Explorar los documents (15451 total)

cobreto_3.jpg
Lo Cobreto. - 1934, n°174 (Decembre), Onnado 15
Vermenouze, Arsène (1850-1910)
Lo Cobreto. - 1934 - N° 174
cobreto_4.jpg
Lo Cobreto. - 1935, n°175 (Jombiè), Onnado 16
Vermenouze, Arsène (1850-1910)
Lo Cobreto. - 1935 - N° 175
vignette.jpg
Gaston Fèbus, prince occitan / Claudine Pailhès
Pailhès, Claudine (1952-....)
Gaston III, comte de Fois, vescomte de Bearn, dintrèt dins la legenda jol nom e la grafia occitana de Fèbus.

Dins lo contèxte tumultuós de la Guèrra de Cent Ans (1337-1453), qu'opausa reialmes de França e d'Anglatèrra, marca l'epòca per son sens agut de la politica e son amor de las arts e de las letras. Se son demoradas mai que mai las accions militàrias màgers d'aquel estratèg militari, lo fast de sa cort e los desbòrdaments de son caractèr, Fébus aguèt tanben un ròtle de granda importància sus lo desvolopament de la lenga e de la cultura occitanas al sègle XIV.

Bon coneisseire de l'occitan dins sa varianta bearnesa tant coma l'occitan literari dels trobadors, fa de sa lenga mairala un otís politic que li permet d'aumentar son poder sus l'ensems de la populacion de sos territòris. Es tanben un actor del desvolopament cultural en particulièr per lo domeni scientific.

Son tots aquestes aspèctes del personatge de Gaston Fèbus que presentèt Claudine Pailhès, Conservator general del patrimòni, directritz dels A.D. d'Arièja e especialista de Gaston Fèbus, dins sa conferéncia donada al CIRDÒC lo 16/10/2015 a l'escasença del collòqui "La Guèrra de Cent Ans en paises de lenga d'òc (sègles XIV-XV)", organizat per l'associacion Histoires et Cultures en Languedoc.
vignette.jpg
Dictionnaire étymologique de la langue gasconne : Premier volume / par Alcée Durrieux
Durrieux, Alcée (1819-1901)
C'est en 1899 qu'Alcée Durrieux (1819-1901), avocat à la Cour d'appel de Paris, originaire de Lectoure (Gers), érudit et philologue, traducteur des Poésies gasconnes de Pey de Garros, publie son Dictionnaire étymologique de la langue gasconne avec la racine celte ou grecque de chaque mot gascon suivi du mot latin et français, en deux volumes.
festival_occitania.jpg
Serada cinematografica a l'entorn de la borrèia dins lo Massís Central
Marion Ficat
Dins l'encastre del festenal Occitània, e en partenariat amb l'associacion Escambiar e lo festenal Peuples et Musiques au Cinéma, lo CIRDÒC serà a la Cinematèca de Tolosa lo 30/10/15 tre 21:00 per una serada cinematografica consacrada a la practica de la borrèia dins lo Massís Central. L'escasença de difusar los filmes de collectatge realizats pel Programa Patrimòni Oral del Massís Central.

Retrobatz lo programa complet sul site del festenal Occitània et sul site del festenal Peuples et Musiques au Cinéma.
vignette.jpg
Dictionnaire gascon-français (dialecte du Gers) : suivi d'un abrégé de grammaire gasconne / par Cénac Moncaut
Cénac-Moncaut, Justin (1814-1871)
Justin Cénac-Moncaut (1814-1871) originaire de Saint-Élix (Gers), auteur de nombreux romans historiques méridionaux, publie en 1863 un Dictionnaire gascon-français (dialecte du Gers) : suivi d'un abrégé de grammaire gasconne.
espanhol-d-aqui.jpg
Espanhòl d'aquí
Isabelle Galliez
La Rampe Tio 

vous présente auThéâtre de la Méditerranée "La vista"

"Espanhòl d'aquí" de Michel Cordes

Le samedi 7 novembre à 20h

Pour cette création, la compagnie a confié à Michel Cordes l’écriture d’une pièce consacrée à l’immigration espagnole, une thématique sociale et humaine qui a marqué et qui marque encore profondément le Midi de la France. La pièce met en scène deux familles : l’une française, l’autre espagnole. A travers ces deux familles se posent les enjeux d’un avenir qui ne peut porter tous les rêves.


