Explorar los documents (15403 total)

Lou_Gal.jpg
Lou Gal
Bardin, Jean (1893-1966)
Causse, Pierre (1883-1951)

Lou Gal  (« Lo Gal » en graphie classique, « Le coq » en français) est un mensuel (1915) puis bimensuel (1916-1919) puis hebdomadaire (1920) d'expression occitane fondé en 1915 par Jan Bardin (Jean Bardin, 1893-1966) et Pierre Causse (dit Caussou de l'Oulivié, 1883-1951), rapidement rejoints par Louis Bonfils (1891-1918), Jòrdi Maillet et surtout Pierre Azéma (1891-1967), figure majeure du Félibrige languedocien puis de l'occitanisme contemporain. 

 

Exemplaires conservés

CIRDÒC (Béziers) [AG 1] : n.2 (1915)-n.116 (1920)

BnF [JO-66147] : 1914 [n°1-7], 1917 [n°37], juin 1920 [VI, n°115], BDIC (Nanterre) [4 PRES 145] : n°1,1915-n°36, 1916, Bibliothèque d’Etudes et du Patrimoine (Toulouse) [P16294], Archives départementales de l’Hérault (Montpellier) : 1914 [n°1, 4-6], 1917 [n° 37-44, 46-48, 51-60], 1918 [n°61-64, 66-78, 80-84], 1919 [n°85-87, 89-90, 92-94, 97, 101-102], 1920 [n°103-110, 112-116]


Note de contenu

Réalisé à l'arrière et imprimé à Montpellier, le journal se veut un soutien en forme de divertissement « per los soldats dau Miègjorn » ("pour les soldats du Midi"). Organe d'esprit félibréen, Lou Gal est l'un des rares exemples de journal en occitan qui parut régulièrement pendant la première guerre mondiale. Les associations et organisations de la Renaissance d'oc rencontrent alors de grandes difficultés, dues en partie à la mobilisation des félibres et personnalités du mouvement mais également à la cherté du papier.
Les premiers numéros sont ronéotypés et conçus comme une sorte de bulletin de liaison entre les combattants félibres. Le journal évolue dans son discours et se professionnalise à partir de janvier 1916. Le journal publie essentiellement des textes d'encouragements patriotiques et des divertissements (caricatures, chansons, textes humoristiques) ainsi que des lettres et témoignages, souvent anonymes, présentés comme émanant de soldats au front.
Après la guerre, Lou Gal continue de paraître en accordant une place de plus en plus importante à des textes en français. Le journal s'arrête en 1920 sous le coup de la crise du papier mais sans doute également par crise éditoriale (fin de la guerre, développement des contenus en français, etc.).

Bibliographie :

- Peire AZEMA [= Pierre AZÉMA], A boulet rouge... : crounicas dau tems de la guerra ; Touloun : La Pignato, 1930. [recueil d'articles publiés dans Lou Gal].

- Laurent ABRATE, Occitanie 1900-1968 : des idées et des hommes : l'émergence et l'histoire de la revendication occitane ; Puylaurens : Institut d'estudis occitans, 2001.

 

saintpons.jpg
Chants traditionnels recueillis à Saint-Pons-de-Thomières : entretien avec M. et Mme Gleizes
Bouët, Jacques. Enquêteur
Gleizes, Monsieur. Témoin
Gleizes, Madame. Témoin
Entretien avec un couple qui chante quelques refrains de chants traditionnels appris durant leur enfance.
V_Ms13.JPG
Cançonier Méry de Vic

Copie d'un des plus célèbres recueils de « chansons » de troubadours (Chansonnier I : BnF, fr. 854) réalisée dans la seconde moitié du XVIIe siècle pour Méry de Vic Sarred, président au Parlement de Toulouse en 1597. Le texte illustré de gravures découpées ou de dessins rehaussés en couleur contient les Tensos (chants) et Vidas (vies) des troubadours.

Accéder à la fiche encyclopédique du document.

st gervasi 2012.JPG
Lo festenau video de Sant Gervasi 2012 - Lenga d'Òc/Lengo d'Ò
Gros, Lise (1943-....)
Reig, Philippe
Gravier, Michel
Queyrel, Claude
Paul, Claudine

Lenga d'Òc/Lengo d'Ò es una magazina d'actualitat en lenga occitana. Presentada sus Télémiroir, cadena locala de la region nimesenca, per Lisa Gròs e Claudina Paul de 2007 a 2010, l'emission contunh sus TVSud dempuèi la fusion de Télémiroir e de 7L TV, cadena monpelierenca.

Vengudas jónhert las colleccions del CIRDÒC-Mediatèca occitana en 2012, los archius de difusions de Télémiroir seràn progressivament botats en linha sus Occitanica.

 

Tèma de l'émission

L'edicion de 2012 del Festenau video de Sant Gervasi (3-4 de febrièr de 2012).

