Explorar los documents (7329 total)

vignette_61392.jpg
Lagarda, Andrieu
Andrieu Lagarda, de longas annadas regent e conselhièr pedagogic d’occitan, ofrís als legidors una garba de devinalhas, espigas que ne demandan qu’a madurar e germenar per far viure la lenga occitana. 215 devinalhas en edicion bilingüa occitan/francés, index, repertòri tematic e endicas bibliograficas.
vignette_altava.jpg
Compagnie OperAzul

PRESENTACION

Recital
Tre 12 ans 
Ensemble Stella d'Oriente. Musiques d'Orient et d'Occident au temps des Troubadours 

Musicas sefaradas e arabas
Cants trobadors occitans
​​Als sègles XII° e XIII°, los trobadors, poètas e musicians del sud de França compausan en lenga d'òc e van de castèl en castèl difusir las valors de l'amor cortés. D'unes frequentèron las corts espanhòlas e se familiarizèron amb los poèmas e las melodias sefaradas e arabo-andalosas. 
Aqueste programa "Alta va la luna" solinha aquestes ligams entre las culturas arabas, josivas e europèas.


A l'entorn de la creacion
L'espectacle en imatge : AQUI
Descobrir lo dorsièr complèt de la creacion : AQUI
Descobrir l'espectacle per una vidèo : AQUI


EQUIPA ARTISTICA 

Six artistas al platèu

Catalina Skinner : Cant e percussions
Iyad Haimour : Qânoun, oud e flaütas Ney
Jodël Grasset-Saruwatari : Luths, psaltérion, campanas
Mahdi Hachem : saz, viòla, flaüta
Guillem Girones : dessùs de viòla
Pierre-Yves Binard : cant, harmonium, percussions e direccion

Possibilitat de convidar la dançaira Laurie Billotet de la companhiá Sohan 

FICHA TECNICA 

Sus telecargament AQUI


DATAS PASSADAS E A VENIR 

operazul.net/agenda

CONTACTE DIFUSION

Cie OperAzul 
operazul.net
cie.operazul@gmail.com



vignette_stella.jpg
Compagnie OperAzul

PRESENTACION

Recital
Tre 12 ans 
Ensemble Stella d'Oriente. Musiques d'Orient et d'Occident au temps des Troubadours 

Libre Vermeil de Montserrat
Cantigas de Santa Maria
Cants sefaradas
La mezzo-soprano Catalina Skinner e lo bariton Pierre-Yves Binard convidan de musicians catalans, sirians e libaneses per un dialòg Orient-Occident a l'entorn de las musicas medievalas espanhòlas, occitanas e las tradicions sefaradas e arabas.

Dins Stella Splendens, l'ensemble Stella d'Oriente interprèta lo Libre Vermeil de Montserrat l'un dels mai grands recuèlh de musicas medievalas, compausat sus de tèxtes en catalan, occitan e latin. En segonda partida, de Cantigas de Santa Maria composats al sègle XIII pendent lo sèti del rei de Castilha Alfonso "El Sabio" (Le Sage) costejan de cants ancians arabes e sefarades (comunautats josivas de la peninsula iberica a l'Edat Mejana).


A l'entorn de la creacion
L'espectacle en imatge : AQUI
Descobrir lo dorsièr complèt de la creacion : AQUI
Descobrir l'espectacle per una vidèo : AQUI


EQUIPA ARTISTICA 

Six artistas al platèu

Catalina Skinner : Cant e percussions
Iyad Haimour : Qânoun, oud e flaütas Ney
Jodël Grasset-Saruwatari : Luths, psaltérion, campanas
Mahdi Hachem : saz, viòla, flaüta
Guillem Girones : dessùs de viòla
Pierre-Yves Binard : cant, harmonium, percussions e direccion

Possibilitat de convidar la dançaira Laurie Billotet de la companhiá Sohan 

FICHA TECNICA 

Sus telecargament AQUI


DATAS PASSADAS E A VENIR 

operazul.net/agenda

CONTACTE DIFUSION

Cie OperAzul 
operazul.net
cie.operazul@gmail.com



vignette_bouches.jpg
Croisillon et compagnie
Céline Mistral

PRESENTACION

Lectura poetica e musicala
Tre 10 ans 

Bouches Décousues es un espectacle que mèscla poesia, cant e brodariá. A la crosada de las culturas persana e occitana, aquesta performança intimista e engatjada balha la paraula a las femnas d'ièr e de deman, d'Orient e d'Occident.
Istòria d'un fial... e de femnas
Tot comença per un rencontre : la de Céline Mistral, artista plurala e de Mathab Ghorbani, poetessa iraniana refugida en França. Lo monde de las poetessas iranianas transpòrta Céline e faire ressondir los mots d'aquelas femnas deven alara, una evidéncia.

