Explorar los documents (1760 total)

vignette_60806.jpg
Marsal, Édouard
Edouard Marsal (Montpelhièr, 1845-1929) es conegut coma pintre e illustrator, mas tanben coma felibre, aparaire convençut de la lenga d'òc. Son obratge Dins las carrièiras dau Clapàs, publicat en 1896, recampa cinquanta retraches en mots e en images del pichòt pòble montpelhierenc : mercands e mercandas de carrièira (de vin, de vinagre, d'ensalada fèra, de cagarauletas, de lach de sauma, cabra o vaca, de merçariá, de tripas, de jornals, de benhets, de bonbons.), amolaire, escuraira, cardaire, brutlaire de vin, descrotaire de sabatas, mas tanben marginals a l'encòp comics e tragics (nècis, colcavestits, ibronhas). Un Montpelhièr popular e avalit, lo Clapàs d'un còp èra, s'anima jos nòstres uèlhs de totes aqueles ganha-pichòt, d'aqueles gents de pauc que son l'anma de la vila e que Marsal fa parlar, amb totas lors cridas de mestièr, dins la sola lenga que coneisson : l'occitan. A caduna de las 50 gravaduras respond una fòto actuala del site ont figura lo personatge, presa exactament dins la perspectiva del dessenh e permetent aital de mesurar la permanéncia e las mudasons de Montpelhièr. Una mapa dels endreches dessenhats invita a visitar la vila d'un autre biais, sus las piadas d'Édouard Marsal, un guida plen d'umor e de tendresa per aquelas vidas minusculas que reviscòla dins aquelas paginas. Òbra artistica e literària en meteis temps que document irremplaçable.

Transcripcion en grafia classica, traduccion e fotografias de Pascal Wagner.
vignette_60805.jpg
Lesfargues, Bernard
La poésie occitane est, à l’heure actuelle, la plus ancienne des poésies vivantes. Celle de Bernard Lesfargues, dont nous commémorons cette année le centenaire de la naissance, est reconnue riche, vivante, contemporaine, de haute qualité. En rendant compte de tout ce qui est humain, elle nous réconforte. Nous lui avons souvent entendu dire que son rapport à sa langue d’écriture était bien différent suivant qu’il s’agissait de l’occitan ou du français. Pour lui, l’occitan était naturel, intime, viscéral, il venait du plus profond de son être. Pour ce florilège, il a opté pour un mélange de poèmes anciens et récents. Nous trouvons dans cet ouvrage un résumé parfait des principaux thèmes chers à Bernard.

Pour le CD, en associant, pour la partie française, son épouse Michèle et leur amie Béatrice Becquet – toutes deux à la diction parfaite –, il était sûr de sa réussite. Et que dire de l’intense émotion qui émane, en entendant la voix de Monique Burg, associée à celle de Bernard, dire des textes, qui, nous le savons, lui étaient très chers. La présence de Maurice Moncozet, spécialiste de musique médiévale, complète le lien explicite entre l’oeuvre du poète du XXe siècle et celle des Troubadours, dont il était un fervent admirateur.

« Poèmas, Poèmes », un livre + CD de 42 textes en occitan et en français, avec un bonus « Can vei la lauzeta mover... » de Bernard de Ventadour, retrouvé par Maurice Moncozet.
vignette_60804.jpg
Roanet, Maria
Aquí lo viatge extraordinari d’un capitani vièlh, reirevièlh, lo capitani Campani. Figuratz-vos qu’a mai de 400 ans ! A estralhadas totas las mars, totes los oceans, tòca tèrra e se retira dins son monde, lo monde dels sòmis. Lo Capitani Campani, un conte encantaire e oniric de Maria Roanet.

Dessenhs de Cl. Foenet.
vignette_60800.jpg
Fraj, Eric
Lafont Robert
Eric Fraj canta Robèrt Lafont

Libre-CD
vignette_60799.jpg
Hurtado Ròs, Sandra
Zuchetto, Gérard
Poesia en musica

En memòria de Max Roqueta

Libre-CD
vignette_60795.jpg
Dempuèi sa creacion per Enric Mouly e Eugèni Seguret, en 2021, la tòca del Grelh Roergàs es de defendre e de promòure la lenga occitana, lenga nòstra. Regularament, l’associacion publica tres, quatre, cinc obratges per an. Una granda varietat de tèmas.

Trobaretz aicí 140 tèxtes que valiá la pena de recampar e de presentar dins un sol obratge titolat Passejadas roergatas, tot simplament perque una bona part dels autors d’aqueles tèxtes vivon en Roergue, mas son pas totes roergats, e tot se passa pas en Roergue ! Plan segur, los autors escrivon dins la lenga que coneisson, amb sas particularitats e sas diferéncias una lenga que pòdon pas, que vòlon pas traïr graficament, en comparason amb l’occitan dich referencial, una lenga que, s’es pas totjorn academica, a lo meriti d’èsser autentica. Es tanben çò que caracteriza aqueles tèxtes que, en mai de lor interès tematic incontestable, ofrisson un testimoniatge de la vida de la lenga.

Amb aquel obratge, esperam que la passejada pel camin dubèrt pels fondators del Grelh Roergàs mai de cent ans enrè contunharà pendent longtemps encara… e perqué pas, pendent cent ans de mai.
vignette_60794.jpg
Qué vos inspira Euròpa? qu'estoc la question pausada a dotze autoras e autors regionaus contemporanèus. Que responon dab dotze novèlas que's passan cadua en un país diferent. Que vos agradarà la diversitat deus tèmas e deus estils desempuish la ficcion istorica dinc a la sciéncia ficcion. Las novèlas que son seguidas de quate racontes de viatjairas e viatjaires europèus deu sègle XIXau, quan Euròpa descobriscoc Gasconha. Atau, qu'estimaratz l'espiar de Louisa Stuart Costello (britannica), Hendrika Van Tets (holandesa), Victor Hugo (francés), Platon de Tchihatcheff (rus).
vignette_60792.jpg
Canhàs
De la ciutat ipertecnologica au desèrt postapocaliptic, ua idea que s’està invençuda : la vita ne’s pòt pas estofar. Que’s susmauta tostemps, que s’incarna èste après èste. Tisneròts qui, a despieit d’eths o convençuts, òbran tots suu telèr de la tragedia umana.
vignette_60790.jpg
Dalharí, Jan
Freyssinet, Carine. ill.
Las tres auquetas, un beròi conte de bèstias. Un renard, qui n’a pas minjat despuish ua bèra pausa, qu’encontra tres auquetas, tres seroletas qui pèishen erbetas a plaser. Mès, quin se va passar donc dab aqueth gus de renard ? Las cabanòtas qui’s van bastir las auquetas e van estar pro hòrtas tà que posquian escapar aus caishaus de la bèstia ahamiada ? Qu’ei en legent lo conte qui coneisheratz la seguida…

Las colors vivas de las illustracions originaus de Carine Freyssinet que balhan vita aus personatges deu conte. Las tres auquetas, un conte tradicionau adaptat en occitan gascon per Jan Dalharí.
vignette_60789.jpg
Biu, Felip
Un jornalista joen e ambiciós a qui los superiors hèn misèrias, un escrivan de SF en hrèita d’inspiracion, un campion de Formula 1 qui’s defend lo títol contra concurrents d’ua traca navèra, un agent de la CIA retirat qui conta ua istòria estranha. Aquiu quauques uns deus personatges qui descobriratz en aquestas sèt novèlas fantasticas e de SF. Mes digatz-me : ei ua I.A. ua maquina de calcular perfeccionada o un personatge ?
sus 176