Explorar los documents (108 total)
La Nòbla leiçon
Morland, Samuel (1625-1695)
Dins lo libre intitulat : The History of the Evangelical churches of the valleys of Piemont, Samuel Morland publiquèt pel primièr còp en 1655, lo tèxt de La Nòbla leiçon (pagina 99 a 120 [177-197]). Aquel rare recul d'escrits occitans de la Glèisa vaudesa es lo testimòni de l'immigracion des vaudés dins las Valadas occitanas d'Itàlia per fugir la persecucion.
Aqueste tèxt, redigit per mai d'un autor, vertadièr monument de l'antica Glèisa vaudesa, illustra l’esperit vaudés. A l'encòp tractat polemica e dogmatica, marca l’accion de la Glèisa vaudesa per defendre sa cause. Mai que sa valor poetica La Nòbla leiçon deu sa renomenada al ton general de l'obratge que s’afirma vaudés, amb l’exposicion dels precèptes evangelics e l'enonciat de las doctrinas de la Glèisa vaudesa.
Navarra e los trobadors occitans : istòria d'un encontre frustrat / María Elena Roig Torres
Roig Torres, María Elena. Conférencier
Conferéncia de María Elena Roig Torres enregistrada lo 11/07/2006 a l'escasença de la 30ena Universitat Occitana d'Estiu al Centre Universitari Vauban de Nimes que lo tèma èra : Occitània, tèrra d'acuèlh e de partença.
La cercaira de l'universitat de Barcelona, aprèp aver rementat l'influéncia de la lirica dels trobadors en Euròpa a l'Edat mejan, realiza un expausat sus las limitas de son espandiment en Navarra, region vesina.
La cercaira de l'universitat de Barcelona, aprèp aver rementat l'influéncia de la lirica dels trobadors en Euròpa a l'Edat mejan, realiza un expausat sus las limitas de son espandiment en Navarra, region vesina.
L'art de trobar / Antoni Rossell
Rossell, Antoni
Cet article d'Antoni Rossell (Arxiu occità, Universitat Autònoma de Barcelona) est une présentation générale en catalan de l'art du trobar et de la lyrique médiévale occitane dans une perspective occitano-catalane.
Il a été publié en 2003 dans Catars i Càtars i trobadors : Occitània i Catalunya, renaixença i futur / [coordinació Marina Miquel]. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de cultura, 2003.
Version occitane dans : Catars e trobadors : Occitània e Catalonha : renaissença e futur / [coordinació Marina Miquel]. Béziers : Centre interregional de desvolopament de l'occitan, 2003.
Il a été publié en 2003 dans Catars i Càtars i trobadors : Occitània i Catalunya, renaixença i futur / [coordinació Marina Miquel]. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de cultura, 2003.
Version occitane dans : Catars e trobadors : Occitània e Catalonha : renaissença e futur / [coordinació Marina Miquel]. Béziers : Centre interregional de desvolopament de l'occitan, 2003.
Consulter l'article en ligne :
Article en ligne sur le site Pàgines de l'Universitat autònoma de Barcelona : consulter l'article.Vignette d'illustration : Scène de cour, XIIIe siècle (détail). Cantigas de Santa Maria, coll. Biblioteca d'El Escorial.
Lo Dels Auzels cassadors de Daude de Pradas : un tractat de falconariá en occitan del sègle XIII
CIRDÒC-Mediatèca occitana
Lo Dels Auzels cassadors del trobador roergat Daude de Pradas es una òbra unenca dins lo còrpus de l’escrich occitan de l’Edat Mejana. Aqueste tractat de falconariá en occitan de 3792 vèrses octosillabs, compausat abans 1248, compila mantun tractat de falconariá plan coneguts. Son caractèr unenc al dintre del còrpus occitan - es lo sol tractat d’aquela mena que nos es parvengut - ne fa un document particularament interessant per l’istòria de las costumas aristocraticas e subretot lo vocabulari de la falconariá, mercés a las descripcions plan detalhadas dels aucèls que conten. [imatge id=20322]
Autras versions del títol
< Roman(s) dels Auzels Cassadors
< Aisso es lo romans dels auzells de Daude de Pradas
Exemplars conservats
Òm coneis cinc còpias manuscritas dont una còpia modèrna :
- Roma, Biblioteca Apostolica Vaticana. Barberini latini 4087. Cançonièr b de la tradicion (còpia modèrna del cançonièr de Miquèl de la Tor). Itàlia, còpia de tèxtes lirics (sègles XVI-XVIII) Lo tractat Dels Auzels cassadors comença al f. 30. Es lo manuscrit de referéncia per l’edicion d’Alexander Herman Schutz (1945). Accedir al manuscrit numerizat (BAV, Barb.lat. 4087, f. 30).
