Explorar los documents (15421 total)

rampelada.jpg
La Rampelada del Colège d'Occitania. - Annada 08, n°30 janv.-febr. 1935
Salvat, Joseph (1889-1972)
La Rampelada del Colètge d'Occitania. - n°30 janv.-febr. 1935 (Suplement al Gai Saber n°124)
rampelada.jpg
La Rampelada del Colège d'Occitania. - Annada 07, n°29 nov.-dec. 1934
Salvat, Joseph (1889-1972)
La Rampelada del Colètge d'Occitania. - n°29 nov.-dec. 1934 (Suplement al Gai Saber n°122)
rampelada.jpg
La Rampelada del Colège d'Occitania. - Annada 07, n°28 julhet-oct. 1934
Salvat, Joseph (1889-1972)
La Rampelada del Colètge d'Occitania. - n°28 julhet-oct. 1934 (Suplement al Gai Saber n°118)
rampelada.jpg
La Rampelada del Colège d'Occitania. - Annada 07, n°27 mai-junh 1934
Salvat, Joseph (1889-1972)
Boussac, André-Jacques (1889-1964)
La Rampelada del Colètge d'Occitania. - n°27 mai-junh 1934 (Suplement al Gai Saber n°116)
rampelada.jpg
La Rampelada del Colège d'Occitania. - Annada 07, n°26 mars-abrilh 1934
Salvat, Joseph (1889-1972)
La Rampelada del Colètge d'Occitania. - n°26 mars-abrilh 1934 (Suplement al Gai Saber n°114)
rampelada.jpg
La Rampelada del Colège d'Occitania. - Annada 07, n°25 janv.-febr. 1934
Salvat, Joseph (1889-1972)
La Rampelada del Colètge d'Occitania. - n°25 janv.-febr. 1934 (Suplement al Gai Saber n°112)
rampelada.jpg
La Rampelada del Colège d'Occitania. - Annada 06, n°24 nov.-dec. 1933
Salvat, Joseph (1889-1972)
Quintard, Julieta
La Rampelada del Colètge d'Occitania. - n°24 nov.-dec. 1933 (Suplement al Gai Saber n°110)
bandeau_nom_de_vos_rues.jpg
Sandra Juan (CIRDOC)

« Les noms des rues de nos villages, et en particulier les noms occitans, gardent la mémoire d'une histoire parfois très ancienne, mais souvent inconnue même de leurs habitants. »

L'association D'Aicí D'Alai vous propose un passa-carrièra (défilé) dans cinq villages : Fabrègues, Lavérune, Pignan, Saint-Jean-de-Védas et Saussan, pour découvrir à travers les noms occitans ou francitans de leurs rues, les traces d'un passé lointain. Une recherche qui donne corps et vie à l'histoire de ces lieux et de leurs anciens habitants. Si elle se réfère à ces cinq communes héraultaise, cette plaquette fruit du travail d'enquête mené par l'association avec le soutien de partenaires et de spécialistes, fait écho aux appellations de nombreuses autres adresses partout en Occitanie que le lecteur se fera fort de retrouver. Outre le nom occitan figurant sur les plaques, sa version en graphie normalisée (par l'Institut d'Études Occitanes), Passa-carrièra, le nom de nos rues vous propose une traduction française de celui-ci et parfois une explication historique et technique.

La plaquette est en vente au prix de 2 euros auprès de l'association D'Aicí D'Alai
Renseignements : daicidalai@gmail.com

Le groupe de travail : Régine Aliaga, Hélène Clamouse, Sylvianne Durand, Maguelonne Janson Llinas, Jacques Landier, Michel Landier, Chantal Picou

Avec l'aide de : Michel Bernon, Marie-Hélène Drap, Josette Lirou, Jacques Lignon, Louis Martin, Marcel Pioch, Louis Secondy, Josiane Ubaud.

 

L'association D'Aicí D'Alai

Depuis 2013, l'association D'Aicí D'Alai a entrepris d'encourager la langue et la culture occitanes à travers diverses actions : atelier de langue ou de danses traditionnelles, charradissas (discussions), conférences, rencontres littéraires, balètis ou cueillette de salades sauvages...

equinoxe-beuvesin.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Art'Equinoxe / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 10 de novembre de 2016

Plan raprochat sus lo festenau Artéquinoxe : aquela manifestacion que se debana a la prima e a l'automne coneguèt sa primièra edicion en setembre de 2016.

A Bèuvesin (Gard), Lisa Gròs, Claudi Queyrel e Marc Carteyrade vos prepausan un reportatge consacrat a l'art viu e leis òbras efemèras a l’iniciativa de Laurine Tan Ham de la mediatèca e sa còla. L'emission portarà subretot sus lo concèpt d'emprentas e de traças e dau biais que l'òme a de marcar de sei mans e de sei gèsts, l'expression de son art. Escotarètz tanben d’ entrevistas deis artistes e de gens de Bèuvesin que, lo dissabte dei Jornadas dau patrimòni, vos parlaràn dei mòstras efemèras per carrièiras e de son ressentit.
faulas.jpg
Matieu, Gui. Adaptacion

Ambé sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après.Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.Pron de trobaires de totei lei paí d'òc ne faguèron e ne fan encara sei fretas.Quau se ne podriá plàncher?

Amb aquela chausida vos prepausam d'anar pescar a la fònt que totei le son venguts beure.


sus 1543