Explorar los documents (15403 total)

vignette_61258.jpg
Joseph d'Arbaud (1874-1950)
Parmi les poètes et romanciers de la génération qui suit celle des Primadié, Mistral, Roumanille, Aubanel principalement, Joseph d'Arbaud est sans conteste l'écrivain le plus talentueux.

Cette nouvelle édition publiée sous la direction de Pierre Fabre et Jean-Yves Casanova donne accès à l'ensemble des textes. Elle comprend aussi un essai de bibliographie des poèsies éditées et des études sur l'homme et l'œuvre par François Pic.
vignette_61257.jpg
Galin Harris, Estelle
Ce travail de recherche et retranscription des chants recueillis en Couserans avait commencé par l’exploration des chants transmis par Guillaume Ané Prince d’Aulus-les-Bains, chants en français et gascon que chantaient sa mère et sa grand-mère, en estive notamment, mais pas seulement, car comme l’a écrit Poueigh, les chants accompagnaient « tous les actes de la vie pyrénéenne ». Puis les recherches se sont étendues à tout le Couserans. Le recueil comprend des chants du premier âge, comptines et proverbes, des chants à danser, des chants d’amour, des pastourelles dialoguées, des chants relatifs aux travaux, métiers, au départ pour l’armée, des chants ayant trait au mariage, à la religion et aux fêtes calendaires, des chants « d’appartenance » à un lieu, et enfin une présentation des instruments traditionnels joués en Couserans. Les retranscriptions reprennent de nombreuses enquêtes menées du 19ème siècle à nos jours. Les informateurs sont aussi, souvent, des femmes, ce qui vient contrecarrer l’idée répandue que ces chants étaient seulement interprétés par des hommes.
313565d0119c42dab190168114c0491f.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

La prima es arribada e amb ela l’espèr de jornadas al jardin coma l’espelida dels primièrs festenals. Se la metèo nos convida a esperar un pauc encara los bèls jorns, la còla tota del CIRDOC - Institut occitan de cultura s’es mesa al trabalh fa ja mantunas setmanas per vos propausar de rendètz-vos nombroses metent en valor la gastronomia, la flòra e la fauna en cooperacion amb los territòris e los actors de l’occitan. D’experiéncias sensiblas, d’encontres e d’escambis amb los publics mas tanben de tempses de formacion dedicats als pedagògs d'uèi e als publics joves. Aital semenam las granas de las practicas futuras per qué floriscan la lenga e la cultura occitanas de pertot dins los territòris.

 

Descobrir la Letra en Òbra 25 - Mai - julhet de 2025 : AQUI
vignette_te11.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

2025 se desvèla, colorada pels eveniments nombroses que se debanan de pertot en Occitània per faire viure, ressondir e florir la lenga e la cultura occitanas. Novèlas plumas e talents reconeguts, musica tradicionala, ibridacions e avantgardas, teatre o sciéncia-ficcion... L'actualitat culturala occitana se fa lo rebat d'una produccion rica e matura, en cèrcas de proposicions innovantas. Dins aquelas paginas, una seccion novèla intitulada "Focus" valorarà, de fial en cordura, d'importants actors, luòcs e eveniments.


Qu’es aquò, Tè! ?

Al fial de las paginas, classadas per grandas tematicas mas que los contenguts dialògan entre els d'un domeni a l'autre, vos propausam per aquel catalòg novèl de la creacion occitana actuala, una seleccion plurala. Plurala dins sas formas e expressions (romans, concèrts, espectacles de teatre, exposicion...), mas tanben quand se fa lo miralh de la granda diversitat de l'expression occitana dins totas sas formas dialectalas, del provençal al gascon en passent pel lengadocian. 

« Seleccion » que significa pas « exaustivitat »
, aital los numèros a venir de Tè! vos convidaràn a descobrir de creacions novèlas, d'artistas inedits, tot en demorant al mai pròche de l'actualitat. 
Per fin de vos ajudar dins las vòstras causidas d'aquisicion e de programacion, aquelas presentacions seràn acompanhadas d'informacions tecnicas e de pictogramas que lo detalh es presentat sus la primièra pagina del catalòg. Caduna d'entre ela remanda tanben, a una presentacion en linha, al còr del portal de la creacion occitana actuala : fabrica.occitanica.eu, per una presentacion detalhat (e bilingüa).

E, plan segur, esitètz pas a sollicitar las equipas del CIRDÒC - Institut occitan de cultura per vos acompanhar dins las vòstras cèrcas, las vòstras presas de contacte, o per beneficiar dels servicis e otisses propausats dins lo quadre de l'ofèrta a las collectivitats (detalh en pagina 27 del catalòg).


Consultar totes los numèros del catalòg Tè! en linha : AQUI

Bona lectura e bona immersion !
vignette_recyclage.jpg

PRESENTACION 

Un piano sus l’empont… un decòr simple… Joan dintra en scèna…
« Reciclatge » per rire de las causas seriosas de uèi.
Personatges divèrses, un pauc falords. Tot se pòt reciclar uèi. N’i a quitament que se demandan se l’òm poiriá pas reciclar los vièlhs … ‘maginatz un pauc ?
Las lengas ? Lo Joan a pres lo partit de se’n rire ! Alara òc i a de francés mas de segur belcòp d’occitan. E fai tirar !
E per acabar, un final un pauc estranh. Cossí aquela bèla lenga d’òc onorada pels Trobadors a l’Edad-Mejana se trapèt baldracada, mespresada ? Pas de conferéncia istorica, mas qualques punts d’Istòria precises. E Joan d’ajustar :
« Quand òm avança dins la vida, òm a enveja de dire las causas francament e se n’i a qu’aquò lor agrada pas, es coma disiá lo provèrbi de la mameta : « los que son pas contents que viran… al vent ! ».
Alara doncas de musica, de cant, una escritura de tèxtes corts, lo tot dins una mesa en scèna precisa.
E a la fin i auriá benlèu una beluga d’esper ?