- París, Bibliothèque nationale de France. Nouvelles acquisitions françaises, 4506. Provença, sègle XIII. Lo tractat Dels Auzels cassadors ocupa la primièra part del recuèlh (f. 1r-71v), es seguit de recèptas veterinàrias del sègle XV (a partir del f. 72r).
- Sutri, Collegio dei notai (Archivio notarile). D5 n° 8. Fin del sègle XV, conten lo tèxt incomplet del tractat Dels Auzels cassadors (v. 2751-2957).
- Vich, Museu episcopal. 200. Catalonha, sègle XIV.
- París, Bibliothèque nationale de France, Arsenal. 3098. Còpia de cançonièrs facha al sègle XVIII per Jean-Baptiste de La Curne de Sainte-Palaye. Lo tractat Dels Auzels cassadors ocupa los f. 266-314. Seriá una còpia de BAV, Barb.lat. 4087.
L’òbra
Las diferentas versions de la vida de Daude de Pradas (eissidas dels cançonièrs A, B, I e K) nos dison qu’es originari de Roergue, d’un borg nommat Pradas, pròche de Rodés - sens dobte l’actual Pradas-Salars. Se ges de sorsa istorica confirma pas son títol de canonge de Magalona, l’autor de sa vida nòta que Daude « sabiá fòrça de la natura dels aucèls de caça ». D'aqueste trobador que visquèt al long dels tres primièrs tèrces del sègle XIII es de notar qu’en mai de sas poesias liricas que nos son parvengudas, se distinguís amb la composicion de dos tèxtes didactics, lo tractat Dels auzels cassadors e un poèma sus las Quatre vertuts cardinalas dedicat a Estève de Chalençon, evesque del Puèi de 1220 a 1231.
Los tractats de falconariá en lengas romanas
Es a l’entorn del sègle XII qu'aparisson los primièrs tractats de falconariá vertadièrs, qu’aquela practica de caça constituís un element important de cultura aristocratica medievala. Aqueles tractats que son alara en latin, ensenhan los mejans d’abalir los falcons, e subretot los remèdis contra las malautiás divèrsas que lo rapaça n’es subjècte. Al sègle XIII, aqueles tractats passan dins lo domeni de las lengas vernacularas. Pel domeni occitan lo Dels Auzels cassadors de Daude de Pradas es lo sol testimòni que coneissèm. Cal esperar lo sègle XV per trobar doas novèlas serias de recèptas veterinàrias per fin de sonhar los falcons, dont l’una es copiada a la seguida del tractat de Daude (BnF NAF 4506) 1. Lo tractat de Daude de Pradas demòra remarcable per sas descripcions minuciosas d’aucèls.
Contengut del tractat Dels Auzels cassadors
En mai de 400 vèrses, Daude de Pradas se consacra a la descripcion dels aucèls de preda emplegats per la caça. Al capitol XV, declara qu’i auriá set « linhatges » de falcons, e los descriu dins los set capitols seguents, del « mai marrit » al « melhor de totes » : lo « lanier », lo « pelegri », lo « montari », lo « gruër ho gentil », lo « guirfals », lo « surpunic » e lo « britan ». Dins una segonda partida (v. 547-1961), Daude de Pradas tracta de l’entreten e del dreiçatge dels aucèls de caça, e acaba son tractat per la classica part veterinària, es a dire los remèdis contra las malautiás dels aucèls (v. 1968-3734).
Las sorsas del tractat Dels Auzels cassadors
Lo tractat de Daude de Pradas es pas una òbra originala mas una compilacion de mantun tractat anterior, « tradusit e reordenat en una seguida tematicament plan agençada » 2 e mai se las sorsas son pas explicitament mencionadas per l’autor. Los especialistas an identificadas quatre sorsas diferentas al Dels Auzels cassadors : l’Alexander medicus, lo Grifosus medicus, lo Gerardus falconarius e lo De cura accipitrim d’Adelard de Bath. Dafydd Evans a senhalat qu’un manuscrit del Clare College (Cambridge n° 15) conten aquestes quatre sorsas : « me sembla indiscutible que Daude a conegut un manuscrit qu’aviá de fòrtas semblanças amb lo manuscrit del Clare College, qu’es lo sol que conten totas las sorsas del tractat provençal. » 3
Edicions e traduccions
Edicions
- Les auzels cassadors, poème provençal de Daude de Pradas ; publié avec une introduction par Dr. Sachs, Ire partie, dans Brandeburg, Wiesike'sche Buchdruckerei, 1865, 32 p.
Consultar sus Occitanica : http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/12727
- The romance of Daude de Pradas called Dels Auzels Cassadors : edited with introduction, summary, notes and glossary by Alexander Herman Schutz. Columbus, The Ohio State university press, 1945 (contributions in Languages and Literature, n° 11, Romance Language Series).
Edicion novèla, a partir del ms. BAV Barb.lat. 4087.
Nòtas
↑1. Se tròba una seria de recèptas veterinàrias en occitan dins un manuscrit picard de la fin del sègle XIV (BnF, ms. NAF 18800) que conten la traduccion mai anciana del De falconibus d’Albert le Grand (f. 1–46). Aqueste tractat conten una traduccion occitana dels noms de las malautiás (f. 26-44v) e de recèptas veterinàrias en occitan dins una escritura del sègle XV (f. 46v-48).
↑2. SMETS, An et VAN DEN ABEELE, Baudouin « Manuscrits et traités de chasse français du Moyen âge. Recensement et perspectives de recherche », dans : Romania, 1998, 116, 3-4.
↑3. EVANS, Dafydd « Le traité de fauconnerie en vers provençaux : Dels auzels cassadors, son intérêt culturel », dans La chasse au moyen âge : actes du colloque de Nice, 22-24 juin 1979 / [organisé par le] Centre d'études médiévales de Nice. Paris : Les Belles lettres, 1980, p. 9-17.
Dels Auzels cassadors / Daude de Pradas ; Karl Sachs ed.
Daude de Pradas
Sachs, Karl (1829-1909)
Sachs, Karl (1829-1909)
Edicion primièra del tractat de falconariá del trobador roergat Daude de Pradas. Lo Dels Auzels cassadors es la sola òbra cinegetica medievala coneguda en occitan. Daude de Pradas compila e torna ordenar mantun grand tractat de falconariá anterior.
Alexander Herman Schutz ne faguèt una edicion novèla en 1945 a partir del manuscrit Barberini lat. 4087 (Roma, Biblioteca Apostolica Vaticana) que Schutz aviá pas pogut consultar : The romance of Daude de Pradas called Dels Auzels Cassadors : edited with introduction, summary, notes and glossary by Alexander Herman Schutz. Columbus, The Ohio State university press, 1945 (contributions in Languages and Literature, n° 11, Romance Language Series).
Alexander Herman Schutz ne faguèt una edicion novèla en 1945 a partir del manuscrit Barberini lat. 4087 (Roma, Biblioteca Apostolica Vaticana) que Schutz aviá pas pogut consultar : The romance of Daude de Pradas called Dels Auzels Cassadors : edited with introduction, summary, notes and glossary by Alexander Herman Schutz. Columbus, The Ohio State university press, 1945 (contributions in Languages and Literature, n° 11, Romance Language Series).
Los fragments de manuscrits « e » e « i » del Breviari d'amor (Romania, t. LVI, 1930) / Clovis Brunel
Brunel, Clovis (1884-1971)
Dins aqueste article paregut en 1930 dins la revista Romania, Clovis Brunel presenta e edita lo tèxte de dos fragments novèls del Breviari d'amor, los fragments ara siglats e (Archius departementals de Gard, liassa 1 F 83) e i (anc. Besièrs, Bib. Soc. Arqueol.).
