Explorar los documents (15525 total)

vignette.jpg
Nadalenca - estagi e concèrt - Tè Vé Òc
Gros, Lise. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 15 de decembre de 2021

Nadalenca - estagi e concèrt

Nadalenca es un còr del Clapàs e vesem aquí un temps d'estagi amb Danielle Franzin, cantaira del ròdol de Nissa. Es venguda per preparar un concèrt bèl per lo temps de Nadal. L'ostal dels còrs de Montpelhièr met en valor un trabalh regular. Los cantaires se recampan cada dimarç a l'Ostal d'Occitania. Marijo Dory, la presidenta nos prova son enveja de faire clantir la lenga occitana. Un public nombrós se regalèt del repertòri presentat per dos caps de còr : Roxane Vega e Danielle Franzin. Cant còrse, cants provençals e nadals lengadocians fuguèron fòrça precejats.

Un reportatge de Lisa Gròs.

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_LGO-20211208.jpg
Fabricar un santon amb Evelina Ricòrd - Tè Vé Òc
Cros, Amy. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 8 de decembre de 2021

Fabricar un santon amb Evelina Ricòrd

Dins l'encastre de la setmana provençala d'octòbre passat, avèm filmat e entrevistat la santonièra Evelina Ricòrd, melhora obrièra de França. Son atalhièr per lei joines, organizat per Lou Riban de Prouvènço, aviá per tòca de partejar ambé lei participants son biais de fabricar de santons. Per nautrei a Tè Vé Òc, Evelina faguèt una demostracion rapida davans nòstrei camèras, e nos liurèt quauqueis etapas de son saupre-faire. Aqueleis imatges son entrecopats d'entrevista de la santonièra au Palais dau Rore, onte se debanava l'animacion sus lei santons.

Un reportatge d'Amada Cròs.

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_concours.jpg
Sandra Juan, CIRDÒC

L'associacion de las bibliotècas del Lauragués (agglomeracion del Sud-Èst tolosenc) propausa aquesta annada encara un concors d'escritura en francés o en occitan a sos lectors .

 

Reglament de la participacion 

Los amators occitans poiràn participar sus la basa de la frasa seguenta : « Son a mudar e en descargant lo camion, aquí que te tròban un carton de mai » , punt de despart dobèrt, que daissa la possibilitat de redigir un tèxte siá fantastic, policièr, sciéncia-ficcion, istoric, romanèsc, aventura... lo genre causit es liure tant que lo tèxte pren la forma d'una novèla.

L'ensemble deurà respectar un format cort (15000 signes maxi, rècto, foliòtadas, agrafadas, non signadas, format A4), absolument acompanhadas d'un titól. Lo concors es dobèrt a cada atge, enfants coma adultes, e a totas las variantas de l'occitan.

Lo detalh de las modalitats de participacion e d'inscripcion son de descobrir sul site de l'associacion : Aquí. Los inscriches seràn repartits entre 5 categorias diferentas : escòlas primariás, collègis, licèus, adultes, occitan.

Aprèp una clavadura oficiala de las participacions lo 17 de febrièr de 2022, una jurada de professionals de la filièra del libre e de l'edicion, designaràn los ganhants de cada categoria, que recebràn lor prèmi  lo 11 de junh de 2022. Los laurejats veiràn lors tèxtes publicats e recebràn diferents presents en recompensa. 

 

Informacions practicas :

Site "Le Lecteur du Val" : aquí
Reglament complèt disponible dins las 25 bibliotècas o sus internet a l'adresça : www.lecteurduval.org

vignette_Alcimaduro.jpg
Daphnis et Alcimaduro, pastouralo de Mr. de Mondonvillo, accoumoudadou a noste Patois de Mountpellié
Mondonville, Jean-Joseph Cassanéa de (1711-1772)
Titre uniforme : Daphnis et Alcimadure

Prologue en français ; actes 1-3 en dialecte languedocien de Montpellier.
vignette_57476.jpg
Pasquini, Pierre
Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ? Possible. E mèfi de pas se trobar au mitan! A Marselha, vau mielhs pas èstre tocat pèr lo det dau Gabian. Clara Lapoge, coma d’autrei, tardarà pas a lo descurbir.
vignette_57475.jpg
Biòt, Amanda
"Tot èra suau. Dins la bastida coma defòra. Semblava que dormèsse lo Rocàs Blanc, quartier privilegiat de Marselha, sota l’agach doç dei sieus radars e de gorilhas de locacion. Dormiá dau marmulh de la mar..."