Presentacion : Lisa Gròs, sus plaça


Nascut en 2008 amb lo nom "le Midi en images", vengut "Rescontre" en 2011, lo festenal video de Sant-Gervasi (Gard) se prepausa de far descobrir de creacions audiovisualas en lenga d'òc e/o consacradas al Pais d'òc. Organisat pel associacion Raioun d'ò, sostengut per divèrs partenaris (demest qual l'IEO Gard, la MARPÒC e TV Mistral), se debana cada annada en genièr/febrièr sus doas jornadas. La difusion de las produccions professionalas e amators s'acompanhan d'animacions et d'un mercat al libre occitan.

St Gervasi 2009-2.JPG
Lo festenau video de Sant Gervasi 2009 - 2/2 - Lenga d'Òc/Lengo d'Ò
Gros, Lise (1943-....)
Reig, Philippe
Gravier, Michel
Queyrel, Claude
Paul, Claudine

Lenga d'Òc/Lengo d'Ò es una magazina d'actualitat en lenga occitana. Presentada sus Télémiroir, cadena locala de la region nimesenca, per Lisa Gròs e Claudina Paul de 2007 a 2010, l'emission contunh sus TVSud dempuèi la fusion de Télémiroir e de 7L TV, cadena monpelierenca.

Vengudas jónhert las colleccions del CIRDÒC-Mediatèca occitana en 2012, los archius de difusions de Télémiroir seràn progressivament botats en linha sus Occitanica.

 

Tèma de l'émission (Partida 2/2)

L'edicion de 2009 del Festenau video de Sant Gervasi (24-25 de genièr de 2010).

Presentacion : Lisa Gròs, sus plaça


Nascut en 2008 amb lo nom "le Midi en images", vengut "Rescontre" en 2011, lo festenal video de Sant-Gervasi (Gard) se prepausa de far descobrir de creacions audiovisualas en lenga d'òc e/o consacradas al Pais d'òc. Organisat pel associacion Raioun d'ò, sostengut per divèrs partenaris (demest qual l'IEO Gard, la MARPÒC e TV Mistral), se debana cada annada en genièr/febrièr sus doas jornadas. La difusion de las produccions professionalas e amators s'acompanhan d'animacions et d'un mercat al libre occitan.

st gervasi 2009-1.JPG
Lo festenau video de Sant Gervasi 2009 - 1/2 - Lenga d'Òc/Lengo d'Ò
Gros, Lise (1943-....)
Reig, Philippe
Gravier, Michel
Queyrel, Claude
Paul, Claudine

Lenga d'Òc/Lengo d'Ò es una magazina d'actualitat en lenga occitana. Presentada sus Télémiroir, cadena locala de la region nimesenca, per Lisa Gròs e Claudina Paul de 2007 a 2010, l'emission contunh sus TVSud dempuèi la fusion de Télémiroir e de 7L TV, cadena monpelierenca.

Vengudas jónhert las colleccions del CIRDÒC-Mediatèca occitana en 2012, los archius de difusions de Télémiroir seràn progressivament botats en linha sus Occitanica.

 

Tèma de l'émission (Partida 1/2)

L'edicion de 2009 del Festenau video de Sant Gervasi (24-25 de genièr de 2010).

Presentacion : Lisa Gròs, sus plaça


Nascut en 2008 amb lo nom "le Midi en images", vengut "Rescontre" en 2011, lo festenal video de Sant-Gervasi (Gard) se prepausa de far descobrir de creacions audiovisualas en lenga d'òc e/o consacradas al Pais d'òc. Organisat pel associacion Raioun d'ò, sostengut per divèrs partenaris (demest qual l'IEO Gard, la MARPÒC e TV Mistral), se debana cada annada en genièr/febrièr sus doas jornadas. La difusion de las produccions professionalas e amators s'acompanhan d'animacions et d'un mercat al libre occitan.

St Gervasi 2010.JPG
Lo festenau video de Sant Gervasi 2010 - Lenga d'Òc/Lengo d'Ò
Gros, Lise (1943-....)
Reig, Philippe
Gravier, Michel
Queyrel, Claude
Paul, Claudine

Lenga d'Òc/Lengo d'Ò es una magazina d'actualitat en lenga occitana. Presentada sus Télémiroir, cadena locala de la region nimesenca, per Lisa Gròs e Claudina Paul de 2007 a 2010, l'emission contunh sus TVSud dempuèi la fusion de Télémiroir e de 7L TV, cadena monpelierenca.

Vengudas jónhert las colleccions del CIRDÒC-Mediatèca occitana en 2012, los archius de difusions de Télémiroir seràn progressivament botats en linha sus Occitanica.

 

Tèma de l'émission

L'edicion de 2010 del Festenau video de Sant Gervasi (30-31 de genièr de 2010).

Presentacion : Lisa Gròs, sus plaça


Nascut en 2008 amb lo nom "le Midi en images", vengut "Rescontre" en 2011, lo festenal video de Sant-Gervasi (Gard) se prepausa de far descobrir de creacions audiovisualas en lenga d'òc e/o consacradas al Pais d'òc. Organisat pel associacion Raioun d'ò, sostengut per divèrs partenaris (demest qual l'IEO Gard, la MARPÒC e TV Mistral), se debana cada annada en genièr/febrièr sus doas jornadas. La difusion de las produccions professionalas e amators s'acompanhan d'animacions et d'un mercat al libre occitan.