Legir l'article :
Legir l'article en linha sus gallica.bnf.fr
Matfre Ermengaud de Besièrs, trobador / per Paul Meyer
Meyer, Paul (1840-1917)
Aqueste capítol de l’Histoire littéraire de la France (tòme 32, p. 16-56) que Paul Meyer consacra a Matfre Ermengaud, l'autor del Breviari d’amor, es un dels estudis mai complets sul larg poèma enciclopedic en occitan de la fin del sègle XIII.
Se de recèrcas nombrosas, essencialament a partir dels ans 1970 e de las òbras de Peter Ricketts sul Breviari d’amor, an dempuèi actualizadas e corregidas d’unas analisis de Paul Meyer, lo tèxte del grand filològ francés de la fin del sègle XIX demora una sorsa importanta per la coneissença d’aquesta òbra singulara de mantun punt de vista, a l’encòp dins lo còrpus de l’escrich occitan de l’Edat Mejana, e dins lo de las summae o enciclopèdias medievalas. L’article conten una reproduccion del dessenh de l’Arbre d’amor que ven del manuscrit « Harleian 4940 » (lo ms. K : Londres, British Library, Harley 4940).
Legir l’article :
Legir l’article de Paul Meyer sus Matfre Ermengaud e lo Breviari d’amor sus gallica.bnf.fr
L'origine d'une publication contemporaine : Le Breviari d'amor : un texte et une passion / Pr. Peter T. Ricketts
Ricketts, Peter Thomas (1933-2013)
Dins aqueste article que pareguèt dins lo Bulletin de la Société archéologique, scientifique et littéraire de Béziers (9na seria, vol. V, 2000-2001), Peter Ricketts conta la descobèrta del Breviari d'amor e las diferentas etapas del projècte d'edicion critica d'aquesta enciclopèdia occitana monumentala de la fin del sègle XIII.
Legir l'article :
Consultar l'article sus gallica.bnf.fr.
CIRDÒC-Mediatèca occitana
La duquessa Alienòr d'Aquitània (vèrs 1124-1204) es passada dins la legenda per son astrada excepcionala, devenguda successivament reina de França e reina d’Anglatèrra. Es estada l’objècte privilegiat dels poètas e ecriveires de son temps, quora partisans, quora ostiles, que nos transmetèron dos retraches fòrça diferents de la granda dama del sègle XII : una « legenda negra », la d’una femna leugièra e avida de poder, e una « legenda daurada », la d’una princessa de tria, incarnacion de la Dòna idealizada dels trobadors.
A l’atge de 14 ans, Alienòr eireta d’un dels domenis mai importants d’Euròpa occidentala, que s’estira dels Pirenèus fins al Leir. Esposa en 1137 l’eiretièr del reiaume de França, lo futur Loís VII, e deven reina a sos costats. Lor maridatge es anullat per la Gleisa quinze ans mai tard, en 1152. Esposa alara Enric Plantagenèst, potent senhor de la Normandia e de l’Anjau, que deven rei d’Anglatèrra dos ans mai tard. Lo coble Plantagenèst regna alara sus tot l’Oest del reiaume de França e sus lo reiaume d’Anglatèrra. Lo regne d’Enric Plantagenèst e d’Alienòr va conéisser una edat d’aur culturala marcada mai que mai per l’apogèa de l’art dels trobadors.
Alienòr es l’eiretièra d’una de las corts mai novatrises sus lo plan artistic. Son grand, Guilhem IX, es lo primièr trobador conegut e considerat coma lo principal inventor d’aquel art novèl qu’es lo trobar. Son paire Guilhem X es un grand mecènas e recep un grand nombre de trobadors coma Cercamon o lo jove Marcabru.
Devenguda reina de França, qualques recits descrivon Alienòr coma una sobeirana que se distinguís per sos gostes e sas proteccions artisticas al dintre d’una cort mens liberala dins sa concepcion del desir e de l’amor. Lo trobador Marcabru seriá per exemple estat fòrabandit d’aquela cort per lo rei qu’auriá pas tolerat lo cant d’amor que la reina n’èra naturalement l’objècte privilegiat.