Un accident meurtier vient brutalement troubler la quiétude d’un quartier nanti de Marseille lorsque l’éminent chirurgien Armand Calhòl est fauché par un chauffard.
Accident dites-vous ?  Silvio est bien décidé à en avoir le cœur net.


Un nouveau polar marseillais, en provençal, d'Amanda Biòt :

« Au terme d’études de dessin, peinture et histoire de l’art, études sporadiques d’abord, à Montpellier puis à Paris, régulièrement suivies ensuite à Marseille (cours Martenot), je me suis consacrée à la peinture dès que ce fut financièrement possible.

Quelques parenthèses littéraires cependant. Organisation d’un colloque littéraire international « Les écrivains marseillais » pour le 26eme Centenaire de notre ville (Leis Amics de Mesclum, Académie Europe XXI), avec les interventions personnelles suivantes :
- Claudius Marius Victor, dit Victorinus.
- A propos du troubadour Folquet de Marseille, l’aventure d’un genre, l’aube.
- Masques et utopies. De quelques œuvres de quelques écrivains marseillais, de Victor Gelu à André Roussin.
- Ils ont écrit avec la mer.
- Deux féministes marseillaises au XIXeme siècle, Armande Bessières et Olympe Audouard.
- Deux journalistes marseillais, Joseph Méry et Horace Bertin
- Le naturisme dans la presse marseillaise des XIXe et XXe siècles

Et de petites incursions dans le domaine du polar marseillais, en provençal (graphie alibertienne)."

Biographie source Ideco diffusion : https://ideco-dif.com/ieo_edicions/a_tots_crimis/quartiers_perilhos_pv_ats_150/
vignette_57474.jpg
Viaule, Sèrgi
L’espectacle es pas polit a véser. Brica. La dròlla deviá aver un quinzenat d’annadas. Tot lo costat drech de sa cara es estat esquiçat, arrancat, embrenicat e probablament rosegat. Se vei lo blanc de sas doas maissas e tanben las dentaduras. Polidas dents, perfièchament esmautadas e plan rengadas. Una denticion coma sola las presentatrises de television ne pòdon aver. La Paura, pareis sorrire. Mas d’una riseta calhada e freja. Coma semblan sorrire las esqueletas dins las salas de las facultats de medecina o dins las escòlas de la polícia scientifica. La vida li ven d’escapar, sorrís a la mòrt. Lo cap-adjudant Garriga se n’estrementís. Mas qual a pogut escometre un crimi tan espaventable ? Dins lo vilatge d’Arfons, pausat sus un planestèl de la Montanha Negra, totòm se coneis. Coma dins totas comunitats montanhòlas, desempuèi de sègles, regna entre sos estatjants una solidaritat desfisanta e sospechosa. Quand los unes desparlan, los autres se calan. Alavetz, lo capitani Azemar e l’adjudant Vialèlas, que menan l’enquista, devon far la tria. An de mal a trapar de pistas. Quand n’endralhan una, n’i a totjorn almens un per lor far cambeta. Amb aquò, los Anfonsòls son d’accòrdi pas que sus un punt : l’enquista avança pas pro lèu. E se totes dison pas que los gendarmas son de pigres, totes o pensan.
ContesValaas.jpg
Laurent Revest

De valaias en valaas de Laurenç Revèst prepausa una passeaia geografica e lingüistica dins l'imaginari dals païses alpencs en lenga occitana.

