Explorar los documents (15387 total)

vignette_61213.jpg
Installé à Toulouse, Pèir Lavit est infographiste depuis 10 ans. Il a développé une imagerie bien à lui à partir de gravures anciennes et d'aplats de couleur. L'esprit de son oeuvre oscille entre memento mori, nihilisme et romantisme.

Il n'hésite pas à imprégner ses oeuvres de la langue et de la culture gasconnes dont il est issu.

[Source : www.peirlavit.com]
vignette_61212.jpg
Nascut a Niça, Coun es un artista especializat dins la benda dessenhada e lo dessenh umoristic en niçard. En 2022, a l'escasença de la finala de la Copa de França, foguèt sollicitat pel club de fotbòl de la vila per realizar d'afichas, qu'an fach l'objècte d'una campanha d'afichatge massisa per tota la vila.

Realiza de nombrosas afichas amb d'eslogans en niçard e a publicat tres pichons libres illustrat a l'entorn de la cultura niçarda, entitolats Qu'ès aco ?, a las edicions Giletta.
vignette.jpg
Primael Montgauzi
Agathe Catel
Chansons en occitan et en catalan
vignette_beaubruit.jpg

PRESENTACION

Dempuèi qualques annadas, Iris Kaufmann se passeja entre lo sud de Massís Central e Provença, per estudiar l'usatge de las campanas e sonalhas dins l'elevatge agropastoral estivant. Una conferéncia risolièra e sonanta per descobrir autrament aquestes paisatges, revisitats per una artista sonora que cultiva l'art savorós del raconte etnografic.

La transumància pedèstra es enrodada d'un ensemble d'usatges de saber-faire que contribuís a l'elaboracion de paisatges sonors e visuals completament singulars e amassaires. Una de las caracteristicas magers d'aquestas transumànicas es benlèu l'amontetament acostic provocat per l'usatge de campanas e sonalhas plaçadas al còl de las bèstias per lors elevaires. Questionar la foncion paramamusicala d'aqueles objèctes, çò que fonda los critèris de causida (tecnics, acostics, interpretatius) fa aparéisser un degrat d'implicacion dels elevaires, pastres e de lors sonalhièrs dins una cèrca sonora, que se podem raprochar de la demarcha de composicion musicala. Vertadièrs "fargaires de paisatges", compositors e interprètas percorron lo país, l'abilhan de lor movement, de lor tintaments, crits, apèls, que prenon una resonància perticulara al fial de la traversada : faiçònan aital una cultura comuna de l'escota, per lor estreita associacion dins l'art de la marcha, l'interpretacion e lo desplegament de la particion dins espacializacion ont los mitant apòrtan una singularitat acostica a la composicion. 

La conferéncia-performança Beau bruit es essida de Fargaires de Paisatges, un projècte de cèrca e de restitucions socio-artisticas a l'entorn de fenomèns sonors ligas a l'agropastoralisme estivant, portat per la CIa FeM collectiu. Mèscla apròcha scientfica e artistica d'aquestes fenomèns sonors. A la crozada de la cèrca, del raconte etnografic e de la performança musicala, Beau Bruit dona a ausir a l'encòp de composicions sonoras elaboradas per d'elevaires-pastres, mas tanben de pèças compausadas a partir dels registraments collectats. Torn a torn, l'artista dialòga amb los entretens - eissits de la collècta dels Fargaires de Paisatges ; presenta las tipologias de sonalhas a travèrs un teatre d'objèctes que s'apuja sus cèrcas scientificas per una experiéncia entre radiofonia, immersion sonora e visuala, e partatge de sabers. Dona aital la paraula a los qu'ausissèm pauc o pas : elevaires, pastres, vendaires, fabricants, acompanhaires de transumància. ​


EQUIPA ARTISTICA 

Iris Kaufmann : artista e etnològa
Jean-François Vrod : agach exterior
Alban de Tournadre : realizacion informatica musicala
David Farge : composicion videografica

FICHA TECNICA

Alprès de la cia Fem Collectiu : https://www.fem-collectiu.com/beau-bruit

CONTACTE DIFUSION 

FeM collectiu : femcollectiu@gmail.com – 06 20 05 50 54
Pagina internet : 
vignette_61209.jpg
La Musnègra
Lo Pic de Mieidia e lo son panorama unic, fenomèns estranhs dens lo cèu, tempèstas, tornadas e ventnèus que van méter los nèrvis de tots a viu. Tots? Qu'ei a díser ua directora de l'observatòri qui's dèisha pas jamei desconcertar, un generau dab un nom de planeta, ua equipa scientifica de tria e... quauques autes protagonistas inatenduts. L'istòria que mia lo legidor dinc a las termièras de las coneishenças astrofisicas e de las consequéncias de las causidas umanas.
vignette.jpeg
Compagnie Neblum
Maude Buinoud
Rodin Kaufmann
Jordan Saïsset
L’occitan, langue de l’amour ? De l’érotique des troubadours aux mythes du coeur d’aujourd’hui, s’il y a un lien philosophique, mystique, brumeux mais intense, qui traverse la culture occitane, c’est bien celui de l’amour. Mais un amour à entendre ici comme un tout, qui s’exprime en toute circonstance et qui, sans dévoiler ses formes, porte intensément celle ou celui qui s’y aventure.

