Explorar los documents (7278 total)

vignette_creaoccat.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
EDICION NOVÈLA DEL CONCORS CREAOCCAT
En 2021, una fuèlha novèla de rota es estada aprovada, privilegiant una cultura fòrta, ancorada dins una identitat euroregionala mediterranèa. Dins aquel sens, pertocant l’ais estrategic de la cultura, l’Euroregion desira valorizar las lengas euroregionalas aital coma las culturas novèlas. Aquí perqué d’iniciativas son promogudas per encoratjar la practica e los escambis entre los joves a l’entorn de las lengas e de la cultura euroregionala, facilitant atal l’integracion sociala e lo respècte de la diversitat culturala e lingüistica del territòri.
Es dins aquel contèxt qu’un concors de creacion sus las rets socialas en catalan e en occitan pels joves a espelit dins l’Euroregion : CREAOCCAT.
La presidéncia novèla de las Illas Balearas, qu’a inscrich la promocion de la cultura e de l’espòrt demest sos objectius prioritaris, s’engatja a assegurar la continuitat d’aquela iniciativa. Reafirma egalament sa volontat d’implicar los joves dins la construccion de l’avenidor euroregional.
Après la capitada de las edicions precedentas, vos presentam la 3na edicion del concors CREAOCCAT dins una version entièrament renovelada !
Aquela annada, la principala innovacion residís dins la participacion per grop de tres creators de contengut, per tal de promòure la collaboracion transfrontalièra e d’afortir los ligams entre los joves dels tres territòris de l’Euroregion Pirenèus-Mediterranèa.
Cada creator de contengut seleccionat recebrà una borsa de 4 000 € (siá un total de 12 000 € per projècte).
Los tres creators de contengut collaboraràn a la produccion e a la publicacion d’una video comuna pendent tota l’annada 2026. CREAOCCAT recerca de proposicions innovantas per las rets socialas valorizant la riquesa culturala, lingüistica e patrimoniala de l’Euroregion, a l’entorn de diferents tèmas :
Gastronomia euroregionala : promocion de la cosina e dels produches tradicionals de l’Euroregion.
Patrimòni euroregional : difusion del patrimòni istoric e artistic, dels paisatges e de las valors naturalas, aital coma de festivitats, de la cultura e de las tradicions dels diferents territòris, vilas e luòcs de l’Euroregion.
Lengas de l’Euroregion : curiositats lingüisticas, istòria de la lenga, dichas e provèrbis, etc.
Promocion de l’Euroregion : difusion d’activitats culturalas, socialas e joventut dins l’Euroregion.
Sèm egalament obèrts a la recepcion de proposicions sus d’autres subjèctes connèxes, a condicion que contribuïsson a la difusion e a la valorizacion de la cultura, del patrimòni e de l’identitat de l’Euroregion.
Beneficiaris
Los particulars e las organizacions a tòca non lucrativa pòdon demandar de subvencions per la creacion de contengut. La participacion se deu far per grops de tres creators e las condicions seguentas devon èsser emplenadas :
Cada grop deu èsser compausat d’una persona representant cadun dels tres territòris que compausan l’Euroregion Pirenèus-Mediterranèa : Occitània, las Illas Balearas e Catalonha.
Almens un dels membres deu èsser catalanofòn e un autre occitanofòn, per tal de garantir la diversitat lingüistica del projècte.
Los participants devon èsser annadits de 18 a 35 ans e èsser situats dins l’una de las tres regions euroregionalas.
Modalitats e foncionament
L’apèl a candidaturas es obèrt del 1èr de setembre de 2025 al 30 d’octobre de 2025 !
Los grops de creators desirant participar al concors devon sometre lor candidatura pel formulari en linha, confòrmament als documents definits dins lo reglament çai jos.

Webinaire d'informacion :   DILUN 15/09/2025 a 11H. Inscripcions aquí ! 


