Explorar los documents (32 total)

vignette-erasmus-occitanica-video.jpg
Éduquer au développement durable avec/par/à partir du plurilinguisme : ce que peuvent les « approches plurielles » / Mariana Fonseca
Fonseca, Mariana. Conférencier
Mariana Fonseca (École de Langue et de Civilisation Française, Universitat de Genèva) interveniá en octòbre de 2016 al primièr seminari de formacion pels ensenhaires organizat en Val d'Aosta, dins l'encastre del projècte Erasmus + "Percors TICE : L'EDD dins nòstras lengas". Retrobatz aquí sa contribucion en vidèo.

Prepaus


Que siague per sensibilizar los escolans a la diversitat linguistico-culturala o per bastir de coneissenças (sovent parcialas) dins maitas lengas, la recèrca a ara mostrat que lo trabalh plurilingüe a sovent d'avantatges per çò qu'es de la motivacion, de la (meta)reflexion, e mai de cognicion.

Malgrat aquestes beneficis educatius, prene en compte lo fenomèn del plurilingüisme e lo didactizar en classa demanda una cèrta coneissença de las divèrsas apròchas plurilingüas per fin de  poder adoptar la que seriá la mai adaptada als objectius perseguits.
Nòstra intervencion se propausa de partir de la nocion emergenta de « didactica del plurilingüisme » per analisar las especificitats e los punts comuns de las divèrsas apròchas que se dison « pluralas ». Una atencion particulara serà acordada a l'intercompreneson e notadament a « l'intercompreneson integrada », metodologia que conjuga d'un biais particular los ligams entre plurilingüisme (envisatjat per çò qu'es de la diversitat linguistica) e cognicion (compreneson d'una nocion pas exclusivament linguistica).

Las nocions teoricas abordadas – reflexion metalingüistica, alternància de las lengas, integracion dels sabers linguistics e disciplinaris – seràn illustrats per d'exemples concrets de sequéncias d'interaccion enregistradas dins de classas qu'utilizan lo manual Euromania (primièr manual escolar d'intercompreneson integrada).

Aquelas sequéncias, en mostrar los enjòcs de l'intercompreneson integrada, deurián faire soscar los actors de terren sus los ligams e las especificitats de las divèrsas apròchas plurilingüas , comprene lors avantatges e lors limitas e causir aital la que seriá mai adaptada a lors objectius.
v_banniere_1.jpg
L'Escòla deras Pireneas : jornada d'estudi
CIRDÒC-Mediatèca occitana

Lo Conselh departamental de Nauta-Garona e lo CIRDÒC-Mediatèca Ocitana se son associats per propausar una jornada d'estudi sus l'Escòla deras Pireneas, l'escòla felibrenca de Comenge e de Coseran, que lo fons es conservat als Archius departamentals de Nauta-Garona, a l’antena de Comenge.

Aquela jornada se debanèt lo 27 d'abril de 2017 a Sant-Gaudens e acampèt mantun cercaire qu'aviá estudiat l'Escòla deras Pireneas, portant cadun un agach diferent sus las activitats e los impactes d'aquela escòla.

Fondada en 1904 per Bernard Sarrieu, son principal animator pendent sas trentas primièras annadas d'existéncia, s'es donat coma objectius la renaissença de la literatura gascona, la defensa e la coneissença de las costumas e dels usatges locals, la promocion de la lenga, e mai largament la participacion activa e collectiva al movement de renaissença occitana per lo biais del Felibritge.

Las diferentas intervencions an mostrat las accions linguisticas, literàrias e culturalas de l'Escolo, las relacions qu'entreteniá amb las escòlas felibrencas vesinas, son influéncia long de son istòria e son eiretatge actual.

La jornada s'es acabada sus la presentacion de l'exposicion « L’Escòla deras Pireneas ou la renaissance d’oc dans les quatre vallées (Ariège, Haute-Garonne, Hautes-Pyrénées, Gers, Val d'Aran) », producha per l'associacion Nati Vati Toti Comengesi, la Mantenença de Gasconha-Naut Lengadòc e lo CIRDÒC.

vignette.jpg
Mémoire de Marie Huré sur la valorisation de la langue occitane au sein de la Bibliothèque de Toulouse
Huré, Marie

Mémoire de master II Métiers de la culture et du patrimoine en Pays d'Oc (Université Toulouse Jean-Jaurès) sous la direction de Joëlle Ginestet.

