Explorar los documents (15411 total)

FRB810046101_Roch-Ms-2_00007_B.jpg
Recueil de textes romans du Nord et du Midi
Rochegude, Henri-Pascal de (1741-1834)

Aquel manuscrit apparten a la bibliotèca del romanista  Henri Pascal de Rochegude. Conten de còpias de sorgas literàrias qu'an servidas a l'elaboracion de l'Essai d'un glossaire occitanien, pour servir à l'intelligence des poésies des troubadours. Son presents dins lo manuscrit tres tèxtes en ancian francés :

- Les 4 livres des reis
- Floire et Blancheflor
- Blancandin

e dos tèxtes en occitan medieval :

- Jaufre e Brunesens (extrach del roman Jaufré)
- Vida de Sant Honorat de Lerins

Dins los manuscrits copiats per Rochegude un dotzenat concernís l'ancian francés e un vintenat l'occitan medieval. En general, un manuscrit conten sonque de tèxtes dins una sola lenga.
Aquel Jaufré es lo segond copiat per Rochegude coma l'indica la nòta a la fin del tèxte. Lo segond se tròba dins lo manuscrit 8 (non disponible sus Occitanica.eu)

FRB810046101_Roch-Ms-1-bis_00005_B.jpg
Second tome du parnasse occitanien de Henri de Pascal de Rochegude
Rochegude, Henri-Pascal de (1741-1834)

Aquel manuscrit es la seguida del premier tome du parnasse occitanien de Henri Pascal de Rochegude. Es pas datat mas a versemblablament estat escrich vèrs la fin del sègle XVIII. Serviguèt de basa, coma lo manuscrit 1, que possedís una religadura identica, a l'edicion del Parnasse occitanien en 1819. Ça que la l'obratge editat amassa pas l'integralitat de las pèças e elements redigits dins los dos manuscrit.

Es compausat de tres grandas parts.
La primièra d'una longor de 255 paginas, conten de pèças de trobadors. Es seguida de mantuns complements inedits. A saber :

- la taula dels trobadors conteguts dins los manuscrits 1 e 1bis amb lo primièr vèrs de cada pèças e son emplaçament dins lo manuscrit (36 paginas)
- la taula alfabetica dels trobadors amb indicacion del tòme e de la pagina (2 paginas)
- la taula alfabetica de totas las pèças presentadas amb l'indicacion des manuscrits ont se tròban (35 paginas)
- la taula alfabetica dels noms de personas menciondas dins las poesias dels trobadors (12 paginas)
- un vocabulari geografic (7 paginas)
- d'aires notats (8 paginas)

La segonda partida del manuscrit conten lo Glossaire occitanien pour servir à l’intelligence des poésies  troubadours editat en 1819. Aquel es constituït :

- d'un prefaci de 18 paginas notadas de I a XVIII que correspond al prefaci del glossari editat
- d'una primièra lista de mots sus tres colonas (71 paginas) seguida d'una pagina d'avertiment e d'una segonda lista de mots (35 paginas). Aquelas doas listas, fondudas entre elas constituisson l'essencial del glossari estampat.


Enfin, lo manuscrit 1 bis porgís d'autres tèxtes de trobadors que una partida es probablament estada aponduda aprèp lo trabalh del religaire. La darrièra partida d'aquel manuscrit conten :

- de pèças addicionalas (10 paginas)
- La drecha maniera de trobar (7 paginas)
- un « Complement des troudabours » que compren un avertiment (2 paginas) e una seguida de pèças (80 paginas)
- de taulas coma dins la primièra partida del manuscrit 1 bis

vignette_Elucidari.jpg
L'Elucidari, l'occitan literari e scientific un sègle après la Crosada contra los Albigeses
Bertrand, Aurélien

Resumit

L’Elucidari, o Elucidari de las proprietatz de totas res naturals, es un manuscrit occitan anonim del sègle XIV. Es un dels rares testimoniatges de la vida culturala e scientifica occitana gaireben un sègle après la fin de la Crosada contra los Albigeses qu'aviá definitivament mes fin a la lirica dels trobadors.

Fébus et un écuyer (en bas à droite) portent devant le trône de Dieu le haume au cimier du comte de Foix, Extrait du ms. 1029 de la Bibliothèque Sainte-Geneviève de Paris, feuillet 1

Altras versions del títol :

< Elucidari do las proprietatz do totas res naturals

< De proprietatibus rerum (version latina originala)

Exemplaris conservats

1 exemplari conegut :

- Paris, Bibliothèque Sainte-Geneviève, ms. 1029 : ligam de la notícia d’inventari en linha

Descripcion fisica : Pergamin. 9-CCXCV fulhets. Nombrosas e remirablas pinturas que una part es estada retalhada per un religaire. 387 × 205 mm.

