Explorar los documents (15 total)

vignette-carnaval-morillere.jpg
Carnabal es arribat (film de Roger Morrillère, 1969)
Morillère, Roger
Un film réalisé par le cinéaste Roger Morillère dans le cadre de sa thèse filmée sur le Carnaval (École Pratique des Hautes Etudes, 1971) et coproduit par le CNRS, disponible via la vidéothèque du CNRS.

À Limoux, pays de vignoble producteur de la blanquette, un carnaval traditionnel se déroule chaque année pendant neuf dimanches consécutifs, avec les sorties de huit « bandes ». La préparation du carnaval comprend la discussion du programme, le choix des dessins et des tissus des costumes, la fabrication des entorches... En ouverture de la fête, les meuniers descendent des collines et avancent en dansant dans la ville au son de la fanfare, et à la mairie de Pieuce participent à la remise d'une médaille. Puis ce sont les sorties et les danses de la bande du Pont-Vieux, déguisée en judokas et portant des masques, et de celle des Arcades, en jazzmen de la Nouvelle-Orléans, masqués aussi. Les pierrots s'habillent à leur tour et dansent parmi la foule qu'ils inondent de confettis, les goudils aux divers travestis apparaissent. La nuit de clôture du carnaval, la foule est entraînée dans la danse par les pierrots et les travestis. Dans les cafés on « chine », profitant de l'anonymat pour régler ses comptes avec une voix déguisée. Après minuit le jugement de Carnaval et sa jetée au bûcher sont le prélude à une succession de farandoles et de lamentations autour du feu.
vignette_20672.jpg
Le récit occitan de L’Humanité  : réponse à Jean-Marie Guillon / Robert Lafont
Lafont, Robert (1923-2009)
Robert Lafont répond à l'article de Jean-Marie Guillon : De Maurin des Maures à Maffre-Baugé : le récit occitan de L'Humanité.

Robert Lafont énumère les différents évènements politico-économiques des années 1960 à 1980 sur le territoire occitan, de la grève de Decazeville en 1962-63 jusqu'à la manifestation du 10 mai 1980 à Montpellier.  Il explique la position du parti Communiste avant de conclure sur le thème de l'autogestion en rappelant que «
Le Larzac, c’est le point essentiel de notre siècle. »

Ce texte est la transcription, relue par Robert Lafont, de son intervention orale. Il est disponible sur le site OpenEdition Books

vignette_20661.jpg
Flamenca i Rosalía : roman médiéval occitan et culture de masse postmoderne / Jean-Pierre Cavaillé
Cavaillé, Jean-Pierre (1959-....)
Signé par Jean-Pierre Cavaillé, cet article publié sur le blog Mescladís e còps de gula revient sur les liens entre le dernier album de l'artiste pop catalane Rosalía, El Mal querer, paru en  2018 chez Sony (et nominé cinq fois aux Grammy latinos) et le roman de Flamenca, ouvrage occitan anonyme du XIIIe siècle, en ligne sur Occitanica.

Consulter l'article sur le blog Mescladis e còps de gula
ieo-lexic-ajustas.jpg
Lexic de las ajustas lengadocianas
Carcassés, Philippe. Auteur
Editat per l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) en collaboracion amb la Liga Regionala de las Ajustas Lengadocianas, aquel lexic bilingüe e multimèdia foguèt realizat per Felip Carcassés, amb l'ajuda d'Alan Cameliò, Miquèla Stenta e Josiana Ubaud.
QR codes permeton d'ausir la prononciacion del tèrmes inventoriats.

Sommaire

    - Presentacion de las ajustas
    - L’occitan, qu’es aquò ?
    - La prononciacion de l’occitan lengadocian
    - Los actori¨s
    - Lo material
    - Las societats d'ajustas
    - Las categorias
    - Lo reglament
    - Lo torneg
    - La carta de las societats d'ajustas e de las escòlas
    - Tèrmes maritims
    - Vocabulari util
    - Expressions popularas
    - Las ajustas en musica
    - L’aiga, lo vent...
    - Cançons emblematicas

Consultar lo lexic 

En consultacion sul site de l'IEO 
coberta_rugbic-3.jpg
Lexic del rugbi
Roch, Alan. Auteur
Aqueste lexic foguèt realizat per Alan Roch. Editat per l'Institut d'Estudis Occitans (I.E.O.), prepausa  de recòrds sus la prononciacion de l'occitan, un vocabulari franco-occitan sus mantunas tematicas especificas al rugbi : la partida, los jogaires, l'entraïnaire, la defensa, los j‼cs de man... Conten en mai qualques cants occitans e una mapa dels clubs de rugbi a XIII e a XV.

Consultar lo lexic 

En consultacion sus un site extèrne
course-landaise.jpg
Lexic de la corsa landesa
Duperé, Francis. Auteur
Aqueste lexic foguèt realizat per Francis Duperé, ancian conselhèr pedagogic departamental per la lenga e la cultura regionalas. Editat per l'Institut d'Estudis Occitans (I.E.O.), prepausa  de recòrds sus lo gascon, sa prononciacion e una corta presentacion de la corsa landesa, un vocabulari franco-occitan sus sièis tematicas especificas a las corsas landesas : la vaca, los òmes, l'arena, la corsa, saber comptar los punts mas tanben un recuelh de cançons occitanas e una mapa de las arenas.

