Explorar los documents (15402 total)

logo inoc pour occitanica.jpg
Los procediments de transmission en Corsega deu cantu in paghjella : contèxtes, evolucions, enjòcs corporaus e performatius shens lo son mòde de transmission tradicionau : Catherine Hergott, cercaira associada au laboratòri de Fonetica e Fonologia UMR CNRS 7018- Universitat París 3 Sorbona-Navèra
Hergott, Catherine
vignette_liame.jpg
Esmaï Prod

PRESENTACION

A l'agrat de melodias enfachilhantas, las paraulas de Liza l'Occitana e Lionel Giacomini nos canton la libertat, la descobèrta de se e de l'Autre. 

LIAME se traduit : ligam (e se pronóncia « liamé »).
Barratz los uèlhs e prenètz vòstra plaça dins lor intimitat mediterranèa. Lo buf del cant rasona amb lo mormolh delicat d'una guitarra e las nòtas d'un piano. 

Un rencontre entre doas artistas e lors lengas de còr. Còrs e provençal, doas lengas ensolelhadas aital ligadas que vos saupran prene la man. 

Prèmi de la Fondacion La Poste / Voix du Sud 2022

EQUIPA ARTISTICA

Liza l’Occitana : votz, piano
Lionel Giacomini : votz, guitarras


FICHA TECNICA

Sus demanda alprès de l'ostal de produccion. 


CONTACTE DIFUSION

Management / Booking : Theresa PIENING
+33 7 69 21 59 40 / esmaïprod (@) gmail.com 
logo inoc pour occitanica.jpg
Prumèr seminari en etnomusicologia de França
Cercaires, musicians, actors culturaus, ensenhants : Espiars crotzats suus procediments de transmission de las musicas tradicionaus en França.
Vilhèra 2015
Prumèr seminari en etnomusicologia de França, organizat per l'INOC Aquitània a Vilhèra en 2015.
Cercaires, musicians, actors culturaus, ensenhants : Espiars crotzats suus procediments de transmission de las musicas tradicionaus en França.
vignette_60993.jpg
Carrère, Gilbèrt
Marselha, lo Pòrt Vièlh. Junh 2017. Lo rescòntre d’azard d’un òme e d’una frema. Un escrivan qu’ama d’escotar de racòntes, em’una musicairitz que n’a un de dire. Aqueu d’une joventa que sa premiera istòria d’amor, mancada, li fa considerar sa vida amorosa venenta d’un biais singular. Leis experiéncias successivas, que son trajècte sentimentau li farà conéisser, saupràn pas la faire cambiar de vejaire. Alevat d’una.
vignette_60992.jpg
Vaast, Juliette
Los insurgents del Roèrgue, 1643

Cossí Joan Petit, Laforca e Lapalha, al cap de 14000 crocants en armas, cugèron amodar la Revolucion francesa en 1643 dins las províncias meridionalas. - L’IEO del Vilafrancat coedita doncas aquesta BD istorica amb Luttes Populaires en Bas-Rouergue, la traduccion n’es estada assegurada per Colette Pailhasse e Herminie Delpérié-Saurel amb lo concors de Sèrgi Carles e tanben Patrice Lesueur a la collaboracion editoriala.
vignette_pastorala_volurs.jpg

PRESENTACION

La Rampe-TIO interprèta lo tèxte crudèl mas poetic de Max Rouquette, tornant visitant lo genre tradicional de la pastorala.
Un ser de Nadal, un ric païsan e son esposan se planhon de la pigresa dels paures. Dos mendicaires frapan a la pòrta e pervenon a convéncer la femna que son Sant Pancraci e Sant Grabié en mission sus tèrra. Aculhits coma cal, los dos pretenduts sants fisan a lors dos òstes un grand secrèt : un tresaur es escondut jos la tèrra a una lèga del mas.

DISTRIBUTION 

Amb : 
- Viviana Alloco 
- Bruno Cécillon
- Pèire Peralta
- Jean-Luc Terrisse
- Simon-Pierre Ramon

Mesa en scena : Françoise Bouvard


FICHA TECNICA

Espectacle adulta. 
Entresenhas complementaris al prèp del difusor. 

CONTACTE DIFUSION 

La Rampe-TIO

Site internet : larampe-tio.org

Contacte Servici difusion de la Rampe TIO : Stella FONTANA al 04.67.58.30.19 / stella@larampe-tio.org
edito22.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

Itineraris, rets, connexions - e fins al patrimòni maritim -, la tematica de las Jornada europèas del Patrimòni de 2024 se declina en tant de vias que manlèva, al long de l'annada, lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura. En mai, per aquelas JEP, l’establiment a causit d’explorar, dins lo quadre de son exposicion novèla, las rotas de la revirada que son las de la transmission e del saber, la “lenga d’Euròpa” per Umberto Eco. A l’ora d’ara, los canals de l’istòria e de la tecnologia, del manuscrit fins al TAL (Tractament Automatic de las Lengas), irrigan los usatges quotidians dels publics e dels professionals : ressorsas documentàrias tractadas per nòstras equipas e retorns d’experiéncia al còr de rets nacionalas coma ADELE, Labèl Vilas e País d’art e d’istòria, Societat francesa d’etnomusicologia, creacion literària e artistica, e espleits educatius.

Descobrir la Letra en Òbra 22 - Setembre de 2024 / Novembre de 2024 : AQUI
vignette_60989.jpg
Couture, Hervé
Vaissiere, Stéphanie
Gouny, Nicolas. Illustrateur
Un àlbum taus cicles 1 e 2, tà abordar lo purmèr lexic necessari a la classa capvath lo tèxte o las illustracions. Aqueth obratge qu'ei constituit d'un imatgèr, d'ua istòria e d'ua letra.
vignette.jpg
Polyphonies de Noël.

« Nous jouons et chantons les plus célèbres Noëls Traditionnels Provençaux (Saboly, Notre Dame des Doms, St Gervasy) : des thèmes magnifiques connus et transportés par la mémoire collective, réarrangés par nos soins en polyphonies. »
Principalement vocal, mais également accompagné par des instruments de la tradition provençale : tambourin, galoubet, violon, guitare, flûtes en roseau.

Mai d'infos : aqu
í
vignette.jpg
Benjamin Melia : galoubets-tambourins, fifres, etc.
Patrick Vaillant : mandole, mandole électrique
Musique provençale à quatre mains.

« Un musicien de la tradition provençale, tambourinaïre virtuose et large d'esprit, rejoint un pionnier des musiques traditionnelles, fondateur du Front de Libération de la Mandoline. Par le passé, le tambourin et la mandoline, instruments populaires, ont en commun d'avoir été tour à tour étiquetés pittoresques, folkloriques, d'avoir été déclassés, et leurs musiciens parfois tétanisés par leur quête de légitimité. Aujourd'hui, cette page n'est peut-être pas tout à fait tournée, mais le tambourinaïre et le mandoliniste en sourient, regardent ailleurs et s'élancent en tandem.
Ils questionnent la fidélité au répertoire, l'existence même de standards provençaux, et la joyeuse utopie d'un tel duo. Mais ils savent que les réponses sont au bout du geste instrumental, là où le pourquoi se dissout dans le comment. »
sus 1541