Marcas d'apartenéncias : 
- Als ff. 8 e I, armariás ecarteladas dels comtes de Fois e de Bearn (ecartelat als 1 e 4 d'aur als 4 pals de gueules (Fois), als 2 e 4 d'aur a doas vacas de gueules (Bearn)
- dins l'enluminadura del f. I, l'escudièr sosten l'èlme de Gaston Fèbus, comte tre 1343

- al folio 294v se pòt remarcar la mencion :

« Ce livre est a celuy qui sanz blasme
En son droyt mot porte : J'ay belle dame. »

s'agís de la devisa de Jean III de Grailly devengut en 1412 Jean Ier de Foix, nebot e eiretièr del successor de Gaston Fèbus, Mathieu de Foix-Castelbon (1374-1388),  sembla se raportar a Joana d'Albret, segonda femna de Jean de Grailly (1422). Lo manuscrit, que sembla èsser estat l'exemplari familial transmés d'eiretièr en eiretièr de Fèbus, figura dins l'inventari datat de 1533 de la bibliotèca d'Henri II d'Albret, rei de Navarra de 1503 a 1555.

- L'« Ex libris S. Genovefae Paris., 1753 » significa qu'es dintrat dins las colleccions de la Bibliothèque Sainte-Geneviève entre 1687 e 1719.

Origina e Possessors

Lo manuscrit a apartengut a mai d'un descendent o membre de la familha dels Comtes de Fois puèi de la familha d’Albret. Se pòt per exemple citar mercés a las divèrsas mencions d’apartenéncia presentas sus le manuscrit :


1/ Jean Ier, comte de Fois (1384-1436) nebot e successor de Gaston III de Bearn, dich Fèbus
2/ Henri II, roi de Navarre, (1503-1555), eiretièr mai londan de Gaston Fèbus
3/ Joana d'Albret (1528-1572), successora de Henri II
4/ La preséncia de l’« Ex libris S. Genovefae Paris., 1753 » permet d’identificar la dintrada del manuscrit dins las colleccions de la Bibliothèque Sainte-Geneviève a Paris entre 1687 e 1719.

Nòta d’estudi

L’Elucidari, o Elucidari de las proprietatz de totas res naturals, es la traduccion occitana del De proprietatibus rerum de Bertomiu l’Anglés, franciscan natiu d’Anglatèrra qu’estudièt la teologia a París abans de se n’anar en Alemanha.

La còpia occitana d’aquel manuscrit redigit a l'origina en latin es comanditada per la cort de Bearn alara que son jove comte, futur Gaston Fèbus, a pas qu’un desenat d’ans. Es probable la maire del jove comte, Alienòr de Comenge, alara cargada d’assegurar una quasi regéncia dempuèi la mòrt de Gaston II en 1343, que sembla èsser la comanditària probabla d’aquesta traduccion. Tanben, la preséncia a la debuta del manuscrit d’un poème dedicat al jove prince, segur absent de la version latina, e que met en scèna son rescontre amb l'allegoria de la Saviesa laissa pensar qu’aquel tèxte deviá participar a l’educacion del jove comte e lo preparar a l’exercici del poder.


Excepcion facha del poèma dedicat al jove Gaston de Fois que lo precedís, la traduccion occitana de l’Elucidari es una compilacion del caractèr enciclopedic de l’ensems de las coneissenças jutjadas essencialas al sègle XIV. En 295 fulhets, l’Elucidari propausa una ierarquizacion de las res (comprendre “elements de la Creacion”) dempuèi Dieu e los àngels fins als animals e las colors sens oblidar los èssers umans. Cada entrada propausa la denominacion de las res e lor etimologia (sovent aproximativa, de còps incorrècta), puèi indica los elements que las compausan. A mira didactica, l’Elucidari es precedit d’una taula que reprend los primièrs mots de cada definicion classats alfabeticament e que remanda a la pagina correspondenta ; se conclutz tanben per un index que reprend aquel sistèma mas que fa referéncia als noms que designan las res materialas. Ça que la, aquel sistèma recampa pas la totalitat de las definicions abordadas per lo tractat.
Una tièra de preparacions medicalas que suènhan los mals corents de la vida de cada jorn es tanben presenta dins lo manuscrit.