EQUIPA ARTISTICA



Joan Lois Cortial - Comedian

FICHA TECNICA 



CONTACTE DIFUSION 



vignette_61253.jpg
Lassaque, Aurélia
Un corps qui s’offre et un corps meurtri, la morsure du soleil et la blessure des nuits, la tendresse et le cri : les premiers poèmes de ce livre font alterner l’évocation des violences faites aux femmes et l’érotisme solaire où puise l’imaginaire de l’autrice. Puis viennent le royaume des sources et des bêtes, la maison et le ciel, le nid d’aigle et le gouffre, les lignées interrompues et la vie réinventée, le cœur au bord des lèvres et la pierre dans le dos, les sorts que l’on conjure et les morts qui jurent d’être encore parmi nous. Sans se brûler et sans se perdre, une voix invoque et révoque. Elle est l’amie, elle est la soeur, celle dont les souvenirs ont goût d’avenir et qui danse sous les étoiles. Écoutez-la, suivez-la. Je ne serai pas seul à croire le bonheur possible avec elle.
vignette_61252.jpg
Roqueta, Max
L'òbra de Max Roqueta, centrada sus las garrigas lengadocianas del país natal, descriu la beutat solara o nuechenca de la natura, crudèlament indiferenta, una beutat d'ont raja una dolor a proporcion, que los umans se'n senton exiliats. La quita creacion, per tan bèla que siá, demòra marcada del sagèl del temps e del nonrés. L'escritura poetica consistís a se metre a l'escota del còr bategant de la vida qu'anima totas las creaturas, de la formiga a l'estela. Aqueles tèmas se retròban dins aqueste darrièr recuèlh que recampa totes los poèmas inedits en volum, demorats a l'estat manuscrit o solament publicats en revista. Un tèrç d'aquestes 130 poèmas datan de las annadas 40 e 50, los autres foguèron escriches dins las annadas 80 e seguentas. Max Roqueta i perlonga l'inspiracion dels tres grands recuèlhs precedents. Lo poèma es un sòmi despertat, una quista ontologica que nos adutz, gràcias al lengatge, al còr de l'èstre e de la vida. Lo poèta nos porgís, aicí coma endacòm mai, una òbra a l'encòp tragica, cosmica e prigondament enrasigada.
vignette_61251.jpg
Ferré, Joan Pau
Ueit ans après era publicacion deths Condes deth Coserans, que mos i tornam en ame un aute album de condes, consacrat aqueste còp ath Comenge e ara Val d’Aran. En aqueras istuèras, que hèn arríder o hericar, qu’arretrobaratz eths personatges abituaus : bèstias que parlan gascon, innocents que’s hèn inevitablament colhonar, hadas beneficas, òme sauvatge... mès tanben diable, podoèras, sèrps. En mon deths condes, eras credenças que s’abarrejan. Un conde n’é cap era realitat, ja’c sabem, mès que i deu aver en quauqu’un lòc ua part de vertat, n’ac credetz cap ? En tot caish, brembatz-vos de ua causa : ua mentida plan dita que vau ua vertat !

Colleccion Oralitat de Gasconha
vignette_61250.jpg
Lhéritier, Corinne
Armagnac, Juliette. Ill.
« Me dison Martin. E mos amics son de lops. Òc ben, de lops que los grands sabon pas veire ! Ne'n fau de causas ambe mos lops ! Mas quand serai grand... »

Lo libre evòca amb tendresa e delicadesa, a nautor de mainatge, la question de l'amic imaginari. Illustrat amb finesa e una sensibilitat de las bèlas, abòrda tanben a son biais la question de la plaça dins la frairièra, quand òm i arriba après l'ainat. Mai que mai, pausa LA question essenciala : cossí far amb lo « abans ieu » ? Cossí acceptar que los autres ajan agut una vida abans nòstra venguda al mond ?
vignette_61239.jpg
Peyrouny, Martial
Nascuda de l’imaginacion de son autor, Ester Lapoja es una goiata d’au jorn d’aüei, plan esbarbida, eleva au liceu Bertran de Bòrn de Perigüers. Benaisa dins sa vita, energica, telefonet en mans, Ester nos fai viure coma sos amics e sas amijas tres enquestas de reng : « Un tant doç vonvon », « Los Sendareus de l’auba » e « Ventar dau vent que bufa ». Dins son monde, plan realista e pròche de quò nòstre, la goiata es plan afarada emb la màfia georgiana, daus nazilhons, los autonomistas perigòrds, las sectas, daus fascistas regatiers de dròga... La jòuna enquestritz, que se’n laissa pas contar, fai virar chabra lo famós comissari Alexandre Darnaudguilhem, plan conegut dins la capitala de Nauta Dordonha en Occitània.
sus 1541