Un viatge dins los Alps de Gavotina amb de facietas divèrsas realas, probablas o fantasticas de las valaias occitanas alpencas, tant dins los Alps dal Sud coma en Piemont. Un percors dal país mentonasc a Cairàs en passant per las valaias dals Palhons, de Vesubiá, de Tiniá, d'Ubaia, de Var, de Verdon, de Bochaina, perpausat per aquest recuèlh de còntes.

De valaias e valaas tomba ben dal temps d'aquestas fèstas de fin d'annaia. “I son inclusas de creacions personalas, de còntes que m'an inspirat de faches istorics, tanben de provèrbis e d'elements qu'ai apreses dal temps de convèrsas menaias dins l'encastre de collectatges realizats despí lo començament de las annaias 2000” nos anóncia l'autor. Un bèl moment de passar en cuntar aquelas istòrias als enfants coma a legir per los grands.

Cada cònte illustra una varietat de l'occitan vivaroalpenc e amb aquela òbra de quasi 100 paginas, la cubèrta e las illustracions d'Hélène Gallo an tanben lo gaubi artistic per materializar aquel univèrs lingüistic de Gavotina.

Font : Texte de présentation de l'ouvrage

Contacte :
ieopaca@orange.fr

Siti :
https://ieo-creo-provence.org/prov/edicions/
vignette_57472.jpg
Le Thanh, Taï-Marc
Dautremer, Rébecca. Ill.
Cirano aviá lo nas gròs.
Cirano èra enamorat de la siá cosina Roxana.
Mas li ausava pas dire son sentiment (per causa del nas... gròs).

Per astre, Cirano èra poèta.

Avètz aquí las aventuras de Cirano, plenas de reboge e contadas sens estaca al tèxt original (e quitament d'un biais un pauc cavalier), d'après Cyrano de Bergerac d'Edmond Rostand.

Revirada en occitan lengadocian per Christian Andrieu. Existís tanben en version gascona e lemosina.

Cicle 3
vignette_57471.jpg
Peiraguda
En 1977, choisir de chanter en occitan relevait d'une démarche pour le moins singulière. Depuis longtemps déjà, la langue et la culture d'Oc avaient, comme dans toutes les régions de France, souffert des assauts continuels d'un jacobinisme destructeur.

C'est pourtant ce qu'on fait Patrick Salinié, Jean-Louis Garrigue et Jean Bonnefon en fondant le groupe Peiraguda. Dès le début de leur long parcours, ils affirmaient leur détermination en proclamant « Ai de tant prigondas e rebèlas raiç, que degun me podrá deregar » (J'ai des racines si profondes et si rebelles que personne ne pourra me les arracher). Et en même temps, ils avaient compris que leur démarche devrait s'inscrire dans la durée : « Lo camin es long que monta a nòstre ostal » (Le chemin est long qui monte à notre maison). En 2021, l'aventure continue avec Patrick et Jean, canal historique du groupe, auxquels se sont joints au fil du temps, Jacques Gandon, Patrick Descamps, Laurent Chopin, Pascal Bonnefon et quelques autres que l'on découvrira à travers les pages de ce livre. Quarante-quatre ans d'existence ça représente beaucoup de souvenirs, beaucoup de moments intenses, de concerts, de rires, parfois de larmes et surtout de rencontres.

Et finalement que reste-t-il de tout cela ? Avant tout, il reste des chansons. Elles sont des petites pierres blanches posées sur le parcours de nos vies. Elles viennent réveiller des souvenirs, qui par petites touches, composent le kaléidoscope de ce que nous sommes. Les chansons de Peiraguda n'échappent pas à cette règle. Elles sont les héritières d'une culture millénaire et des Troubadours qui inventèrent le genre autour de l'an mil sur la terre du Périgord.

Gardien et animateur inlassable de la culture d'Oc, Novelum, l'Institut d'Études Occitanes de la Dordogne, a considéré qu'il fallait rendre accessible à tous ce morceau de patrimoine. Voilà qui est fait avec cet ouvrage qui collecte et restitue l'ensemble des cent trois chansons enregistrées ou pas, des textes, des contes de Peiraguda entre 1977 et 2021.

Textes, traductions, accords, inédits et adaptations.
sus 1553