Explorar los documents (14916 total)

Mescladis e còps de gula es un quasernet bilingüe francés / occitan (amb qualcas intervencions tanben en italian). Es estat creat per Tavan, alias Jean-Pèire Cavalièr, membre d’associacions occitanistas e ensenhaire all’Escòla dels Estudis Nauts en Sciéncias Socialas (Tolosa). Aqueste quasernet dèu sa naissença en 2006 a las dificultats totjorn mai grandas encontradas per son baile a publicar dins la premsa nacionala, mas tanben occitana, d’articles consacrats a las lengas minorizadas, en França e endacòm mai.

La dimension militanta del prefach – que se pòt qualificar de militantisme cultural – es  indenegabla e del tot assumida. Lo motor de l’entrepresa es a l’encòp la volontat d’aprene, de se formar sus de materias largament negligidas e desconsideradas mais tanben una rabia entièra contra las politicas de destruccion de las lengas e d’arrasament de las identitats culturalas.

Pr’aquò los articles publicats presentan una dobla especificitat : d’un costat un esfòrç d’autocritica del militantisme a l’entorn de las lengas minorizadas, e d’un autre biais una volontat de desvelopar un discors critic informat. La part magèr dels articles es en efièch apiejada sus un trabalh prealable de recerca documentaria e de verificacion de l’informacion. Balhan tanben las referencias bibliograficas utilizadas e los ligams dels documents en linha. Per aquò, maites se sarran d’un trabalh de recension de tipe universitari o ramusan de pichons dorsièrs sus des questions e de tematicas particulièras pertocant l’istòria, la critica literaria, l’antropologia o la sociolinguistica. Una granda importancia es balhada a l’argumentacion critica e a la controvèrsia. I trobam tractats tant de questions d’actualitat coma de libres, de films, de mòstras o encara, de còps que i a, d’espectacles de teatre o de musica. Una granda plaça es facha als dialectes occitan, e inicialament, una part dels tèxtes, èra tanben consacrada a las lengas e als parlats minorizats de la peninsula e de la isclas italianas. Dempuèi qualquas annadas un interest novel s’es desvelopat pels dialectes romane e subretot pel sinto parlat pels Manoches franceses.

La mager part dels tèxtes son redigits per Jean-Pèire Cavalièr, mas d’autres autors intervenon o son intervenguts, jos lors noms (Claudi Sicre, Eric Fraj, Patric Sauzet ou James Costa per exemple), ou jos de pseudonimes. Los fils de discussion son de còps que i a fòrça noirits e d’autres actors de la reflexion sus l’occitan e las autres lengas minorizadas s’i exprimisson.

Jean-Pèire Cavalièr

Per consultar aquel blòg, es per aquí.

Aqueth gran carnaval urban qu’orb un beròi espaci a totas las expressions culturaus carnavalescas, solide, mes tanben musicaus bearnesas e mei enlà gasconas.

1/ La practica a l'ora d'ara

Dins aqueth gran carnaval urban las deambulacions son ritmadas per las bandas, los ensembles de bohas, de flabutas tamborins e acordeons o las ripataulèras invitadas. Carnaval que hè tanben vàler la canta polifonica qui retreneish dens lo seguici de dimars gras e mei enlà dens los bars de la vila on s’i arretròban los carnavalèrs o aus estanguets devath deu capitèth.
La pantalonada qu’a de la medisha faiçon tornat hicar a l’aunor los quadrilhs bearnés, cada bal que hè interviéner autan regularament sauts, branlos e mei enlà totas las danças de Gasconha.
Las festivitats deus darrèrs dias de Carnaval que partviran entà quauquas òras l’ordi establit. A Pau, au parat deu Carnaval Biarnés, Sent Pançard – gigant pamparrut e boc emissari deus maus de l’annada escorruda – cara centrau de la tradicion carnavalesca bearnesa, qu’entra triomfaument dens la vila rejau un còp traversadas mantuas ciutats istoricas de Bearn. Los ediles municipaus que’u remeten las claus de la vila mes, au ras deu Tribunau, que’s hè interpellar e jutjar apuish que’s hè cremar lo dia de dimars gras.
Lo dia mei important qu’ei lo dissabte, on s’i hè ua gran cavalcada : har corrèr Carnaval, qui hè arrecotir uei lo dia mei de 20.000 participants e espectators.

2/ Aprendissatge e transmission

L'aprendissatge e la transmission d'aquesta tradicion carnavalesca se fa per immersion.

3/ Istoric

Lo Carnaval Biarnés qu’estó creat a Pau en 1985 en s’emparar sus las tradicions carnavalescas pirenencas, au seguit d’un carnaval organizat a l’entor d’un seguici de bròs estarit per las annadas 1950. Que s’a volut, desempuish, inscríver dens las datas tradicionaus, la cremacion de Sent Pançard que’s hè lo quite ser de dimars gras. 

4/ Salvagarda

Es pas l'objècte de, e necessita pas tanpauc, cap mesura de salvagarda particulara.

5/ Actors de la practica

Lo carnaval Biarnés es organizat per l’associacion Carnaval Pantalonada.
Es sostengut per las institucions localas (Pau Béarn Pyrénées, le Département des Pyrénées-Atlantiques, la région Nouvelle-Aquitaine), de partenaris culturals e comerçants de l'aglomeracion de Pau (la ret de las Calandretas, le Cap'Òc, le Bel Ordinaire, l'Institut Occitan Aquitània, les Menestrèrs gascons, l'Ostau Bearnés, l'Université de Pau et des Pays de l'Adour... ).