Clermont.JPG
L'Hérault dans les années 1950 : Clermont-L'Hérault
Cans, Michel

Film negre e blanc mut realizat per Michel Cans en Clarmont d'Erau pendent lo decenni 1950. Fa part de la colleccion "Los vilatges d'Erau dins annadas 1950".


Conservacion dels filmes de Michel Cans al CIRDÒC :  

Lo CIRDÒC consèrva a Besièrs l'ensem de los filmes tournats per Michel Cans dins un seissantenat de vilatges d'Erau dins las annadas 1950. Las bobinas 16 mm d'origina foguèron d'en primièr transferidas sus VHS e foguèron a la seguida numerizadas entre 2010 e 2011.

L'ensem del fons e los dreches que i son estacats foguèron concedits pel realizator al CIDO entre 1989 e 1991. Lo CIDO ne faguèt don a la seguida al CIRDÒC en 2000.

Contengut dels filmes de Michel Cans conservats al CIRDÒC :  

Occitanica vos va permetre progressivament d'accedir a l'ensem d'aquel fons audiovisual en linha. Aqueles documents qu'illustran la vida dels vilatges de l'oèst eraurés an aquesit amb las annadas un interès patrimonial mas tanben sentimental pels estatjants d'Erau. Aqueles archius bruts son de filmes pas montats e muts, virats per la màger part en negre e blanc.

I podèm veire per exemple la Fèsta-Dieu a Cesseràs, lo Carnaval de Laurenç o Bojan, la Dança de las trelhas de Montblanc, la Fèsta de Nissan, d'Agatencas que pòrtan la cofa, etc.

montpeyroux.JPG
L'Hérault dans les années 1950 : Montpeyroux
Cans, Michel

Film negre e blanc mut realizat per Michel Cans en Montpeirós pendent lo decenni 1950. Fa part de la colleccion "Los vilatges d'Erau dins annadas 1950".


Conservacion dels filmes de Michel Cans al CIRDÒC :  

Lo CIRDÒC consèrva a Besièrs l'ensem de los filmes tournats per Michel Cans dins un seissantenat de vilatges d'Erau dins las annadas 1950. Las bobinas 16 mm d'origina foguèron d'en primièr transferidas sus VHS e foguèron a la seguida numerizadas entre 2010 e 2011.

L'ensem del fons e los dreches que i son estacats foguèron concedits pel realizator al CIDO entre 1989 e 1991. Lo CIDO ne faguèt don a la seguida al CIRDÒC en 2000.

Contengut dels filmes de Michel Cans conservats al CIRDÒC :  

Occitanica vos va permetre progressivament d'accedir a l'ensem d'aquel fons audiovisual en linha. Aqueles documents qu'illustran la vida dels vilatges de l'oèst eraurés an aquesit amb las annadas un interès patrimonial mas tanben sentimental pels estatjants d'Erau. Aqueles archius bruts son de filmes pas montats e muts, virats per la màger part en negre e blanc.

I podèm veire per exemple la Fèsta-Dieu a Cesseràs, lo Carnaval de Laurenç o Bojan, la Dança de las trelhas de Montblanc, la Fèsta de Nissan, d'Agatencas que pòrtan la cofa, etc.

jonquieres.JPG
L'Hérault dans les années 1950 : Jonquières
Cans, Michel

Film negre e blanc mut realizat per Michel Cans en Jonquièiras pendent lo decenni 1950. Fa part de la colleccion "Los vilatges d'Erau dins annadas 1950".


Conservacion dels filmes de Michel Cans al CIRDÒC :  

Lo CIRDÒC consèrva a Besièrs l'ensem de los filmes tournats per Michel Cans dins un seissantenat de vilatges d'Erau dins las annadas 1950. Las bobinas 16 mm d'origina foguèron d'en primièr transferidas sus VHS e foguèron a la seguida numerizadas entre 2010 e 2011.

L'ensem del fons e los dreches que i son estacats foguèron concedits pel realizator al CIDO entre 1989 e 1991. Lo CIDO ne faguèt don a la seguida al CIRDÒC en 2000.

Contengut dels filmes de Michel Cans conservats al CIRDÒC :  

Occitanica vos va permetre progressivament d'accedir a l'ensem d'aquel fons audiovisual en linha. Aqueles documents qu'illustran la vida dels vilatges de l'oèst eraurés an aquesit amb las annadas un interès patrimonial mas tanben sentimental pels estatjants d'Erau. Aqueles archius bruts son de filmes pas montats e muts, virats per la màger part en negre e blanc.

I podèm veire per exemple la Fèsta-Dieu a Cesseràs, lo Carnaval de Laurenç o Bojan, la Dança de las trelhas de Montblanc, la Fèsta de Nissan, d'Agatencas que pòrtan la cofa, etc.

sus 1541