Explorar los documents (15469 total)

version_mail.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Matrioshka et Cie

PRESENTACION

« Ni ici ni là bas » balha la paraula a doas femnas, doas "estrangièras"  que faguèron la causida de viure en França e qu'onoran a l'encòp la cultura de lor país d'origina e la d'Occitània, que las a aculhidas. Ania Wasniowska, polonesa d'origina, decidís a 19 ans de venir s'installar en França per sa passion, lo teatre. Pausa sas valisas en Occitània, descobrant una tèrra e al-delà, una lenga e una cultura (l'occitan), tradicions e una istòria qu'incarna e transmet a son torn, al sen de sas diferentas companhiás (Matrioshka et Cie, Théâtre des Origines). Emily Moroney, americana, es arribada en França enfant, dins las piadas de sa maire, doctoranta en literatura francesa. La debuta d'une vida novèla finalament destinada a durar. Totas doas, se son reconegudas dins lor percors e sustot, dins lor experiéncia de vida. Una meteissa "estranhesa" qu'aquela creacion se propausa de questionar, interrogant al-delà, las nocions d'identitat, de lenga, d'apartenància mas tanben de transmission. Aculhida un primièr còp en genièr a la Mediatèca occitana (CIRDOC, Besièrs), aquela residéncia artistica se perseguirà a la prima a Somèiras amb lo sosten de l'associacion Coriandre, dins lo quadre de la residéncia crozada iniciada pels dos partenaris en ligam amb lo festenal Les Trad’hivernales. Aquela serada serà debutada per la restitucion del talhièr sus la dobla cultura menat pendent la dimenjada "Ni ici ni là bas" lo 7 de genièr e 8 de genièr de Pesenàs.

INFORMACIONS PRACTICAS

Lo divendres 03/02 a 18h30 - Mediatèca occitana (CIRDOC, Besièrs). Entrada gratuita sus reservacion (conselhada) alprès de : secretariat@oc-cultura.eu / 04.67.11.85.10.
vignette.jpg
Massilia Sound System
Ce coffret est un retour aux sources, et une invitation aux jeunes générations à redécouvrir l'esprit du sound system. Il contient dix classiques du groupe marseillais totalement réactualisés : réenregistrés sur de nouvelles versions, mixés et masterisés avec les moyens d’aujourd’hui. Dix titres sur dix 45 tours à la façon jamaïcaine : titre chanté sur une face et version instrumentale sur l’autre.
vignette.jpg
Mbraia
« Les guitares s’étirent, vrombissent, le cajón respire et palpite… La fièvre s’empare du parquet qui rougit, fume de désir. Paulin Courtial et Arnaud Cance puisent dans la matière du chant populaire occitan une énergie qui déclenche les rouages de la machine à danser. Leurs arrangements rendent hommage aux textes de ces poètes inconnus qui ont marqué la mémoire collective. »
vignette.jpg
La Mal Coiffée

Digne successeur de l’album Roge sorti en 2021, ce disque déroule le savoir-faire de La Mal Coiffée : des polyphonies toutes en nuances mais sauvages… résistantes en somme ! Le quatuor féminin s’impose à nouveau comme une référence incontournable en la matière. 

L’occasion idéale pour se (re)plonger dans sa discographie avec autant d’énergie que celle qui s’en dégage.

Logo-Occitanie-carre-quadri-150x150-150dpi.jpg
Région Occitanie
La Region Occitània met en plaça aquel dispositiu amb la tòca d'ajudar los festenals a la promocion de las lengas catalana e occitana.

Tot lo detalh e las candidaturas en linha, per la plataforma de la Region Occitània : AICÍ
vignette_riquier.JPG

PRESENTACION

Chansons du troubadour GUIRAUT RIQUIER DE NARBONA (…1230 – 1292…), Doctor de trobar à la cour de Tolède ALFONSO X EL SABIO (1221-1284)
Guiraut Riquier (…1230-1292…) 

« Guiraut Riquier es nascut a Narbona als alentorns de 1230 e i visquèt fins a 1270 de son mestièr de trobador a la cort de « l’onratz vescoms Narbones » Amalric IV. 
Dins las 48 cançons que son notadas amb las melodias dins lo manuscrit medieval, Guiraut Riquier nos apareis coma un excellent compositor, abil e rafinat, qu'elèva l'art de la monodia al som de la virtuositat. Se n'èra el-meteis l'interprèta, se pòt pensar qu'aquel trobador de la fin del sègle XIII èra un cantaire virtuós. 

Dins un trobar classic, compausa sos Verses, Cansos, Retroenchas, Albas…  per una dòna nomenada Bel Depòrt, Plan Faita o Bèl Plaser ; per la Dòna dels Cèus o encara per la Vescomtessa Na Felipa D'Anduza. Mas Guiraut Riquier tròba pas de resson a son trobar de maèstria, art poetico-musical complèxe e finament elaborat de sabers e de coneissenças. Aquela polida manièra de trobar que son confraire d'Italia, Sordel de Goito, aviá ja abandonada, es pas mai presada en Lengadòc o en Provença, ont los nobles se son apaurits aprèp la crosada albigesa qu'a decimat Largueza e ricor. Las corts son pas aitant lusentas que pel passat e i a pas mai de plaça pels poètas-cantaires demest aqueles senhors a las manièras frustas importadas amb l'ocupacion dels crosats, ni demest aqueles clercs inquisitor, insensibles a l'art de trobar, e que pensan qu'a s'enriquesir pel pilhatge. Alara Guiraut Riquier s'arrèsta pas de testimoniar suls mors « avilits »de son temps e de denonciar aquel monde enfachilhat.

