Explorar los documents (15419 total)

DSC04889_recadre.jpg
Rencontre amb Fausta Garavini a l'entorn de son òbra / Fausta Garavini, Jean-Claude Forêt, Jean-Yves Casanova
Garavini, Fausta (1938-....)
Forêt, Jean-Claude
Casanova, Jean-Yves
Discutida de Joan-Claudi Forêt e Joan-Ives Casanova amb Fausta Garavini a l'entorn de son òbra literària lo 21/05/2015 al CIRDÒC a l'escasença de la donacion del fons occitan de l'autora e la cercaira en domèni occitan al CIRDÒC-Mediatèca Occitana.
robin.jpg
L'entrée dans la Loi en classe de Toute Petite Section-Petite Section : Comment poser les limites qui structurent à l'âge de l'opposition ? / Isabelle Robin
Robin, Isabelle
Camiade, Martine. Directeur
Francomme, Oliver. Directeur
Escolarizar los enfantons tre dos ans es una prioritat declarada pel govern en 2013. Es « la primièra experiéncia educativa en collectivitat, […] un acuèlh especific e adaptat als besonhs dels enfantons » (I.O. del 18.12.2012). L'enfant de dos a tres ans es dins la passa cruciala de l'atge de l'oposicion. NON es son mèstre-mot. La classa ten vinta-cinc enfants. Cossí los menar a integrar las règlas necessàrias a una vida en societat ? La bastison de las règlas amb los pichonets al dintre d'un conselh ajuda cadun e lo grop. Se se ditz règla, se ditz transgression, e doncas sanccion. Se non, a de que servís de pausar limitas se res se passa pas quand las passam ? Mas quina sanccion per de pichons ? Metre a despart marcha pas qu'ora son mantun a geinar. L'utilisacion de la moneda permet una presa de consciéncia de las limitas. Aqueste memòri conta aquela experiéncia de quatre ans en TPS-PS. S'amenatgèron las tècnicas Freinet e las institucions de la pedagogia institucionala, pauc a pauc, per que lo conselh e la sanccion prengan sens pels pichons.
Dedieu_pradal.jpg
Un apròchi didactic e pedagogic a l'entorn de la creacion d'albums del tèxte liure dins de classas de Calandreta al Cicle II ; La correspondéncia escolara, d'una practica de classa a una institucion / Mirelha Dedieu e Irena Pradal
Dedieu, Mirelha
Pradal, Irena
Camiade, Martine. Directeur
Mémoire de master II Métiers de l'Education et de la Formation spécialité Enseignement bilingue immersif (Université de Perpignan Via Domitia) sous la direction de Martine Camiade.
vernieres.jpg
Experiéncias d'immersion non-aboriva a Calandreta : una escomesa pel novèl-entrant e per la classa / Marie-Pierre Vernières
Vernières, Marie-Pierre
Bras, Myriam. Directeur
Las escòlas Calandreta son conegudas per lor causida de l’immersion linguistica aboriva coma metòde d’ensenhament de l’occitan. Pasmens, en trente ans, las experiéncias d’integracion d’escolans en cors d’escolaritat se son multiplicadas. Aquela situacion atipica que nomenam immersion tardiva es lo subjècte d’aquela recèrca. S’articula a l’entorn de dos ipotèsis : primièirament, que los acquesits en occitan porgits mercés a l’immersion aboriva serián superiors als acquesits porgits mercés a l’immersion tardiva, segondament, que l’immersion tardiva procediriá de mecanismes d’aprendissatge autres. Recuèlh de testimonhatges de practicas, estudi de donadas chifradas mesurant las performàncias en occitan dels calandrons novelaris venon invalidar l’ipotèsi primièr. D’entretens amb de calandrons agent viscuda aquela experiéncia de novelari e una presentacion de nòstra practica d’una tala integracion, menan d’elements de responsa a l’ipotèsi segond. Aquela recèrca permet de véser qu’aquela integracion es possibla, que s’apeva sus una autra mena d’acquisicion, a mai que a d’efièches positius tan pel calandron novelari coma pels calandrons aborius que l’aculhisson. Pòt èsser una aisina pels regents qu’ensenhan en classa immersiva e que son en situacion d’integrar d’escolans en cors de cursús. I trobaràn d’ajudas per ne comprene melhor los enjòcs e per decidir de ne lançar l’escomesa.
peladan.jpg
La monographie d'écolier : un langage pour la pédagogie institutionnelle ? / Corinne Peladan Lhéritier
Peladan Lhéritier, Corinne
Camiade, Martine. Directeur
Al dintre de las Calandretas, l’aspècte linguistic e l’aspècte pedagogic se pòdon pas desseparar e s’acompanhan de la dimension associativa e de la mesa en òbra de las practicas culturalas occitanas. Aqueste memòri de master desvolopa mai especificament l’amira pedagogica en causir l’objècte particular qu’es la monografia, es de dire un raconte, fach de la presa de nòtas de l’ensenhaire, rebat de l’evolucion d’un escolan (o d’una institucion) per una temporada mai o mens longa. Aicí, Emmanuel parla pas brica, mas dintra pauc a cha pauc dins la classa ont rescontra los autres enfants e fiala de ligams. Dins aqueste tèxt que marca lo fonccionar de la classa e espepissa lo caminament singular d’un escolan a travers las tecnicas e las institucions mesas en plaça, l’occitan demòra present en filigrana coma lenga de la classa. Aqueste raconte es acompanhat d’un estudi de la monografia dins la Pedagogia Institutionala, en s’apièjar sus sa definicion, son istoric e son fondament. Lo memòri presenta tanben las Tecnicas Freinet e la Pedagogia Institucionala que la monografia d’escolan n’es probablament lo sol lengatge possible segon Lacan.
baccou.jpg
Sortir de la classa : De la classa-passejada de Celestin Freinet a la formacion pedagogica cooperativa dels mèstres de las Calandretas / Patrici Baccou
Baccou, Patrici
Camiade, Martine. Directeur
Lo qu'incarnèt lo mai dins lo païsatge pedagogic nòstre lo paradigma de l'anar veire, es Celestin Freinet. Posèt dins l'òbra e l'exemple de plan de pedagògues l'actitud pedagogica de sortir de la classa e de l'escòla. A partir de mon experiéncia de sortidas, correspondéncias, escàmbis e viatges, dempuèi la debuta de l'aventura de las escòlas Calandretas, bastiguèri una analisi d'aqueste paradigma, a travèrs diferents lengatges. Coma en resson d'una experiéncia collectiva. De la classa en pedagogia institucionala a la formacion de regentas e regents, una coeréncia e un continuum, s'estructura alentorn de tres fials conductors : lo de Freinet e de la pedagogia institucionala, lo de l'occitan e de l'immersion, e lo de la formacion de regents e de la transmission. Sortir, es una nocion practica, amb de rebombidas administrativas e oficialas, es tanben un concept, amb una istòria e una granda eficacitat pedagogica. Mas sortir, es mai que mai aquí un emblèma, un biais pedagogic e poetic. Son analisi es integrada dins la de la pedagogia institucionala, coma un ensag d'interpretacion d'un discors praxic.
DSCN7382.JPG
Aimat Brees participe à de nombreux groupes de musique occitane.

  • Clarinettiste et chanteur dans le groupe Asuelh. 
Ce collectif réunissant aujourd'hui six musiciens venus de mondes et de pratiques musicales multiples. La totale liberté qu'ils s'accordent au sein de cette formation leur permet d'explorer des univers aussi différents que la musique contemporaine, le Jazz, les musiques électroniques et d'utiliser de nombreux éléments issus des musiques traditionnelles.

  • Chanteur et campaniste dans le groupe Aqueles
D'abord au service du chant "traditionnel", le trio change le cap en 2009.
Dans la lignée de Gacha Empega, celle plus actuelle du Cor de la Plana ou des Audoises de la Mal Coiffée, parfois avec le style des Frères Jacques, le trio vocal Aqueles arrange ces chansons qui ont failli être oubliées. Elles se retrouvent ici swinguées, croonées, pulsées sur un rythme Chachacha, une dose de kitch et c'est parti.

  • Chanteur, hautboïste et clarinettiste dans le groupe Duo Nadalenc
La tradition occitane est riche de chants de Noel dès le 12ème siècle, de la Provence au pays toulousain , de la Gascogne à l'Auvergne.
Sofia Jacques et Aimat Brees visitent le genre à leur manière en s'inscrivant dans la dynamique de la création contemporaine occitane.

  • Chanteur et clarinettiste du groupe Hum
Les musiciens de Hum travaillent actuellement sur la création d'un nouveau répertoire, autour de textes d'auteurs occitans contemporains, toujours dans un souci de créativité indépendante et de contraintes stylistiques.
Le groupe, classé dans les musiques du monde et parfois musiques actuelles, joue des compositions originales, inspirées de musiques traditionelles et/ou populaires, de musiques ethniques ou contemporaines, une narration poético-musicale qui puise dans diverses influences.
236_img.png

La Compagnie du Griffe, créée en 2012 et basée dans l'Hérault, regroupe des musiciens, comédiens, techniciens de spectacle autour de la création occitane contemporaine.
Elle rassemble 4 propositions artistiques occitanes : Aqueles, Hum, Duo Nadalenc et Asuèlh.
À partir de texte d'auteurs occitans contemporains, de compositions originales, d'un patrimoine musical revisité, les acteurs de la Compagnie signent des spectacle singuliers.
Les créations naviguent entre le jazz, la musique du monde et contemporaine, la parodie, les opérettes marseillaises et des airs traditionnels.
La Cie a pour vocation d'accompagner les artistes dans la production, la diffusion et la communication de leurs créations musicales. Elle tend également à être un acteur de local par le biais de son travail avec le Collectif Còp Sec et de ses projets de territoire et éducatifs.

Elle est soutenue par le Conseil Régional Languedoc Roussillon et Le département de l'Hérault.

comby.jpg
De la mesa en plaça de talhièrs cap a l'institucionalizacion de l'expression liura en art plastic dins una classa mairala a Calandreta / Magali Comby
Comby, Magali
Camiade, Martine. Directeur
Las arts plasticas participan directament e intimament a la construccion de la subjectivitat de l'enfant en permetre a la sieuna singularitat d'existir. D'autra part cal que l'escòla ofrisca ressorsas, dispositius estructurants pels enfants, espacis de libertats contenguts per de règlas per que l'enfant pòsca donar una existéncia exteriora a çò que viu interiorament.
Aqueste memòri mòstra cossí una institucion d'expression liura se pòt desvolopar a travèrs las arts plasticas dins una classa mairala.

Memòri de master II Mestièrs de l'Educacion e de la Formacion especialitat Ensenhament bilingue immersiu (Universitat de Perpinhan Via Domitia) jos la direccion de Martine Camiade.
le_gril.jpg
Lé Gril. - 1893, n°02 (Janbiè)
Visner, Gabriel (1846-1909)
Lé Gril. - 1893 - N° 02
sus 1542