Explorar los documents (68 total)

marvejols.JPG
Videoguidas de Maruejòls
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur
La descobèrta de Maruèjols nos fa passar del rire al plorar, de la fèsta a l’esglasi. Viatge al còr de Massís central, tèrra de musica qu’i règna lo parelh cabreta-acordeon , mas ont plana encara lo remembre d’un mistèri sagnós que brandiguèt França al sègle XVIII, lo de la Bèstia de Gavaudan.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
vignette_P11a.jpg
Videoguida : Para lo lop ! Istòria de la Bèstia (en lenga occitana sostitolada francés)
Pendent tres annadas, del 11 d'abrial de 1764 al 19 de junh de 1767, Gavaudan subís los assauts d'una bèstia fèra que terrorisa la populacion e semena la mòrt e lo dòl sus son camin.

Los melhors caçaires son mandats sul terrenh sens succès, fins a aquesta jornada de junh de 1767 qu'un òme de la region arrèsta la cavalcada macabra.

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.
vignette_5256.jpg
Vidèoguidas de Bèucaire
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur
Caireforc entre Mediterranèa e Ròse, Euròpa del Nòrd e Euròpa del Sud, Bèucaire es çò primièr un site privilegiat. Una situacion que li valrà d’èsser causida per aculhir lo novèl canal que religariá Ròse a Seta, boca del canal de Miègjorn, mas tanben d’albergar una fièra medievala de las grandas, a l’ocasion de la Santa Magdalena. Al sègle XVII, Jean Michel de Nimes redigís en occitan un obratge que cabussa lo legeire al còr d’aquestes uèit jorns de fèsta.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
vignette_5253.jpg
Vidèoguidas de Lengònha
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur
Tèrra de trobadors e de trobairises, Losèra es a l’Edat Mejana un fogal de creacion literària. Auriá tanben, a ne creire la legenda, recebuda a la meteissa epòca la visita del gigant Gargantuà, granda figura de la tradicion orala que será puèi immortalizada per Rabelais.
Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
vignette_5250.jpg
Vidèoguidas de Corbièras
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur
En 1258, lo Tractat de Corbeil signat pels reis de França e d’Aragon fa del massís de las Corbièras una zòna de marcha entre los dos reialmes. Lo Fenolhedés ven alara un avantpòst sus la plana de Rosselhon, ara tèrra estrangièra a la França. Al còr de l’Edat Mejana, aquela frontièra novèla se bastís progressivament, dins lo paisatge mas tanben los esperits. Fòcus sus la presa de Queribús que precedís de qualques meses la signatura del Tractat de Corbeil, e cabussada dins las legendas qu’espelisson alara a l’entorn d’aquesta novèla frontièra.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
vignette_5248.jpg
Vidèoguidas de Pesenàs
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur
Pesenàs es e demòra vila de teatre e de patrimòni viu.

« Jean-Baptiste Poquelin nasquèt a París, Molièra nasquèt a Pesenàs » nos ditz Marcel Pagnol. Aprèp lo fracàs de sa primièra companhiá parisenca, Molièra partís sus las rotas de França.  En 1653, sos passes le menan a Pesenàs, a la Cort del Prince de Conti, e la ciutat conserva encara uèi la memòria de son passatge.

Lo calendièr evenimencial de Pesenàs es tanben marcat per la sortida de son Polin, animal totemic dins la pura tradicion lengadociana, qu’acompanha e guida la comunautat pendent lo grand temps de Carnaval.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

vignette_5240.jpg
Videoguidas del Fenolhedés
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur
Al pè de las Corbièras, lo Fenolhedés ocupèt longtemps una situacion geografica, politica e cultural particulara, la d’una zòna occitana en contacte dirècte amb las tèrras catalanas. Una situacion qu’influencièt son evolucion e sa cultura.
Per compréner las particularitats del Fenolhedés, cal tornar dins lo temps fins a l’Edat Mejana e seguir los passes de personatges istorics coma Olivier de Termes o Nuno Sanç.
vignette_5237.jpg
Vidèoguidas de Seta
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur

Seta, vila d'istòria recenta, portuària, cosmopolita… « illa singulara » segon l'expression de Paul Valery, foguèt una font d'inspiracion per fòrça autors e pintres, long dels sègles.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

nimes.JPG
Videoguidas de Nimes
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Producteur

Nombroses son los autors qu’an fa espelir la lenga d’òc entre las muralhas de Nimes. Nombroses son tanben los que, dins aquela lenga, an sauput tornar transcriure l’atmosfèra e la vida vidanta de l’anciana Nemausis, coma Antoine Bigot.
En reprenant e modificant la trama tradicionala de las faulas de La Fontaine, lo fabulista se fa la votz dels barris nimesencs.

En anar barrutlar dins lo campèstre alentorn, a qualques quilomètres de la vila, mantun tresaur se desvèla. Lo Pont de Gard, de segur, que sul costat pòrta una lèbra estranha. Las capitèlas tanben, bastiments de pèire seca que s’apèvan sus un biais de faire ingeniós.

journaux_tranchées.jpg
La premsa en occitan pendent la Granda Guèrra
Centre inter-régional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)
Pendent la Primièra guèrra mondiala, la premsa en occitan se fa lo resson de la crisi que travèrsa l'ensems de la societat francesa. Aquel periòde es tanben ric en creacion de títols de premsa occitana novèls, mai que mai en causa del besonh de crear de ligam amb l'arrièr, mèna a la creacion de jornals de trencadas et de guèrra.

Pichòt torn de l'evolucion de la premsa en occitan pendent la Primièra guèrra mondiala.

1/ Jornals de trencadas en occitan

Los « jornals de trencadas » representan un tipe de publicacion ligat a l'evolucion de la guèrra de 1914-1918. Apareisson tre que lo front s'estabiliza e que comença la guèrra de trencadas, concebuts pels soldats e pels oficièrs al front. 

St Thomas, 22 juillet 1915, Au repos - Albums Valois. Colleccion Valois (VAL 120), coll. BDIC

Enterrats dins las trencadas, de soldats regidisson, d'un biais manuscrit primièr, puèi jos la forma de pichòtas fuèlhas roneotipadas o estampadas, de jornals destinats a amusar lors camaradas. Jògan un ròtle essencial per lo moral de las tropas : emplenan l'abséncia de novèlas e ajudan, amb umor, a véncer lo lagui emai lo desesper.

Lo primièr, l'Écho de l'Argonne, naís en octòbre de 1914, puèi los jornals de trencadas se multiplican sul front francés : Le Petit Colonial, L'Écho de l'Argonne, Le Poilu et L'Écho des marmites son los primièrs a èsser creats, amb una periodicitat sovent incèrta. Son pasmens recensats mai de 450 títols, sovent tirats a un pichon nombre d'exemplaris, a l'excepcion de qualques uns, coma Le Crapouillot imprimit a mai de 1500 exemplaris e que coneisserà una longevitat excepcionala.

Los jornals editats per las tropas de primièra linha son majoritaris mentre que los jornals de las unitats de seconda linha (artilhièrs e territorials, còrs de tecnicians militars, cavalièrs e blindats) representan pas qu’un tèrç de las publicacions.
Los títols son redigits dins las unitats mens expausadas que l'infantariá de primièra linha. Emanan generalament de soldats qu’an una especialitat (forrièr, balardièrs, telefonistas, vaguemèstres, ciclistas, cosinièrs, etc.). Mantuns jornals de trencadas son estats redigits completament en occitan. La magèr part d'eles son creats per las societats felibrencas constituidas al Front.

>Títols recensats :

Lou Boulet rouge, n°3, 27 d'octobre de 1917 - Fons Jouveau (JOU 19-6), Coll. CIRDÒC

Ecò dóu Bousquetoun. Escolo dóu Boumbardamen. [S.l.] : [s.n.], 1915-1919.
Veire la ficha de presentacion e los numèros disponibles en linha.

