Lo tòme primièr d'aquel manuscrit conten de poèmas e cançons (de còps fragmentaris) de 145 trobadors. Son precedits d'un prefaci de 18 paginas numerotadas de I a XVIII que correspond a lo de l'obratge que serà estampat en 1819.
La pagina XVIII conten la taula dels trobadors citats amb l'indicacion dels manuscrits utilizats e mencionats a la debuta de cada pèça. Las pèças dels trobadors figuran a la seguida e son notadas de 1 a 580. L'òrdre retengut es aquel causit per l'abat Millot dins son Histoire littéraire des troubadours (1774) e que Rochegude coneis e critica dins son prefaci.
En roge son escrichas las vidas (vidas de trobadors) e razos (tèxtes biografics brèus qu'an per tòca de donar una interpretacion d'un poèma). Puèi son los poèmas sus doas, tres e mai quatre colonas. Qualques nòtas o remarcas son indicadas sul marge o en bas de pagina.
Aquel manuscrit foguèt estat religat a París. Per ne limitar l'espessor, Rochegude completèt la presentacion dels trobadors dins lo manuscrit 1bis.
Aquel manuscrit « definitiu » de Rochegude es datat de 1797 (An V del calendièr republican). Lo nom d'autor indicat, « Le contre-amiral Rochegude Représentant du peuple » (« Lo contra-amiral Rochegude, representant del pòble ») o confirma : son mandat al Conselh dels Cinc Cents s'acabèt lo 1èr d'abril de 1797.
<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr
Los calandrons aviáun una setmana per aprestar. Lo jorn de la recictacion, durbissiái lo moment recitacion en rampelar las leis (escote aquel que parla, me trufe pas, çò que se ditz aicí demòra aicí). Rampelariam çò qu'es una recitacion: tornar dire sa poesia d'un votz pausada en articular plan e en prendre son temps, ensajar de nos racontar una istòria en metre de l'intonacion dins la recitacion...
Demandave «Qual vòl passar?» -Los calandrons levavon lo det e los marcave dins mon quasernet. Nos daissariam 15 mn. S'aviam pas lo temps de far passar tot lo monde, trobasiam un autre moment lo lendeman per contunhar.
Sonave un caladron e l'escotasiam recitar. Se l-i aviá dels pichons traucs, ajudave en bufar los mòts. Se vesiái que la poesia es pas apresa, arrestave al recitacion e demandave al calandron de la tornar preparar per un autre còp. Pagave la recitacion en téner compte de la longor de la poesia e la qualitat de la recitacion.
A la fin de la recitacion, tot lo monde aplaudissiá aquel qu'èra passat e los calandrons levavon lo det per prendre la paraula. Podiáun far part de lors remarcas, lors questions sus la poesia...
Ieu tanben fasiái un retorn en valorizar plan l'esfòrç e lo trabalh fach per cadun.
<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr