Explorar los documents (404 total)

beziers.JPG
Besièrs, passejada occitana - sous-titres FR / Lo CIRDÒC-Mediatèca occitana
Centre inter-régional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)

Videoguida de 00:05:50 que retrai lo patrimòni occitan de Besièrs (Erau), produch e escrich pel CIRDÒC-Mediatèca occitana en 2012.

Realizacion : FrenchKiss

Comentari : Katharina Stalder

Revirada : Veronica Térol, Lucila Gauffre

Lenga : occitan, sostitolat en francés

 

Mercejaments :

Vila de Béziers

Archidiocèsi de Montpelhièr

Societat arqueologica, scientifica e literaria de Besièrs

Henri Barthes

Joanda 

Serge Boyer

Associacion Lo Camèl de fuòc

 

Crèdits documentaris

- Lo Breviari d'Amor, Matfre Ermengaud - Fac-simile del Manuscrit N - CIRDÒC-Mediatèca occitana

- Colleccions permanentas - Musée du Biterrois.

- Mort de Raymond Ier Trencavel, vicomte de Béziers, Joseph-Noël Sylvestre (1847-1926) - Glèisa de la Magdalena, Besièrs.

- Fons Beaumadier - Escolo Trencavel, Musée du Biterrois.

- 1907, colleccion de cartas postalas ancianas - CIRDÒC-Mediatèca occitana

- Extrach de Gloire au 17ème,  Gaston Montéhus, Raoul Chantegrelet, interprétat par Marc Ogeret, sortit de Chansons contre, Vogue éd.

- Vilatge occitan de la Fèria, fotografias - Lo Camèl de fuòc.

besiers.jpg
Besièrs, passejada occitana - sostítols OC / Lo CIRDÒC-Mediatèca occitana
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)

Videoguida de 00:05:50 que retrai lo patrimòni occitan de Besièrs (Erau), produch e escrich pel CIRDÒC-Mediatèca occitana en 2012.

Realizacion : FrenchKiss

Comentari : Katharina Stalder

Revirada : Veronica Térol, Lucila Gauffre

Lenga : occitan, sostitolat en occitan


Mercejaments :

Vila de Besièrs

Arquidiocèsi de Montpelhièr

Societat arqueologica, scientifica e literària de Besièrs

Henri Barthes

Joanda 

Serge Boyer

Associacion Lo Camèl de fuòc

 

Crèdits documentaris

- Lo Breviari d'Amor, Matfre Ermengaud - Fac-simili del Manuscrit N - CIRDÒC-Mediatèca occitana.

- Colleccions permanentas - Musèu del Besierenc.

- Mort de Raymond Ier Trencavel, vicomte de Béziers, Joseph-Noël Sylvestre (1847-1926) - Glèisa de la Magdalena, Besièrs.

- Fons Beaumadier - Escolo Trencavel, Musèu del Besierenc.

- 1907, colleccion de cartas postalas ancianas - CIRDÒC-Mediatèca occitana.

- Extrach de Gloire au 17ème,  Gaston Montéhus, Raoul Chantegrelet, interprétat par Marc Ogeret, sortit de Chansons contre, Vogue éd.

- Vilatge occitan de la Fèria, fotografias - Lo Camèl de fuòc.

Cogordas-2013.JPG
COGORDAS AWARDS 2013 / Dètz e l'Acadèmia de las cogordas
Dètz

Las Cogordas Awards 2013 (Seconda edicion)

La ceremonia de las alisadas sus las lengas e culturas minorizadas.

Presentada per Laurenç Labadia, rodada al Teatre del Fial de Plomb a Tolosa lo 15 de febrièr de 2013, per la còla de Dètz.

 

Amb : Laurenç Labadie, presentator ;
Laure Douziech, la sieuna assistanta.

 

Soscat e fabricat per la còla de Dètz : Caroline, Valentin, Sanz, François, Lila, Pauline, Rodin, Séverine, Fabien, Jaufre, Simon, Fabien, Laure, Laurent, Amic e Lugan.


Musica : Julio Segurel e los Bram Bolero's : Sylvestre, Alex e Rodin, Ben & Ro.

glapam4.JPG
Glapam Nissa : Carnaval / Dètz
Dètz

Presentacion pel collectiu Dètz

Glapam Tolosa que s’ei transformat en Glapam Nissa, tà seguir lo Carnaval de Nissa la Bella.

Aquò qu’ei un extrèit deu passa-carrèra dens la vielha vila, mes tanben de la serada au Sezamo, dab entervistas e moments de musica impovisats.

Un carnaval independent, hèit peu monde de Nissa, de l’Orphéon de la Verrerie de Tolosa, d’autes amics de Marselha, de Cuneo, e autas vilas a l’entorn : Louis Pastorelli (Gigi de Nissa), Jérémy Couraut (Djé Balèti), Capitanissa, Sainte Ambrounette Sougirous de la Fouasse, e d’autes.

