De 1971 a 1981, lo platèu del Larzac es jols fuòcs dels projectors, alara que se debana sus plaça una lucha de sos estatjants contra lo projècte d'extension del camp militar installat sus sas nautors. La lucha païsana s'acompanha d'un ensemble larg de movements divèrses.
Es aital que debuta tanben una reivindicacion occitana novèla, e es d'alhors aquela lenga que sintetiza lo conflicte a travèrs de son eslogan : « Gardarem lo Larzac ».
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en occitan
Del calhau a la bala, de la man a la raqueta : long dels sègles, lo jòc de pauma s'es mantun còp metamorfosat per sedusir los amators. La França ne presenta d'alhors diferentas variantas : se lo País Basc a sa pelòta, Lengadòc a son « tambornet ».
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en occitan
Lo duo cabreta/acordeon sembla uèi una evidéncia. En fach, lo rencontre entre la cornamusa tradicionala e lo novèl vengut dins lo Massís Central s’es pas facha sens dificultats. De fach, l’acordeon viu dins lo primièr mitan del sègle XX son ora de glòria e s’impausa pauc a cha pauc dins los bals e las manifestacions al detriment d’instruments mai tradicionals dins la region, coma la cabreta.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en occitan
La fèira de Bèucaire figura pendent de sègles al rang de las grandas fèrias annalas francesas, als costats de las de Champanha o de Borgonha. Lo privilègi acordat a la ciutat gardonenca per la tenguda d’aquel eveniment comercial de primièr òrdre relèva tant d’una situacion geografica ideala, al caireforc de las grandas rotas de comèrci de l’epòca, coma de realitats politicas e istoricas. Dos obratges en occitan nos descrivan lo borbolh d’aquela fèira : La Canso, tèxte anonim delsègle XIII, e L'Enbarras de la fieiro de Beaucaire de Jean Michel de Nîmes (1657).
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en occitan
Animal «totemic» de Pesenàs, lo Polin figura dempuèi 2005 al classament del patrimòni oral e immaterial de l’umanitat de l’UNESCO. Aqueste caval de tela e de fusta acompanha lo monde de Pesenàs dins totas lors festivitats.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en occitan
Se Seta n’es pas lo brèç original, las ajustas nauticas constituisson un element fòrt de l’identitat d’aquela vila relativament jove, nascuda amb son pòrt en 1666.
Los ajustaires, que lors afrontaments culminan per la fèsta de la Sant Loís, rivalisan d’audàcia per venir los campions dels Setòris.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en occitan
Emission del 25 de març de 2020
Lo vilatge trogloditic de Barri a Bolena
Anam sus leis relèus de Bolena, dins lo massiu onte lei vestitges d'una activitat umana revelan un passat pas tant luenchenc. Lo vilatge trogloditic de Barri èra isolat de la vila e bastit sus la plana dau Barri. Juscas en 1976, un òme viviá en ermita dins una cròta amenatjada sus lo ranc de Cabrièra. Lo vilatge, e mai s'es arroïnat, es defendut per l'associacion Barry Aeria, que perseguís l'òbra de son predecessor « Les amis de Barry », per aparar lo site e preservar un patrimòni a despart dins la region. Avèm rescontrat a la debuta de l'annada de sòcis de Barry Aeria e un sòci de Parlaren à Bouleno, per nos parlar de la construccion e dau biais de viure a Barri.
Un reportatge d'Amada Cròs
[resumit de Tè Vé Òc]
Al còr de la garriga, prèp dels garrics que li an balhat son nom, demòran los vestigis de las capitèlas e de masets mai tardius. Son la marca daissada per l’òme sus aquestes paisatges dificils, que las tèrras son somesas a mantuna constrencha : solelh, manca d’aiga, terren escarpat. Aquelas fòrmas d’abitat d’aparéncia rudimentària, sovent constituits d’una sola peça, s’apèvan en fach sus una granda mestresa tecnica de las leis de resisténcia dels materials.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en occitan
La naissença puèi la creissença de Seta es plenament ligada a la de son pòrt. Entre estanh e mar Mediterranèa, los Setòris son primièr gents de mar, mar noiriguièra qu’assegura lor subsisténcia pendent de sègles.
Aquela videoguida d’animacion foguèt realizada en 2014 dins l’encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc- Rosselhon.
Version occitana sostitolada en occitan.