Explorar los documents (15411 total)

vignette_landes.jpg
Archives départementales des Landes

PRESENTACION

Au parat de la celebracion deu centenari de la neishença de Bernat Manciet, Guy Latry e Isabelle Loubère que presentaràn l'òbra d'aqueth celèbre escrivan dont lo fons ei conservat aus Archius Despartamentaus de las Lanas. Aqueste expausat a duas votz, ponctuat de lecturas que condusirà deus poèmas de joenessa a las soas òbras màgers en vèrs e en pròsa, d'Accidents à L'Enterrament a Sabres, e a la trilogia romanesca deu Gojat de Noveme, mes tanben de tèxtes tau teatre, la conferéncia que s'estacarà a descríver la vida e l'òbra de Bernat Manciet atau com son amor per la cultura gascona e lo territòri landés. En conclusion d'aquera serada, extrèits inedits, tirats de la Tentation de Saint Antoine que’vs seràn perpausats. 

INFORMACIONS PRACTICAS

Dimars 17 d'octobre a 18h
Public tots (adultes)
Entrada liura e gratuita dens lo limit de las plaças disponiblas.

Archius departamentals de Lanas - 25 place du 6e RPIMa - Mont-de-Marsan
Tèl. : 05 58 85 75 20
Mèl. : archives@landes.fr
Site : www.archives.landes.fr  
facebook :  Archives.Landes 
vignette_samatanronce.jpg
Ville de Samatan

PRESENTACION

La vila de Samatan en partenariat amb Occitanie Livre et Lecture dins lo quadre del festenal " Total Festum" es urosa de presentar l'espectacle Roncesvals. 

Quatre artistas interprètan d'un biais original, l'òbra deu poèta Bernat Manciet, Roncesvals (éd. Reclams, 2017). 

Tèxtes e cants, danças e musicas mestissan nòstras divèrsas lengas pirenencas e conjugan audaciosamen tradicion e modernitat. Amb Yohann Villanua (tèxtes e cants), Benjamin Bouyssou (flaüta a tres traucs, clari de Bigòrra), Yann Royer (batariá, percucions), Arantxa Lannes (dança, pintura). 

INFORMACIONS PRACTICAS

Dissabte 1èr de Julhet de 2023 a 21h00. 
Sala Brialy de Samatan. 
Informacions e reservacions : culture@samatan-gers.com / 0618564460
 
vignette_lafontupm.jpg
Université Paul Valéry Montpellier III

PRESENTACION

Omenatge a Robert Lafont - (a l'escasença del centenari de sa naissença) -  Dimars 17 d'octòbre de 2023 - Universitat Paul Valéry, Montpelhièr III, Saint Charles 2.
 
Auditorium
16h00 – Seminari de la còla occitanista del laboratòri ReSO
« Robert Lafont, l’écrivain », comunicacions de Claire Torreilles e Danielle Julien.
Jardin d’ivern
17h00 – Presentacion de l'exposicion « Robert Lafont, le roman de la langue » per Cyril Gyspert, director del CIRDOC – Institut occitan de cultura.
17h30 – Presentacion per Claire Torreilles de l'obratge « Robert Lafont, Dire l’homme le siècle » editat en 2022 a las Presses Universitaires de la Méditerranée.
18h00 – Lectura de la pèça La Cabana de Robert Lafont pels estudiants del talhièr de teatre del departament d'occitan (animat per Jean-Claude Forêt)
19h00 – Discors de clausura e aperitiu

INFORMACIONS PRACTICAS

Dimars 17 d'octòbre de 2023 de 16:00 a 19:30. 
Entrada liura dins la limita de las plaças disponiblas. 
Universitat Pau Valéry Montpelhièr III. 
vignette_60355.jpg
Stenta, Miquèla
Toute civilisation, toute société, a ses valeurs propres. Et les noms pour les dire. Ainsi en était-il aux XIIe et XIIIe siècles en pays d’oc. Les textes en attestent. Une traduction affaiblirait sens et contenu de Larguesa, Prètz, Mercé... Il en est de même de Paratge et Vilania, emblème patriotique pour l’un, véritable déchéance pour l’autre.
Cette étude fait le point à partir du corpus trobadorenc.
vignette_diarilafont.jpg
Festival Occitania
IEO31

PRESENTACION

Festenal Occitania - Robert Lafont (1923-2009), una votz occitana dins lo sègle : taula redonda

A l'escasença de la sortida del fòra-seria del magazine Lo Diari consacrat a Robert Lafont, escrivan, professor, lingüista, una taula redonda animada per Eric Fraj recamparà d'universitaris qu'an trabalhat sus son òbra prolifica. 

INFORMACIONS PRACTICAS

Dissabte 30 de setembre de 2023 de 16:00 a 18:30. 
Enrtada liura dins la limita de las plaças disponiblas. 
Bibliotèca d'Estudi e del Patrimòni, 1 carrièra de Peirigòrd, Tolosa.
Les lycéens dessinent pour le « Fasèm de mascaraduras »
Lycée Saint-Géraud (Aurillac)

Ces affiches ont été réalisé dans le cadre d’un projet appelé « Fasèm de mascaraduras », à l’initiative de l’Ostal del Telh.