Après une présentation et un état des fonds occitans dans les bibliothèques de la ville de Toulouse, ce mémoire s'intéresse au fonds occitan du Service de Documentation Régionale de la Bibliothèque d'Étude et du Patrimoine (BEP). Une enquête réalisée auprès des usagers de la bibliothèque puis auprès des bibliothécaires permet de dresser un état des lieux et d'envisager les différents moyens de valorisation de ces fonds.

julia.jpg
Interroger l'animation « langue et culture occitanes » à destination de l'Enfant : une expérience linguistique et musicale du CORDEA-La Talvera / Mathilde Julia
Julia, Mathilde
Mémoire de master II Métiers de la culture et du patrimoine en Pays d'Oc (Université Toulouse Jean-Jaurès) sous la direction de Joëlle Ginestet.

Après avoir examiné le processus d'apprentissage d'une langue à l'école primaire et le lien entre diversité linguistique et diversité culturelle, ce mémoire présente l'animation occitane en milieu scolaire avec l'exemple concret des animations pédagogiques proposées par le CORDAE/La Talvera.
Castagne.jpg
Patrimoine Lomagnol : pour un développement harmonisé / Emilie Castagné
Castagné, Emilie
Mémoire de master II Métiers de la culture et du patrimoine en Pays d'Oc (Université Toulouse Jean-Jaurès) sous la direction de Joëlle Ginestet et Patrick Sauzet.

 Après avoir défini ce qu'est le patrimoine et ce qui fait la particularité du territoire lomagnol, ce mémoire présente un dignostic touristique et préconise des orientations pour un développement harmonisé grâce à une plus grande collaboration entre les instances chargées du tourisme.
f-martel-lire-mistral.jpg
Conclusions du colloque Lire Mistral en 2014 / Felip Martel
Martel, Philippe. Conférencier
Centre Interrégional de Développement de l'Occitan. Producteur
Altaïr-prod. Metteur en scène ou réalisateur
Aquesta conferéncia foguèt filmada lo 21 de novembre de 2014 dins l'encastre del collòqui "Lire Mistral en 2014" organizat a Besièrs per las universitats de Bordèu-III, Pau-Pays de l'Adour, Nice-Sophia Antipolis, Montpelhièr-III, Tolosa-II e lo CIRDÒC.
courtay_dossier.jpg
La carn e lo còr dins « Les Temps Passats » de J.-I. Roier / Francés Courtray
Courtray, Francés
Estudi critic del recuèlh de Joan-Ives Roier Les Temps Passats publicat en 2006, composat de 151 sonets d'inspiracion autobiografica.

Dorsièrs de recèrca LLCER Especialitat occitan (Universitat Paul-Valéry Montpelhièr-III).
courtray.jpg
La dualitat grafica en Provença : originas, consequéncias sus l'ensenhament de l'occitan provençal e temptativa de remediacion per l'edicion bigrafica / Francés Courtray
Courtray, Francés
Lieutard, Hervé. Directeur de thèse
La question de la grafia es centrala tre qu’òm comença de s’interessar a l’estudi de l’occitan provençal. Las doas ortografias en preséncia, classica e mistralenca, son ancianas, plan inscrichas dins la tradicion literària d’aquel dialècte e an totas doas una legitimitat istorica certana. Se lo conflicte entre lors utilizaires respectius s’es plan apasimat, la question grafica demòra un ponch evident de dificultat tecnica dins la transmission e l'ensenhament de la lenga. Un mejan interessant per despassar lo problèma pòt consistir en la transcripcion grafica.

Memòri de màster I LLCER Especialitat occitan (Universitat Paul-Valéry Montpelhièr-III), jos la direccion d'Arvèi Lieutard.
j-y-casanova-lire-mistral.jpg
Obertura del collòqui : introduccion generala / Jean-Yves Casanova
Altaïr-prod. Metteur en scène ou réalisateur
Centre Interrégional de Développement de l'Occitan. Producteur
Casanova, Jean-Yves
Aquesta conferéncia foguèt filmada lo 20 de novembre de 2014 dins l'encastre del collòqui "Lire Mistral en 2014" organizat a Besièrs per las universitats de Bordèu-III, Pau-Pays de l'Adour, Nice-Sofia Antipolis, Montpelhièr-III, Tolosa-II e lo CIRDÒC.
m-j-verny-estudis.JPG
L'inspiracion bellaudenca en cò de qualques poètas contemporans, Roland Pecout, Joan-Ives Roièr, Silvan Chabaud / Maria-Joana Verny
Verny, Marie-Jeanne
Aquesta comunicacion foguèt deliurada lo 29 de genièr de 2015 a l'Universitat Paul Valéry dins l'encastre de las Jornadas d'Estudis CAPES.
sus 4