Consultar lo lexic 

En consultacion sul site de l'IEO 
bateloc.jpg
BaTelÒc : Basa Textuala per la Lenga d'Òc / CLLE-ERSS
CLLE-ERSS (Université Toulouse - Jean Jaurès)

BaTelÒc es un otís en linha que permet de cercar de mots, de partidas de mots o de sequéncias de mots dins lor contèxt d'emplec, a partir de tèxtes informatizats.
Recampa d'òbras de differents genres, escrichas del sègle XIX fins a uèi. Se pòt constituïr un còrpus de trabalh en seleccionant las datas, los autors, los genres, los dialèctes e las grafias (classica, mistralenca o autra).
Los dialèctes que trobarètz per ara son lo lengadocian, lo provençal, lo gascon, lo lemosin, l'auvernhàs e lo vivaro-alpenc, mas d'autres, coma lo nissard per exemple, i traparàn sa plaça.

L'interfàcia propausa una recèrca simpla per los mots o avançada per las partidas e sequéncias de mots. Servís tant per los estudis linguistics, que per las recèrcas literàrias, las scienças umanas, la didactica o l'ensenhament de la lenga.

Podètz contribuïr a aumentar lo nombre de 95 tèxtes (3,37 milions de mots) e de 49 autors en mandant o en senhalant de tèxtes a bateloc@univ-tlse2.fr

La basa foguèt desvolopada dins lo laboratòri de linguistica CLLE-ERSS, Unitat Mixta de Recèrca del CNRS e de l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés (Campus del Miralh). Se bastís sul modèl de la basa Frantext pel francés.

Los partenaris del projècte son d'una part los editors IEO Edicions, Reclams, Lo Clusèl, ADEO e Edicions dels Regionalismes e d'autra part Lo Congrès permanent de la lenga occitana, lo CIRDÒC, lo GIDILÒC e lo CIEL d'ÒC.

Far una recèra dins BaTelÒc

diccionari-academia-occitana.JPG
Diccionari General de la Lenga Occitana de l' Academia occitana
L’Academia occitana – Consistòri del Gai Saber

Presentacion per Florian Vernet :

Lo Diccionari Occitan/Francés de l'Academia occitana (primièra estapa cap a l’elaboracion del Diccionari general de la lenga occitana) establís metodicament la lenga comuna a totes los Occitans, lenga de cultura, de comunicacion e de creacion. 

Aquesta tend compte de totas sas varietats e s’enrasiga dins l'istòria (totes los mots « sabents » son datats, exactament o teoricament).

Consultar lo diccionari (.pdf)

Sul site academiaoccitana.eu se tròban los complements indispensables : conjugador, lexics especializats (mots invariables, prenoms, còrs uman, mestièrs, occitan "de subrevida"...). La rubrica "La lenga en question" presenta una explicitacion de las causidas principalas. Un recuèlh (Francés/Occitan) de mai de tretze mila idiomatismes corrents es en preparacion.

vignette-course.jpg
Lexic de la corsa camarguesa
Gros, Lise. Auteur
Aqueste lexic foguèt realizat per Lise Gròs, presidenta de l'organisme departamental del Gard de las corsas camarguesas. Editat per l'Institut d'Estudis Occitans (I.E.O.), prepausa lo vocabulari relatiu al buòu, als òmes, a las arenas e a las corsas mas tanben d'expressions, cançons emblematicas e carta de las arenas.

Consultar lo lexic 

En consultacion sul site de l'IEO 
ALF_Acacia.jpg
Outil de recherche dans les cartes de l'Atlas linguistique de la France
GIPSA-Lab
CLLE-UMR 5263
L'Atlàs linguistic de la França, realizat entre 1897 e 1900 per Jules Gilliéron e Edmond Edmont – e publicat entre 1902 e 1910 consistís en un recuèlh de 1920 cartas (1421 cartas entièras e 449 cartas parcialas) que permet d'estudiar las variacions lexicalas galloromanas a la debuta del sègle XX. Las donadas linguisticas contengudas son utilizadas per elaborar los atlasses interpretatius. 

Aquel atlàs cobrís la França e sas lengas mas tanben la Soïssa romanda, l'Itàlia de las valadas occitanas e franco-provençalas, las isclas Anglo-Normandas, e mai de ponches de l'Empèri alemand de l'epòca (Alsàcia-Lorena e Belgica romana).

Lo site internet dels projèctes Cartodialect/Géodialect vos permet de consultar e de telecargar las cartas de l'Atlàs linguistic de la França. Podètz tanben cercar una carta per nocion linguistica associada, o per son numèro (lo numèro atribuit per l'ALF).

>> Consultar l'Atlàs per lista de mots
>> Consultar l'Atlàs per lista de cartas
>> Efectuar una recèrca per mots dins las cartas

La numerizacion de las cartas foguèt facha per lo GIPSA-Lab amb lo concors del LIRIS, còla « Imagine » (a l'entorn de 1600 cartas) dins l'encastre d'aquel projècte Cartodialect/Géodialect. mas tanben per lo CIRDÒC dins l'encastre del programa SYMILA (Syntactic Microvariation in the Romance Languages of France: ANR-12-CORP-0014-02 SYMILA).

Las cartas de l'ALF son mesas a disposicion per lo GIPSA-Lab, còla de recèrca Votz, Sistèmas Linguistics e Dialectologia e lo laboratòri CLLE-UMR 5263, còla de Recèrca en Sintaxic e Semantica.

sus 2