S’es malaisit de destriar la veritat istorica de la legenda, es segur que Bernat de Ventadorn, que la noma explicitament dins una de sas cançons, es estat un dels grands objèctes de proteccion de las corts d’Aquitània e d’Anglatèrra. Es tanben revelator que l’edat d’aur del trobar occitan se situa al moment del regne d’Alienòr e d’Enric Plantagenèst.
Quina que siá la realitat del ròtle d’Alienòr dins l’apogèa de l’art occitan del cant d’amor dins la segonda mitat del sègle XII, lo regne del coble Plantagenèst representa indenegablament una edat d’aur culturala. Lors domenis, crosament de las civilisacions d’oc, d’oïl e bretona, veguèt espelir e se desvolopar totas las innovacions màgers de la literatura occidentala del sègle XII, lo roman arturian, la lirica occitana o encara l’epopèa.
Alienòr d’Aquitània morís a prèp de 80 ans a Peitieus en 1204. Sa sepultura a l’abadiá de Fontevraud es susmontada d’un jasent que la representa un libre a la man, darrièra innovacion que devèm a un personatge digne de sa legenda.
A l’atge de 14 ans, Alienòr eireta d’un dels domenis mai importants d’Euròpa occidentala, que s’estira dels Pirenèus fins al Leir. Esposa en 1137 l’eiretièr del reiaume de França, lo futur Loís VII, e deven reina a sos costats. Lor maridatge es anullat per la Gleisa quinze ans mai tard, en 1152. Esposa alara Enric Plantagenèst, potent senhor de la Normandia e de l’Anjau, que deven rei d’Anglatèrra dos ans mai tard. Lo coble Plantagenèst regna alara sus tot l’Oest del reiaume de França e sus lo reiaume d’Anglatèrra. Lo regne d’Enric Plantagenèst e d’Alienòr va conéisser una edat d’aur culturala marcada mai que mai per l’apogèa de l’art dels trobadors.
Alienòr e los trobadors : mite o realitat ?
Alienòr es l’eiretièra d’una de las corts mai novatrises sus lo plan artistic. Son grand, Guilhem IX, es lo primièr trobador conegut e considerat coma lo principal inventor d’aquel art novèl qu’es lo trobar. Son paire Guilhem X es un grand mecènas e recep un grand nombre de trobadors coma Cercamon o lo jove Marcabru.
Devenguda reina de França, qualques recits descrivon Alienòr coma una sobeirana que se distinguís per sos gostes e sas proteccions artisticas al dintre d’una cort mens liberala dins sa concepcion del desir e de l’amor. Lo trobador Marcabru seriá per exemple estat fòrabandit d’aquela cort per lo rei qu’auriá pas tolerat lo cant d’amor que la reina n’èra naturalement l’objècte privilegiat.
S’es malaisit de destriar la veritat istorica de la legenda, es segur que Bernat de Ventadorn, que la noma explicitament dins una de sas cançons, es estat un dels grands objèctes de proteccion de las corts d’Aquitània e d’Anglatèrra. Es tanben revelator que l’edat d’aur del trobar occitan se situa al moment del regne d’Alienòr e d’Enric Plantagenèst.
Lo coble Plantagenèst e las arts
Quina que siá la realitat del ròtle d’Alienòr dins l’apogèa de l’art occitan del cant d’amor dins la segonda mitat del sègle XII, lo regne del coble Plantagenèst representa indenegablament una edat d’aur culturala. Lors domenis, crosament de las civilisacions d’oc, d’oïl e bretona, veguèt espelir e se desvolopar totas las innovacions màgers de la literatura occidentala del sègle XII, lo roman arturian, la lirica occitana o encara l’epopèa.
Alienòr d’Aquitània morís a prèp de 80 ans a Peitieus en 1204. Sa sepultura a l’abadiá de Fontevraud es susmontada d’un jasent que la representa un libre a la man, darrièra innovacion que devèm a un personatge digne de sa legenda.
Nouveau Testament e Rituel cathare en occitan
Vous trouverez la numérisation de l'exemplaire de la Bibliothèque municpale de Lyon Ms P.A. 36 sur Numelyo