 

Rodatge : 05/03/2011 a Nissa

vignette-polyphone-pyrenees-gasconnes.jpg
La polyphonie dans les Pyrénées gasconnes : traditions, évolutions, résilence
Casteret, Jean-Jacques

Conférence donnée le 21 février 2013 par Jean-Jacques Casteret à l'Usine des Tramways (Pau)

Dans les Pyrénées gasconnes, la polyphonie s'impose à tous, des messes dominicales jusqu'aux fêtes patronales. Elle est pourtant longtemps restée dans l'angle mort de la recherche.

À l'occasion de la publication de ses travaux aux éditions L'Harmatttan, Jean-Jacques Castéret, ethnomusicologue, nous invite à découvrir cette pratique sociale.

conf-j-eygun.jpg
Le patrimoine linguistique du Béarn / Jean Eygun
Eygun, Jean

Conferéncia balhada lo 19 de genèr de 2012 per Joan Eygun a l'Usina deus tramways (Pau)

Precision de Joan Eygun : La conferéncia de Joan Eygun qu'èra ua prosejada de vulgarisacion en direccion deu public bearnés, dens las condicions tecnicas de l'endret (impossibilitat d'estupar la lutz, per exemple).

 

Prepaus de la conferéncia

Qu'existeish en Bearn un patrimòni lingüistic hèra ric qui a deishat traç  pregonds e duradís dens lo paisatge, dab los noms deus vilatges, deus arrius, de las maisons... Ua passejada en imatges au demiei de las vaths, montanhas, gaves e costalats bearnés qu'obrirà la conferéncia, dab explics de las honts deus toponimes bearnés.

Puish que s'i illustrarà lo riquèr documentari de la lenga d'òc escriuta en Bearn despuish mei de 750 ans, deu temps deus Sénhers de Bearn a l'Edat Miejancèra dinc au sègle XXIau en tot caminar capvath los archius de las comunitats bearnesas. Aqueth riquèr que serà illustrat tanben per la literatura e las expressions popularas (cançons, arreproèrs...) tostemps vivas uei lo dia.  

 

vignette-patricia-h.jpg
Simin Palay ou la naturalisation d’un Bigourdan en terre béarnaise / Patricia Heiniger
Heiniger, Patricia

Conférence donnée le 22 septembre 2011 par Patricia Heiniger à l'Usine des Tramways (Pau)


Jean-Maximin Palay (1874-1965)
 le plus béarnais des Bigourdans, issu d’une longue lignée d’artisans tailleur-couturier, familialement instruit pour suivre l’autre tradition des hommes de la maison qu’était la maîtrise du verbe et du rythme. Instructeurs de pastorale et joueurs de violon, telle était la réputation des Palay entre Montaner et Vic-en-Bigorre. 


À 16 ans, il découvre le félibrige et se lie d’une amitié profonde avec le jeune Michel Camelat. Ensemble, ils œuvreront à la reconnaissance de la langue d’oc en fondant une école félibréenne, 
l’Escole Gastoû Fèbus et une revue, Reclams de Biarn e Gascougne. À 27 ans, Maximin quitte l’atelier de Vic pour les bureaux de la rédaction du journal palois Le Patriote. Déjà reconnu pour sa pratique du chant et sa maîtrise de la rime dans ses compositions poétiques et théâtrales, sa venue dans la cité béarnaise et sa place de journaliste lui offrirent des conditions inespérées pour poursuivre la tâche qu’il s’était fixée dans l’illustration de la langue et la culture d’oc.


Conférencier, animateur d’une chronique, « Las batalères » dans les colonnes du 
Patriote, auteur de très nombreux articles, poèmes, pièces de théâtre, nouvelles, chansons, d’un roman et du célèbre Dictionnaire du Béarnais et du Gascon modernes, il participa à la création du Musée Béarnais et à la fondation du groupe folklorique du « Cèu de Pau ». Une exemplaire destinée de félibre à l’image de son modèle provençal Frédéric Mistral.


Si rétrospectivement, le parcours est sans accrocs, il est toujours très intéressant d’en connaître son élaboration et de comprendre la portée des termes utilisés par son auteur pour pouvoir saisir ce qui n’est pas noté. Une lecture des traces laissées par Simin Palay nous dévoile une représentation d’un Béarn rural, traversé par les crises d’émancipation d’une jeunesse attirée par la ville, ici Pau. Chez ce conservateur, la ville sera le lieu de toutes les perditions et, au centre de l’abandon supposé des valeurs et vertus se place « la Langue ».