Le feu brûle au plus profond de l’être. Et, avec lui, des paysages, des lumières, des couleurs et des sensations, mais aussi des personnages, des signes et des symboles. Toute une façon d’être au monde, une culture en somme.

Le spectacle Amor Club est une succession de tableaux oniriques qui emprunte tant au monde du jeu vidéo qu’au médiévalisme occitan, tant à l’univers du stand-up, de la télévision qu’au clubbing ou aux mythes populaires pyrénéens. En découle une mythologie nouvelle qui se construit en direct, sous la forme d’un mashup théâtral surréaliste pour interroger la place de l’imaginaire dans nos vies. La culture occitane est ici vécue comme un bain d’idées, d’images et de formes qui trouve écho dans la culture pop.

L’espace scénique est envisagé comme un lieu hors du temps, hors du monde, une projection de l’inconscient ou un rêve : la métaphore d’une langue occitane qui se cherche un devenir dans les recoins obscurs et hallucinés de la mémoire. Le texte procède quant à lui de l'hybridation : il est le fruit de collages multiples, d'échantillonnages et de réécritures d'éléments puisés à droite à gauche, tant dans des œuvres du Moyen-âge que dans la télé-réalité, les tubes fm, la littérature expérimentale ou le militantisme politique des années 1970.

Mai d'infos aquí.

Amour : mot emprunté par la langue française à l’occitan amor.

Langue de l’amour : l’autre nom que l’on donne parfois, aujourd’hui encore, à l’occitan.
vignette_61207.jpg
Amistats Max Rouquette
Avec 14 numéros publiés depuis 2007, Les Cahiers Max Rouquette apportent différents éclairages sur les multiples facettes de l'écrivain et de son œuvre, ainsi que sur la culture occitane.
edito.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

Çò o vòlon commemoracions e cooperacions territorialas, aquesta debuta d’annada es tota rica d’exposicions e de mediacions novèlas, tant a l’entorn del patrimòni literari - notadament de la figura màger qu’es Marcela Delpastre (1925-2025)-, coma dels rituals festius e calendaris. Conjugar longamai conservacion, mediacion e creacion per projectar la lenga e la cultura occitanas dins lo futur, coma o volguèron los començaires de las colleccions d’excelléncia de l’establiment que ne celebram ongan lo cinquantenari. Per l’escambi, entre professionals de la ret dels centres documentaris dedicats a las lengas de França, o per los rencontres d’actors transpirenencs de la dança tradicionala. Per la creacion artistica a l’entorn del poèma Lou Bastimen de Mistral iniciat en cooperacion amb los artistas e los territòris de l’Euroregion Pirenèus-Mediterranèa, coma per las accions d’educacion artistica e culturala menadas dins mantun establiment escolar a l’entorn de la creacion audiovisuala La Seria.

Descobrir la Letra en Òbra 25 - Març - Mai de 2025 : AQUI
vignette_61205-1.jpg
Sicre, Claude. Dir.
Gaudas, Jacme
La Linha Imaginòt, le journal pluriculturel, anti-centraliste & anti-unitariste « L’Occitanie laboure le sol avec une charrue culturelle ». Retrouver chaque trimestre des chroniques, portraits, analyses et théories, grands entretiens.
vignette_61204.jpg
Orazio, Joan-Loís
Tròp sovent quora tiram camin, en córrer o marchar viste, preocupats per la mesura del temps e lo comptatge de las cambadas, passam rasís elas sens quitament ne’n far cas. Pasmens, son aquí, estonantas e misteriosas ! Companhas silenciosas, amb lors flors, constituïsson un decòr incomparable. Aquela seria d’obratges vos convida a las descobrir... Uèi, la nòstra vida ciutadina nos alunha de la natura. Sens aquelas salvatjonas, qué seriá nòstra existéncia ? Ara, anem a lor encontre.

Lo tòme 1 presenta las 8 familhas seguentas : Adoxacèas, Aloragacèas, Amarantacèas, Apiacèas, Apocinacèas, Araliacèas, Aristoloquiacèas e Asclepiadacèas.
sus 1539