Buletin de l'Escolo dóu Boumbardamen
. Escolo dóu Boumbardamen. [S.l.] : [s.n.], 1916.
Veire la ficha de presentacion e los numèros disponibles en linha.


Lou Boulet rouge [dóu Lio-Tenènt Teissier 12e Cie dóu 416e S.P. 198]. [S.l.] : [s.n.], 1917-1919.
Veire la ficha de presentacion e los numèros disponibles en linha.

2/ Jornals e revistas de guèrra en occitan

A la diferéncia dels jornals de trencadas, aqueles títols son elaborats a l’arrièr, e per çò que tòca a l'espaci occitanofòn, fòrça luènh del Front. Pasmens, son d'unes còps en contacte dirècte amb los combatents, siá per la correspondéncia, siá perque lor redactor, coma Peire Azema, per Lou Gal de Montpelhièr, a fach l'experiéncia del combat abans d'esser reformat après una nafradura grèva.

Pòdon tanben èsser un ligam entre los combatents, coma dins lo cas de la Gazeto Loubetenco, ont lo redactor Joseph Loubet, que se definís coma un « grafiè de tóuti », s'encarga de reculhir las nòvas que recep del Front e de las faire circular alprèp de sos lectors-informators.

Çaquelà per capitar a la publicacion calguèt per totes passar l’òsca de las condicions materialas impausadas per la realitat dels combats e la susvelhança aumentada de la censura que portava son atencion sus totes los escambis de correspondéncia amb lo Front.

>Títols recensats :

Aficha publicitària pel jornal Lou Gal, coll. CIRDÒC (Aff. 685)

La Gazeto Loubetenco. [Paris] : [J. Loubet], 1915-1917
Veire la ficha de presentacion e los numèros disponibles en linha.

Lou delubre : Santo Ventùri ! [Le Mont de la Victoire] : buletin di felibre de la grando guerro. Aix-en-Provence : [s.n.], 1915-1916.
Veire la ficha de presentacion
 

Lou Gal. Mount-Peliè : [s.n.], 1915-1920
Veire la ficha de presentacion e los numèros disponibles en linha.


Lou Secrèt
. Le Cailar (Gard) : [s.n.], 1918-1919.
Veire la ficha de presentacion e los numèros disponibles en linha.
 

L’Escolo de l’Uba-Luen [de l’Extrême-Nord]. [S.l.] : [s.n.], [s.d.].
Aucun exemplaire connu à ce jour, identifié grâce grâce aux informations contenues dans Lou Libre d’or de Santo Estello (p.63) et Noto de guerro de Marius Jouveau.

3/ L'occitan dins la premsa e las revistas francesas

L'occitan es present dins la premsa e las revistas francesas publicadas pendent la primièra guèrra mondiala. Sa traça se pòt trapar dins las publicacions que pareisson sus lo Front e que son nascudas amb la guèrra, mas tanben dins las que pareisson a l’arrièr e que son en màger part de revistas regionalas o regionalistas.

>Títols del Front :

Hurle Obus : Échos des terribles torriaux, organe des tranchées du 12e territorial infanterie. [S.n.] : [s.l.], 1916-1917.
Jornal de trencadas publicat de 1916 a 1917 que conten una cronica redigida totalament en picard. Un poèma de Camille Dupetit, titolat Fausse Alerte seriá estat publicat dins aquela rubrica.
Consultar los numèros disponibles en linha

Poil et Plume, Gazette inoffensive et intermittente: poil des rudes lapins, plume des joyeux coqs du 81me Régiment d'Infanterie. [S.l.] : [s.n.], 1916.
Tre sa parucion al mes de març de 1916, lo jornal met en abans sus la cobèrta de sos tres primièrs numèros “Vivo lou Clapas!” expression contestada e remplaçada apuèi per “Vivo lou Miejour” per satisfaire a las reclamacions de l’ensems dels soldats meridionals. Lo jornal publicava d’articles de tota mena : reclams, rubricas de bons mots que d’unes èran redigits en occitan. Estampat a Cavalhon, son tiratge variava entre 2000 e 3000 exemplaris.

