Explorar los documents (15387 total)

vignette_lecanjelamarcela.jpg
Monique Burg
Annaïg Le Naou
Juliette Kempf

PRESENTACION

Marcela Delpastre e Anjela Duval, dins la lenga de lor país, de lor tèrra – l’occitan per l’una, lo breton per l’autre – an pas jamai arrestat de cantar la beutat e la tragèdia del viu. L'òbra poetica que nos daissa es esbleugissenta, e lor paraula d'autant universèla qu'es prigondament enrasigada.
Al còr de l'exposicion, de lors caras, de lor preséncia, a la lusor de las candèlas qu'esclairan l'entrada dins l'ivern, vos convidam a ausir un florilègi de lors tèxtes e a navegar entre tres lengas : lo breton, l'occitan, lo francés. 

EQUIPA ARTISTICA

Una lectura per Annaïg Le Naou, 
co-creatritz de l’exposicion “Marcelle & Anjela”, traductritz de Marcelle Delpastre en breton ; 
Juliette Kempf, metaira en scèna e comediana ; 
Monique Burg, comediana e contaira occitana.

FICHA TECNICA


Veire amb las artistas

CONTACTE DIFUSION


Per Monique Burg, Sirventés. 
Sirventes.com 
DIFFUSION CONTE | CATHERINE SERVE
06 60 50 53 83 - conte.rue@sirventes.com
vignette_61124.jpg
Dupon, Maëlle
Le recueil rassemble des poèmes où l’amour de l’autre et l’amour du verbe se rencontrent intimement dans le rythme des racines occitanes et françaises qui rejoignent un appel au chant universel.
vignette_61123.jpg
Ginestet, Joëlle. Dir
Noilhan, Cécile. Dir.
Tornar legir Joan Bodon

L’œuvre en prose et vers de Jean Boudou (Joan Bodon, 1920-1975) d’abord publiée en langue occitane explore comment une identité multiforme essaie de résister aux bouleversements collectifs et individuels du xxe siècle.
vignette_61122.jpg
Ganhaire, Joan
La darriera enquesta – la darriera de las darrieras – de la lonja carriera d’Alexandre Darnauguilhem, lo famós comissari de Maraval, en Nauta Dordonha.

A Tots Crimis n°244
vignette_61121.jpg
Fraysse, Michel
A vint ans e de poscas, Joan, inchalhent, apatic e fug-l’òbra, es presonièr d’una vida estequida. Cròcamòrt, estudiant, magazinier – entre autres mestièrs –, tempta sens conviccion de se’n sortir. D’una vila occitana a Jerusalèm en passant per París, son itinerari nos entraïna dins d’aventuras picarescas e comico-sentimentalas.

A Tots n°243
vignette_61120.jpg
Guilhòt-Gentialon, Josí
Una joùna femna, la Paulina, raconta que dins un vialatge passava e tornava passar un òme jamai nommat par son nom. Una vèlha femna, la Celestina, pòrta l’istòria d’aquel òme e la raconta pauc a pauc a la joùna venguda de la viala. Li dirà un secrèt. La societat fabrica de tots temps la marginalitat e pòt mèsme menar a d’intrigas, de suspicions, de dobtes, de desfisança. La vèlha fai tornar viure un temps e mei las doas femnas ‘quò vai e ven dau passat au present.

A Tots n°242
vignette_61119.jpg
Hoffmann-Schickel, Karen
Šukys, Dainius
Cugnet, Bernard. Trad.
Pichoun Rènne es pàourous Tant pàourous que chascùn se trùfa d’éou Jinc’òou jourt enté lou loup arrìba....
vignette_parlerpointu.jpg
Studio 21
Benjamin Tholozan

PRESENTACION

Benjamin cresquèt dins un vilatge del miègjorn, una tèrra provençala, latina, violenta, granada. Una tèrra de corrida. Trivial e sacrat s'i mesclan de longa. Tota sa familha i viu encara, e iels parlan tous·tes amb l'accent del miègjorn. Levat el. Parla ponchut. Valent a dire amb l'accent del poder. Impossible de decelar dins son frasejat la mendre intonacion meridionala, lo mendre mot eretat del patés romanic de sos ancessors. Per venir actor, a gomat son accent. 

Parler Pointu conta l'abandon progressiu dels parlats regionals e dels accents, e qu'aquela pèrda revestís a l'encòp de l'intime e de la politica.

Dins aquela epopèia istorica e familhala, en incarnant amb fòga, jòia e precision, cadun son torn las figuras nautas en colors de sa familha aital coma los personatges qu'an fach de "parlar-polit" tourangeau, lo francés de referéncia encara uèi.

Descobrir la creacion via un extrait filmat e lo dorsièr artistic : AQUI


EQUIPA ARTISTICA


Initiator del projècte, escritura e jòc : Benjamin Tholozan
Escritura e mesa en scèna : Hélène François
Creacion musicala : Brice Ormain
Lums : Claire Gondrexon
Scenografia : Aurélie Lemaignen
Regia generala : Thibault Marfisi o Nina Herbuté-Lafont
amb Benjamin Tholozan e Brice Ormain
Administracion / Produccion : Mélissa Djafar
Difusion : Label Saison / Gwénaëlle Leyssieux e Perrine Vanel
Produccion : Studio21
Coproduccion : Théâtre Sorano - Tolosa
Sostens : Théâtre-Sénart - Scène Nationale, Théâtre de la Tempête, CENT QUATRE - PARIS, Carreau du Temple, Théâtre 13 et Théâtre Public de Montreuil - centre dramatique national dans le cadre de résidence de création, FRAGMENT(S) #10 (La Loge), avec le soutien de l’Adami dans le cadre du dispositif déclencheur, de la marie de Paris et de la SPEDIDAM
Credit fòto © Marie Charbonnier e Mathis Leroux

FICHA TECNICA


Veire amb la companhiá

CONTACTE DIFUSION


Studio 21 
Site internet : www.studiovingtetun.org
Produccion / Difusion pe Parler Pointu
Gwenaëlle Leyssieux / Label Saison
gwenaelle@labelsaison.com
+33 (0)6 78 00 32 58
vignette_61117.jpg
Peladan, Jòrdi
Sempre de pè la beluguejanta detectiva, Margarida Cercamond, acompanhada de sos complicis costumièrs, s’acara a desembolhar un crime afròs sus fons d’agarriment escolar, e d’auvaris de totas menas, violacions de bens e de gents. Son enquèsta la menarà dins los serres cevenòls de long del camin de Stevenson al rescontre de monde de l’endrech.

A Tots Crimis n°241
vignette_61115.jpg
Marcon, Guy
La Haute-Loire hier, occitan, culture et savoir-vivre.

Guy Marcon a accompagné pendant des années un couple de paysans, Marie et Ludovic, les enregistrant dans leur parler occitan. Puis, il a opéré une traduction fidèle qui révèle la poésie de cet occitan local, la richesse de sa grammaire et de sa syntaxe. Ainsi, il peut nous faire partager ce qui fut leur quotidien tout au long du XXe siècle. Il s’agit du témoignage d’une vie qui n’est plus et qui, pourtant, nous est très proche. Le cadre est celui du sud de la Haute-Loire, entre Loire et Allier naissant, aux confins du Velay, du Vivarais et du Gévaudan. L’époque est celle où les fêtes païennes ou chrétiennes s’entremêlaient, rythmant l’année, les travaux dans les champs et auprès des bêtes. Cet ouvrage est un hommage à l’ancienne société des sources et des forêts, à ce vieux peuple de paysans peu à peu effacé.
sus 1539