La Rampe Tio

Honnorat.jpg
Biografia de Simon-Jude Honnorat : medecin, naturalista e lexicograf occitan / per Aimé Richaud
Richaud, Aimé (1852-1929)
Aquesta biografia del mètge Simon-Jude Honnorat (1783-1852), medecin de Dinhe, sabent naturalista e autor del primièr grand diccionari de la lenga occitana amb son Dictionnaire provençal-français ou Dictionnaire de la langue d'oc ancienne et moderne... (Dinhe : Repos, 1846-1848), redigida per l'abat Aimat Richaud a l'entorn de 1913 demora un dels estudis mai complets sus la vida d'Honnorat. Es estada publicada en mantuna liurason dins las Annales des Basses-Alpes (t. XVI e XVII, 1913-1916).

Consultar la ressorsa sus Gallica :

- Capítol 1 : Ann. Basses-Alpes, t.XVI, 1913-1914, p. 269-283 : consultar sus gallica.bnf.fr
- Capítol 2 : Ann. Basses-Alpes, t.XVI, 1913-1914, p. 345-356 : consultar sus gallica.bnf.fr 
- Capítol 3 : Ann. Basses-Alpes, t.XVI, 1913-1914, p. 414-427 : consultar sus gallica.bnf.fr 
- Capítol 4 : Ann. Basses-Alpes, t.XVI, 1913-1914, p. 453-491 : consultar sus gallica.bnf.fr  
- Capítol 5 : Ann. Basses-Alpes, t. XVII, 1915-1916, p. 33-49 : consultar sus gallica.bnf.fr
- Capítol 6 : Ann. Basses-Alpes, t.XVII, 1915-1916, p. 109-122 : consultar sus gallica.bnf.fr  
Richaud_supplement-dictionnaire-honnorat.jpg
Pichon suplement al Diccionari d'Honnorat / per A. Richaud
Richaud, Aimé (1852-1929)
Dins aqueste pichon suplement de sièis paginas, apondon a sa biografia de Simon-Jude Honnorat publicada dins las Annales des Basses-Alpes (t. XVI, 1913-1914), A. Richaud recensa una tièra de mots e expressions occitanas dels Alps provençals absents del famós Diccionari provençal-francés del medecin dinhenc, primièr grand diccionari de la lenga occitana.  

Consultar la ressorsa sus gallica.bnf.fr.
vignette.jpg
Projet d'un dictionnaire provençal-français : ou Dictionnaire de la langue d'oc, ancienne et moderne soumis aux différentes académies,... / par S.-J. Honnorat,...
Honnorat, Simon-Jude (1783-1852)

Dins aquesta brocadura de 80 paginas editada en 1840 a Dinha (impr. Repos), lo doctor Simon-Jude Honnorat expausa son projècte de Dictionnaire provençal-français ou Dictionnaire de la langue d'oc ancienne et moderne que pareguèt en quatre volums entre 1846 e 1848. Sens dobte començat a l’entorn de 1811, lo diccionari d’Honnorat pòt èsser considerat coma lo primièr grand diccionari modèrne de la lenga occitana, qu’abraça la lenga dins lo son ensemble e qu’expausa de concepcions lingüisticas e de causidas graficas pro novatrises.

Aquesta brocadura se destinava als erudits dels Alps provençals e a las societats sabentas de l’espaci occitanofòn per tal de far conéisser lo projècte de diccionari e probablament d’amassar los fonses necessaris a son edicion. Aqueste projècte, dins lo qual Honnorat retraça son itinerari e expausa las sieunas concepcions lingüisticas e son metòde, constituís una sorsa importanta per la coneissença d’una òbra màger de l’istòria lingüistica occitana. Los rapòrts de las diferentas societats sabentas destinatàrias del Projet, que publiquèron dins lors revistas e bulletins, forman un còrpus interessant per la coneissença e las concepcions ideologicas e lingüisticas dels erudits de l’espaci occitanofòn a la debuta del moviment de « renaissença d’òc ».
sus 1546