S'apond an aquesta beluga, son istòria familhala amb lo botis eiretat de sa grand. Aquesta pèça de brodariá la mèna a explorar l'univèrs de las femnas brodairas d'ièr e d'uèi que l'expression per l'agulha fait resson a las voses de las poetessas. 

De la brodariá subversiva als poèmas persans de resisténcias, lo ligam es teissat. Brodar deven un acte politic, la poesia un exutòri.

Un espectacle viu, entre voses, còrdas e agulhas. 
De tèxtes feminins fòrts eissits d'Iran e d'Occitània
De cançons e ritmes interpretats amb acompanhament harpe e daf. 
Una mesa en scèna sensibla e ritmada.
A l'entorn de la creacion

Telecargar lo dorsièr de difusion de la creacion : AQUI
Descobrir la creacion en vidèo : AQUI
Talhièrs de mediacions associats a la creacion. 

EQUIPA ARTISTICA 

Una artista al platèl

Céline Mistral : comediana, cantaira

FICHA TECNICA 

Format : espectacle autonòme tecnicament – Platèu 4×4 max


DATAS PASSADAS E A VENIR 

Samedi 15 Novembre 2025 à 20h30 à la médiathéque municipale  12270 La Fouillade  
Vendredi 7 Novembre  2025 à 20h30 au Petit Carré d’Art 7 Rue Frangi et Ortega 12400 St Affrique 
Vendredi 17 Octobre 2025 partir de 18h au Trianon 4 Rue Mendras 48100 Marvejols   dans le cadre du Festival “Sources poétiques”

CONTACT DIFFUSION

Cie Croisillon et compagnie
croisillonetcompagnie@gmail.com
croisillonetcompagnie.fr

vignette_estiue.jpg
Compagnie Idéal Cinéma
Laurent Soffiati

PRESENTACION

Lectura teatralizada
Tre 12 ans 

Lectura a partir de la vida e l'òbra poetica de Prosper Estieu(Lou Terradou, Las Oras cantairas…tan coma pèças tiradas dels Archius departamentals d'Aude).

A l'entorn de la creacion
Lo CIRDÒC propausa al prèst una exposicion a l'entorn d'Auguste Fourès e de Prosper Estieu: AQUI

EQUIPA ARTISTICA 

Un artista al platèu

Laurent Soffiati: comedian, meteire en scèna

FICHA TECNICA 

Sus telecargament AQUI


DATAS PASSADAS E A VENIR 

2018, Raissac-sur-Lampy

CONTACTE DIFUSION

Ciá Idéal Cinéma
5 rue de la paix - 11170 Montolieu
compagnieidealcinema@gmail.com



vignette_carnavalbestias.jpg
Compagnie Les Fées du Az'art
Séverine Sarrias
Arnaud Cance

PRESENTACION

Espectacle contes e musica
Tre 8 ans 
Bilingüe occitan-francés

Lo Carnaval de las Bestias es fòrça mai qu'un espectacle : es una traversada poetica entre mite, musica e lenga, liurament inspirada del « Carnaval des animaux » de Camille Saint-Saëns. Aquí, la particion classica dialòga amb los sons d'Òc, l'imaginari popular e la creacion contemporanèa, per ofrir una òbra bilingüa (francés | occitan), accessibla  totas las generacions.

Al dintre d'aquesta aventura, un raconte iniciatic inspirat del cicle carnavalesc e del mite de Joan de l'Ors. Nascut d'una femna e d'un ors, Joan creís dins l'obscuritat d'una balma, cap a sos 7 ans. Recampant totas sas fòrças, se n'escapa e se confronta al monde. Guidat per la paraula profetica del Fòl, traversa una seria d'espròvas ont cada rencontre lo transfòrma e l'arranca pauc a chapauc a sa salvatjariá originala pel menar vèrs una umanitat novèla.  