Clermont.JPG
L'Hérault dans les années 1950 : Clermont-L'Hérault
Cans, Michel

Film negre e blanc mut realizat per Michel Cans en Clarmont d'Erau pendent lo decenni 1950. Fa part de la colleccion "Los vilatges d'Erau dins annadas 1950".


Conservacion dels filmes de Michel Cans al CIRDÒC :  

Lo CIRDÒC consèrva a Besièrs l'ensem de los filmes tournats per Michel Cans dins un seissantenat de vilatges d'Erau dins las annadas 1950. Las bobinas 16 mm d'origina foguèron d'en primièr transferidas sus VHS e foguèron a la seguida numerizadas entre 2010 e 2011.

L'ensem del fons e los dreches que i son estacats foguèron concedits pel realizator al CIDO entre 1989 e 1991. Lo CIDO ne faguèt don a la seguida al CIRDÒC en 2000.

Contengut dels filmes de Michel Cans conservats al CIRDÒC :  

Occitanica vos va permetre progressivament d'accedir a l'ensem d'aquel fons audiovisual en linha. Aqueles documents qu'illustran la vida dels vilatges de l'oèst eraurés an aquesit amb las annadas un interès patrimonial mas tanben sentimental pels estatjants d'Erau. Aqueles archius bruts son de filmes pas montats e muts, virats per la màger part en negre e blanc.

I podèm veire per exemple la Fèsta-Dieu a Cesseràs, lo Carnaval de Laurenç o Bojan, la Dança de las trelhas de Montblanc, la Fèsta de Nissan, d'Agatencas que pòrtan la cofa, etc.

montpeyroux.JPG
L'Hérault dans les années 1950 : Montpeyroux
Cans, Michel

Film negre e blanc mut realizat per Michel Cans en Montpeirós pendent lo decenni 1950. Fa part de la colleccion "Los vilatges d'Erau dins annadas 1950".


Conservacion dels filmes de Michel Cans al CIRDÒC :  

Lo CIRDÒC consèrva a Besièrs l'ensem de los filmes tournats per Michel Cans dins un seissantenat de vilatges d'Erau dins las annadas 1950. Las bobinas 16 mm d'origina foguèron d'en primièr transferidas sus VHS e foguèron a la seguida numerizadas entre 2010 e 2011.

L'ensem del fons e los dreches que i son estacats foguèron concedits pel realizator al CIDO entre 1989 e 1991. Lo CIDO ne faguèt don a la seguida al CIRDÒC en 2000.

Contengut dels filmes de Michel Cans conservats al CIRDÒC :  

Occitanica vos va permetre progressivament d'accedir a l'ensem d'aquel fons audiovisual en linha. Aqueles documents qu'illustran la vida dels vilatges de l'oèst eraurés an aquesit amb las annadas un interès patrimonial mas tanben sentimental pels estatjants d'Erau. Aqueles archius bruts son de filmes pas montats e muts, virats per la màger part en negre e blanc.

I podèm veire per exemple la Fèsta-Dieu a Cesseràs, lo Carnaval de Laurenç o Bojan, la Dança de las trelhas de Montblanc, la Fèsta de Nissan, d'Agatencas que pòrtan la cofa, etc.

jonquieres.JPG
L'Hérault dans les années 1950 : Jonquières
Cans, Michel

Film negre e blanc mut realizat per Michel Cans en Jonquièiras pendent lo decenni 1950. Fa part de la colleccion "Los vilatges d'Erau dins annadas 1950".


Conservacion dels filmes de Michel Cans al CIRDÒC :  

Lo CIRDÒC consèrva a Besièrs l'ensem de los filmes tournats per Michel Cans dins un seissantenat de vilatges d'Erau dins las annadas 1950. Las bobinas 16 mm d'origina foguèron d'en primièr transferidas sus VHS e foguèron a la seguida numerizadas entre 2010 e 2011.

L'ensem del fons e los dreches que i son estacats foguèron concedits pel realizator al CIDO entre 1989 e 1991. Lo CIDO ne faguèt don a la seguida al CIRDÒC en 2000.

Contengut dels filmes de Michel Cans conservats al CIRDÒC :  

Occitanica vos va permetre progressivament d'accedir a l'ensem d'aquel fons audiovisual en linha. Aqueles documents qu'illustran la vida dels vilatges de l'oèst eraurés an aquesit amb las annadas un interès patrimonial mas tanben sentimental pels estatjants d'Erau. Aqueles archius bruts son de filmes pas montats e muts, virats per la màger part en negre e blanc.

I podèm veire per exemple la Fèsta-Dieu a Cesseràs, lo Carnaval de Laurenç o Bojan, la Dança de las trelhas de Montblanc, la Fèsta de Nissan, d'Agatencas que pòrtan la cofa, etc.

sus 41