Tot lo detalh del concors sul site de l'Euroregion Pyreneus-Mediterrània : ICI
vignette_61342.jpg
Buchan, John
Richard Hannay s’embèstia a Londres e lo rescontre amb un agent secrèt li va cambiar la vida. Acabada la desobrança ! Perseguit coma murtrièr per la polícia e coma dangièr pels espions estrangièrs, li demòra sonque qualques jorns per salvar la patria. La caça comença... Un dels primièrs romans d’espionatge amb tota la plega que va amassa : eròi barrutlaire, desinformacion, guèrra psicologica, espions, complòt internacional, còdi secrèt, perseguidas, cortalen, luchas, desguisaments, tot i es — enfin, per l’epòca —, sens doblidar una brava part d’umor. Lo roman foguèt adaptat al cinema en 1935 per Alfred Hitchcock...

Revirada en occitan de Pèire Beziat
vignette_61341.jpg
Stevenson, Robert-Louis
Londres, fin del sègle dètz-e nòu. Un òme, estranh e sinistre, sonat Hyde trèva per las carrièras. Sénher Utterson, notari e amic del Doctor Jekyll, es tafurat pel testament qu’a fach aqueste en favor de Hyde. Lo sospièch ganha lo notari quand apren la crudelitat de l’eiretièr de son amic e ne vòl saupre mai sus aquel personatge... Aquel roman fantastic, conegut de totes, pausa la question de la dobla personalitat, espeltirada pel ben e pel mal, que caup al dintre de cada èsser uman.

Revirada en occitan de Pèire Beziat
vignette_61340.jpg
Tricoire, Raymonde
La Man d’Urlica clau totes los ingredients del roman d’aventura, amb los rebombiments necessaris per manténer lo lector lo nas sus las paginas. Aquò fa d’aqueste roman, pr’aquò publicat lo primièr còp fa ara mai de seissanta ans, una òbra qu’a pas ges vielhit. L’òbra nos remembra que los sentiments umans an pas d’edat, son universals e intemporals. Se rescontre dins aqueste libre la reconstitucion romançada de la vida d’una tribú als tempses paleolitics. Es un pauc la cronica d’un clan amb sas batèstas de poders, sas frustracions amorosas e sas violéncias intestinas. Mas se i tròba tanben los sentiments que permetèron a l’umanitat d’evolucionar, coma per exemple lo de la solidaritat e de la compassion. Dins una pontanada ont los perilhs de tota mena gralhavan a cada instant, las mesentendudas podián menar un grope a sa pèrdia. D’aquí la necessària saviesa de qualqu’unes per assegurar la patz e lo bonaür de totes. De totjorn l’union faguèt la fòrça. D’ont mai quand una tribú-nacion se deu parar d’agressions exterioras. Res de nòu jol solelh desempuèi la naissença de l’umanitat…

Revirada en occitan del Lengadòc de Sèrgi Viaule.
vignette_61339.jpg
Laus, Crisitian
Cristian Laus (1934-2002) èra plan conegut per sas nombrosas activitats : professor, escrivan, cercaire, lexicografe, conferencièr, militant occitan… En 1978, signèt una òbra autobiografica, La coa de la cabra, ont evocava son enfança, la vida al vilatge, las vendémias. En 1999, publiquèt un segond libre autobiografic, Los uèlhs de l’anhèl. La paciéncia de l’ase n’es una seguida, ducas ara inedicha : i conta lo servici militar, en França puèi en Argeria – d’aquò ne parlava pas – e enfin las primèiras annadas d’installacion a Albi.
vignette_61338.jpg
Lagarda, Andrieu
Aquí una garba novèla de contes cortets d’Andrieu Lagarda. De contes risolièrs, de legendas enrasigadas dins don país, o de cresenças a las encantadas, a las brèishas o als armièrs. De racontes que pòdon portar paur o gaug, e fan sovenir de farcejaires que se trufan del monde. I a de qué rire e somiar. L’enregistrament de l’integralitat dels 43 contes acompanha lo tèxte escriut. La votz calorosa d’Alan Vidal dona vida als racontes, dins un occitan familièr que sap demorar fidèl a la bona prononciacion de la lenga d’òc.

Libre + CD
vignette_61336.jpg
Mourgues, Renée
Cet ouvrage propose une plongée dans l’univers de Nadau, ensemble polyphonique d’exception qui, depuis un demi-siècle, enflamme, exalte et porte haut les couleurs des langues et cultures d’Occitanie, d’une identité non point recroquevillée sur elle-même mais ouverte au plus grand nombre. Cinq décennies d’une légendaire destinée jalonnée de multiples concerts au retentissant succès sont ici disséquées par l’auteur, tout aussi sensible à l’esprit de ce groupe mythique soudé autour de Joan, figure tutélaire aux multiples talents, qu’à la fabuleuse histoire d’amour scellée avec des publics résolument acquis à la cause d’une expression plus prompte à rassembler qu’à exclure. Car dans cet attachement viscéral aux racines conjugué à une bienfaitrice inclination à l’universel réside toute la magie d’un art qui sait trouver des résonances en chacun de nous.
vignette_recitaldeux.jpg
Trob’Art Productions
Nosauts de Bigòrra

PRESENTACION

Recital a doas voses
Tre 10 ans 

Doas femnas, dos univèrses, dos recitals… en 5 lengas. Un concèrt a doas voses, al còr de la poesia occitana contemporanèa cantada al plus just d'una interpretacion sensibla, viva e colorada dels mila mots de doas femnas engatjadas e artistas complidas.

A l'entorn de la creacion  
Descobrir la presentacion complèta : ICI

EQUIPA ARTISTICA

Dos artistas al platèu 
Sandra HURTADO-RÓS
Pauline KAMAKINE

FICHA TECNICA 

Sus demanda alprès de la companhiá 

DATAS PASSADAS E A VENIR


CONTACTE DIFUSION

Trob'Art Productions
Site internet : https://www.art-troubadours.com/ 

Nosauts de Bigòrra : 
Site internet : paulinakamakin.fr
vignette_larapine.jpg
Tradethik
Lisà Langlois
Cie Moitié / Mitat
PRÉSENTATION

Spectacle jeune public bilingue français/occitan
À partir de 3 ans

Musique, chant et art du conte sont au programme de cette nouvelle création (en cours) de la compagnie Moitié-Mitat, à destination d’un public jeunesse (dès trois ans). Tùn tùn et accordéon, mais aussi scies, seaux, charrettes et serpettes, porteront cet éloge de l’art de la cueillette et de ses traditions ancestrales. Le tout en bilingue, occitan-français, comme un jeu de langage, porté par la musique de la langue, des langues. Une belle rencontre pour découvrir le paysage sonore de nos contrées et leur histoire. 

Autour de la création 
Découvrir la création à travers une vidéo : ICI


ÉQUIPE ARTISTIQUE

Deux artistes au plateau 
Lisà Langlois - écriture, interprétation
Estelle Andrieu - Accordéon


FICHE TECHNIQUE 

Format "tout terrain". Plus d'informations auprès de Tradethik. 

DATES PASSÉES ET À VENIR

Béziers (34) - Résidence
PNR de Corbières-Fenouillèdes 


CONTACT DIFFUSION

Agende Tradethik productions 
Site internet : tradethik.fr
Formulaire de contact : https://tradethik.fr/contact/
destin.jpg
De Robert, Olivier
Ayant largement abusé de l’ivresse du pouvoir pendant de longs siècles, l’Église de Rome s’est réveillée aux alentours de l’an mille avec une sacrée gueule de bois : un peu partout des moines défroqués, des illuminés sans fortune ou des notables touchés par la grâce se levaient et parlaient de Dieu. Lequel ? Celui de leurs rêves enfouis et de leurs folles espérances : un dieu d’amour et de pardon, celui des Évangiles, le Dieu perdu dans les marécages des concessions faites au pragmatisme politique par une papauté vieillissante. Parmi ces rêveurs qui voulaient retrouver les premiers temps du christianisme, il y eut ceux que l’on connaît aujourd’hui sous le nom de cathares. Chrétiens obstinés à la recherche des origines, ils bousculèrent leur temps au point de s’attirer les foudres d’une impitoyable répression qui déboucha sur une guerre et l’avènement de l’Inquisition.
sus 728