Al delai de son aspècte estrictament documentari, l'Elucidari es un testimoniatge preciós de la difusion del saber per la lenga vernaculària al sègle XIV. Contràriament a l’autre grand manuscrit comandat per la cort dels comtes de Fois, la Cirurgia d’Albucasis, lo De proprietatibus rerum que l’Elucidari n’es eissut coneis un nombre important de traduccions manuscritas dins mai d’una lenga d’Euròpa coma lo francés, l’anglés, lo neerlandés o l’italian, çò que testimònia de l’interés important que ten lo saber dins las corts europèas del sègle XIV. Es d’alhors plan sovent del latin qu’es revirada la màger part dels tèxtes qu’ensajan de recampar lo saber de totas las originas. A aquel temps la predominança del latin es deguda a l’importància moderada de las lengas vernacularas en defòra de lors zònas d’emplec originalas mas tanben a l’instruccion donada mai que mai dins d’universitats teologicas ont la lenga d’ensenhament es lo latin. Es sonque après los sègles XV e XVI, amb lor poténcia e lor importància creissanta de mai d’una nacion europèa, que las lengas vernacularas començan de remplaçar lo latin. Tròban tanben dins l’estampariá naissenta un vector de difusion plan mens car que las còpias manuscritas.

Bibliografia

Édicions :

- Guinn Scinicariello, Sharon. A Critical Edition of Books I-VII of the "Elucidari de las proprietatz de totas res naturals", Ph. D. dissertation, University of North Carolina, Chapel Hill, 1982, 509 p

Estudis :

- Appel, C. « Der provenzalische Lucidarius ». Zeitschrift für romanische Philologie, 13, 1889, p. 225-252

- Evans, Dafydd. « La langue de l'Albucasis et de l'Elucidari ». Actes du Congrès international de langue et littérature d'oc et d'études francoprovençales (Montpellier, septembre 1970). Montpellier, Centre d'études occitanes, 1971, t. 9, p. 329-336

- Evans, Dafydd. « L'emploi de la rime dans l'Elucidari ». Cultura neolatina, 38, 1978, p. 87-93

- Evans, Dafydd. « Occurrences of rhyme in medieval prose ». French Studies Bulletin, 10, 1984, p. 9-10

- Latini, Brunetto. Li livres dou tresor  : publié pour la première fois d'après les manuscrits de la Bibliothèque impériale, de la Bibliothèque de l'Arsenal et plusieurs manuscrits des départements et de l'étranger par P. Chabaille. Paris, Imprimerie impériale (Collection des documents inédits sur l'histoire de France. Première série: Histoire littéraire), 1863, xxxvi + 736 p. (ici p. xii) [Veire l'estudi sus Gallica]

- Meyer, Heinz. Die Enzyklopädie des Bartholomäus Anglicus : Untersuchungen zur Überlieferungs- und Rezeptionsgeschichte von "De proprietatibus rerum". München, Fink (Münstersche Mittelalter-Schriften, 77), 2000, 523 p

- Meyer, Paul. « Inventaire des livres de Henri II roi de Navarre ». Romania, 14, 1885, p. 222-230 [Veire l'estudi sus Gallica]

- Raynaud de Lage, Guy. « Le Livre de chasse et l'Elucidari ». Annales du Midi, 1952, p. 349-357.

- Ricketts, Peter Thomas. « Le livre XVII du De proprietatibus de Barthélemy l'Anglais et l'Elucidari », L'occitan, une langue du travail et de la vie quotidienne du XIIe au XXIe siècle. Actes du colloque, 23 et 24 mai 2008, éd. Jean-Loup Lemaître et Françoise Vielliard, Paris, De Boccard; Ussel, Musée du Pays d'Ussel – Centre Trobar, 2009, p. 239-245.

- Ricketts, Peter Thomas. « La traduction du De Proprietatibus rerum de Bartolomé l'Anglais en occitan ». Froissart à la cour de Béarn: l'écrivain, les arts et le pouvoir, éd. Valérie Fasseur, Brepols, Turnhout, 2009, p. 215-221

- Ricketts, Peter Thomas. « L'ouïe et la surdité dans l'Elucidari de Barthélémy l'Anglais ». La voix occitane. Actes du VIIIe Congrès de l'Association internationale d'études occitanes (Bordeaux, 12-17 septembre 2005), éd. Guy Latry, Bordeaux, Presses universitaires de Bordeaux, 2009, t. 1, p. 451-456

- Ricketts, Peter Thomas. « Le De proprietatibus et l'Elucidari occitan : le cas du livre XVII ». Encyclopédie médiévale et langues européennes. Réception et diffusion du "De proprietatibus rerum" de Barthélémy l'Anglais dans les langues vernaculaires, éd. Joëlle Ducos, Paris, Champion (Colloques, congrès et conférences. Sciences du langage, histoire de la langue et des dictionnaires, 12), 2014, p. 223-233

- Ventura, Simone. Autour de la version occitane du De proprietatibus rerum de Barthélémy l'Anglais. éd. Pierre Nobel, Besançon, Presses universitaires de Franche-Comté (Littéraire), 2004, p. 47-62.