Lo trobador de Narbona prepara son exili. En 1270, aprèp la mòrt del vescomte, escriu sa primièra retroencha en l'onor dels Catalans en espèrant veire s'installar a la Cort del rei Jacme d'Aragon :  Entre·ls catalans Valens / e las domnas avinens... 
Mas es a la cort de Toleda, ont emigra, que va trobar un protector en la persona d'Alfonso X El Sabio, rei de Castilla e Leon. Guiraut Riquier sejornarà mai de dètz ans alprèp d'aquel rei sapient e benfactor, e defendrà son estatut de trobador e de doctor de trobar. 
An aquela cort ont vivan de musicians nombroses, dansaires o batelaires, Guiraut Riquier propausa al rei, dins una suplicatio, un classament dels artistas en quatre categorias : les bufos (jonglaires amusaires), los joglas (instrumentistas e interprètas de trobar), los trobadors (los que troban motz e sos), e los doctors de trobar, los qu'escrivan vers perfièits, los racontes e las bèlas poesias didacticas, e que transmetan lor saber als gens de valor ; En l'an 1275, aquela declaracion auriá estada adoptada pel rei... o benlèu per Guiraut Riquier el meteis. Que se considerava coma lo digne eretièr dels trobadors famoses. 
A la cort de Toleda, 420 cançons en galaïco-portugés, Gallego, son notadas e compiladas per formar un manuscrit enluminat bè representant nombre d'instrumentistas que lo rei dedicarà a la Santa Verge : Las Cantigas per la Santa Maria, un dels cançonièrs los mai importants d'Euròpa medievala ». Gerard Zuchetto, la Tròba, l’invention Lyrique des Tr., Éd. Tròba Vox 2017

EQUIPA ARTISTICA

Amb :

Sandra Hurtado-Ròs : cant, serpati
Mick André Rochard : vièla a ròda, oud, guiterne
Bertrand Bayle : guiterne
Laurence Fraisse : flaüta
Patrice Villaumé : tympanon, vièla tenor 
Christophe Montet : percussions
Gerard Zuchetto : cant, claris, direccion

FICHA TECNICA

De contactar lo difusor Trob'Art Productions

CONTACTE DIFUSION

Troubadours Art Ensemble 
Site internet : https://www.art-troubadours.com/
Pagina de la creacion : https://www.art-troubadours.com/clamor/ 


vignette_59111.jpg
Deroide, Véronique
Giustozzi, Francesco. Ill
Un poulit album de Véronique Deroide e Francesco Giustozzi que nous conto d’un biais forço pouetique l’alternanço dóu jour e de la nue e que responde eis enfant que volon saupre ce que fa Moussu Jour quouro es nue tant coumo ce que fa Dono Nue quand es jour.

Revirado dóu tèste dóu francés au prouvençau, grafio classico, assegurado pèr Mirèio Combe-Trinquier.
vignette_59110.jpg
Garnerin, Fabienne
Joan Ganhaire es plan lèu estat reconegut coma l'un dels autors màgers de la literatura occitana contemporanèa. S'exprimissent en dialècte lemosin, l'escrivan bastís un univèrs mi-real mi-imaginari, inspirat dels paisatges de Peirigòrd e d'Aquitània, que se percep primièr per las sensacions. D'òmes i cercan lor vertat. De cap a la mòrt possibla de contunh, de cap a la violéncia omnipresenta, de cap a lors pròpris defalhiments, ont trobar un pauc de reconfòrt ? Las religions son impotentas d'eradicar lo Mal. L'amistat fa pas desaparéisser lo sentiment de solitud. Lo sol secors demòra lo rire, un rire partejat dins lo qual cadun confèssa sas feblesas e reconeis en los autres son parièr. Rire, es s'esprovar amassa dins una comunautat gaujosa, es exorcizar lo Mal, es escapar a l'angoissa e retrobar sa libertat. Per sas nhòrlas, sos romans de capa e d'espasa, e sustot sas novèlas fantasticas e sos romans policièrs, Joan Ganhaire explòra l'arma umana amb totas las ressorsas que li ofrisson la lenga e la cultura occitanas.
vignette_59109.jpg
Roch, Alan
Aqueste libre vos serà d'una granda utilitat quand passatz a taula o quand bevètz un còp per lançar una convèrsa, per vos mostrar aimable (o desagradiu...), per èsser trufarèl (sus un ton seriós), per alucar una disputa de las bèlas o just per dire quicòm... De mai, prendretz part atal a l'autentificacion populara d'aqueles dos milierats de formulas e obraretz per que los moments de manjar e de beure demòren de temps d'escambis, de paraulas, de sociabilitat e de convivialitat !
vignette_pairol.jpg
Fabien Bages
Hervé Robert

PRESENTACION

 
Se ditz que las mai bonas sopas se fan dins un vièlh topin ! 
Los contes e racontes de mon pairòl badinaire mitonan dempuèi lo temps que la vièlha Marta fialava la lana blanca.
Son d'istòrias plan relevadas, pebradas, aprestadas d'umor amb un bricon de filosofia. Se  las cal tastar e congostar delicadament, coma un gòt de vin vièlh se parteja entre amics, dins la doça claror d'una nuèch d'estiu...

LOS ARTISTAS 

Fabien Bages (contaire) - Paroles en chemins
Hervé Robert : sosten per l'occitan.  

 

FICHA TECNICA 

Forma leugièra. Negre dins la sala de preferéncia. 

CONTACTE DIFUSION

Fabien Bages
Site internet :  http://fabienbagesconte.canalblog.com 



 

sus 1547