 

La Vie poilusienne : Journal du 142e régiment d’infanterie. [S.l.] : [s.n.], 1916-1917.
Aquel jornal, fondat per Pierre Causse (1883-1951) - felibre montpelhierenc, vinhairon e poèta conegut jol nom de « Caussou de l'Oulivié » o del « felibre de l'Oulivié » – pareguèt pel primièr còp en mai 1916 dins las trencadas a la dreita de la bòria de Beauséjour, imprimit sus 4 paginas, tirat a 1200 exemplaris. La Vie poilusienne, que s'adreiçava al regiment 142, constituit de soldats del Miègjorn, publicava vèrs e pròsa en lenga d'òc. Lo jornal, imprimit a Montpelhièr tre lo numero 6, coneisserà 9 numèros.

L'Écho du boqueteau
Veire la ficha de presentacion e los numèros disponibles en linha

>Títols de l'arrièr :

Le Rayon. Supplément du Poilu Saint-Emilionnais. Bulletin religieux. Bordeaux : [s.n.], 1917-1919.
Fondat per l'abat Daniel Bergey (1881-1950), mobilizat al 18en regiment d'infantariá, aquel jornal imprimit a Bordèu es lo segond suplement al Poilu Saint-Emilionnais. Èra pas solament l'organ del 18e RI mas lo dels combatents de tota una comuna e de lor familha ; lo jornal recebiá de nòvas de tots los Peluts de Sant-Emilion disseminats sul Front. Publica d'articles e de poèmas en lenga d'òc (bearnés) e en basc. Fondat en 1915, lo jornal desapareis en 1919 amb sos suplements.

 

Le Petit Var. Toulon : [s.n.], 1880-1944.
Le Petit Var es un quotidian republican socialista. A l'imatge d'una granda part de la premsa meridionala, pren lo partit dels soldats del 15en còrps contra l'accusacion de coarditge lançada pel senator Gervais. « Nos explicarem mai tard » escriu Le Petit Var lo 26 d'agost de 1914, e respectant sa promessa, publica una campanha per una reparacion morala pendent tot lo mes de julh 1919. Lo jornal publica tanben a una frequéncia irregulara de dessenhs umoristics redigits en occitan, que l'autor demòra encara uèi desconegut.

Revue Méridionale. Carcassonne : [s.n.], 1889-1915.
Fondada a Carcassona per Achille Rouquet en 1886, a l’origina jol nom de Revue de l'Aude, la Revue Méridionale es una revista regionalista que publica los tèxtes dels grans autors del Miègjorn : Achille Mir, Frédéric Mistral, Joseph Roumanille, Gaston Jourdanne, Auguste Fourès. Acòrda una plaça larga a l'occitan e publica tanben d'autors parisencs coneguts coma Mallarmé. En 1915, dins sa 30ena annada, la revista publica lo « Clam de guèrra occitan » de Prosper Estieu, en data del 27 d'agost de 1914. Las annadas de guèrra seràn marcadas per la publicacion de correspondéncias de guèrra, de nòvas del Front e de poèmas patriotics. La revista arrestarà de paréisser en 1916.

Le Feu. Aix-en-Provence : [s.n.], 1905-[1943?]. (NS 1917)
Organ del regionalisme mediterranenc, la revista Le Feu es publicada dos còps per mes a Ais-de-Provença per Émile Sicard e Joseph d'Arbaud. Aprèp una pausa al moment de la declaracion de guèrra, Le Feu torna paréisser dins una novèla seria en genièr de 1917. La revista mòstra son estacament a Mistral, a la renaissança provençala e a la fraternitat dels paises d'Oc, reivendica la renaissança de las províncias e defend la causa regionalista. Emai escriga en magèr part en francés, la revista consacra mantuns articles als autors occitans.

sus 7