Artaban.jpg
Qual es l'equivalent de « fier comme Artaban » en occitan ?
Benjamin Assié
Françoise Bancarel
Nòstra responsa : L’expression francesa « fier comme Artaban », que significa que qualqu’un es tras que fièr, e mai arrogant, « que se’n crei nèciament » çò ditz lo Tresaur de la lenga francesa (atilf.atilf.fr/tlf.htm), es una dobla referéncia istorica e literària al personatge d’Artaban, rei de Pàrtia (Pèrsia) popularisat al mitan del sègle XVII per l’escrivan peiregordin Gautier de Coste de la Calprenède (1609-1663) dins Cléopâtre, un roman-fresca monumental de 12 volums. Òm pòt notar qu’al-delà del personatge d’Artaban, fièr e orgulhós, semblariá que l’estil enfatic de l’autor segon Boileau, tanplan auriá pogut donar l’expression, « fièr coma la Calprenède » : tombant largament dins l’etnotipe del gascon arrogant e fanfarron qu’aviá cors dins una literatura abondosa dempuèi Enric IV, Boileau escriu en efièch dins son Art poetic (Cant III) que Gautier de la Calprenède :
« Souvent, sans y penser, un écrivain qui s’aime
Forme tous ses héros semblables a lui-même
Tout a l’humeur gasconne en un auteur gascon
Calprenède et Juba parlent du même ton. »

Las expressions occitanas :

Aquesta referéncia literària anciana val tanben per l’occitan, e se pòt dire « fièr coma Artaban » o « fièr coma un Artaban » coma l’indica Maurici Romieu dins lo sieu Diccionari d'expressions e locucions occitanas (ed. Vent Terral, 2013).

Dins lo Tresor dóu Felibrige, lo diccionari occitan mai ric en expressions idiomaticas, Frederic Mistral nota los equivalents seguents (las expressions son donadas aicí transcrichas en grafia classica) :
- Fièr coma Artaban
- Fièr coma un Cesar (= coma un emperaire roman)
- Fièr coma un duc
- Fièr coma un gascon (avèm vist mai naut amb Boileau que lo personatge del gascon fièr e fanfarron es un lòc comun de la literatura del sègle XVII, que se renfortís a la fin del sègle XIX amb lo succès de Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand).
- Plus fièr que berreta (en referéncia a una boneta plan quilhada sul cap segurament)
- Es mai fièr qu’una ferreta (en referéncia a un podet ? a una espada ?)

Qualques ressorsas per descobrir e cercar d’expressions idiomaticas en occitan :

- Maurici Romieu ; Andrieu Bianchi ; Loís Gaubèrt, Diccionari d'expressions e locucions occitanas, Vent Terral, 2013.
- Express’Òc, una basa en linha d’expressions idiomaticas occitanas realizada pel Congrès permanent de la lenga occitana : consultar lo site.  
- Lo site « La Blagueta » qu’amassa fòrça expressions en lengadocian : consultar lo site.
- Lou Tresor dóu Félibrige de Frederic Mistral (Paris : Champion : 1878-1886) consultable en linha e que se pòt interrogar en plen tèxt sus Occitanica : consultar lo TDF.

D’autres recuèlhs d’expressions occitanas disponibles sus Occitanica : véser totas las ressorsas disponiblas.
Jan Petit.jpg
OmiOrs est un groupe de folk-metal originaire de Gascogne.
velhada-fabrica.jpg
Velhada al país amb la Talvera
Isabelle Galliez
Le samedi 14 novembre 2015

Velhada al país de 18h à 23h


Le comité des fêtes du Bez (81), en partenariat avec le Parc naturel régional du Haut Languedoc et la Talvera, vous convie à une Velhada al país (veillée) à la salle des fêtes du Bez.

Une animation par le groupe La Talvera où vous pourrez entendre des contes, des chants et de la musique du pays. 

18h : Conférence "Pèiras de Fadas e palets de gigants" sur les légendes dans le Haut-Languedoc. 

19h30 : Apéritif et Repas sur réservation 06 73 47 07 01 Mme Galinier 

21h : Velhadas al país - contes, chants et musiques avec La Talvera

La Talverale Parc Régional du Haut Languedoc
cobreto_4.jpg
Lo Cobreto. - 1939, n°223 (Febriè), Onnado 20
Vermenouze, Arsène (1850-1910)
Lo Cobreto. - 1939 - N° 223
cobreto_4.jpg
Lo Cobreto. - 1939, n°224 (Mars), Onnado 20
Vermenouze, Arsène (1850-1910)
Lo Cobreto. - 1939 - N° 224
cobreto_4.jpg
Lo Cobreto. - 1939, n°225 (Obrièu), Onnado 20
Vermenouze, Arsène (1850-1910)
Lo Cobreto. - 1939 - N° 225
cobreto_4.jpg
Lo Cobreto. - 1939, n°226 (Mai), Onnado 20
Vermenouze, Arsène (1850-1910)
Lo Cobreto. - 1939 - N° 226
sus 1542