Amb Novembre, arriban los primièrs assalts del frèg e l'auton daissa pauc a chapauc plaça a l'ivern. Los jorns acorchan, la vegetacion entra progressivament en somelh. Aquel periòde especial foguèt, abans l'emergéncia del crestianisme e l'instauracion de la Totsants, l'escasença de fèstas ritualas e paganas, que marcan aqueste passatge entre doas epòcas. Dins l'encastre de sa tradicionala Fèsta de la Sòpa, Puègserguièr commemòra en 2015 aqueste temps de passatge en propausant un calivari funerari dins sas carrièras lo dissabte 7 de novembre tre 19:00. Retrobatz lo Théâtre des Origines, Goulamas'k e l'associacion Patatr'Oc per celebrar Martror, la Fèsta dels Mòrts.
Dempuèi mai de dètz ans, lo Théâtre des Origines propausa al mes de novembre, una passacarrièras artistica, Martror que posa dins los rites e costumas tradicionalas qu'enròdan la Fèsta dels Mòrts e la plaça d'aquesta dins nòstras societats, mes al jorn d'aquestas implicacions e representacions contemporanèas. Martror s'inscrit dins un mai larg trabalh de recerca e de creacion menat per lo Théâtre des Origines a l'entorn de las fèstas sasonièras, Temporada. Fuòc de la Sant Joan e Carnaval, autras festivitats calendàrias que relevan del passatge simbolic e ritualisat d'una sason o d'un atge a l'autre, completan lo panèl de tradicions populàrias revisitadas e re-interrogadas per la trope al term d'un important trabalh de recerca sul patrimòni cultural immaterial local.
Rendètz-vos lo 7/11/15, plaça del Millenàri a Puègserguièr tre 19:00 per la departura del calivari.
Volètz participar activament an aquel eveniment collectiu ? Los organisators vos convidan lo 6 de novembre a 18o sul parcatge del Millenium a Puègserguièr per una granda repeticion generala.
Cada annada pendent la davalada, lo Camèl de Fuòc convida lo monde per son Grand Balèti.
Per descobrir la dança e la musica occitanas, rendètz-vos lo dissabte 7 de novembre tre 20o, sala Zinga Zanga a Besièrs. Restauracion e tombòla son al programa d'aquel rendètz-vos festiu dobèrt a totes.
Aquela cinquena edicion aculhira tre 21o los grops Tripoux e Castanha é Vinovèl.
Gratuit e tot public.
Lo 7/11/15 tre 20o.
Sala Zinga Zanga : 781, acorchi de Colombiers, 34500 Besièrs.
« Calandreta » [kalɑ̃'dretɔ] es lo nom balhat per sos fondadors a la primièra escòla associativa e immersiva occitana qu’obrís a Pau lo 5 de genièr de 1980. Dins lo meteis temps, un projècte similar menat a Besièrs, sens ges de concertacion amb lo primièr, se complís amb la creacion d’una autra escòla en setembre de la meteissa annada. Lo tèrme « Calandreta » es adoptat a Besièrs, çò que federa los dos establiments : atal espelisson la Calandreta Paulina e la Calandreta l’Ametlièr.1
Emplegat dins l’espaci occitan mediterranèu tot, d’Alps a Pirenèus, lo tèrme « calandra » o « calandreta » (que n’es la fòrma diminutiva) designa en occitan una espécia particulara d’alausa : la Melanocorypha calandra (en francés « alouette calandre ») e la Calandrella brachydactyla (« calandrelle »). Per extension, lo tèrme pòt tanben, d’un biais generic, designar tota alausa.
Lo mot « calandre », en mai del mascle de la calandra, designa tanplan un aprendís.2
Coma o ensenha l’emplec del sufixe diminutiu “-on” (al femenin “-ona”), que se retròba per exemple dins « pichon », lo calandron es un aucelon, lo pichon de la calandra ; en mai d’un escolan de Calandreta, lo tèrme es tanben utilizat per designar un toston.3
Lo calandrin es, el, una alausa jove. Es tanben lo nom balhat als regents a venir per lor annada de formacion a l’establiment d’ensenhament superior occitan Aprene.
Dins un domeni tot autre, lo calandrin es en mai lo nom occitan del caladrius o caladre en francés, una creatura legendària descricha dins mantun bestiari medieval amb la semblança d’un aucèl, sovent blanc, del cant melodiós e dels poders medicinals e devinadors. Aprenèm atal dins Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias, imitacion anonima del sègle XIII, en occitan, del Bestiaire d’amour de Richard de Fournival :
« S’òm pòrta un calandrin davant un òme qu’es malaut et qu’òm lo gete sus son lièch, se lo Calandrin agacha l’òme a la fàcia, aquò’s signe qu’es per garir mas se virala coa, aquò’s s senhal de mòrt. »4
1. cf. BACCOU, Patrice. L'aventure des Calandretas. In Confederacion occitana de las escòlas laicas Calandretas. Calandreta : 30 ans de creacions pedagogicas. Montpelhièr : La Poesia : Confederacion occitana de las escòlas laïcas Calandretas, 2010. 366p. ISBN : 978-2-914243-14-8. pp.358-362↑
2. MISTRAL, Frédéric, Lou tresor dóu Felibrige, ou Dictionnaire provençal-français embrassant les divers dialectes de la langue d'oc moderne. Aix-en-Provence : J. Remondet-Aubin ; Avignon : Roumanille ; Paris : H. Champion, [1878-1886]. 2 vol. (1196, 1165 p.). ISBN : 2-86673-113-1.↑
3. Ibid.↑
4. Cançonièr dich La Vallière. BnF, ms français 22543. Transcripcion e revirada francesa : Ives Roqueta per la mòstra De la natura de quauquas bèstias illustrada per d'òbras originalas de Pierre François (colleccions CIRDÒC).↑
5. Lou Cèu de Pau, Lous Mandragòts, LABARRÈRE, André. Chants du Béarn. Pau : Lou Cèu de Pau, 1984. 137 p.↑
- Dates extrêmes:
1911-1933
- Importance matérielle :
3 ml
- Supports représentés :
monographies imprimées, périodiques, manuscrits, documents iconographiques
- Accroissement :
Fonds clos
Robert PASTOR aliàs « Boby lo contejaire » vos propausa:
D'espectacles de contes e d'istòrias (durada 1 ora a quicòm proche) en francés e en Òccitan, comprensibles per totes.
« escota plan pichòn !» Lo pepin fa descubrir la lenga a travèrs los contes mas tanben d'istòrias, anecdòta de dos vilatges: Montadavala etColhons.
« Fasèm la festa » a l'entorn dels tèmas de Carnaval e del fuòc de la San-Juan.
« caminant pels dralhas »espectacle basat suls contes tradicionals.
« Lo diable, las mascas, las paurs e las fedas »a l'entorn de fadas, bruèissas, paurs mas tanben d'istòrias.
De talhèrs de creacion de contes: trabalh sus lo còs, la votz amb per finalitat la presentacion d'un pichòt espectacle (cants, sceneta).
Apròchi ludic de l'occitan en s' apuejant sul projècte academicoccitan: «Panica al bosc de Farfadet » per 2015/2016.