Nous avions convié l’artiste plasticien occitan Joan-Carles Codèrc, pour animer une semaine d’atelier avec la classe de 1ère Bac Pro Communication Visuelle et Pluri Média du lycée St-Géraud à Aurillac, en coordination avec leur professeur d’art appliqué, Fred Le Falher.

Durant une semaine au mois de janvier dernier, la trentaine de lycéens avait pour mission de réaliser chacun une affiche correspondant à l’esthétique des affiches revendicatives de Mai 68 ou de la lutte du Larzac. Mais il devait trouver un slogan nouveau sur un thème de leur choix, et le traduire en occitan.

L’idée était d’allier le travail sur cette esthétique brute avec la découverte de l’occitan et de sa culture comme ayant une utilité politique.

Chaque lycéen a donc travaillé sur un projet d’affiche, depuis les brouillons jusqu’à l’impression. Car en effet les affiches ont été au fur à mesure sérigraphiées par les lycéens eux-mêmes (il n’y en a qu’une vingtaine d’imprimées pour l’instant par manque de temps). Et le dernier jour de la semaine, nous sommes partis en groupes dans les rues d’Aurillac pour « placarder » ces affiches sur les panneaux d’affichage libre. De telle sorte que le 13/01, la ville s’est réveillée aux couleurs de la revendication occitane.

vignette_60350.jpg
Pirandello, Luigi (1867-1936)
Pedussaud, Miquèl. Trad.
Luigi Pirandello (Agrigente 1867 – Roma 1936) es un autor italian, poèta, romancièr. Es subretot conegut per son teatre (Sièis personatges en quista d’autor) mas tanben coma novelista.

Son libre Novelle per un anno ten una plaça centrala dins son òbra. Faguèt l’escomesa d’escriure gaireben un conte per cada jorn de l’annada. Aquelas novèlas dison la realitat de la societat siciliana de son epòca : una societat en buta a de dificultats grandas mas ont l’escriveire fa sovent puntejar un trait umoristic. I trobam una part indirèctament autobiografica amb de racontes inspirats de las malparadas de sa quita vida (foguèt de longa acarat a la malautiá mentala de sa femna e l’entrepresa familiala d’expleitacion de sofre faguèt quincanèla). Mas i a tanben de retraits pastats d’umanitat que tòcan a l’universalitat. Las descripcions son d’una precision remirabla e l’escritura d’una finesa bèla. Aquí un ramelet de contes causits qu’ensaja de balhar una idèa d’aquela votz enfachinanta.
vignette_60349.jpg
Commet, Domenge
Domenge Commet qu’es comedian, palhassa, empontaire e autor de quauquas pèças de teatre.
Vadut dens las Lanas, de familha landesa de pura soca, de tostemps qu’a banhat dens la soa lenga mairau, lo parlar negue.

Quan Ràdio Cap a Cap que li perpausa d’escríver cronicas entad aquesta, dab estrambòrd qu’aderís ad aqueth projècte.
vignette_jorn.jpg
Chapduelh, Cecila
Aquel recuèlh illustrat de dessenhs de la mina de plomb de Jué (d'aquí sont títol) reclaus doas part : doas gròssas dosenas de cançonetas e un bon desenat de retraches en pròsa. Las Chançonetas de ren (lo diminutiu e la negacion afortisson la volontat de se pas tròp préner al seriós) reprenon amb malícia la fòrma e lo ton de las sansonhas popularas, mas rompon d'un biais radical amb los tèmas e los poncius que se poirián esperar d'una « poesia femenina » (s'aquò existís). Son plenas de marridesa e d'esperit (de marrit esperit), un pauc coma aquelas pastorèlas medievalas ont la bergièra repotega sens sal ni òli lo nòble cavalièr que la corteja, en « patés » de segur. Afortisson clar e net lo drech de las femnas a exprimir lor desir sens bescontorn. Auriam tòrt pasmens de las reduire a lor aspècte provocator. Aquelas cançonetas pòdon èsser tanben cançons d'amor sincèr, e mai formulat dins lo lengatge dels simples.

Los Retrachs fotosensibles, son de pichòts contes borlesques, de retraches fantasioses de creaturas imaginàrias, coma lo cameleon poliglòt que pren l'accent de sos entreparlaires o l'epitafografa que redigís amb virtuositat los mots que s'engravaràn sul cròs dels defuntats. La definicion de son quasèrn de cargas fòrma un embrion d'art poetica que benlèu val tanben per la quita poetessa : « Sensibilitat, concision, poesia, veiquí çò que fau per far queu mestièr. »
vignette_60347.jpg
Fraysse, Michel
Las aventuras d’un grope de musicaires tolosans, entre esper, dificultat materiala e tensions relacionalas, en camin per un concors d’interpretacion de las chançons dels Beatles. Lo prumier roman en occitan de Michel Fraysse, en mena de road movie.

A Tots n° 235
sus 1542