres e se, sens rason e sens dreit.»
Aital l'òbra clama la resurreccion del cant d'amor dempuèi sa naissença fins a sa disparicion brutala. Cèrca « çò que l'uman desira lo mai », travèrsa natura, sasons, lums, e «l'odor de l'èrba florida», seguit los aucèls messatgièrs « e son còrs es tan gai que los aucèls se ne regaudisson dins la sèga» contempla la beutat dels corses, de la nuditat « La cresi tornar veire nuda, aital coma l'ai ja vista», aima d'un amor misteriós, sens cap de rason, demotivat, present, que canta d'existir, e que lo còr n'es prisonièr : «Amorós soi e amorós serai », desira tocar, estrénher, desira la nuèit « e que mieu siá amor coma que ne siá gaudissent  gaudissi», trantalha entre «Joi» e « Sofrirs », entre extasi e nonrés, opausats inseparables, « sofrir fait mantun amoroses en jòia» s'afòla dels dangièrs de l'amor, traïsons, rivals, maldisenças, jalosias «me soi cambiat en gelós ieu-meteis ». 


EQUIPA ARTISTICA

Quatuor vocal de l'ensemble vocal Tarentule
Soprano : Marie Cubaynes 
Contratenor : Cecil Gallois
Tenòr : Xavier de Lignerolles
Bassa ou bariton bassa : de determinar
Un contaire : lecturas en francés dels trobars, de las vidas e dels razos, de determinar. 
Violon
Acordeon
Sacqueboute
Contrebassa
Cap d'orquèstra
Metteire en scèna pel contaire

CONTACTE DIFUSION


Ensemble Tarentule 
Sèti social – 7 rue Pierre Corneille – 69006 Lyon / adl.consultant@wanadoo.fr 
vignette_59669.jpg
Tardiu, Joan-Pèire
Ce recueil propose quelques traces, celles que laissent les êtres et les choses au fil du temps sur la terre de tous, quand il ne reste plus à l'auteur que quelques mots de la vieille langue – la langue d'oc – qui incarne, dans sa voix, ces empreintes, au seuil même de la disparition.

Édition bilingue occitan/français, traduction de l'auteur

Illustré par Eve Luquet
vignette_59668.jpg
Harrer, Elisa
Un cavalèr de Vassily Kandinsky que bondeish hòra de la tela soa.

Ua vop blua de Franz Marc que s’escapa d’un musèu de Bavièra.

Lo quatau Rei mague que’vs vien tustar a la pòrta un ser d’ivèrn…

Lo meravilhós que surgeish a còps dens la nosta vita vitanta au moment quan mensh ns’i atenem : que’n pòrtan testimòni aquestes onze racontes qui, se’s pòden léger independentament, ne’n constitueishen pas mensh un ensemble mercés a tot un jòc de reclams e de rebats e a la preséncia de personatges qui s’entercolan de l’un tà l’aute.
vignette_edito13.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Bona novèla ! La candidatura de Montpelhièr-Sèta per èsser capitala europèa de la cultura se perseguís aprèp qu’es estada retenguda per la jurada amb las vilas de Clarmont (Auvèrnhe), Rouen e Angèrs. Se lo resultat final serà conegut solament en decembre, la mobilizacion de 132 comunas, recampant  pas mens de sièis territòris del departament d’Erau, exprimís un borbolh creatiu e ciutadan remirable. E mai, la caracteristica occitana es pas doblidada, presenta dins lo dorsièr de presentacion general e dins una tièra de projèctes, son patrimòni cultural sera una sorsa d’inspiracion e d’accions nombroses tre la sason  2023. Es aital que lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura presentarà per la davalada  amb Martror ! un ensemble de representacions e de talhièrs participatius alentorn dels mites e rituals lengadocians dins una interpretacion urbana e montpelhierenca. Un preludi a çò que se podriá faire dins una dimension mai bèla en cas de designacion !

Descobrir la Letra en Òbra 13 - Març/Mai 2023: 
sus 573