Explorar los documents (15525 total)

vignette_LGO-20211103.jpg
Lo Salon dei culturas provençalas a Cadarossa - Tè Vé Òc
Cros, Amy. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 3 de novembre de 2021

Lo Salon dei culturas provençalas a Cadarossa

Dins lo vilatge de Cadarossa, en Vauclusa, la municipalitat organizèt en octòbre lo 1er Salon dei culturas provençalas. Iniciat per l'adjoncha a la cultura Beatritz Rehor e pairinejat per l'animator TV Frederic Soulié, lo projèct veguèt lo jorn sus una dimenchada completa, ambé de taulas d'expausants, d'animacions divèrsas dins la tantossada e de concèrts en debuta de serada. Literatura, tradicions, creacions, ensenhament, teatre, dança e musica an trobat sa plaça dins aquela manifestacion novèla. Vos prepausam adonc dins nòstra emission un apercebut d'aquel eveniment, embé de tròç nombrós d'animacions e quauqueis entrevistas.

Un reportatge d'Amada Cròs.

Musicas e cants enregistrats lei 16/10 e 17/10/21 dins la Sala Pierre Cuer a Cadarossa (84)
- Jan-Bernat Plantevin
- I anen
- La Calandreta d'Aurenja
- Les Enfants de l'Ouvèze
- L'Escolo dóu trelus
- La Cabro d'Or
- Le Moulin de Brétoule
- Le Condor

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_57414.jpg
Raud, Piret
Lévêque, Jean-Louis. Traduction
Adaptacion en occitan (lemosin) de Voisins zinzins et autres histoires de mon immeuble (Edicions dau Roergue, 2015).

26 istorietas que se desbotjen dins un immòble extraordinari ente Taavi e sa mair viven. A chasque testage, los vesins son foligauds mai los uns que los autres. I a la dama championa de las boiòlas de chaunhon, lo crocodile malurós en amor, la drolleta que sa treça es lonja coma la coá d'un gròs animau... La quita femna de servici 'trapa la saletat emb-d'un fialat de parpalhòus ! Un recuelh d'istòrias cortas, de legir sole l'enser o acompanhat.

CE2-Cicle 3.
vignette_57413.jpg
Viaule, Sèrgi
Tròces de vida, lo vinten obratge de Sèrgi Gairal. Après una tièira de romans de tèmas variats, tot en occitan o bilingües, après la revirada de Dòn Quichòt (tròces causits) e dels Entremeses de Cervantes, après un recuèlh de mots crosats, un recuèlh d’istorietas, nos ofrís aicí un ramelet de quaranta tèxtes, "de remembres, d’anecdòtas, de scènas e situacions divèrsas, recentas o ancianas, comunas o excepcionalas, realas o somiadas, urosas o malurosas, una granda varietat de tèmas, lo rebat de nòstra vida de dròlles, de joves, d’adultes e de vièlhs." Tròces de vida, lo rebat de nòstra vida a un moment donat.

Dins l’avantprepaus Sèrgi Gairal precisa que "l’escrich sufís pas per far viure una lenga, encara mens per l’aprene. Per parlar de lenga viva, la cal ausir. Per l’ensenhar e la transmetre, cal dispausar de testimoniatges orals." Es per aquò que propausa una version audio d’una seleccion de tèxtes del recuèlh qu’òm pòt escotar sul site sergegayral.fr
vignette_57412.jpg
Darrées, Anne-Pierre
Los dotze trabalhs d’Ercules que son esplèits cargats d’ensenhaments, qu’ei çò qu’a volut retrobar l’autora. Contar las benalèjas e tanben legir los simbèus que permeteràn a l’eròi de vénguer un òme, de véncer l’animalitat, los vicis, d’alargar la sua consciéncia. Dab aqueste libe, los legidors que poderàn anar mes luenh en la coneishença de l’eròi mes popular de la mitologia grèca.
vignette_57411.jpg
Michelet, Claude
Villeneuve, Michel. Traduction
Revirada occitana de La terre qui demeure de Claude Michelet.

Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva… Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras… Dins aquelas annadas 1960, al nom del progrès, lo campèstre va definitivament cambiar. Dins la comba, Bordare es lo sol païsan a pas voler vendre las tèrras, seriá a pes d’aur. Es sol contra totes per que sa tèrra demòre… Lo primièr roman de Claude Michelet, cantoral de la tèrra e dels òmes que s’encargan.
vignette_57407.jpg
Mourlevat, Jean-Claude
Labandés, Clàudia. Traduction
Dens « L’Arriu deu denvèrs » tòme 1, Tomèc que ns’entrainava en la soa incredibla quèsta : trobar l’arriu Qjar e la soa aiga qui empacha de morir. Que caminàvam dab eth sus las peadas d’Hannah. Aqueste còp, qu’ei Hannah era medisha qui’ns conta lo son viatge suu vertiginós Camin deu Cèu, puish capvath lo desèrt. Lo son raconte que’ns hè descobrir contradas navèras, mes qu’i trobam tanben paisatges coneguts : la Seuva deu Desbromb, la prada, la mar grana...
vignette_57406.jpg
Epitro V de Junior Sans
Sans, Junior (1820-1905)
vignette_57405.jpg
Correspondance de Junior Sans adressée à Frederic Donnadieu en 1889
Sans, Junior (1820-1905)
vignette_57404.jpg
Correspondance de Junior Sans adressée à Frederic Donnadieu en 1887
Sans, Junior (1820-1905)

Envoi "Al Sindic de la mantanenso del Lengadoc en Frederic Donnadieu, Majoural del Felibrige [...] Beziés, lou lendema del bèl jour de Sant Jousèp" 

Pour plus d'informations sur Junior Sans, consulter l'article biographique qui lui est consacré sur Vidas, los actors de la renaissança d'òc

Clip André Rablade 1 clair.jpg
Filmé en 2019, André Rablade (1933-2020) est issu d'une longue lignée de métayers-gemmeurs et de bergers landais de la commune de Sore. Son excellente mémoire, son souci du détail, son talent de conteur, son histoire personnelle et la qualité de son expression en gascon font d'André Rablade un témoin exceptionnel de la vie à Sore et dans la Grande-Lande au cours du XXème siècle.

Il évoque la société landaise d'autrefois, son enfance, l'école, son métier de berger, son grand-père, Jouanès Rablade (1875-1951), joueur de vielle réputé dans la Grande-Lande ou encore sa passion pour l'accordéon chromatique.

Source : Patric La Vau / Les Nuits Atypiques
sus 1553