A l'entorn de la creacion
Dorsièr de presentacion de l'espectacle : AQUí
L'espectacle en qualques imatges : AQUí 


EQUIPA ARTISTICA 

Quatre artistas al platèu

Séverine Sarrias : contaire
Éric Destout : comedian, metteire en scèna
Elouann Pannetier : accordeonista, compositor
Arnaud Cance : musician, cantaire, compositor
François Breugnot : violonista, compositor

Sarah Barthélémy-Sibi : plasticiana, scenografa
Nicolas Samson : creator lum e son 


FICHA TECNICA 

Sus demanda alprès de la companhiá artistica


DATAS PASSADAS E A VENIR 

Junh de 2024 - Residéncia, CIRDOC (Besièrs)
Novembre de 2025 - La Halle aux grain (Briude)

CONTACTE DIFUSION

Cie Les Fées du Az’ARt
43100 Brioude
06 82 19 66 38



vignette_61386.jpg
Ferrè, Joan Pau
Le domaine linguistique de l’occitan s’étend des Alpes aux Pyrénées et de la Méditerranée à l’Atlantique. L’occitan est la langue propre d’une trentaine de département du sud de la France. Il est aussi parlé en Espagne (au Val d’Aran) et en Italie (dans quatorze vallées alpines et dans la commune calabraise de La Gàrdia). Le gascon est l’un des six dialectes occitan, à côté du languedocien, du provençal, du limousin, de l’auvergnat et du vivaro-alpin. Il est employé dans les Pyrénées-Atlantiques, les Hautes-Pyrénées, le Gers, les Landes, la Gironde, le Lot-et-Garonne, le Tarn-et-Garonne, la Haute-Garonne, l’Ariège et au Val d’Aran.
Ce manuel est consacré au gascon pyrénéen oriental, qui est parlé en Comminges, en Barousse, en Couserans et en Val d’Aran.
Il permet dans un premier temps d’acquérir les bases de la conversation courante, puis de prendre connaissance des différents parlers qui le composent.
vignette_jocsflorals.jpg
Académie des Jeux Floraux
L’Academia dels Jòcs Florals, coneguda per èstre la mai vièlha societat sabenta
del monde occidental, baileja cada an un concors de poesia e de pròsa en occitan, dubèrt del 1er de novembre al 5 de genièr.
Es possible de presentar de poèmas liures, de reculhs de poesia e d’ensags en pròsa.

Los obratges debon èstre estats editats dins l’annada 2025 e aver pas reçauput cap de prèmi.
Lo concors es dubèrt a totes : adultes e poètas joves tre la classa de CM2.

Lo reglament se pòt trapar sus lo siti internet jeuxfloraux.fr.
Los formularis d’inscripcion en linha seràn dubèrts tre lo 1er de novembre 2025 e se pòdon trapar sus lo siti internet
Per los poèmas liures: https://jeuxfloraux.fr/concours-poesie/fleurs/
Per los reculhs de poesia e de pròsa: https://jeuxfloraux.fr/concours-poesie/prix-academie/

Per tota question, contactar le secretariat de l'Académia à l'adreça : academie@jeuxfloraux.fr
Seguissètz la raras de Frederic Mistral, que foguèt membre de l’Academia, e venètz tenir estampèl ambe nosaus !
vignette_61384.jpg
Courouau, Jean-François. Coord.
Littératures classiques n° 117

On l’ignore souvent mais le XVIIe siècle est un grand siècle de création artistique dans la langue d’oc, alors couramment employée par l’ensemble de la population dans le sud du royaume. Ces œuvres, pour beaucoup oubliées de nos jours, témoignent d’un dynamisme paradoxal – alors que triomphe la littérature de langue française – et d’une étonnante originalité. Une des caractéristiques les plus frappantes réside dans l’usage qui est fait, quel que soit le genre pratiqué, de la vocalité. Les paroles, les voix plurielles de tout un monde se font entendre et, tout en connaissant et en respectant les conventions tacites qui régissent la vie artistique de leur temps, les créateurs de langue occitane jouent sur le décalage, le contrepoint, voire l’opposition plus ou moins directe. Le théâtre, joué dans la rue, comme à Béziers, ou en Provence temps de carnaval, est le lieu d’élection de ces discordances mais on perçoit également ce primat accordé à la vocalité aussi bien dans la poésie que dans la chanson, religieuse ou profane. Une présence de la voix occitane qui se fait entendre jusque dans le Nouveau Monde.
vignette_61383.jpg
Turc, Jean-Michel
Un libre dei pichoun pèr un mounde dei grandas.

Dintre chasque santoun li penequejo un mot encian, un mestié óublida, uno istòri brounzinado.

Eici, Prouvènço se fa diciounàri, memòri vivènto dei gèste, dei acènt emai dei gàubi.

Refoundu, endrudi e desenant trilingo, aquéstou Pichoun diciounàri dei santoun de Prouvènço, publica pèr li 90 ans deis Ataié Marcèu Carbonel, lauso la lingo, la terro emai leis ome.
sus 733