, IEO Erau), lo Prèmi dels estudiants de l’UPV de Montpelhièr III torna amb una novèla seleccion dedicada a las òbras de pròsa en occitan d'aquestas darrièras annadas.
. Sèrgi CARLES, Letras d'Òc, 2022.
T. 1. Jean-Louis COURTIAL, Édite-moi !, 2024.
Una serada de rencontres e d'escambis a l'entorn d'aquesta novèla seleccion vos serà en mai propausada lo divendres 23 de genièr de 2026 al CIRDOC - Besièrs, dins lo quadre de las Nuèits de la lectura.
Un prèmi portat pel despartament d'occitan de l'Universitat Paul-Valéry Montpelhièr III amb lo concors del CIRDÒC - Institut occitan de cultura.
Istòria d’un sauvatjòt : je suis cet enfant. Sèrgi CARLES, Letras d'Òc, 2022.
Nascut a Valhorlhas dins Avairon, d'origina paisana, engatjat per la transmission de la lenga occitana Sèrgi Carles foguèt regent, conselhièr pedagogic puèi formator en occitan. Dempuèi totjorn, fa de la traduccion una de sas activitats màgers. S'adreçant a totes los publics, tradusís d’òbras literàrias coma Vendredi ou la vie sauvage, de contes, de romans per mainatges, de bendas-dessenhadas fins a d'obratges d'ensenhament, de manuals escolars.
Istòria d'un sauvatjòt (Letras d’òc, 2022), lo raconte autobiografic de son enfança paisana dins Roergue, partejada entre doas lengas, occitan e francés.
3 filhas / 3 filles - Ròsa e Adeline. T. 1. Jean-Louis COURTIAL, Édite-moi !, 2024.
Joan-Loís Cortial es nascut al Vibal dins Roergue dins una familha d'artesans e de musicians. Perseguís un temps la tradicion familiala de fabrica de jòc de quilhas de uèit, abans de se dedicar a sa sola carrièra d’ensenhaire, coma professor d’occitan e d'istòria. Artista complèt a las facietas multiplas, en sòlo o en grop, es musician, cantaire, autor-compositor, comedian, autor de romans e de novèlas. Sa creacion artistica e literària conjuga occitan e francés e demòra essencialament orientada cap a un public jove.
Influenciat per son paire musician, a transmés a son torn aquela passion a son filh Paulin, cantaire et guitarrista dels grops Mbrai o CXK.
Autor de romans e de novèlas, ven de publicar un obratge novèl en dos volums, 3 filhas (Edite-moi !, 2024), pintrant la vida de tres joves femnas avaironesas a diferentas epòcas.
Lo chivau de las espelugas. Eva CASSAGNET, Per Noste, 2025.
Eva Cassagnet es originària de Mauborguet en Bigòrra e viu en Bearn.
Es son oncle, l'escrivan Joan-Loís Lavit, que li transmet la lenga e la cultura occitanas. Son engatjament dins lor transmission passa per son mèstier de professora de las escòlas bilingüas occitan-francés e per sa creacion artistica.
De fach, autora e illustratritz de contes per mainatges, es tanben una scenarista e realizatritz fòrça productiva. Mantuna realizacion son disponiblas sus Òctele coma la sèria Lo Clacamion, l’emission Tà dehòra o Descrobr’Aquí, una revista realizada amb de collegians e liceans.
Autora d’albums, sortís en 2025 un roman per adolescents Lo chivau de las espelugas (Per Noste, 2025).
Gambier, l’òme sens nom. Josí GUILHÒT-GENTIALON, IEO Edicions, 2024
Josí Guilhòt- Gentalion es una contaira auvernhata, nascuda a Clarmont que viu a Tièrn.
Fòrça engatjada dins la defensa de la cultura e de la lenga occitanas, foguèt pendent setze ans presidenta de l’IEO Puèi de Doma. Es una cronicaira activa dins diferentas publicacions occitanas e notadament la revista Parlem ! Vai-i qu’as paur !
Poetessa e romancièra en lenga d’òc, coneguda per son obratge Femnas sortit en 2008 (Ostal del libre), fa partida dels autors occitans revirats en francés dins lo recuèlh de novelas entitolat Nouvelles d’Occitanie publicat en 2022 (Magellan et cie). En 2024 es publicat Gambier – L’òme sens nom(IEO Edicions) son darrièr roman.
Los sendareus de l’auba. Martial PEYROUNY, Novelum - IEO Perigòrd, 2025
Martial Peyrony, enfant de Peirigòrd, descobrís l'occitan amb la lectura d'Asterix en òc puèi amb las cançons de Claude Marti e s’avisa que l'occitan es una forma de resisténcia, un mejan de luchar contra l'injustícia.
Professor d'occitan dempuèi un trentenat d'annadas, viu a Brantôme e ensenha a Peirigús.
Foguèt un dels cronicaires ràdio de l'emission Meitat chen meitat pòrc sus France Bleu Périgord pendent mai de vint ans, als costats de Joan-Paul Verdier.
Fins ara traductor en occitan lemosin d'obratges per la joventut, publica son tot primièr libre amb Los sendareus de l’auba (2025). Partit d'un projècte d'escritura de tèxtes originals en occitan per sos escolans, acaba per liurar un vertadièr roman policièr.